"Estimat Jonas”, escriu el president dels Estats Units, Donald Trump. “Tenint en compte que el teu país va decidir no concedir-me el premi Nobel de la pau per haver aturat vuit guerres i escaig, ja no sento l'obligació de pensar únicament en la pau”. Aquest “escaig”, deixeu-m’ho remarcar, és la llicència que em permet la meva estupefacció, tenint en compte que, en la llengua de Paul Auster, el líder diu que ha “stopped 8 Wars PLUS”. No sé si vol dir que n’hi ha una, de guerra, que l’ha “stopped” només una mica.

Donald Trump no va aconseguir finalment el seu anhelat premi Nobel de la pau (com a mínim, no en aquesta darrera edició), però això no ha rebaixat la seva pretensió d'erigir-se en el gran pacificador global. Fa un mes i mig va presentar, a Sharm al-Sheikh, un document o artefacte anomenat Declaració Trump per a la pau i la prosperitat duradores, signat darrere d'unes lletres amb el lema "Pau 2025", que suposadament era un acord de pau entre Israel i Palestina. Allò va ser un correm-hi tots dels líders mundials: ningú es va voler perdre la foto del que s'entenia que havia de ser el final del genocidi a Palestina, i tothom que hi va ser convidat va passar a donar-li la mà a un Trump que exultava com una criatura el matí de Reis. En realitat, com van advertir aleshores els entesos, allò no era encara cap acord de pau, sinó un alto el foc que s'ha aplicat de forma arbitrària i altament deficient. Amb el pretext de la no devolució dels cossos dels ostatges morts (que podien haver mort, o també haver quedat desfets en trossos, o colgats sota la runa, durant els atacs israelians dels darrers dos anys) i altres excuses del repertori habitual contra Hamàs, el govern d'Israel no ha aturat ni un sol dia sencer les matances, tortures i atacs que suprimeixen tots els mitjans essencials de vida a la població civil. La darrera notícia –que podeu llegir a la crònica de Cristina Mas a l'ARA– diu que els forenses que han examinat els cossos retornats per Israel denuncien un possible tràfic d'òrgans extrets dels palestins morts. Mentrestant, Netanyahu intenta aconseguir un indult presidencial per defugir el seu judici per corrupció, que és, per a ell, del que sempre ha anat tot el conflicte.

El premi d'aquest any ha estat marcat sobretot per la campanya en favor d'una suposada candidatura del president dels Estats Units. A ningú li ha passat per alt que un dels motius pels quals Donald Trump ha pressionat per aconseguit un alto el foc a Gaza aquesta setmana era la proximitat de l'anunci del Nobel. I l'acord ha arribat in extremis: just el dia abans que el comitè noruec del Nobel fes públic el guanyador. Però finalment no s'ha endut el guardó, que ha estat per a l'opositora veneçolana María Corina Machado. Una elecció que també pot satisfer Trump, ja que premia una de les seves aliades en contra del règim de Nicolás Maduro.

Donald Trump va convertir les cimeres d'Alaska i Washington en un gran aparador sobre les raons per les quals se li hauria de donar el premi Nobel de la pau. El president estatunidenc es lamentava davant de Volodímir Zelenski i dels líders europeus de les morts al front i remarcava les seves presses per posar "fi als assassinats", tot i que ja no veu necessari l'alto el foc com a pas preliminar per a l'acord de pau. Trump utilitzava els mandataris estrangers de pantalla per adreçar-se al comitè noruec del Nobel. I per si no era prou obvi, puntualitzava: "Hem posat fi a sis guerres, i això sense tenir en compte que hem aniquilat les futures capacitats nuclears de l'Iran". L'endemà la secretària de premsa, Karoline Leavitt, augmentava el nombre a "set guerres".

