Que a la pràctica el nou currículum de batxillerat no sigui tan determinant i que el veto als autors catalans i illencs quedi en part neutralitzat. Això és en el que confien les universitats valencianes: esperen que la seva competència per dissenyar les proves d'accés (PAU), sumada a una interpretació àmplia d'alguns articles del nou decret educatiu, permeti esquivar l'arraconament dels escriptors balears i del Principat impulsat per la conselleria d'Educació valenciana. Així ho han explicat a l'ARA membres dels departaments de filologia catalana després de la reunió mantinguda recentment amb el director general d'Ordenació Educativa de la Generalitat, Ignacio Martínez Arrúe.

Les Corts Valencianes acolliran aquest divendres un acte organitzat per la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (Denaes) i el grup parlamentari de Vox —formació que presideix la cambra autonòmica— que, sota el títol Literatura valenciana i tradició espanyola: del catalanisme oficial a la memòria silenciada, persegueix denunciar la suposada "instrumentalització de la literatura valenciana" duta a terme "pel bipartidisme i el nacionalisme". La jornada situarà al centre de la diana les figures i l'obra del poeta Vicent Andrés Estellés i l'assagista Joan Fuster, als quals considera "eixos centrals d'un model literari i identitari" que promouria implementar un "procés d’assimilació cultural" i "colonització simbòlica vinculat al nacionalisme català".

Fins a 205 departaments de català d’instituts del País Valencià s’han adherit ja a un manifest contra la modificació del decret de currículum de batxillerat que pretén convertir l'estudi de l'obra d'escriptors catalans i illencs en una qüestió opcional.

L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha explicat que, tot i el dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) conegut dissabte, que defensa que cal mantenir la forma única amb l’accent obert del topònim de la ciutat, el consistori tirarà endavant la petició de modificació de la denominació per incloure una versió bilingüe amb Valencia en castellà i una fórmula valenciana secessionista, Valéncia.

El PP i Vox es refermen en la seva estratègia secessionista i la conselleria d'Educació culminarà l'arraconament dels autors catalans i de les Illes de l'assignatura de valencià. Així ho farà aquest dimarts mitjançant la modificació del currículum de la matèria en l'etapa de batxillerat en la Taula Sectorial d'Educació. Ho han confirmat a l'ARA fonts del departament d'Ensenyament, després que el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) alertés de la mesura, ja avançada per conservadors i ultres el setembre passat.

Passat el moment en què s'ha qüestionat més Carlos Mazón, el PP pretén fer oblidar la crisi per la gestió de la DANA enfrontant-se al govern espanyol i atiant l'anticatalanisme. Els conservadors valencians han tret del calaix la seva agenda identitària i, ara que necessiten el suport de Vox per als pressupostos de la Generalitat, preparen un altre atac a la unitat del català: esborrar del currículum escolar autors catalans i illencs.

Nou atac al valencià i a la cultura per part de Vox, que pretén canviar els noms dels carrers i les places de Castelló de la Plana dedicats als escriptors Joan Fuster i Isabel-Clara Simó, a la mestra i activista republicana Empar Navarro i al País Valencià.

Meliana és una petita localitat de l'àrea metropolitana de València on el PP governa còmodament amb 10 dels 17 regidors. Aquesta situació allibera els populars de la necessitat de pactar amb Vox –que no hi té representació–, però, alhora, els impedeix responsabilitzar la formació ultra de les mesures més polèmiques. Així i tot, el seu ajuntament serà el primer del País Valencià que oferirà un curs de llengua basat en les normes secessionistes de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, una entitat alternativa a l'oficial i estatutària, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

En lloc de col·laborar amb 3.500 euros amb la històrica Fundació Sambori, que des de fa anys organitza un concurs literari escolar, millor subvencionar una entitat que nega la unitat del català com l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. I en lloc d'ajudar la campanya per a la Promoció del Llibre Valencià, recompensar el treball de l'Escolania Nuestra Señora de los Desamparados amb 8.000 euros. Aquesta és la nova mesura del Partit Popular i Vox, que han decidit esmenar el pressupost a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per al 2024.

El ple de l'Ajuntament de València ha acordat aquest dimarts amb els vots del Partit Popular i Vox i l'oposició de Compromís i PSPV concedir la distinció d'alcaldessa honorària de la ciutat a Rita Barberá.

El full de ruta de Vox passa per promoure el castellà i una versió secessionista del valencià que negui la unitat del català. Fins ara ja havien impulsat la doble denominació de la ciutat de València, en castellà i en valencià en una forma contrària a la normativa, i havien anunciat la modificació de la llei de plurilingüisme per eliminar l'obligatorietat del valencià com a llengua vehicular de les escoles a les vuit comarques on històricament el català ha estat present residualment. Doncs ara s'hi sumen dues iniciatives més. Una és la proposta que l'Ajuntament d'Alacant sol·liciti a la Generalitat que la ciutat sigui inclosa entre les localitats on s'aplica l'exempció de català. I l'altra, una proposició no de llei perquè les Corts demanin a la conselleria d'Educació que reconegui els títols de valencià impartits per les entitats secessionistes de Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i que aquests siguin equivalents als oficials i serveixin per impartir classe en català als centres educatius.

