Trini Porta, una veïna de 52 anys de Montoliu de Segarra, viu sola amb un gos i dos gats. El passat mes de gener va perdre sobtadament el Cupi, un podenc que va adoptar de la gossera de Cervera fa deu anys. Una malaltia hepàtica irreversible va obligar-la a sacrificar-lo per tal d’evitar-li més patiments. El buit que li ha deixat encara està ben viu. No té gens de pudor en comparar aquesta pèrdua amb la d’una persona. “A mi m'ha marxat un membre de la meva família i això molta gent no ho entén”, admet Porta.

Llegim a l’ARA una notícia de Cristina Sáez que ens roba el cor. Científics de la Universitat de Medicina Veterinària de Viena han constatat que una vaca és capaç de “fer servir una eina de manera flexible amb objectius concrets”. A la fotografia hi veiem l’animal, que es diu Veronika, amb un pal a la boca. Diu que “es tracta d'una acció que no havia estat descrita en bestiar, només en alguns primats i còrvids”.

De mirada càlida, juganers o plens de curiositat, però també astuts, tafaners i, fins i tot, treballadors. Gats i gossos s’han convertit en un company únic i insubstituïble per als humans. A les llars catalanes, els animals de companyia ja superen en un 54% el nombre d’infants fins a 14 anys, segons dades creuades del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Qui en té cura sol ensenyar-los públicament a les xarxes socials. “Ja no es veu estrany estimar-se l’animal de companyia com un membre més de la família, al contrari, es valora socialment. Les imatges amb els animals donen, a més, una visió més propera i tendra de la persona”, afirma Paula Calvo, antrozoòloga i etòloga. La nova llei de benestar animal, aprovada el febrer del 2023, reflecteix aquest canvi de consciència de la societat i posa en valor els drets i reconeixements dels animals de companyia. Per tant, adoptar-ne un no només amplia la família sinó que contribueix a un “bé individual i social”, puntualitza aquesta experta. A continuació, famosos que tenen animals a casa ens expliquen la grandesa que representa tenir-los i conviure-hi. Calidesa i rialles, però també espants i emprenyades. El sentiment que ens desperten els animals és, de fet, ben divers, i un tret universal.

Posar complements als gossos i gats és una pràctica habitual. Actualment, ja no són només llacets i abrics. A l'estiu sobretot proliferen accessoris de tot tipus: gorres, xancletes i, fins i tot, disfresses, que se sumen a pràctiques estètiques com ara pintar-los les ungles o tenyir-los el pèl. Majoritàriament, darrere de tot això hi ha un procés d’humanització —millor dit, antropomorfització— dels animals, és a dir, una atribució de característiques humanes a éssers que no ho són. Els experts alerten que, si bé una part de la humanització és inevitable i fruit de la convivència, l’ús d’alguns guarniments i voler seguir tendències gracioses a ulls d’altri poden posar en risc el benestar i la salut dels animals.

La gent passa per davant i s'hi fixa. És una botigueta petita però de color groc llampant. Som davant de Voilà Concept Store (plaça Narcís Oller, 1), la primera pastissera per a gossos de la ciutat de Barcelona. La seva propietària és Milly Yang i tot just fa uns mesos que viu a Barcelona. Va néixer a la Xina i amb vint anys va anar a estudiar a Tolosa. Allà va sentir a parlar de Catalunya i del català i va ser també en aquella època en què va visitar Barcelona per primer cop. Un cop acabats els estudis es va traslladar a París, on ha treballat durant deu anys per a marques de roba de luxe com Louis Vuitton o Dior. "Durant un temps vaig canviar molt de feina perquè quan era jove creia que el fet que t'ascendissin és el que donava sentit a la vida", diu Milly Yang. "Després d'una bona temporada em vaig adonar que no era feliç". Fa set mesos va arribar a Barcelona de vacances i no volia tornar a París. "París és una ciutat preciosa, malgrat els parisencs. Aquí la gent és molt més agradable. Allà tothom viu molt més estressat", explica, i després arriba el seu xicot, Boris Meyer, que és fotògraf i parisenc, i ho confirma.