Alena Turava forma part de la diàspora bielorussa. Porta 20 anys vivint al nostre país i és la presidenta de l'associació Razam Bielorussos de Catalunya. El règim del dictador Alexandr Lukaixenko reprimeix els activistes fins i tot a l'estranger, i Turava hauria de fer front a una condemna de 12 a 15 anys de presó en cas que decidís tornar al seu país. Per això ha demanat l'asil polític. Des de Barcelona ha rebut amb molta alegria la notícia del premi Nobel de la pau per a l'activista bielorús Alés Bialiatski, per a l'ONG russa Memorial i per al Centre per a les Llibertats Civils d'Ucraïna.

"El món s'ha començat a convertir en una dictadura", ha alertat aquest divendres el periodista rus Dmitri Muratov després de recollir la medalla del Nobel de la pau juntament amb la filipina Maria Ressa. Tots dos han convertit els seus discursos en la cerimònia a l'Ajuntament d'Oslo en un homenatge al rol del periodisme com a baluard de les llibertats, els drets humans i la democràcia, i en un record a tots aquells que han estat represaliats per la seva feina d'informadors o que fins i tot han mort.

Un Nobel de la pau a la llibertat d'expressió i de premsa. Els periodistes Maria Ressa i Dmitri Muratov, que informen de manera crítica sobre els abusos de poder del president Rodrigo Duterte a les Filipines i de Vladímir Putin a Rússia, respectivament, han estat guardonats aquest divendres amb el premi Nobel de la pau d'aquest 2021. Una distinció que assumeixen, a més, en nom de "tots els periodistes que s'alcen en defensa d'aquest ideal en un moment en què la democràcia i la llibertat de premsa s'enfronten a unes condicions cada cop més adverses", segons ha destacat la cap del comitè noruec del Nobel, Berit Reiss-Andersen.

Dos dies ha necessitat Abiy Ahmed, premi Nobel de la pau el 2019, per guanyar l'ofensiva a la ciutat de Mekele, capital de la regió del Tigre, al nord d'Etiòpia. Va ser dijous quan el primer ministre etíop, lluny de fer marxa enrere i escoltar les crides a la pau, anunciava l'inici de l'operació militar contra aquesta ciutat de 500.000 habitants per encarar "la fase definitiva" de la guerra que ell mateix va declarar fa gairebé un mes contra les milícies del Front Popular d’Alliberament de Tigre (FPAT), que governen la zona. Aquest dissabte, i en un comunicat oficial que el mandatari també ha compartit a Facebook, Ahmed deia: "El govern té ara el control total de la ciutat de Mekele. La policia federal continuarà ara amb la seva feina de detenir els criminals del FPAT i portar-los a judici".

Fa un any el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, va guanyar el premi Nobel de la pau. La comunitat internacional es va llançar als braços del que considerava l’exemple de nou líder africà. Ahmed té 44 anys en un continent acostumat a líders ancians, amb una mitjana d’edat de 62 anys. En tan sols uns mesos va revolucionar Etiòpia. Quan va arribar al poder, va legalitzar partits que fins aleshores s’havien considerat grups terroristes, va donar la benvinguda a opositors a l’exili i va signar la pau amb la veïna Eritrea. Més de 20 anys de conflicte els va solucionar en tres mesos. Ahmed semblava l’heroi que Etiòpia necessitava, però dins de les seves fronteres la seva figura no va tenir mai el mateix consens que a fora.

El Programa Mundial d'Aliments (PMA) de l'ONU ha rebut el premi Nobel de la pau d'aquest 2020 per la seva lluita contra la fam al món i també per ser un exemple de multilateralisme posat al servei d'un objectiu humanitari cabdal. Ho ha anunciat aquest matí la cap del comitè noruec del Nobel, Berit Reiss-Andersen, que ha deixat clau un dels motius principals de l'elecció: "La necessitat de solidaritat internacional i cooperació multilateral és més evident que mai".

L'artífex d'una pau històrica i l'home que ha aconseguit portar un bri d'esperança a la desgavellada regió de la Banya d'Àfrica és el guanyador del premi Nobel de la pau 2019. El primer ministre d'Etiòpia, Abiy Ahmed, ha rebut aquest divendres amb "emoció i humilitat" una distinció que no només reconeix i premia les fites aconseguides en tan poc temps, sinó que també "pretén encoratjar-lo i reforçar-lo en la tasca que encara li queda" per implementar un canvi real a la regió.

