Segur que els neandertals practicaven sexe amb humanes modernes?

Un dels estudis científics recents més provocatius ha intentat determinar com van ser els encreuaments entre humans moderns i neandertals. La notícia esbombada en molts mitjans de comunicació afirma que, de forma preferencial, els emparellaments ancestrals es van donar entre homes neandertals amb dones humanes modernes. Però, en ciència, els titulars de la premsa no sempre són un reflex fefaent de les dades científiques, perquè es busca l’impacte social o clickbait.

Perquè, en realitat, aquest estudi no diu exactament això, sinó que afirma que les relacions d’hibridisme entre aquests dos grups d’homínids van ser relativament unidireccionals, amb emparellaments preferencials durant moltes generacions entre homes amb un alt percentatge d’ADN neandertal amb dones amb un alt percentatge d’ADN humà modern.

Arriba a aquestes conclusions a partir de l’anàlisi de la seqüència del cromosoma X de només tres fòssils de neandertals dones que comparen amb els cromosomes X de 73 dones actuals africanes, que són humanes modernes sense cap introducció d’ADN neandertal. Aleshores, aquest resultat, que és una inferència a partir de simulacions d’ordinador amb dades genètiques limitades, és una certesa absoluta o té altres interpretacions?

Una història ben complexa

L’evolució de l’espècie humana ha sigut sempre complexa. Diferents migracions d’individus del gènere Homo es van escampar pel Vell Continent: els neandertals –en dues onades diferents– i els denissovans. Després van venir les migracions d’humans moderns, en diverses tongades. Cal emfatitzar que no som ni hem sigut mai una espècie pura: els individus del gènere Homo s’han anat encreuant entre ells successivament, cosa que ha generat híbrids amb major o menor fortuna. Així, quan els humans moderns van arribar a Euràsia, es van encreuar amb els neandertals com a mínim en dues grans èpoques: una fa entre 200.000 i 250.000 anys i l’altra, més recent, entre 60.000 i 50.000 anys.

Com a resultat, tots els humans moderns actuals no-africans tenim en el nostre genoma fragments heretats del genoma neandertal, entre un 1% i un 6%. És poètic que, malgrat que els neandertals es van extingir fa uns 45.000 anys, pedaços del seu genoma encara pervisquin en nosaltres.

La selecció natural actua molt ràpidament en els híbrids i, en poques generacions, les regions del genoma que eren incompatibles o que disminuïen la capacitat de supervivència dels individus es van eliminar del genoma dels descendents. Així, avui dia trobem grans regions dels nostres cromosomes que són “deserts” de seqüències de neandertal. Entre aquestes regions hi ha el cromosoma X.

Cal recordar que en mamífers, els cromosomes sexuals X i Y i s’hereten de forma diferencial: les dones tenim dos cromosomes X, i els homes només tenen un cromosoma X i un Y. Les filles hereten un cromosoma X de la mare i l’X del pare. En canvi, els fills hereten un cromosoma X de la mare, i el cromosoma Y del pare. Així que les forces evolutives impacten diferencialment en els cromosomes X i Y, perquè no es reparteixen de forma equivalent en els descendents, i perquè les dones tenen el doble de cromosomes X que els homes.

La pregunta que molts intenten respondre és per què el cromosoma X humà actual conté tan poques seqüències neandertals, sobretot tenint en compte que els romanents a la resta de cromosomes (1 al 22) és una mica major. Hi ha dues explicacions senzilles: o bé hi va haver molta selecció purificadora en contra del cromosoma X neandertal, o bé els emparellaments de les hibridacions van ser molt esbiaixats cap a dones –que tenen el doble de cromosomes X– del grup d’humans moderns.

Explorant altres relats

Els investigadors d’aquest article, en lloc de mirar els humans actuals per estudiar-ne el contingut neandertal, van intentar esbrinar quant de genoma humà modern va romandre en els neandertals en el primer encreuament (no s’han trobat restes de neandertals posteriors al segon encreuament). Van suposar que si esbrinaven què va passar en aquesta primera hibridació, les forces evolutives serien les mateixes pel que fa a la segona època de mestissatge neandertal-humà.

La sorpresa és que en aquests tres fòssils troben un excés inesperat de seqüències humanes modernes en el cromosoma X neandertal comparat amb la resta del genoma. Llavors, fan simulacions per ordinador per intentar explicar aquest biaix, i arriben a la conclusió que només un emparellament esbiaixat molt continu en el temps entre dones amb més component X d’humà modern i homes amb més contingut neandertal podria explicar-ho. Això voldria dir que haurien estat pares neandertals els que ens haurien transmès part del seu genoma.

Ara bé, hi ha altres explicacions alternatives molt probables, com ara que la supervivència o la fertilitat dels híbrids neandertal-humà modern no fos igual per als nens/nois en els fills de mare neandertal que en els fills de mare humana moderna. Aquest fenomen de supervivència diferencial o d’esterilitat esbiaixada dels mascles híbrids segons de quina espècie és la mare i de quina és el pare es dona habitualment en l’hibridisme entre espècies diferents de mamífers. Per exemple, l’encreuament de mare lleó i pare tigre (tigon), o de pare lleó i mare tigre (ligre), genera descendents mascles estèrils i femelles fèrtils.

Si els nois híbrids fills de mares neandertals no poguessin sobreviure o reproduir-se igual que els híbrids mascle recíprocs, hi hauria una disminució molt ràpida de l’aportació del cromosoma X neandertal. De fet, en altres estudis s’ha demostrat que hi va haver encreuaments en totes dues direccions, ja que s’ha identificat cromosoma Y humà modern en les restes de neandertals mascles després de la primera època de mestissatge. Aquestes dades ni tan sols han sigut considerades en aquest darrer treball.

En definitiva, no hi ha encara resposta clara de per què avui dia el cromosoma X és un desert de seqüències neandertals comparat amb la resta de cromosomes. Queden molts aspectes per descobrir sobre com van ser les relacions dels nostres avantpassats, i com va actuar la selecció natural en els híbrids. Més val no quedar-se amb la idea simplista que les relacions neandertal-humà modern van ser en una única direcció. El que sí que és cert és que aquells fills híbrids van ser cuidats, acceptats i estimats. I van sobreviure i es van encreuar. I nosaltres en som la demostració fefaent.