Tomàs Marquès Bonet: “Encara hi ha gent que paga 100.000 dòlars per tenir un ximpanzé a casa”

Que la vida són casualitats i que es tracta de saber-les aprofitar ho sap bé Tomàs Marquès Bonet (Barcelona, 1975), un dels majors experts mundials en genòmica i evolució dels primats. Tot i que volia dedicar-se a estudiar ratpenats i granotes pirenaiques, va acabar a IBM fent transaccions bancàries i aprenent a programar. Uns anys després la vida li va posar al davant una oportunitat per reenganxar-se a la ciència i la va ben aprofitar fent una tesi computacional a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) comparant humans i ximpanzés. I així, tot va tornar a començar.

Des d’aleshores Marquès, catedràtic de la UPF i investigador ICREA, i al capdavant del grup de genòmica comparativa de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE UPF-CSIC), s’ha dedicat a estudiar molecularment els primats per aprendre dels humans com a espècie. Defensa que els genomes dels nostres parents evolutius més propers són clau per entendre la biologia humana. També per combatre el tràfic il·legal d’aquests animals i ajudar a la seva conservació.

Pels seus avenços científics, al març va ser nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències (RAC). I ara acaba de ser guardonat amb la prestigiosa medalla Ramón y Cajal que concedeix la RAC cada dos anys a investigadors menors de 50 anys que hagin contribuït significativament en qualsevol àrea de les ciències.

Enhorabona.

— Gràcies! Estic molt content. Que em donin la medalla a mi fent biologia evolutiva i estudiant primats té mèrit. [Riu]

Porta 20 anys intentant desxifrar què ens fa humans. N’ha tret l’entrellat?

— La meva recerca se centra en entendre què separa el llinatge humà dels llinatges de primats. Per a això, primer cal saber quins són els canvis genètics entre uns i altres per després poder saber-ne les conseqüències. Estic encara en aquesta fase. El 2023 vam publicar a Science el genoma de 200 i escaig espècies de primats...

Era la primera vegada que una revista científica d’alt impacte dedicava un número especial a la recerca feta des d’Espanya.

— ... i vam agafar les mutacions que fins aleshores ens pensàvem que eren exclusives del nostre llinatge, i les vam comparar amb les dels grans simis. Vam reduir a gairebé la meitat les mutacions que ens pensàvem que eren específiques humanes, perquè les vam trobar en altres primats.

Per exemple?

— El gen foxp2, al darrere de la parla. L’hem identificat en altres primats, tot i que això no vol dir que tinguin la mateixa estructura fonadora i puguin parlar. O gens de desenvolupament neuronal, com el nova1. A diferència del que ens pensàvem, no son exclusius humans, sinó que els compartim. Un cop hàgim acabat de definir l’estructura genètica, és a dir, les mutacions específiques que separen humans i primats, podrem començar a relacionar característiques que ens defineixen com a espècie, com ara tenir un cervell gran o anar drets. I aleshores serem capaços d’identificar la base genètica dels trets que són específicament humans.

Comptar amb un genoma de referència de cada espècie de primat és suficient?

— Gens ni mica. Des que el 2012 vam començar els estudis de primats, vaig defugir la idea de fer un genoma de referència per a moltes espècies. Sempre he treballat amb una visió poblacional perquè m'interessa més la diversitat genètica que no la visió d'un únic genoma, i més en primats, perquè hi ha moltes espècies i subespècies. Cal tenir una representació màxima de la variabilitat dins de l’espècie i no centrar-nos en individus.

El mateix que passa amb els humans. Fa poc un treball del Centre de Regulació Genòmica denunciava que el genoma de referència humà que es feia servir estava esbiaixat i no representava la humanitat.

— Exacte. De fet, quan es va fer el primer genoma humà, als anys 80, es pensava que seria la clau per a tots els secrets i es va fer una barreja d’humans, de línies cel·lulars diferents, per ètica, la qual cosa estava molt bé, però no era real.

Per fer genòmica de poblacions que reflecteixin la diversitat d’espècies i subespècies de primats necessita accedir a moltes mostres d’aquests animals. Com ho fa?

