Barça
Esports  /  Barça 19/01/2022

L'errada de Busquets que ha indignat el món àrab

El capità, un dels jugadors en qui més confia Xavi, s'ha convertit en l'ase dels cops després del clàssic de la Supercopa

4 min
Sergio Busquets protesta una acció durant les semifinals de la Supercopa

BarcelonaCorria el minut 25 de partit quan Sergio Busquets va rebre una pilota al mig del camp i Karim Benzema li va pispar la cartera. La jugada acabaria amb una transició ràpida que remataria al fons de la xarxa Vinícius. Era el primer gol de la semifinal de la Supercopa entre el Barça i el Reial Madrid. Amb la derrota final , aquesta errada acabaria sent el detonant d'una allau de crítiques dirigides al capità blaugrana a les xarxes socials, en concret a Twitter, en què es demana la seva suplència amb el hashtag #BusquetsEnElBanquillo i amb tot de respostes que el critiquen, tant en continguts de la premsa esportiva que segueix el Barça com de periodistes en particular . Si fa dos anys la Supercopa a l'Aràbia Saudita va accelerar el hashtag #ValverdeOut, ara l'ase dels cops és el migcampista de Badia del Vallès.

La gran quantitat de missatges amb el hashtag (més de 100.000) i la velocitat amb què s'han produït algunes respostes fa pensar que es pot tractar d'una campanya en contra del jugador blaugrana, però influencers del món àrab, amb centenars de milers de seguidors als seus perfils de Twitter, ho neguen a l'ARA. "No hi ha cap campanya per desprestigiar Busquets. Simplement, hi ha moltíssims aficionats del Barça al món àrab que segueixen el dia a dia de l'equip amb passió, i és la forma que tenen per expressar la seva opinió des de la distància", relata una de les fonts consultades, que prefereix mantenir-se en l'anonimat. "No hi ha una campanya com a tal, sinó que milers d'aficionats, mitjançant el hashtag, demanen canvis al Barça i consideren que altres jugadors, com Nico o Frenkie de Jong, són els que haurien de jugar al lloc de Busquets com a titulars. Pot ser que hi hagi un petit percentatge de bots, però la majoria són gent real". El narrador de la Cadena SER Lluís Flaquer va veure com aficionats se li van acostar a la cabina de premsa de l'estadi Rei Fahd amb missatges escrits (i traduïts) al mòbil clamant contra Busquets .

Aquest dilluns, el programa Què t'hi jugues de Ràdio Barcelona va compartir una enquesta a Twitter en què preguntava si Busquets havia de seguir sent titular, i el resultat no va tardar a enfilar-se cap al no, amb milers de vots . Altres piulades del mateix programa van rebre centenars de respostes amb publicacions relacionades amb el capità. Fins i tot van fer un experiment en què en una mateixa piulada s'ajuntava la paraula "Busquets" i una foto del jugador amb altres conceptes rotundament allunyats del futbol com "calçots, botifarra o allioli", i la publicació va començar a rebre comentaris amb el hashtag #BusquetsEnElBanquillo procedents de perfils amb noms àrabs. "Per delimitar si hi ha una campanya orquestrada s'hauria d'analitzar en profunditat si es tracta de perfils falsos, si són seguidors d'aquest programa en qüestió, quina interacció hi ha entre ells... El que sí que salta a la vista és que hi ha un comportament poc natural", explica la professora Mariluz Congosto , especialitzada en l'anàlisi de la propagació de missatges i de caracterització de perfils a les xarxes socials.

"Hi ha més de 120.000 tuits amb aquest hashtag: no és una xifra fútil", continua. Amb relació a les publicacions del Què t'hi jugues, amb centenars de comentaris, Congosto explica que "quan hi ha tants comentaris en una publicació d'un mateix mitjà, és estrany tret que tota aquesta gent siguin seguidors del mateix mitjà o el tema sigui trending topic". La professora resol que és un comportament poc habitual perquè "molts d'aquests usuaris que han comentat la publicació no se segueixen entre si, i això és estrany, semblen perfils destinats a generar soroll".

Congosto també explica que hi ha una comunitat molt gran de seguidors tant del Barça com del Madrid als països del món àrab (format per més de 20 estats), però que un mateix hashtag tingui "més de 120.000 piulades" només es pot explicar, si no es tracta d'una campanya, pel fet que el tema fos tendència al món àrab. L'experta ho sintetitza en dos punts clau: "O hi ha un gran fervor compartit en una gran comunitat de gent que possiblement només opina de futbol, perquè fer-ho d'altres qüestions els pot dur repercussions, o, en definitiva, es tracta d'una campanya, fet que s'explicaria per l'alt percentatge de gent que comenta les publicacions sense estar connectada entre si".

Campanya o fervor?

Per la seva part, Ferran Lalueza, professor dels estudis de ciències de la informació i de la comunicació de la UOC, també apunta que el tema en qüestió, el Barça i el futbol, dificulta saber fins a quin punt es tracta d'una campanya perquè "és un tema que desperta moltes passions i del qual és fàcil opinar i generar corrents de debat i de crítica", alhora que alerta dels avenços en la sofisticació dels perfils falsos a les xarxes i l'existència d'aquest tipus de mercat encobert. Malgrat els comportaments poc naturals a les xarxes, el professor també exposa "l'efecte multiplicador" del hashtag: "Quan hi ha un tema que desperta interès, es fan cerques i els mateixos algoritmes retroalimenten els continguts que incorporen aquests hashtags i la visibilitat s'amplia i es reforça".

Amb tot, els dos experts consultats coincideixen que en "cap cas" es pot descartar que sigui una campanya, però defensen que la naturalesa d'una qüestió que admet tanta opinió com és el futbol fa més difícil de detectar si hi ha una campanya al darrere. "Quan no s'està parlant d'un tema i de cop comença a haver-hi una allau de tuits és més sospitós, però en aquest cas tot parteix d'un partit de futbol. Si es tracta d'una campanya, a qui li podria interessar?", es pregunta Lalueza. "En cas que fos una campanya, pot ser que sigui llançada des de qualsevol part del món. Les agències de desinformació existeixen", recorda Congosto. L'ús de bots a les xarxes i el soroll que generen no deixa de ser una realitat en el dia a dia de les xarxes socials i, en funció de la magnitud, "no són especialment cars", conclou la professora.

stats