Fa setmanes que el col·lectiu de veterinaris de l'Estat ha mostrat malestar per la nova regulació dels medicaments per a animals. Les mobilitzacions coincideixen amb les alarmes per si el reial decret que va entrar en vigor a principis d'any, transposant una directiva europea, pot fer que les mascotes es quedin sense els fàrmacs necessaris. Una preocupació avivada per la mort de la gossa Selva a la Corunya, de qui diuen ha estat "la primera víctima" de la nova normativa, dissenyada amb l'objectiu de millorar el control d'aquests fàrmacs, evitar-ne mals i minimitzar les resistències als microorganismes.

El lligam entre un gos (i també un gat) amb el seu responsable pot ser tan intens que quan es mor la persona que el cuidava l’animal –especialment si és un gos– “ho sent terriblement perquè, a part d’una dependència alimentària i fisiològica, també hi havia un vincle emotiu”, assegura el veterinari Ricard Adán. A partir d’aleshores, qui serà el seu nou tutor? En el testament o bé en el document de voluntats anticipades, o bé en un contracte, es pot deixar per escrit que se’n faci càrrec un familiar, un amic o, per exemple, un refugi, atorgant-los fins i tot una quantitat de diners per a les seves cures, entre altres opcions. La realitat, però, dista molt d’això: els centres d’acollida, les protectores i els refugis són els que realment se n’ocupen, perquè la majoria dels animals acaben abandonats. En canvi, els diners o les propietats –si se n’han dipositat per atendre’l– van a parar, majoritàriament, a la butxaca dels hereus o legataris.

Tenir una mascota no és un caprici i comporta una sèrie de responsabilitats que cal analitzar molt bé per assegurar el seu benestar. Els especialistes posen l’accent en una bona educació per entendre millor les necessitats dels animals de companyia. La tinença responsable se situa al centre de qualsevol decisió. Uns dels casos d’èxit és l’Associació AlPerroVerde, una entitat que des del 2011 es dedica a projectes bidireccionals. “Ajudem tant persones en risc d’exclusió social com gossos procedents de protectores d'animals que també estan en una situació de vulnerabilitat. Intentem generar espais on la relació pot ser beneficiosa per a les dues parts. D’aquesta manera reduïm el nombre d’abandonaments a través de la conscienciació i de la sensibilització. La col·laboració entre diferents entitats és clau per tenir èxit”, explica a l’ARA Alberto Ayala, president de l’Associació AlPerroVerde i educador caní. L’entitat s’ha associat per constituir la Cooperativa CityDogs Store, que busca finançar els projectes socials amb dues botigues físiques a Barcelona, una al Clot i l'altra a Sant Andreu.

Edgar Rufo i la seva família són a l’estany de Banyoles. No pas per casualitat. Han vingut fins aquest espai natural per donar noves experiències a la Tosca, un cadell que acaben d’adoptar. Tampoc és fruit de l’atzar que el cànid hagi entrat ara, precisament, a les seves vides. Rufo és mestre de l’escola de Sant Esteve de Guialbes i és durant les vacances d’estiu quan ell, principalment, gaudeix de més temps per compartir amb aquest nou membre de la família. “És la millor època per fer-li l’acompanyament que necessita. És ideal tant per al gos com per a nosaltres”, admet Rufo.

A un gat millor que no el treguin de casa. I a un gos, depenent del seu caràcter, no tot li anirà bé. El cuidador és el referent. No tenir a prop aquesta figura ni l’entorn habitual suposa un canvi per als animals de companyia, a vegades fins i tot traumàtic. Existeixen diverses opcions entre emportar-se’ls de vacances i deixar-los a casa (amb assistència, perquè la nova llei del benestar animal deixa ben clar que, almenys en el cas dels gossos, no poden quedar-se sense supervisió més de 24 hores consecutives). Les plataformes digitals ho posen fàcil per trobar una persona que cuidi l’animal, però no és or tot el que llueix. Dedicar un temps a trobar el que s’adapti millor al seu caràcter, destriar el gra de la palla –sobretot si el cuidador és desconegut– i compartir estones amb la persona o anar al lloc on es quedarà perquè s’hi adapti són alguns dels consells per no equivocar-se.

