Aquest estiu es recordarà per la calor extrema, els incendis i les matances. Però cadascú tindrà el seu estiu particular, convertit en un refugi per a la memòria. Més o menys tothom del nostre món primer torna ara a la rutina. Es nota als carrers. Ja estem connectats. Allò de desconnectar, que fèiem molt més quan els estius eren analògics, és pràcticament impossible en temps digitals. Hi ha persones que es desendollen de les notícies perquè són dolentes i els afecta. A l’estiu i tot l’any. D’altres ho fan perquè no els interessen. Tot és lícit. Com no llegir llibres, com diu una dona que fa vídeos a les xarxes i també és notícia. Perquè hi ha qui no vol saber res de res però ho vol saber tot d’aquests gurus contemporanis que els atrapen en les teranyines socials. Ni uns són millors perquè els agradi llegir, ni uns altres pitjors perquè es passin el dia mirant vídeos de TikTok. Entre altres coses perquè ser millor o pitjor no es pot resumir en un article setmanal. I ho deixo aquí perquè prefereixo fugir, que rima amb llegir, d’aquest tema com de la calor. 

Tenint en compte que formem part d’una societat adormida, és gratificant veure com encara hi ha gent que es mobilitza per una causa i torpedina amb èxit una competició esportiva de primer nivell com la Vuelta. No està tot perdut. Fer servir la capacitat crítica, protestar i manifestar-se s’han convertit en conceptes vintage, perquè ens hem reduït al que vol el sistema: ser instruments de consum de productes i idees al seu servei. Per això podem estar asseguts en una caleta massificada mentre fem scroll entre un possible fitxatge del Barça, una samarreta rebaixada i un nen cadavèric morint-se de fam a la Franja de Gaza. Impertorbables, aixequem la mirada i li preguntem a la parella: “Què prefereixes dinar? Fideuà o paella?”. Tenim la capacitat d’indignació d’una mongeta tendra.

"Era evident que passaria alguna cosa", diu amb nervis un treballador de la Vuelta a Espanya. Han rebut consignes de no parlar sobre la presència de l'equip Israel Premier Tech, propietat d'un amic personal del president d'Israel. La cursa volia seguir endavant com si res, però cada dia es troben amb centenars de manifestants esperant-los. Ja feia setmanes que els organitzadors estaven neguitosos al veure com s'anaven anunciant manifestacions en contra de la presència de l'equip. I dimecres, durant la contrarellotge per equips per carreteres de l'Alt Empordà, va passar: les forces de seguretat no van poder evitar que un grup de manifestants tallés la carretera just quan havia de passar l'Israel Premier Tech per protestar per la presència d'un equip amb lligams amb el govern israelià just en plena campanya militar a Gaza.

1978. A l’Argentina hi havia una dictadura terrible, però la maquillaven prou bé organitzant un Mundial de futbol on Kempes cridava cada cop que marcava un gol. A Barcelona es funda el PSC, per primer cop un polonès és escollit papa de Roma i el món ballava al ritme dels Bee Gees, els Village People o Boney M. La reina d’Anglaterra era Elisabet II, esclar. Aquell 1978, el ciclista belga Johan De Muynck guanyava el Giro d’Itàlia. Poca gent pensava llavors que caldria esperar 44 anys per veure un nou rei al Regne Unit i també per tornar a veure un ciclista belga guanyant una de les tres curses grans. 44 anys sense triomfs al Giro, el Tour o la Vuelta, fins ara, amb la fita del jove Remco Evenepoel a la Vuelta a Espanya.

Era una ferida que feia mal. A la sala de premsa del Tour o el Giro, els periodistes espanyols aguantaven les bromes sobre el mal moment del seu ciclisme. De poc servia recordar que francesos i italians tampoc poden treure pit, ara que manen belgues, eslovens, danesos o britànics. Els tres estats que organitzen les tres proves més icòniques del ciclisme masculí firmen guanyar una etapa, en lloc de la general. I el ciclisme estatal portava 668 dies sense un triomf d’etapa en una de les tres voltes grans, un total de 121 etapes de decepcions fins que aquest dimecres el català Marc Soler va guanyar l’etapa de la Vuelta a Bilbao. De sobte, la creu que carregava el ciclisme espanyol sembla pesar menys, i la setena etapa la va guanyar Jesús Herrada (Cofidis) entre Camargo (Cantàbria) i Cistierna (Lleó), un periple de 190 km en què va retenir el mallot vermell de líder el belga Remco Evenepoel (Quick Step). Herrada es va imposar a l’esprint als seus companys de fuga, l’italià Samuele Battistella (Astana) i el britànic Fred Wright (Bahrain), en una etapa sense canvis a la general.

