Tot ha anat molt ràpidament. El dimarts 20 de maig, el Club de Mar de Sitges, un club social relacionat amb els esports de mar sense ànim de lucre, va rebre un correu electrònic del ministeri per a la Transició Ecològica en què els notificaven que el 2 de juny els enderrocarien les instal·lacions. Era una notificació, i no una sentència judicial, i no els donaven la possibilitat de recurs. Ara bé, avui mateix, el Tribunal Suprem ha decidit obrir peça separada de suspensió per analitzar si és necessari suspendre l'acord de l'administració que ordenava l'enderrocament de les instal·lacions del Club de Mar i la piscina Maria Teresa. "En el text del correu no ens deien que s’emparen en una sentència del 2003 del Tribunal Suprem, que ens deien que enderrocarien el Club de Mar, però això era el 2003; tants anys després la sentència ja ha decaigut", afirma Gonzalo Fuster-Fabra, exvicepresident i portaveu del Club de Mar de Sitges, que ha afegit que esperen que "es pronunciï definitivament l'alt tribunal sobre la legalitat o no de les mesures adoptades pel ministeri, que en un estat de dret només els jutges han de pronunciar-se sobre la legalitat de la decisió administrativa". Així doncs, el Tribunal Suprem podria arribar a suspendre l'execució d'enderrocament del dia 2 de juny.

En un text memorable, George Steiner es va preguntar per la idea d’Europa. I va concloure que un dels trets definitoris d’Europa eren els seus cafès –els cafès de Baudelaire, Pessoa o Kierkegaard–. No sé què diria Steiner si veiés que vint anys després del seu assaig cada vegada hi ha menys cafès com els seus i més franquícies de multinacionals. Els cafès europeus han patit la revolució industrial, que ha arribat als serveis, com abans a la manufactura. Molts cafès tradicionals han tancat o s’han reconvertit, estandarditzats en cadenes globals d’establiments, cadascun igual als altres en decoració i amb la mateixa carta. Han canviat els cafès i han canviat els clients i on Steiner parlava de locals amb diaris enfilats en una costella de fusta a disposició dels clients que hi anaven a badar o a fer tertúlia, ara hi ha un nou públic que busca wifi i endolls pels portàtils. 

La Llacuna de la Ricarda, amenaçada per l'ampliació de l'aeroport del Prat; la pressió urbanística en forma de noves edificacions a la Costa Brava; aigües fecals que van a parar al mar quan plou a Badalona, i la regressió de la platja Llarga de Tarragona accelerada per l'acció de l'home. Aquests són alguns els punts del litoral català que suspenen en l'avaluació d'Ecologistes en Acció, que repassa tota la costa espanyola. Aquest any, a més, les banderes negres a la contaminació i la mala gestió ambiental que atorga l'organització –dues per a cada demarcació costera i, per tant, sis a Catalunya– inclouen un suspens a la gestió posterior al temporal Gloria, que va arrasar diversos punts del territori al gener.

L'Ajuntament de Cadaqués mantindrà tancat l'accés a la platja del Cau de Sa Guineu, on aquest dilluns una roca que es va desprendre del penya-segat va matar una turista francesa. La decisió s'ha pres per seguretat, davant el risc que hi pugui haver més pedres que caiguin de la paret de pissarra i vagin a parar arran de mar.

La Comissió Europea ha obert un expedient informatiu sobre la nova llei de costes aprovada pel govern central, el pas preliminar a un possible expedient sancionador, després de la denúncia presentada pel PSOE, que entén que la nova norma vulnera fins a sis directives europees.