— Bona part de l’èxit de la meva recerca el dec als meus col·laboradors. Sempre he tingut clar que calia tractar tothom igual i, per tant, totes les persones que m’han aportat mostres són coautores dels meus articles, que poden arribar a tenir 100 persones. Però és que són gent que han estat potser a l’Amazones dormint en hamaques sota la pluja per agafar-me una mostra que em faltava. No puc tenir la barra de figurar com a únic autor per haver fet amb aquelles mostres l’anàlisi molecular.

No sol ser l’habitual en ciència...

— Forma part de la meva visió de com ha de ser la ciència, almenys la primatologia, amb una visió global de col·laboració internacional. I ha anat corrent de boca a orella que soc just en la manera que faig la ciència i això m’ha portat més mostres i m’ha obert la porta a la possibilitat de començar a col·laborar amb gent dels països on viuen els primats. Abans de tenir una xarxa de col·laboradors, m’adreçava a primatòlegs que portaven tota la vida al camp, estudiant els primats, i els convencia perquè treballéssim plegats. Vaig tenir la gran sort que tothom a qui em vaig dirigir em va dir que sí. Van posar a la meva disposició col·leccions de mostres de tota una vida. I això ha estat crucial perquè sense elles, hauria trigat dècades a poder fer un projecte. M’agrada pensar i em fa sentir orgullós que el meu laboratori porta endavant una nova manera de fer col·laboracions transfrontereres.

Col·labora només amb mostres?

— Cada vegada més apostem per seqüenciar allà, per promoure el coneixement de la gent local, per integrar estudiants locals en els nostres equips. Ara, de fet, tinc al meu laboratori una estudiant del Congo, que s’està formant amb nosaltres i treballa amb les seves mostres. Després se’n tornarà i el repte és que ella formi altres estudiants allà i puguin explotar la genètica molecular de la biodiversitat a la regió del Congo. Tot i que em genera molts dubtes, perquè al final aquests països no tenen infraestructures. Per molt que jo vagi allà a fer una formació per ensenyar-los a fer genètica, com la faran, si no tenen les màquines? Realment, no juguen en les mateixes condicions. Són països que necessiten una aposta científica per a ells. Ells tenen la biodiversitat, nosaltres l’explotem.

Ja no passa allò de fa 20 o 30 anys d’agafar un avió i tornar amb la motxilla carregada de mostres?

— Vull pensar que avui dia és impensable. O espero que cada vegada passi menys. Tenim la responsabilitat de demostrar a les futures generacions que els projectes de recerca no es poden fer sense la gent local, sense transmissió de coneixement entre els països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament. Almenys des del meu laboratori fem el que podem perquè tot funcioni d’una manera més justa.

Amb quines mostres treballeu?

— Amb sang i teixits. En cap cas capturem animals, sinó que som oportunistes: si es troben el cadàver d’un ximpanzé mort a la selva, n’agafen una biòpsia de múscul i ens l’envien. Al laboratori solem rebre carcasses o mostres d’animals que ens arriben fins i tot podrides. A vegades també ens arriba sang, procedent d’anàlisis veterinàries animals que els fan per avaluar la seva salut. I ara també hem començat a treballar amb femta. Una de les grans innovacions del meu laboratori ha estat desenvolupar metodologia i protocols per exprimir al màxim l’ADN de l’hoste. Quan les femtes van pel tracte intestinal s’enduen unes poques cèl·lules epitelials i intentem recuperar-ne el màxim. Això ens ha permès obrir la porta a fer genòmica de poblacions; no podem fer genomes sencers, només parcials, però en podem fer molts perquè és molt fàcil trobar i recuperar caques.

Utilitzeu la femta per combatre el tràfic il·legal de simis.

