Que la participació en les eleccions europees sigui baixa no és excepcional, i de fet la dels comicis d’aquest diumenge ha sigut del 43,5% a Catalunya. És la tercera més baixa de la història a Catalunya, i 17,4 punts menys que la participació del 2019, quan van coincidir amb les eleccions municipals, i 4 punts per sota del 2014.

A diferència del debat de les eleccions catalanes, l’amnistia sí que va tenir protagonisme ahir al cara a cara de tots els candidats a TV3. Almenys en la part en què es va parlar de Catalunya. I és que els europeus seran els primers comicis que es faran amb la llei ja definitivament aprovada al Congrés i per això el sobiranisme va intentar aprofitar la finestra d’oportunitat del debat per reivindicar-la. Un baló d’oxigen en l’equador d’una campanya europea en què Junts i ERC ho han tingut difícil per treure el cap. Aleix Sarri (Junts), Diana Riba (ERC) i Jaume Asens (comuns), que van denunciar l’absència del cap de llista de Junts, Toni Comín, per l’exili, van comptar amb els aliats inesperats del PP, Cs i Vox. A ells també els interessava parlar de l’amnistia, tot i que per raons oposades: per atacar el socialista Javi López.

"¿Em sap dir quan seran les pròximes eleccions europees?" La resposta, pocs mesos abans que es facin, obre tot un debat sobre la implicació dels ciutadans en la Unió Europea. El 65% dels catalans no ho saben. No ja la data exacta de quan es fan (el 17% responen correctament el mes –juny– i l'any –2024–; el 6% coneixen l'any i l'estació i el 12% saben situar l'any), sinó que un 59% ni tan sols proven de respondre i un 6% responen incorrectament. Aquesta és una de les conclusions de l'enquesta que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha fet en col·laboració amb el Parlament Europeu –s'han fet 1.100 entrevistes entre el 19 de gener i el 12 de febrer– i que s'ha presentat aquest divendres a Barcelona. El 57% dels enquestats tampoc saben dir espontàniament cap institució europea. Una dada que el director del CEO, Jordi Muñoz, veu alineada amb el "coneixement polític" general de la ciutadania. L'enquesta també situa el sentiment europeista per darrere del catalanista i l'espanyolista.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) decidirà sobre l'abast de la immunitat parlamentària d'Oriol Junqueras el 19 de desembre, tal com ha comunitat el mateix tribunal amb seu a Luxemburg a través del seu compte de Twitter. Serà aleshores, doncs, quan se sabrà de manera definitiva si el tribunal va en la línia de l'advocat general de la UE, que fa dues setmanes va concloure que Junqueras sí que tenia immunitat parlamentària perquè la condició d'eurodiputat s'adquireix en funció dels vots dels ciutadans i no d'haver jurat la Constitució espanyola, un acte que va considerar un "tecnicisme" de la legislació nacional.

La futura presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va ser escollida pel càrrec entre recels per no haver estat una de les candidates oficials, unes crítiques que va intentar pal·liar amb promeses com ara la de constituir la primera Comissió Europea paritària. Però complir amb aquest primer anunci se li ha complicat a última hora. L'Eurocambra va tombar tres dels candidats a comissaris que Von der Leyen va proposar després que cada estat membre li enviés els seus candidats, cosa que ha alentit el relleu de la Comissió Juncker. De les tres candidatures tombades pel Parlament Europeu, dues eren dones i dos dels països van proposar homes com a segones opcions, l'últim país que faltava ha posat aquest dimecres sobre la taula de Von der Leyen dues opcions, una de cada gènere, finalment ha escollit una dona i, per tant, la futura Comissió comptarà amb 12 dones i 15 homes, un 44% de dones.

Les institucions europees no s'immuten malgrat la creixent tensió a Catalunya. Preguntat per les protestes i la sentència del Procés, el president de l'Eurocambra, David Maria Sassoli, ha estat breu. Ha defensat que "Espanya és un estat de dret" i que per això "respecta la sentència". Ha desitjat, això sí, que es "rebaixi la tensió". Justament el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha reunit aquest dijous a Brussel·les amb Sassoli, en una trobada on fonts de Moncloa asseguren que no s'ha abordat la qüestió catalana.

Les ombres d’una nova recessió s’albiren cada vegada amb més intensitat i, després de veure les orelles al llop, Christine Lagarde no té la intenció de canviar el rumb de les polítiques d’estímuls marcades fins ara pel Banc Central Europeu. Ho ha deixat clar aquest dimecres en el seu primer discurs al Parlament Europeu com a presidenta electa a substituir Mario Draghi al capdavant del BCE, un càrrec que assumirà al novembre. La fins ara directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) s'ha alineat amb les últimes declaracions de Draghi, que aposta per mantenir o fins i tot abaixar els tipus d’interès. Lagarde, però, també ha demostrat que el seu és un perfil més polític, amb promeses de lluita contra el canvi climàtic i la desigualtat i, fins i tot, d’escoltar les persones i no només els mercats i de fer-se entendre al conjunt de la ciutadania.

Estrasburg es tenyirà de groc el 2 de juliol. L’ANC ja ha organitzat prop de vuitanta autobusos per desplaçar-se fins al Parlament Europeu en la sessió constitutiva de la cambra europea per denunciar, com va avançar l'ARA, que Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras no puguin exercir d’eurodiputats, vulnerant els seus drets polítics i el de les persones que els han votat. Gairebé de totes les comarques del Principat sortiran autobusos, alguns dels quals faran nit a Estrasburg per aprofitar el llarg desplaçament en una nova mobilització que aplegarà milers d'independentistes al cor d'Europa.