L'activista sueca de 16 anys Greta Thunberg parteix com una de les favorites en les nominacions al premi Nobel de la pau 2019, que s'anuncia aquest matí des d'Oslo (Noruega). La seva mobilització contra l'emergència climàtica, que ha inspirat un moviment global de joves adolescents i estudiants per reclamar als governs del món que actuïn contra l'emergència climàtica, Fridays for Future, li ha valgut una nominació a aquest prestigiós guardó, que ella mateixa va agrair en un tuit quan es va fer pública.

Les acusacions d'abús sexual contra el premi Nobel de la pau i expresident de Costa Rica Óscar Arias se segueixen acumulant. Dimarts el diari 'Semanario Universidad' va publicar que una metge i activista a favor del desarmament nuclear havia denunciat Arias davant la fiscalia per un presumpte delicte de violació comès el desembre del 2014. La presumpta víctima va fer pública la denúncia buscant el suport popular.

La Nzigire explica que va estar quatre dies de part i que, per molt que empenyés i empenyés, no hi havia manera que el nadó sortís. “Finalment una infermera em va ficar la mà dins la vagina i em va treure el nen”, relata mentre fa un gest amb una mà com si estigués arrencant alguna cosa de soca-rel. La criatura va néixer morta i ella va començar a sagnar sense parar i no podia retenir l’orina. “Vaig preguntar si aquella era la reacció normal del cos d’una dona després d’haver donat a llum. Era el meu primer fill. No en tenia ni idea”, admet. Però allò de normal no en tenia res.

El xef asturià José Andrés, format al Bulli i que després ha construït un imperi gastronòmic als EUA, on s'ha fet conegut també per les diferents causes humanitàries en què participa, ha estat nominat al premi Nobel de la pau del 2019.

El premi Nobel de la pau d'aquest 2018 ha anat a parar a Denis Mukwege, el ginecòleg que tracta víctimes de violència sexual a la República Democràtica del Congo, i a Nadia Murad, activista i supervivent d'esclavitud sexual a mans de l'Estat Islàmic (EI).

expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont

La líder 'de facto' del govern de Birmània i Nobel de la pau Aung San Suu Kyi ha trencat aquest dijous el seu silenci sobre la massacre de la minoria musulmana dels rohingyes al seu país, que l'ONU ha classificat ja en la categoria de genocidi, i s'ha limitat a dir que "es podria haver gestionat millor". Alhora, ha justificat també la condemna de 7 anys de presó per a dos periodistes que investigaven la persecució contra els rohingyes.

El Comitè Noruec dels premis Nobel mantindrà el de la pau que va concedir a la líder birmana Aung San Suu Kyi, malgrat les greus acusacions de l'ONU que l'assenyalen com a còmplice en la massacre contra la minoria religiosa dels rohingyes i que en un informe recent l'organisme internacional titlla d'"intent de genocidi".

El premi Nobel de la pau d’enguany ha passat sense pena ni glòria. Precisament quan -aquesta vegada sí!- el guardó atorgat a l’ICAN (una coalició internacional de 500 ONG que lluita per l’abolició de les armes nuclears) no podia ser una decisió més adequada pel nom que porta el premi. I també el moment escollit per concedir-lo va ser el més adequat: un bon cop de porta a la cultura armamentista, justament després que el president Donald Trump amenacés amb la destrucció total de Corea del Nord, Kim Jong-un fes un nou assaig nuclear i l’Assemblea General de les Nacions Unides obrís, el 20 de setembre, la ratificació del tractat de prohibició total d’armes nuclears que van aprovar 122 països al juliol però que els països més poderosos del món es neguen a firmar, inclosos tots els que formen part de l’OTAN (és a dir, també nosaltres) i els que ja tenen l’arma: els EUA, França, el Regne Unit, Rússia, el Pakistan, Israel, l’Índia i Corea del Nord.