El País Valencià diu adeu a la immersió i aposta pel plurilingüisme

ValènciaAdeu a la immersió lingüística, les històriques línies en valencià, i benvinguda al plurilingüisme. Aquest és el canvi fonamental del nou model educatiu del País Valencià, que aquest curs 2021-2022 inicia la seva implantació a secundària, batxillerat i formació professional després d’haver-ho fet ja a infantil, primària i educació especial.

El sistema aposta per un model únic i elimina les tres línies tradicionals: ensenyament en castellà, immersió progressiva en valencià i immersió en valencià, pel qual optava el 34,36% de l’alumnat en el curs 2016-2017, segons dades de la conselleria d’Educació, Cultura i Esport. El nou programa fixa un mínim d’un 25% i un màxim d’un 60% d'hores amb el català i el castellà com a llengües vehiculars i d’entre un 15% i un 25% amb l’anglès. Els encarregats de concretar els percentatges són els consells escolars mitjançant l’aprovació del projecte lingüístic de centre.

Des del departament d’ensenyament que dirigeix el conseller Vicent Marzà defensen que el canvi ha estat positiu i afirmen que amb el model plurilingüe l’alumnat que es mourà majoritàriament en valencià a secundària passa del 28% al 61%. Una dada que inclou, però, els estudiants que han vist rebaixat notablement les hores que cursen en català, al passar de la pràctica totalitat a, com a màxim, el 60%. Un altre dels avantatges del nou sistema, segons el dirigent de Compromís, és que elimina la "segregació" que provocaven les diferents línies, que generava que hi hagués classes amb menys estudiants, les de l’alumnat que elegia la immersió en català, i unes altres, les dels estudiants que optaven pel castellà, amb ràtios més elevades i amb més diversitat, atès que era l’opció preferida de les famílies nouvingudes.

Entre les entitats crítiques amb el canvi es troba Escola Valenciana, que ha calculat que amb el model plurilingüe el 61,4% dels centres públics de primària vehiculen més del 50% de les hores en valencià, però que a secundària aquest percentatge es rebaixa a entre un 17% i un 59%. A més, denuncien casos com el de la ciutat d’Alacant, on aquest curs cap institut farà en català més de la meitat de les matèries, mentre que el curs passat n'hi havia tretze que oferien la línia en valencià. També alerten que als centres concertats les dades seran encara pitjors. "Estàvem a favor d'una única línia, però no així. Són unes dades que ens aboquen a la substitució lingüística", resumeix Jaume Fullana, membre de la comissió d'educació de l'associació.

Davant els retrets d’Escola Valenciana, però també del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament, la Plataforma per la Llengua o Acció Cultural, Vicent Marzà addueix la necessitat de complir les sentències del Tribunal Suprem que fixen que "en qualsevol territori de l'Estat s'ha de fer com a mínim un 25% en castellà". Una tutela judicial que es va iniciar el 2017 quan el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va anul·lar el model plurilingüe aprovat inicialment pel Consell, que era més ambiciós en la promoció del català que l'actual.

El TSJPV obliga la Generalitat Valenciana a tornar al plurilingüisme del PP

Els arguments de Marzà tampoc han convençut els sectors més contraris a l'ensenyament en valencià, especialment en comarques alacantines com la del Baix Segura on, tot i que el Consell manté l'opció de sol·licitar l’exempció de l’estudi de l’assignatura, per primer cop s’implanta l’ús del català com a llengua vehicular.

Viatge al Baix Segura, la comarca on la resistència a l'ensenyament del valencià es cronifica

Dossier L'ús social del català

Següent

El català retrocedeix a l'escola balear enmig del conflicte per la llei d'educació

Anterior

Universitats: l’equilibri entre blindar el català i obrir-se al món

Vés a l’ÍNDEX