Carles Puigdemont té clar que, després de tots les obstacles posats per les autoritats espanyoles per poder ser eurodiputat, l'única alternativa que té és la justícia europea. En una roda de premsa des del Parlament Europeu, l'expresident a l'exili s'ha mostrat fins i tot esperançat amb el fet que, abans del 2 de juliol, hi hagi una decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que els permeti a ell mateix, a Toni Comín i a Oriol Junqueras ser al primer ple del Parlament Europeu de la nova legislatura. Per fer-ho, però, cal que facin un pas i ha assegurat que això és el que farà el seu equip legal després que ahir la Junta Electoral Central rebutgés els documents presentats pel seu advocat, Gonzalo Boye, per poder recollir l'acta en nom seu.

L’advocat internacional de Carles Puigdemont i Toni Comín, Gonzalo Boye, s’ha presentat aquest dilluns al Congrés amb uns poders per recollir l’acta dels dos eurodiputats electes, segons ha explicat ell mateix. Els membres de la Junta Electoral Central (JEC) no li han permès fer el tràmit, i Boye ha dit que arran de la negativa la qüestió es converteix en un “tema de legalitat europea”.

La recollida de les actes dels nous eurodiputats, aquest dilluns, quedarà lluny de ser el tràmit que cada cinc anys es viu després d'unes eleccions europees: com a europarlamentaris electes hi ha dos exiliats, Carles Puigdemont i Toni Comín, i un pres, Oriol Junqueras. Els dos primers, segons la Junta Electoral Central, han de tornar a Espanya –cosa que en comportaria la detenció– per recollir-la; pel que fa Junqueras, el Tribunal Suprem li va denegar el permís per jurar el nou càrrec al·legant que el trasllat podia afectar la seva situació penal i que el fet que encara sigui diputat al Congrés, tot i que suspès, fa incompatible el pas per ser eurodiputat.

Primers obstacles per a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín en la seva intenció de poder exercir d'eurodiputats. Tots dos han intentat entrar aquest dimecres al Parlament Europeu per recollir la documentació provisional, acompanyats d'altres eurodiputats electes, com la número dos d'ERC, Diana Riba, però les autoritats de l'Eurocambra no han deixat passar els polítics exiliats.

El resultat final de l’onada de forces euroescèptiques, nacionalpopulistes i d’ultradreta tan temuda en les eleccions europees no té una lectura fàcil, sinó ambivalent. Hi ha hagut grans victòries en països com França, Itàlia, Polònia i el Regne Unit, però s’ha frenat l’impuls a Àustria, els Països Baixos i Dinamarca. A més, allà on han obtingut grans victòries els números són més modestos que algunes projeccions.

Davant l'auge de la ultradreta i la crisi del Brexit, les eleccions al Parlament Europeu ens han portat l'aire fresc de verds i liberals. Aquesta és la lectura optimista que es pot fer de les europees, marcades per la participació més alta dels últims vint anys i per la fi del bipartidisme de conservadors i socialdemocràtes que ha dominat l'Eurocambra durant dècades. Els dos grans partits, símbol polític de l''statu quo', ja no sumen sols, mentre que la irrupció dels euroescèptics i xenòfobs de Salvini, Le Pen i companyia s'ha produït amb menys empenta de l'anunciada, de manera que no tenen prou força per al bloqueig. En canvi, els verds, amb molt vot juvenil, i els liberals, amb força diversitat interna i Macron com a figura de referència, aporten pluralitat i europeisme renovat. ¿Seran capaços de propiciar una injecció de valentia i optimisme? Quin és l'europeisme que ha de salvar Europa? A qui donaran joc conservadors (populars) i socialdemòcrates? ¿Algú s'atrevirà a fer un necessari canvi de les regles de joc?

Com si fossin fantasmes a qui s’evita invocar, els líders de les prinicipals famílies europees van debatre ahir gairebé sense pronunciar noms com els de Salvini, Le Pen o Farage. Els candidats a presidir la Comissió Europea van protagonitzar el debat final organitzat per l’Eurocambra, sense gaire debat real. El consens i la coordialitat als quals els electors espanyols estan poc acostumats van regnar en una conversa marcada per l’absència de discussió sobre una de les principals preocupacions d’aquests comicis: l’auge de l’extrema dreta i l’euroescepticisme i les dificultats que el pes d’aquestes formacions poden arribar a tenir després del 26-M en una Eurocambra més fragmentada que mai.

La coalició a les eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig que encapçalen Compromís, Més per Mallorca i la Chunta Aragonesista té un nou membre. Es tracta de la formació gallega En Marea, que comptarà amb el número 2 de la llista.

L'exministre d'Economia espanyol Luis de Guindos ha comparegut aquest dilluns al Parlament Europeu en qualitat de vicepresident del Banc Central Europeu (BCE) per exposar l'informe anual d'aquest organisme. Però el Brexit continua centrant totes les preocupacions. La desacceleració global de l'economia europea s'enfronta a un factor més d'incertesa a causa de la possible sortida del Regne Unit de la UE sense acord, un escenari que cada vegada sembla més probable. Per això, Guidos ha assegurat que el Brexit caòtic tindria unes conseqüències econòmiques que, malgrat ser "manejables", no serien "irrellevants". I, a més, si els riscos persistents ja han provocat una revisió a la baixa de les projeccions econòmiques de creixement de l'economia europea per a aquest 2019, el Brexit caòtic podria "amplificar" encara més aquesta desacceleració, segons l'exministre.