Ressonen lladrucs entre les cases de la plaça Raspall, al barri de Gràcia de Barcelona. Una desena de gossos volten acompanyats dels seus tutors i dels monitors del Centre d'Estudis CIM, amb qui aprendran a identificar i evitar conductes conflictives. L'Imma deixa anar la corda del seu gos mentre assegura que tornarà a assistir al següent curset que es faci: "Fa sis anys que tinc gos i amb només una hora m'han ensenyat moltes coses que no estava fent bé". Aquest és el quid que motiva els cursets: són els éssers humans els que han d'educar els animals i si no es marquen uns mínims, s'acaba derivant en comportaments incívics com la no vigilància en espais públics, la falta d'higiene o el soroll que provoca el lladruc de gossos descuidats.

És l’hora de tornar cap a casa, també per al Baloo. El cànid podrà viatjar en avió des de Barcelona fins a Nova York. N'hi ha prou amb una frase per dir-ho, però per a Ryan Drewsy, el responsable del gos, ha suposat setmanes de converses amb companyies aèries. “Delta Air Lines o altres aerolínies americanes diuen que pel coronavirus ja no transporten gossos de races grans”, indica. El seu animal de companyia pesa 65 quilos. “Et deriven a empreses que cobren una gran quantitat de diners per la gestió i l’únic que fan és utilitzar les mateixes companyies que faries servir tu”, exposa Drewsy. Finalment, han pagat 6.000 dòlars a una d’aquestes firmes gestores. “Ha estat l’única solució per traslladar en Baloo”, apunta. Van venir a Barcelona per passar aquí la pandèmia i ara que marxen esperen arribar tots bé de nou perquè, segons explica, “hi ha moltes històries de gossos morint en avions”, especialment quan han d'anar a la bodega de les aeronaus. 

Quan la calor i la humitat comencen a pujar amb força, les persones podem patir una insolació, un estat al qual arribem quan la temperatura del cos augmenta més enllà del que seria saludable. El que molts no saben és que aquesta reacció també pot passar amb les mascotes. De fet, segons expliquen els experts, els animals poden ser més susceptibles a patir un cop de calor, perquè els és més difícil refrescar-se i no suen com fem les persones. Gagandeep Kaur, professora de medicina veterinària a la Universitat Pomona, a Califòrnia, explica que l'estiu passat van rebre a urgències centenars de casos de mascotes que havien patit insolació. “No és una cosa excepcional, sinó que ens anem trobant casos”, afirma l'especialista.

Mentre a fora els petards il·luminen la nit de Sant Joan i els carrers s’omplen d’espetecs, a casa hi ha algú a qui aquest soroll espanta. S'amaga darrere la tassa del vàter. ¿Serà una amenaça de la qual caldrà protegir-se? ¿O potser caldria arrencar a córrer per fugir encara que sigui saltant per la finestra? N’hi ha que ho fan perquè la por –i en molts casos el pànic– domina la situació. Anomenada Ona, aquesta boleta de pèl, arraulida i tremolosa, ficada en el seu cau improvisat, i en companyia de la seva responsable, Carole Conforti, busca recuperar la tranquil·litat davant d’aquests petards que no pot predir ni entendre.

Ja tenia tres gossos a casa però al veure aquells ulls tan tristos de l’Ària li va ser difícil quedar-se impassible. Va avisar el centre que s’emportaria la gossa, de només un any –afectada per una malaltia greu al cor, rinitis crònica i leishmaniosi–, amb la idea que passés els últims tres mesos de vida que suposadament li quedaven en companyia. I ja han passat més de tres anys. “Ara té prohibit morir-se, almenys fins d’aquí una dècada –bromeja Esther Sánchez–. Cada dia que viu és un regal”, assegura aquesta voluntària, que també va acollir en el seu moment un gat de tan sols 15 dies de vida i uns quants gossos fins que van trobar un lloc d’adopció definitiu. Oferir temporalment la pròpia llar per acollir animals de companyia encara continua sent una opció poc coneguda, però aquest tipus voluntariat s’ha incrementat en refugis i entitats, en alguns casos fins al 80%.

