La rumba i el delta del Llobregat amaren el disc nou d'Alfred García (el Prat de Llobregat, 1997). Es titula T’estimo es te quiero (Música Global, 2025), i és el primer del músic pratenc en què la majoria de les cançons són en català.

Corria l'estiu del 1989 quan Francisco Casavella, novel·lista majúscul i rumber de pro, explicava que difícil que era que una música "que ha estat oblidada durant anys, marginada per tòpics estúpids i esnobismes encara més estúpids, reculli en un instant els fruits desitjats”. Francis, com li deien els amics, parlava de rumba catalana –"la rumba que tomba"–, i a més de posseir la ploma millor afinada de la ciutat semblava tenir el do de predir el futur. L'escriptor no sospitava que el món sencer escoltaria aquella música només tres anys després d'aquella afirmació. S'estima que uns 3.200 milions de persones van connectar en algun moment amb la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992. I com tothom sap, el millor va ser quan als altaveus de l'Estadi va sonar-hi la rumba i l'escenari quasi cau. De pes i d'emoció.

El músic barceloní Joan Ximénez Valentí, més conegut com a Petitet, ha mort aquest divendres als 62 anys a causa d'una miastènia, la malaltia autoimmunitària que patia des de feia temps. La malaltia, però, no li va impedir tirar endavant projectes com el de combinar la rumba amb la sonoritat simfònica. “Tot això ho ha fet Déu, jo només l’he enredat, com a bon gitano que soc”, deia en la presentació de Petitet i la seva rumba simfònica, un espectacle que es va estrenar el 17 d’octubre de 2017 al Gran Teatre del Liceu. Darrere del projecte hi havia dos propòsits. El primer era complir la promesa que Petitet, veí del Raval, havia fet a la seva mare. “Feia temps que tenia al cap barrejar la rumba i la simfònica –explicava aleshores–. Un dia vaig anar amb ma mare al Liceu i va embogir en veure’l. Per això el dia que va morir li vaig prometre que portaria la seva rumba al gran teatre de Barcelona". L'altre propòsit era precisament donar visibilitat a la miastènia, una malaltia minoritària, i per això abans del concert en van parlar alguns metges.

La rumba catalana ha topat amb un escull per ser candidata a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco: ser "catalana". La Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana denuncia que el ministeri de Cultura els ha proposat que intercanviïn el gentilici catalana per espanyola per tal de recollir adhesions d'altres comunitats autònomes, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA. "Ens diuen que és inviable, que la paraula catalana és inviable", afirma Amadeu Valentí Amaya, president de la plataforma, que parla d"'imposició" del concepte de "rumba espanyola". La proposta del ministeri també passava per ajuntar la rumba catalana amb la flamenca i aixoplugar-les totes dues sota el paraigua "flamenc". "Això encara és més gros", sentencia Valentí. El ministeri ha explicat a l'ARA que va mantenir dues reunions amb els membres de la plataforma a petició seva i que només es va limitar a informar de requisits i procediment, i els va advertir de "la conveniència de sumar suports en l'àmbit autonòmic i internacional per assegurar l'èxit de la proposta". "El ministeri de Cultura només tramita les candidatures, no les decideix", subratllen.

Els Premis Ones Mediterrània, organitzats per Mare Terra Fundació Mediterrània, compleixen enguany 29 anys promovent el compromís amb la igualtat, el planeta i els drets humans. Tarragona serà un any més l’escenari de la gala d’entrega d’aquests guardons, conduïda pels periodistes Juan Carlos Ruiz i Paula Jansà i que tindrà lloc el divendres 16 de juny a les 19 hores al Teatre Metropol de la ciutat. L’entrada és gratuïta amb reserva prèvia.

Artistes, músics i la comunitat gitana de Catalunya s’uneixen en una plataforma per aconseguir que la rumba catalana sigui reconeguda per la Unesco com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat. La iniciativa s’ha presentat aquest dilluns a Barcelona sota el lema “La rumba és nostra!”. Segons ha avançat l’agència Efe, volen obtenir aquest reconeixement per “protegir i normalitzar” l’estil musical a tot el territori, fent promoció en pobles, festivals i escoles amb l'objectiu de "fer sonar la rumba catalana a tot el món".

