Liquats Vegetals és des de fa uns anys la cara visible de l'auge de les llets vegetals a la indústria agroalimentària catalana. Fundada el 1991 i situada al cor del Montseny, la companyia és des de fa quasi quatre anys la líder en l'elaboració de begudes de civada, soja i arròs al mercat espanyol, gràcies en bona part a la seva marca pròpia, Yosoy.

L'embotelladora Coca-Cola Europacific Partners (CCEP) ha anunciat aquest dimecres un increment de la facturació i els beneficis durant els primers sis mesos d'aquest any, però la millora dels resultats no ha evitat que les accions de la companyia es desplomessin a la borsa espanyola.

El seu llampant color taronja entra pels ulls i, ara que ha arribat l'estiu, es fa un lloc destacat entre les begudes fredes que poblen les terrasses dels bars. Parlem de l'spritz, un còctel d'aperitiu on es mescla, en una copa o got amb gel, un vi –tot sovint un escumós, com el prosecco–, un bíter –com poden ser Aperol o Campari– i soda o aigua amb gas, rematats amb una rodanxa de taronja. Com ha succeït amb tants altres productes d'Itàlia, l'spritz ha estat un èxit aclaparador a Catalunya. Ara amb la tendència de beure menys alcohol i fer-ho més durant el dia –com amb el vespreig–, aquest còctel ho té tot de cara per créixer encara més.

De tant en tant, el doctor Modest Furest empunyava el maletí i sortia de la consulta per visitar els pacients dels pobles del voltant. Ell era de Sant Pol de Mar, al Maresme, però feia anys que exercia a Girona, en un despatx a tocar de l'església del Sagrat Cor. A finals de la dècada de 1870, quan ja feia vuit anys que s'havia llicenciat, el van cridar diversos cops de Caldes de Malavella, a la Selva, un poblet que aleshores tenia menys de 2.000 habitants. Cada cop que hi posava els peus, es quedava embadalit observant un ramat d'ovelles. Sempre estaven arremolinades al voltant d'una deu d'aigua i, segons el pastor, mai es posaven malaltes. El doctor va agafar una mostra d'aigua i la va analitzar al laboratori. El resultat va sorprendre'l: brollava amb el seu propi gas, a 60 graus de temperatura i tenia una composició mineromedicinal única.

L'empresa d'alimentació i begudes Damm va tancar el 2023 amb una facturació de 2.061 milions d'euros, un 10% més que en l'exercici anterior, segons ha informat aquest dilluns la companyia en un comunicat. A més, ha incrementat un 28,2% el benefici net, fins als 130 milions.

El 2022, a casa de la família Mateschitz, s'hi va viure un Nadal trist. Va ser el primer sense el Dietrich, que havia mort el 22 d'octubre. Tenia 78 anys. No era un austríac qualsevol: el dia que l'ànima va enlairar-se-li cap al cel, era l'home més ric del país i la 51a persona més adinerada del món, segons la revista Forbes. Amb un olfacte innat per als negocis, havia aconseguit aglutinar 25.000 milions d'euros venent una beguda energètica que va saber convertir en una de les marques més famoses del planeta: Red Bull. Ell se n'havia empescat la fórmula el 1987 i havia aconseguit fer d'aquell beuratge una autèntica mina d'or. Avui l'èxit de Mateschitz ven uns 12.100 milions de llaunes cada any, mou prop de 10.500 milions d'euros i les facultats de màrqueting i d'empresarials n'analitzen les estratègies de comercialització.

Londres i Washington estan vivint a storm in a cup of tea. Com que la raó de la disputa és el te, la suposada beguda preferida dels anglesos (tot i que darrerament s'inclinen més pel cafè), millor fer servir l'expressió pròpia de l'idioma que comparteixen britànics i estatunidencs: una tempesta en una tassa de te. Què ha passat exactament? Doncs que la recepta d'una professora de química dels Estats Units per beure la "perfecta tassa de te" ha causat –presumptament– indignació en aquesta banda de l'Atlàntic, segons informava The Guardian en l'edició d'aquest dimecres.

