José Eduardo dos Santos va governar Angola entre el 1979 i el 2017, però va decidir passar els últims anys de la seva vida a Barcelona. Fa dos estius va morir a la Clínica Teknon, on rebia tractament. Els Mossos van investigar les causes de la mort a petició de la seva família, que temien que hagués estat assassinat. Tota l’operació es va portar amb la màxima discreció, tal com passa amb la majoria de trames que impliquen els dos estats.

Uns dies després de disputar l'Afrobàsquet amb la selecció femenina d'Angola, Oriol Villà encara intenta pair l'experiència viscuda durant unes setmanes que es van convertir en una muntanya russa d'emocions. L'entrenador català va rebre un encàrrec d'urgència per fer-se càrrec d'un combinat tan jove com inexpert. Les vivències viscudes l'han empès a reflexionar sobre el ritme de vida que portem a la societat occidental. “L’experiència s'ha convertit en una lliçó de vida brutal. T’adones que comprem moltes coses que no necessitem i que no ens fan més feliços. La nostra societat està malalta i valorem massa poc el nostre dia a dia. La majoria dels excessos que fem aquí són innecessaris, tenim una manera equivocada d’interpretar la vida. Hi ha un balanç personal, un altre de social i un altre d'esportiu. Tots tres són diferents. Per a mi ha sigut una experiència de vida. No havia estat mai a l'Àfrica, i això sempre és un xoc, tot i que jo soc conscient que vaig estar en una bombolla", assegura a l'ARA.

Cinquanta dies després de la mort de l'expresident d'Angola Eduardo dos Santos a la clínica Teknon de Barcelona, un jutge manté oberta la investigació per determinar si al darrere de la defunció de l'exmandatari hi hauria un complot orquestrat per la seva segona esposa i el govern angolès per influir en els resultats de les eleccions al país, celebrades dimecres passat, en les quals el partit que governa des de la independència de Portugal l’any 1975, el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA), s'hi jugava la seva continuïtat al poder.

José Eduardo dos Santos, expresident d'Angola, ha mort aquest migdia a l'Hospital Teknon de Barcelona després d'uns dies en mort cerebral, segons ha confirmat el govern africà. La seva família, representada per la seva filla Tchizé dos Santos, ha posat en marxa aquesta mateixa setmana un procés judicial: consideren que ha sigut víctima d'un complot de l'actual govern angolès, que segons han denunciat buscava assassinar-lo. Poques setmanes abans de les eleccions presidencials del 24 d'agost s'obre ara l'interrogant d'on serà enterrat Dos Santos. La família vol fer-ho a Barcelona, però el govern d'Angola, liderat pel que un dia va ser el seu delfí, João Lourenço, vol fer un funeral d'estat a Luanda.

“José Eduardo dos Santos, pare meu, faran el que sigui per enfonsar-te perquè saben que ets més gran que ells. T’estimo sense límits”. Aquest és un dels últims missatges a Instagram de Tchizé dos Santos, filla de l’expresident d’Angola José Eduardo dos Santos. Dos Santos, de 79 anys, es troba ingressat a la clínica Teknon de Barcelona, i la seva filla considera que és víctima d’un intent d’assassinat per part de l’actual govern d’Angola. A principis d’aquesta setmana, Tchizé va denunciar als Mossos d'Esquadra el metge personal del seu pare, Joao Afonso, i la segona dona de l'exmandatari, Ana Paula dos Santos. Fonts del govern d’Angola, consultades per l’ARA, declaren que no volen polemitzar enmig del “moment més delicat” per a l’excap d’estat del país: “La notícia en aquest moment és la salut delicadíssima de José Eduardo dos Santos”, diuen. Tot això succeeix poques setmanes abans de les eleccions al país sud-africà el pròxim 24 d’agost: el partit que governa des de la independència de Portugal l’any 1975, el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA), arriba dividit a uns comicis on el seu rival històric, la Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola (UNITA), es presenta com la principal força opositora.

Quan el setembre del 2017 João Lourenço va assumir la presidència d’Angola, ho va fer assenyalat com un titella d’Eduardo dos Santos, el líder que durant quatre dècades havia fet d’aquest país l’empresa familiar. Però JLo, com se’l coneix, va sorprendre des del primer dia al començar a tallar les cordes que l’havien lligat a Dos Santos, posant en el punt de mira els hereus del patriarca. En poques setmanes va destituir José Paulino, Welwitschia i Filomeno dos Santos -en judici acusat de blanqueig de capital i apropiació de diner públic- com a alts càrrecs en empreses públiques. La peça gran de Lourenço ha sigut la poderosa Isabel dos Santos, presidenta de la petroliera estatal Sonangol i la dona més rica del continent. A Angola l’anomenen princesa perquè havia aconseguit ser vista com una gran emprenedora i empresària d’èxit, però la investigació periodística dels Luanda Leaks ha determinat que la immensa fortuna personal, que es calcula en 2.000 milions de dòlars, l’ha fet espoliant les arques públiques, convertint-se en la imatge d’un estat cleptocràtic.