A la Núria Gómez el trajecte en autobús, des de casa seva fins a la consulta de la veterinària, se li va fer molt llarg. Quinze minuts de patiment al veure que aquest ésser tan estimat se li esvaïa als braços mentre intentava reanimar-lo. I això que el dia abans havien sortit a passejar per la muntanya i es trobava prou bé. A l'arribar a casa, però, va empitjorar i, a la nit, va tenir fins a set atacs epilèptics. La Núria va demanar al conductor del vehicle que obrís la porta abans d’hora per sortir corrents cap a la consulta veterinària. Allà van posar-li oxigen i una manta tèrmica. Tot i entreveure’s que tard o d’hora arribaria el moment de l’eutanàsia, aquest va ser el principi d’un comiat precipitat. Un dol inesperat, amb buidor inclosa, que ha deixat les seves responsables, la Núria i la seva mare, sense en Kenny: aquest yorkshide-pequinès, enèrgic i juganer fins a l’últim dia, que escoltava tant Vivaldi com Chopin. Uns atributs que va regalar-los-hi durant gairebé 17 anys.

“A veure, Cruz, com tens les dents. Bé, bé! Ara examinem les orelles i els ulls, i ja ho tenim”, diu Joan Llebaria, mentre Eva Villanueva, la seva companya de feina, aguanta la gosseta per les potes i la panxa. L’Eva també és la propietària de la Cruz, una pinscher que farà 10 anys al novembre, i que és dolça i espavilada com ella sola. Llebaria ens rep a la Clínica Veterinària Mataró, de la qual és soci propietari. Abans d’entrar en el tema central del reportatge ens fa una reflexió: “Humanitzar els animals és, per a mi, una falta de respecte cap a ells. Els has d’estimar, sí, però no els pots educar com si fossin uns nens. Tampoc són joguines. Són una responsabilitat, amb majúscules. Sobreprotegir-los o no posar-los els límits que necessiten pot desembocar en trastorns psicològics greus o en agressivitat”. 

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell s'ha adherit a la campanya 'Soc responsable 2021' que té com a objectiu fomentar la identificació i l'esterilització de gossos, gats i fures, conills i porcs vietnamites. La campanya, organitzada per la fundació FADA, i que compta amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, i que enguany compleix ja 10 anys, ofereix la possibilitat d'identificar-los i esterilitzar-los a un preu promocional gràcies a la col·laboració dels centres veterinaris solidaris.

E ls cargols són els nous animals domèstics. Alguns analistes de tendències els consideren la mascota de la pandèmia. D’altres, un fenomen purament estètic. L’escriptora Patricia Highsmith tenia devoció per aquests llimacs amb closca des del dia que, comprant en una peixateria, en va veure dos d’entrellaçats i la imatge la va fascinar. En va arribar a acumular tres-cents a casa. La seva dèria la va plasmar en un dels seus relats més famosos, L’observador de cargols. Un relat grotesc d’un agent de borsa que considerava que els seus èxits professionals eren gràcies al relaxament que li provocava la contemplació d’aquests animals tan fràgils. Expliquen que Highsmith, de caràcter més aviat aspre, s’emportava els cargols dins la bossa de mà amb una fulla d’enciam a dins quan havia d’assistir a alguna festa. Si s’avorria, els treia per distreure’s i observar-los.

El covid-19 marca tant les nostres vides que 36 famílies catalanes han decidit batejar el seu animal de companyia amb aquest nom. Segons el Segon Estudi d'Animals de Companyia de Catalunya, elaborat pel Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), 27 gossos i 9 gats han sigut inscrits amb el nom de Covid aquest 2020. 31 són mascles i 5 són femelles.