— Sovint em preguntaven si era capaç d’identificar l’origen d’un animal a partir d’una mostra de sang. Allò era impossible per un seguit de motius. Però de les caques sabem la coordenada GPS d’on s’han trobat, i un cop analitzades hem pogut identificar que els primats estan estratificats genèticament: un ximpanzé, per exemple, del nord de Gabon, és diferent d’un del sud d’aquell país. La precisió és tal que podem localitzar fins i tot de quin parc natural procedeixen. En aquest projecte hem treballat amb un grup de Nacions Unides i amb santuaris africans on arriben animals decomissats. Si tot va bé, abans de l’estiu del 2026 esperem tenir el primer atles dels orígens del tràfic il·legal de grans primats, sobretot de ximpanzés.

Servirà per aturar la captura d’aquests primats?

— No hem de ser ingenus: quan nosaltres diguem d’on surten els ximpanzés capturats, aquella ruta de tràfic il·legal baixarà i en crearan una de nova. La solució no pot ser només posar barreres. La clau és l’educació, com s’ha demostrat amb els goril·les de muntanya: s’ha treballat amb les comunitats locals per fer-los veure que en poden treure molt més rendiment cuidant dels goril·les i fent que la gent pagui molts diners per anar-los a veure. I que el rendiment que n’obtindran és a llarg termini. Ara amb Nacions Unides, un cop tinguem els llocs d’Àfrica dels quals s’extreuen més animals començarem a fer programes d’educació i conservació per tal que les comunitats de la zona els protegeixin.

A través del turisme?

— Crearem un bon sistema d’atreure turistes, que la gent pagui per anar a veure ximpanzés, goril·les i que aquests diners reverteixin en les societats locals. Al final és un problema socioeconòmic: gent que té gana i troben una manera de generar diners amb el tràfic d’animals. Tenim l’esperança que des d’aquí, des de Barcelona, podrem contribuir a canviar això. Ja tenim gairebé 500 mostres de ximpanzés decomissats.   

Són els més pateixen el tràfic?

— Sí, perquè és el més petit dels grans simis i perquè n’hi ha més. A més, els traficants solen anar a capturar els infants. Hi ha una dada terrible: per cada cria que capturen, maten 10 exemplars adults. Cada any en treuen d’Àfrica centenars per vendre’ls a zoos il·legals. Als Estats Units i a Europa no n’hi ha cap que encara extregui animals de la natura, però a l'Àsia sí. I encara hi ha gent que vol tenir animals salvatges a casa i que poden arribar a pagar fins a 100.000 dòlars per un.

De quina manera la genètica dels ximpanzés pot contribuir en la recerca de la biomedicina humana?

— Els humans som primats també i compartim amb aquest grup d’espècies una genètica semblant, una fisiologia semblant, una química semblant, una biologia cel·lular semblant i, per tant, unes malalties semblants. Les malalties greus acostumen a estar causades generalment per mutacions poc comunes. Ara podem llegir genomes però encara no entenem què volen dir els canvis que hi veiem. Quan mires el genoma d’un teixit tumoral, per exemple, hi pot haver milers de mutacions, però només algunes seran les causants del càncer. El que des del nostre laboratori vam posar sobre la taula és que tenir un càncer no és tan comú en humans. El problema és que som una espècie tan recent que els nostres genomes s’assemblen molt els uns als altres i no podem discriminar si una mutació en un teixit tumoral està present o no de manera natural en humans.

Què tenen a veure els primats?

— Tenen dues o tres vegades més diversitat que nosaltres: hi ha 500 espècies de primats que fa desenes de milions d’anys que evolucionen de manera diferent. Per tant, el poder combinat del que ha passat als ximpanzés, goril·les, titis, macacos, ens permet saber molt bé quines mutacions pot tolerar un genoma com el nostre sense emmalaltir. Ara puc agafar un teixit tumoral i mirar de totes les mutacions que trobo quines estan presents o no en primats. Si una mutació està present de manera comú en la major part d'espècies de primats, el més probable és que no sigui causant de malaltia. Però si en trobo una que no té cap altre primat, és sospitosa de desestabilitzar la biologia cel·lular. Tenir tots aquests genomes de primats que tenim ens ha permès desenvolupar un algoritme que ens permet establir una classificació de mutacions que són no vistes en cap primat i això permet dir si és o no probable que siguin causants de malaltia.