"Combatre el pancatalanisme cultural que pretén furtar-nos la nostra singularitat, la identitat pròpia i separar-nos dels nostres compatriotes d'Espanya". Aquest ha estat un dels principals objectius que s'ha fixat el vicepresident primer i conseller de Cultura i Esport del nou govern valencià, Vicente Barrera, que ha comparegut aquest dimecres a les Corts per explicar el programa polític del seu departament per als pròxims quatre anys.

València tindrà una doble denominació bilingüe. En la versió suposadament en valencià optarà per la forma Valéncia –amb accent tancat en la e i no obert com estableix la normativa– i en la versió en castellà per Valencia. La mesura, aprovada amb els vots del Partit Popular i Vox en la comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports de l'Ajuntament de València, suposarà assumir les secessionistes Normes del Puig –alternatives a les oficials– i els criteris d'entitats contràries a la unitat del català com són Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. El canvi es culminarà quan l'aprovi el ple de l'Ajuntament i el ratifiqui la Generalitat Valenciana. Ara bé, perquè això passi, caldrà que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua emeti un informe favorable, circumstància molt dubtosa.

"Exigim que la llengua valenciana tingui el mateix estatus d'oficialitat que la resta de llengües cooficials de l'Estat. Sense xantatges, ni costos innecessaris per als espanyols". Aquesta ha estat la petició més rellevant de la declaració institucional que el govern valencià de PP i Vox ha aprovat aquest dimarts. Es tracta d'un acord que el Consell ja va anunciar el 18 d'agost, però que s'ha fet públic avui amb motiu de la represa de l'activitat de l'executiu després de les vacances d'agost.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha publicat un comunicat aquest divendres en què ha recordat al Consell "l'obligatorietat" que té la Generalitat Valenciana d'utilitzar la normativa oficial que fixa l'AVL, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia. La institució ha respost així a les paraules d'ahir del conseller d'Educació, José Antonio Rovira, que va afirmar que l'AVL "no té la veritat absoluta sobre el valencià", en una asseveració que va completar assegurant que aquesta veritat "no la té ningú" i que per això considera lícit que "cadascú utilitzi el valencià que cregui convenient". Amb aquestes paraules, Rovira evitava censurar l'ús de normatives secessionistes que va dur a terme dimecres el compte de Twitter de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, que encapçala el dirigent de Vox José Luis Aguirre. 

No incomodar Vox tot i que això suposi qüestionar l'ens estatutari encarregat de normativitzar l'ús del valencià. Aquest ha estat l'objectiu de les declaracions del conseller d'Educació, Universitats i Ocupació del govern valencià, José Antonio Rovira, que aquest dijous ha defensat que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) "no té la veritat absoluta sobre el valencià", en una asseveració que ha completat afirmant que aquesta veritat "no la té ningú" i que per això considera lícit que "cadascú utilitzi el valencià que cregui convenient".

Només han fet falta unes poques setmanes i la concessió de les primeres entrevistes perquè els membres del nou govern valencià de PP i Vox hagin enarborat dues de les grans banderes que presumiblement presidiran la gestió del Consell durant els pròxims quatre anys. Es tracta del secessionisme lingüístic i la denúncia del suposat expansionisme català que s'estaria covant al País Valencià.

El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, ha reclamat aquest dimecres que es deixi immediatament "d'intentar guanyar o perdre vots jugant amb la llengua, que és una cosa molt seriosa". Ferrer ha refermat així el posicionament expressat aquesta mateixa setmana quan dimarts va demanar que no s'empri el valencià com a "arma electoral".

Sense guerres ni referèndums. La separació de txecs i eslovacs va ser tan pacífica i amistosa que es va batejar com el 'divorci de vellut'. Era l’1 de gener del 1993 i Txecoslovàquia deixava de ser un país i passava a la paperera de la història. Des de llavors, Txèquia i Eslovàquia mantenen una relació estreta, afavorida per una cultura i llengua semblants, i des de l’1 de maig del 2004 comparteixen, a més, carnet del club de la Unió Europea i l’OTAN. La separació dels dos territoris es va començar a gestar amb la desaparició del Mur de Berlín, que en aquelles terres va obrir la porta de l’anomenada Revolució de Vellut, en què es van posar en relleu les diferències i els sentiments nacionalistes que la llarga dictadura comunista havia soterrat, com en tants països més de l’òrbita soviètica.

Els esforços del govern valencià per augmentar la presència de la llengua pròpia a les aules acabarà als tribunals. L’Associació de Defensa del Castellà, una entitat que té el suport del PP i C’s, i la Diputació d'Alacant, on governa el Partit Popular, han anunciat que portaran el decret de plurilingüisme als jutjats perquè consideren que discrimina els castellanoparlants. Per al sociòleg Vicent Flor, aquests col·lectius "intenten reobrir el conflicte lingüístic, ja que en veritat, el que demanen és llibertat per no aprendre valencià”.