Els Margaritas que et vas prendre el divendres a la nit et deixen tirat al llit tot el dissabte. El diumenge et despertes i continues mort de set i ansiós. El cap no t’ha deixat de fer mal. És possible que tinguis una ressaca de dos dies?

Unes quantes culleradetes de sucre, unes gotes d'extracte de nous de cola, un toc de nou moscada, un rajolí d'oli de llimona i un grapat d'additius secrets. És el 1893 i, protegit per una bata blanca, el farmacèutic Caleb Bradham sembla haver topat amb la dosi perfecta per al seu nou xarop. Des de la rebotiga de la seva farmàcia, crida l'ajudant i n'hi atansa un vas. És en aquest moment quan el jove James Henry King es converteix en la primera persona del món a fer un glop de Pepsi. Ara bé, cap dels dos és conscient d'aquesta fita. Primer, perquè la beguda encara no es diu Pepsi i, segon, perquè ni Bradham ni King s'imaginen la repercussió que acabarà tenint l'invent. El que, per a ells, és tan sols un remei per ajudar la clientela a digerir millor serà la llavor del refresc insígnia de PepsiCo, el colós empresarial que avui ven la beguda arreu del món i que el 2022 va facturar 86.392 milions d'euros. 

Què és el primer que et ve al cap per refrescar-te ara que fa calor? Banyar-te a la platja o la piscina, encendre l'aire condicionat per romandre ajagut al sofà com una mòmia o, quan es tracta de prendre alguna cosa, una cervesa ben freda o un còctel a partir del capvespre. El cert és, però, que de beguda que sigui autènticament refrescant, que tregui la set i que alhora ens hidrati el cos només n'hi ha una, l'aigua, però no té per què ser avorrida. La podem preparar en versions més atraients que prendre-la sempre per si sola perquè ens vingui més de gust i alhora ens assegurem de passar l'estiu ben hidratats.

Gel i estiu poden semblar paraules antònimes, però res més lluny de la realitat: entre ells hi ha una gran estimació. Ens valem del gel per refrescar-nos i el fem servir de totes les maneres possibles sempre que ens ajudi a passar millor la calor. La nostra afició per beure (o menjar) gel, en totes les seves formes, és mil·lenària, però s'ha anat sofisticant al llarg dels segles. Això sí, l'arrel encara és primitiva i senzillíssima: trinxar-lo i donar-li gust. Aquestes són les opcions més estiuenques i dolces perquè el gel ens ajudi a passar l'agost amb termòmetres a punt d'explotar.

La història va així. Fa molt de temps, a Baviera, la cervesa es va transformar. Va deixar de ser fosca, i es va convertir en una beguda pàl·lida i daurada. Aquest tipus de cervesa més clara va guanyar popularitat durant l'època en què un edicte ducal limitava la fabricació als mesos d'hivern. I així va ser com la lager, com es va batejar la nova cervesa, va començar el seu viatge cap a la dominació mundial.

Un dia passejava per l'Eixample i vaig topar amb un cartell que promocionava una beguda que no sabia què era. A la imatge hi sortia un got alt, amb espuma blanca, una mena d'escuradents travessat a sobre amb tres esferes blanquinoses, i tot plegat enfarinat amb una pols marró. Evidentment, hi vaig entrar (per tastar-ho i per buscar respostes).

Una nova multinacional, aquest cop del sector de l'alimentació, centrarà part dels seus esforços en transformació digital a Barcelona. Segons ha pogut saber l'ARA, el gegant nord-americà PepsiCo obrirà a finals de mes un hub a la capital catalana centrat en l'aplicació de les noves tecnologies als diferents reptes actuals del grup. Les instal·lacions comptaran de moment amb una plantilla de 80 treballadors, però la intenció és donar més pes a la iniciativa i acostar-se als 500 empleats de cara al 2024. Portaveus de la companyia no van voler confirmar aquesta notícia.