Aquesta és la història d’una casa misteriosa. No està encantada, però al seu voltant hi ha moltes incògnites difícils de resoldre.

Amb una fortuna estimada de 2.000 milions d’euros, Isabel dos Santos està considerada la dona més rica de l’Àfrica. Se la coneix com la princesa d’Angola, el país petrolier que el seu pare, José Eduardo dos Santos, va governar amb mà de ferro durant 37 anys, fins al 2017, i que és un dels més corruptes del planeta. Una investigació periodística ha revelat com durant anys Dos Santos “s’ha beneficiat del règim cleptocràtic instaurat pel seu pare per apropiar-se dels recursos originats en les riqueses naturals d’Angola –principalment petroli i diamants– i convertir-se en la dona més rica del continent”, explica El Confidencial, que ha participat amb mitjans de vint països en la investigació del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació. També han format part d’aquesta investigació mitjans com The Guardian, The New York Times, Le Monde i la BBC, que aquest diumenge han coordinat la publicació dels Luanda Leaks.

Angola ha donat per acabada aquest dissabte l'era de José Eduardo dos Santos, el totpoderós líder que ha controlat –amb la seva família– el país en les últimes quatre dècades. Un any després de deixar la presidència d'aquesta antiga colònia portuguesa a l'Àfrica, Dos Santos ha abandonat també el màxim càrrec del Moviment Popular d'Alliberament d'Angola (MPLA), l'únic partit governant des de la independència del país el 1975. La cessió ha estat en favor de João Lourenço, que ja el va succeir el setembre de l'any passat com a president.

A José Eduardo Agualusa (Huambo, Angola, 1960) li agrada acostar-se als somnis quan escriu i jugar amb el lector sobre què és real i què no ho és. El seu passat, però, sempre s’esmuny als seus llibres: va viure en pròpia pell la guerra d’independència d’Angola i la posterior guerra civil. Aquest Sant Jordi va arribar a Barcelona dos dies abans de la diada -la seva primera- cansat després d’un viatge llarguíssim des de la petita illa al nord de Moçambic on viu actualment, però somrient. “Porto una maleta grossa i buida perquè espero que em regalin molts llibres”, assegurava. Li agradaria tenir un Sant Jordi a Moçambic i a Angola. Ha publicat una trentena de llibres i va ser el primer escriptor africà a guanyar l’Independent Foreign Fiction Prize. A Teoria general de l’oblit (Edicions del Periscopi) reclou una dona, la Ludo, durant 28 anys en un apartament de luxe. Al carrer hi ha guerra i revolució i la Ludo sobreviu llegint, escrivint pensaments a les parets i matant coloms que es diuen Amor. La novel·la és plena de poesia, símbols i reflexions que també podríem tenir a la paret de casa. Com la Ludo, Agualusa diu que en els errors, quan escriu, hi troba idees insòlites. Teoria general de l’oblit ha rebut l’International Dublin Literary, que atorguen biblioteques públiques d’arreu del món.

La selecció espanyola d'hoquei patins ha guanyat Portugal per 1-0 a la tercera i última jornada de la fase de grups de la Copa de les Nacions. Després d'una primera part sense gols en què Sergi Miras ha vist com Pedro Henriques -que ha substituït Angelo Girao sota pals només per aquesta acció- li aturava un penal, a la segona semblava que el partit també acabaria sense veure cap gol gràcies a la bona actuació de Girao i Carles Grau, que substituïa a la porteria espanyola un Elagi Deitg que havia jugat els dos partits anteriors.

Isaac Nogués va ser molt sincer dimarts quan va presentar el seu informe sobre Kènia a la seu de Foment del Treball de Barcelona. ACCIÓ, l’agència per a la promoció empresarial de la Generalitat, va organitzar una sessió entre experts i empresaris per plantejar quines oportunitats de negoci hi ha a l’Àfrica subsahariana. Nogués, executiu de la consultora Africa Trading, va exposar una visió contundent dels riscos d’invertir a Kènia: “La presència catalana i espanyola hi és pràcticament inexistent. Zara hi acaba d’entrar; Campofrío també ho va fer, però no es pot parlar de casos d’èxit, perquè no n’hi ha”. L’opció més raonable és invertir-hi en turisme i en infraestructures, segons Nogués, perquè el govern kenià té un pla de concedir 2.700 milions d’euros en obres públiques d’aquí el 2030. “S’acaben de celebrar les primeres eleccions democràtiques sense sang... No hi ha carreteres asfaltades, ni a la capital. A la nit no hi ha llum”, va prosseguir Nogués.

Aquest divendres ha començat el primer Mundial d’hoquei patins que s’organitza al continent africà, concretament a Angola. Un país governat des de fa 34 anys per José Eduardo dos Santos i que ha realitzat una gran aposta per l'hoquei patins, invertint 100 milions d'euros per construir dos pavellons nous (un de 3.000 espectadors a Namibe i un espectacular de 12.000 persones a Luanda) i modernitzant les carreteres.