Com combatre el comerç il·legal de ximpanzés gràcies al seu ADN
Un equip d'investigadors geolocalitza amb èxit exemplars salvatges a partir de les femtes dels animals
BarcelonaEls grans simis pateixen risc d’extinció a qualsevol punt del planeta. La destrucció dels seus hàbitats –sotmesos a desforestació– i el tràfic il·legal han empès cap a l'estimball moltes de les poblacions de ximpanzés, goril·les, orangutans o bonobos. Descriure el seu ADN no només serveix per explicar la història evolutiva, les rutes migratòries o la relació entre les subespècies, sinó que també pot ser de gran ajut per preservar els seus hàbitats. Ara una recerca liderada des de Catalunya i que s'ha publicat a la revista Cell Genomics ha analitzat les femtes de 828 ximpanzés de l'Àfrica: el resultat és l'atles genòmic més gran del món, que aporta molta informació sobre on viuen i com es relacionen els ximpanzés amb altres espècies. Però el més important és que aquest gran catàleg permet saber d'on provenen els exemplars confiscats al comerç il·legal i, així, poder retornar-los al seu lloc d'origen.
“És la primera pedra”, arrenca Tomàs Marquès-Bonet, investigador ICREA a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de la Universitat Pompeu Fabra. Un punt de partida al qual s’ha arribat després de més de sis anys de recerca mirant de trobar una alternativa fiable a l’extracció de sang per a l’anàlisi genòmica. L’equip buscava un mètode que no fos ni invasiu ni agressiu per als animals i que oferís prou informació d’interès científic. I si n'hi havia l'oportunitat, contribuir a la preservació dels grans simis, tots ells inclosos a la llista del CITES, el conveni internacional que protegeix les espècies amenaçades. El mètode ja existeix i aquesta primera pedra ha esdevingut una tecnologia que pot extrapolar el seu ús “almenys” als primats no humans. La tecnologia desenvolupada per l’equip de l’IBE ha trobat en les femtes la manera d’extraure informació. “Les femtes aporten molta més informació de la que necessitem”, defensa Clàudia Fontserè, investigadora del mateix centre i primera autora de l’estudi.
A les femtes, en efecte, s’hi troben dades d’origen molt divers. Per exemple, dels aliments consumits per l’animal, però també del conjunt de bacteris, virus i fongs que formen part del seu microbioma. De fet, analitzar-les és un mètode laboriós perquè en una mostra de femta hi ha un 99% de bacteris i només un 1% del material genètic propi de l'animal després de la digestió. Tot i això, els investigadors diuen que han trobat la manera "d'aconseguir informació útil del poc que en surt". Aquesta "manera" és el cromosoma 21, “raonablement manejable”, relativament fàcil d’identificar i amb moltes dades útils per a estudis evolutius de les diferents espècies.
L'evolució dels ximpanzés, a través de les seves femtes
La fiabilitat del mètode s’ha verificat en ximpanzés, animals en risc tant per l’amenaça de pèrdua d’hàbitats com per la cacera furtiva i el tràfic il·legal. Amb aquest objectiu, els investigadors han recollit mostres de fins a 800 individus en 48 punts diferents d’una àmplia franja de l’Àfrica central. En bona part, la recollida de mostres ha estat possible per la col·laboració establerta amb l'Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva i la Universitat de Leipzig, entre d'altres, en el marc del projecte PanAf, que recull dades globals de primats no humans. El resultat de l’aplicació del nou mètode és la consecució del primer i més extens atles genòmic en tota l’àrea de distribució dels ximpanzés. L’atles dona informació rellevant de la història evolutiva d’aquests animals de fa 50.000 a 100.000 anys, a més d’oferir dades sobre àrees de connectivitat i flux genòmic que es poden vincular a rutes migratòries, àrees d’aïllament i fins i tot regions i itineraris de tràfic il·legal.
“Ara sabem que hi ha quatre subespècies de ximpanzé distribuïdes per Àfrica”, il·lustra Marquès-Bonet. “El flux genòmic entre poblacions a banda i banda d’un riu és pràcticament inexistent”, amplia Fontserè. Això és justament el que han vist en zones de mostreig del riu Ogooue, a Gabon. Contràriament, en àmplies zones de l’Àfrica occidental com Nigèria, Camerun o Guinea, s’hi detecta una densitat alta d’intercanvi genòmic.
El conjunt de dades serà de gran ajut per a la preservació de ximpanzés, assegura Olga Feliu, directora de la Fundació MONA, dedicada a la recuperació de primats. La major part d’animals amb què treballen ara mateix provenen del tràfic il·legal. “Els animals solen ser capturats a l’oest africà en boscos propers a ports”, indica. D’allà, solen fer parada a Canàries, des d’on s’envien clandestinament a països del sud-est asiàtic, la Xina i l’Orient Llunyà. Allà s’exposen en circs o centres recreatius o es tenen a casa com a animals domèstics. La majoria es rescaten en condicions precàries per maltractament i rarament es poden reintroduir al seu hàbitat natural.