La Unió Ciclista Internacional (UCI) ha presentat el seu nou calendari d’una temporada afectada pel covid-19. Segons aquesta proposta, el ciclisme tornaria l’1 d’agost amb laStrade Bianche, una prova italiana d’un sol dia. Però sense moltes dates lliures per culpa de l’emergència sanitària, l’UCI s’ha vist obligada a fer coincidir algunes competicions. Així, la 75a edició de la Vuelta a Espanya, amb 18 etapes del 20 d’octubre al 8 novembre, coincidirà cinc dies amb el Giro d’Itàlia, que se celebrarà del 3 al 25 d’octubre. La Vuelta estava prevista entre el 14 d’agost i el 6 de setembre, però la crisi sanitària provocada pel covid-19 va obligar a refer el calendari. Així, el Tour de França, seria del 29 d’agost al 20 de setembre. La data dels campionats mundials no canvia i el Mundial Aigle-Martigny (Suïssa) se celebrarà del 20 al 27 de setembre.

La 75a edició de la Vuelta ciclista a Espanya tindrà finalment 18 etapes, després del canvi de calendari provocat pel covid-19. Abans de la pandèmia, la idea dels organitzadors era una sortida als Països Baixos amb tres setmanes de recorregut al setembre, però finalment la sortida serà una etapa entre Irun i Eibar. L'organització acabarà de definir les dates de competició dimarts, 5 de maig.

El colombià Miguel Ángel 'Superman' López és el primer líder de la Vuelta a Espanya 2019 després del triomf del seu equip, l'Astana, en la contrarellotge d'aquest dissabte en l'etapa inaugural, de 13,4 quilòmetres i disputada entre les Salines de Torrevella i el centre d'aquesta localitat del Baix Segura. L'Astana ha invertit un temps de 14:51 minuts en fer el recorregut i ha superat en 2 segons el grup del Deceuninck Quick Step i en 5 el Sunweb, mentre que el Jumbo Visma de Roglic ha perdut 40 segons per una caiguda i el Movistar d'Alejandro Valverde i Nairo Quintana se n'ha deixat 16.

La ciutat holandesa d'Utrecht donarà el tret de sortida a la Vuelta a Espanya de ciclisme l'any 2020, una prova que tindrà com a escenari de les primeres etapes la regió del Brabant Septentrional. L'anunci ha estat oficialitzat aquest matí a Utrecht per Javier Guillén, director general de la Vuelta i Jan van Zanen, alcalde de la ciutat. Utrecht serà protagonista de la presentació d'equips, la contra rellotge inaugural i l'arribada de la segona etapa, que començarà a Hertogenbosch, capital de la província del Brabant Septentrional. La tercera etapa recorrerà aquesta província amb sortida i arribada a la ciutat de Breda.

Dues etapes més i Chris Froome podrà endur-se a casa la Vuelta a Espanya i el mallot vermell. El britànic, acostumat a vestir de líder, exposa la seva supremacia a la jornada d’avui, la penúltima, curta, exigent i decisiva. Els resultats i el pes de la competició estaran comprimits en poc més de 117 quilòmetres de recorregut que s’acaben a l’Angliru asturià. El de la Sierra de l’Aramo serà el tercer port de muntanya de l’etapa. La seva exigència serà progressiva, asfixiant a poc a poc. Primer amb l’ascens a la Cobertoria, amb 8,1 quilòmetres i un desnivell del 8,6%. El Cordal, amb els seus 5,7 quilòmetres i pujades del 12% i 13%, són l’obstacle següent. Serà aquí quan els ciclistes hauran de demostrar que són superiors a aquesta cadena de trencacames, probablement passada per aigua d’acord amb la previsió meteorològica.

L'austríac Stefan Denifl (Acqua Blue) s'ha imposat en la 17a etapa de la Vuelta a Espanya, entre Villadiego (Burgos) i Los Machuchos (Cantàbria), de 180,5 quilòmetres, en què ha brillat Alberto Contador, segon, i en què el britànic Chris Froome ha pogut mantenir el liderat tot i que ha perdut temps respecte als seus rivals directes.

La Vuelta a Espanya celebrarà aquest 2017 una edició molt especial perquè tindrà una històrica sortida des de territori francès, a la ciutat de Nimes, coneguda internacionalment per la seva plaça de toros, en el que suposarà un pas més en la relació ciclista de la prova entre els dos països.

El francès Lilian Calmejane (Direct Energie) ha aconseguit la segona victòria francesa consecutiva a la Vuelta a Espanya després d'una aposta en solitari que li ha permès aixecar els braços al cim de San Andrés de Teixido i en què el colombià John Darwin Atapuma Hurtado s'ha enfundat el mallot vermell.

Alexandre GeniezVuelta a EspanyaRubén Fernández