Bruna i amb notes dolces de caramel i galeta: així és la cervesa que guanya adeptes, coneguda com a cervesa torrada, una categoria de beguda que realment no és cap classe concreta de cervesa sinó que agrupa totes les de color més fosc que les rosses i més clar que les negres. Les empreses cerveseres han intensificat els seus llançaments d’aquesta varietat i els clients cada cop en demanen més per acompanyar els àpats. La seva presència s'ha incrementat en la restauració i, a diferència d'abans, ja no és difícil trobar-ne.

Últimament potser heu sortit a menjar fora i heu vist que al restaurant tenen ancestrals, un nom que així a seques pot resultar desconegut i un punt desconcertant. Els ancestrals són uns vins escumosos que comencen a ser tendència. Tot i que també sorgeixen del raïm, com el cava o el xampany francès, s'elaboren d'una manera diferent: fan una sola fermentació en comptes de dues. Això es nota quan els tastem, ja que els ancestrals solen presentar un marcat gust de fruita. També es caracteritzen per tenir un caràcter desimbolt, allunyat d'algunes cotilles d'altres vins. Fins ara han quedat gairebé sempre al marge de les denominacions d'origen (encara que algunes ja han fet passos per emparar-los), i això s'ha traduït en begudes que es presten a experimentar i que són idònies per a paladars atrevits.

Quan la temperatura s’enfila, l’orxata es ven a litres. Ho asseguren els elaboradors d'orxateries artesanals com El Tío Che, La Campana, La Valenciana, Sirvent –del carrer Parlament, de Barcelona–, i Fillol, a Badalona. “La gent s’ha acostumat a beure-la a l’estiu, però nosaltres voldríem vendre-la tot l’any”, afirma Xavier Fillol. Per fer més coneguda la beguda vegetal, els cinc establiments s’han inventat una ruta amb l'objectiu que la gent les visiti totes i compari els gustos. “Ningú de nosaltres revelem la recepta exacta ni tampoc acordem els preus però sí que ara hem decidit fer pinya perquè ens hem adonat que podem fer molt més junts que separats”, explica Dídac Mullor de Sirvent.

Coca-Cola European Partners, empresa dedicada a l’embotellament del famós refresc, ja ha rebut tots els permisos necessaris per completar la compra d’Amatil, companyia que es dedicava al mateix negoci però a sis països del Pacífic, molt notablement Indonèsia, el quart país més poblat del món. La nova companyia ja ha anunciat que es rebatejarà amb el nom de Coca-Cola Europacific Partners. Serà l’embotellador de Coca-Cola més gran del món i la catalana Cobega, propietat de la família Daurella, serà la societat dominadora del nou conglomerat, tal com ja passava a European Partners.

Hi ha una ampolla que en els últims mesos no paro de veure en aparadors de botigues de decoració, revistes i com a part de l’attrezzo de sèries de televisió. N’hi ha de tots els preus: dels nou euros als cent. En molts catàlegs, per cert, el recipient es considera “elegant”. No és que tingui un especial interès per objectes d’aquest tipus, però l’ampolla és tan lletja que, tenint en compte la seva insistència per aparèixer davant dels meus ulls, he pensat que darrere seu hi havia d’haver una bona història que justifiqués el despropòsit del disseny. 

Als anys 70, una superheroïna vestida amb malles arrapades, minifaldilla i una petita capa de color carabassa va conquerir els televisors de tot Espanya. Era coneguda com la Chica Mirinda. Davant d’una gran ampolla de refresc, la protagonista cantava i dansava al ritme d’una melodia extremadament enganxosa. La lletra elogiava les virtuts de Mirinda, el refresc de taronja del moment. L’espot televisiu va fer furor i va consolidar encara més una beguda que ja s’havia convertit en una imprescindible a les festes d’aniversari d’arreu de l’Estat. D’origen espanyol i distribuïda per la totpoderosa PepsiCo, va ser el refresc de tota una generació. Avui dia, però, ja és cosa de nostàlgics: mentre productes com Fanta dominen, Mirinda fa vint anys que va desaparèixer dels supermercats del país. “Era un producte de bona qualitat, ben acceptat pel mercat i que estava alineat amb la tendència de les begudes de fruita”, diu Carolina Luis-Bassa, directora del departament d’empresa de la UPF-Barcelona School of Management.