Veronika, la primera vaca que fa servir eines

A Distòcia, Pilar Codony explica la història d’amor entre dues vaques. Ho fa amb una prosa deliciosa i amb delicadesa, relatant les relacions que s’estableixen entre elles i dedicant pàgines a descriure’n comportaments que durant molt de temps hem cregut exclusius dels primats, com plorar la pèrdua d’una companya estimada. Ara, a aquesta complexitat emocional que retratava aquesta veterinària banyolina a la seva novel·la, cal sumar una cognició molt més complexa del que fins ara es pensava, com ens ha ensenyat la Veronika, una vaca de 13 anys que pastura al sud d’Àustria.

Alertats pel seu propietari, un granger que la té com a animal de companyia, un equip de científics de la Universitat de Medicina Veterinària de Viena han pogut documentar com aquest boví és capaç de fer servir una eina de manera flexible amb objectius concrets. Es tracta d'una acció que no havia estat descrita en bestiar, només en alguns primats i còrvids.

La Veronika pot agafar amb la boca un pal o una escombra, escollir quin dels dos extrems de l'eina li és més útil, si el llis o el que té les cerres, en funció de la zona del cos que es vulgui gratar, i també fer-ho amb més o menys intensitat. Els investigadors que l’han estudiat qualifiquen la tècnica d’aquesta vaca singular de “fascinant”, perquè, a més, la va aprendre sola.

Aquest estudi, publicat recentment a Current Biology, amplia, doncs, el reduït grup d’animals dels quals sabem que són capaços d’utilitzar eines amb diferents objectius. Els investigadors destaquen que els canvis que fa la Veronika a l’hora d’agafar el pal o l’escombra demostren que és una acció anticipada. I això només s’havia vist en primats, sobretot en ximpanzés, i en còrvids.

“Els resultats del treball posen de manifest com les suposicions sobre la intel·ligència del bestiar poden reflectir llacunes en l’observació, i no veritables limitacions cognitives”, defensen els autors de l’estudi.

No és una vaca qualsevol

És cert que el cas de la Veronika és ben singular. Aquesta vaca suïssa marró és la mascota de Witgar Wiegele, un pagès ecològic i forner d’un petit poble del sud d’Àustria. Quan l’animal tenia uns tres anys, en Witgar es va començar a adonar que, a vegades, agafava pals i els feia servir per gratar-se. I no tan sols això, assegura aquest pagès, sinó que també reconeix la veu dels membres de la família i acudeix quan la criden pel seu nom. Adonant-se de l’excepcionalitat de la Veronika, en Witgar va gravar la seva mascota en vídeo i el va enviar a l’Alice Auersperg, una biòloga de la Universitat de Medicina Veterinària de Viena.

“Quan el vaig veure, vaig adonar-me que no era accidental, sinó un exemple d’ús significatiu d’eines en una espècie que s’havia subestimat des del punt de vist cognitiu”, assegura aquesta investigadora en un comunicat de premsa.

Auersperg, juntament amb un altre investigador, l’espanyol Antonio J. Osuna-Mascaró, ambdós experts en cognició animal, es va desplaçar al poblet i van fer set sessions i 10 experiments amb la Veronika. En tots, col·locaven una escombra amb dos extrems ben diferenciats davant de la vaca, un amb cerres rígides i un altre llis. L’animal va utilitzar l’escombra en 76 ocasions per gratar-se. Emprava la boca i la llengua per aixecar l’escombra, i aconseguia un control precís agafant-la amb fermesa entre les dents.

Per zones amb pell gruixuda, com el llom, feia servir moviments ferms amb la part amb cerres. Per a les zones més delicades, com el pit i les mamelles, anava més amb compte amb la part llisa. Fer tot això és extremadament poc habitual en animals, almenys, en els que s’han observat fins ara.

“Fa servir l’eina en el seu propi cos, per tant, representa una forma egocèntrica d’ús que es considera, en general, menys complex que fer servir eines per interactuar amb objectes externs”, explica Osuna-Mascaró, com sí que fan els ximpanzés, per exemple, que empren branquillons per extreure tèrmits i menjar-se’ls.

L’investigador també ressalta el fet evident de les limitacions físiques de la vaca, que no té mans amb què manipular les eines, i ho fa amb la boca. “El sorprenent –insisteixen els autors– és que compensa aquestes limitacions anticipant el resultat de les accions i ajustant l’agafada i els moviments”.

I la resta de bovins, també són capaços de fer el mateix? No se sap. Però el que és clar és que la vida de la Veronika també és molt excepcional. Ha viscut ja molt més temps que les seves companyes destinades a producció de carn o de llet. I està en un entorn obert més enriquidor que les seves companyes estabulades que li dona l’oportunitat d’interactuar amb una varietat d’objectes, també amb els humans. Tot plegat potser s’han generat les condicions necessàries perquè sorgís el comportament creatiu.

Repensar la cognició animal

El cas de la Veronika posa llum sobre la ment d’aquests mamífers herbívors. I canvia la manera com estudiem els trets cognitius dels animals. Durant molt de temps, la ciència va considerar que només els humans érem capaços de fer servir eines. La primatòloga Jane Goodall va desterrar aquesta idea errònia al demostrar els anys 60 que els ximpanzés feien servir eines per atrapar tèrmits. I dècades després s’ha documentat l’ús d’instruments per part de dofins, pops i corbs.

"Aquest descobriment ens obliga a repensar les demandes ecològiques i cognitives d’aquests animals i té implicacions directes sobre el seu benestar", considera Miquel Llorente, investigador Serra Húnter al capdavant del departament de Psicologia de la Universitat de Girona en declaracions al Science Media Centre Espanya. Segons aquest expert, si tenen aquest potencial mental, “l'enriquiment ambiental en granges no hauria de ser un luxe, sinó una necessitat ètica per al seu manteniment i cura”.