L’estiu és l’estació de la rumba. I El Terrat el vol aprofitar per presentar una festa escènica anomenada ¡Chakapum! Del 21 al 31 de juliol al Tívoli de Barcelona i a l’agost al Teatro Príncipe Pío de Madrid, la banda del programa Late motiv d’Andreu Buenafuente protagonitzarà un musical de rumba i rock amb un fil conductor teatral. El protagonista serà el músic Litus, el cantant de la banda televisiva durant set temporades, que desgrana la seva biografia en escena i l’entrellaça amb la història de la rumba catalana des dels anys 50 fins als 90. Sonaran la Gitana hechicera de Peret, Gitanitos y morenos del Gato Pérez i Caramelos de Los Amaya, i també cançons originals i pròpies de Litus com Gitano catalán i les tornades de temes de David Bowie o ACDC.

Al Gato Pérez li agradava el JB, un whisky cantellut. Quan estava amb ell, em sumava a la societat destil·lada Justerini i Brooks. Una nit dels primers anys del Zeleste, el mític bar musical del carrer Argenteria, estàvem en una taula tots quatre i hi havia algú més que no recordo. El Gato em diu: “Nen, anem al lavabo que t’he de dir una cosa”. Mentre deixàvem anar el llegat renal dels senyors esmentats, em va dir: “Em passo a la rumba”.

Sabor de Gràcia van poder celebrar per poc el seu 25è aniversari abans de l'esclat de la pandèmia del covid, amb un concert al Palau de la Música el 5 de febrer de l'any passat. Després de fer concerts com els dels Festival Grec i la Mercè, aquest estiu han pogut recuperar la velocitat de creuer fent temporada al Teatre Apolo amb un concert de rumba catalana amb aire teatral titulat Sabor a rumba. "No s'havia fet mai una producció de rumba catalana i tampoc com a espectacle principal per fer temporada", afirma Antoni Sicus Carbonell, cantant, guitarrista i compositor del grup Sabor de Gràcia. El fil conductor de l'espectacle és un viatge pel llegat dels grans noms de la rumba catalana, entre els quals hi ha Peret, el Pescaílla, Chacho, els Amaya, els Gipsy Kings, Rumba 3 i el Gato Pérez. També per la rumba flamenca, amb artistes com Los Chichos, Los Chunguitos i Las Grecas.

Un dels grups mítics de la rumba catalana, Los Manolos, tornarà als escenaris per reunir la seva formació original amb motiu dels 25 anys del popular èxit 'Amics per sempre', interpretat durant la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona. A finals de març la formació publicarà un disc amb una revisió dels seus grans 'hits', amb col·laboracions com les del Sevilla (Mojinos Escozíos), Victoria Abril, Manel Fuentes o Los Delinqüentes, i que inclourà, també, una de les últimes col·laboracions que va fer Peret. El tret de sortida de la gira del grup serà el 30 d'abril, en la clausura del festival Viña Rock.

Sumar-se al llistat del qual ja formen part els castells i el flamenc com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Unesco. Aquest és l'objectiu d'una iniciativa que s'ha presentat aquest dissabte en el marc de la Setmana de la Rumba Catalana per tal que aquest gènere obtingui aquest reconeixement. L'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) ha acollit aquest dissabte una taula rodona on s'han començat a traçar les estratègies per a una futura candidatura, que pot trigar anys a fer-se realitat. Tanmateix, un dels aspectes que més valoren els impulsors és aconseguir que el procés adquireixi un caràcter "inclusiu" i "transfronterer", ja que també estarien implicats els grups rumbers de França i la Catalunya Nord.

La Setmana de la Rumba Catalana, juntament amb l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i la representació a Barcelona de la Comissió Europea impulsaran la candidatura de la rumba catalana per ser reconeguda com a Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco. El pròxim 28 de març, diferents experts reconeguts participaran en una taula rodona per aportar estratègies d'impuls a la rumba catalana i a la seva candidatura, segons ha comunicat l'Esmuc aquest dimarts.

Matí de diumenge a Mataró, hora del vermut. Puntual com un rellotge, apareix en Pere Pubill i Calaf (Mataró, 1935), a qui la majoria coneixem pel seu nom artístic: Peret. Una forta encaixada de mans és el pas previ a una conversa distesa, com si ens coneguéssim de fa anys. Esclar que, per a moltes persones, les seves cançons formen part de la nostra vida des dels primers records.