Petitet fa realitat la promesa a la seva mare
El músic barceloní reinterpreta clàssics de la rumba en clau simfònica al Gran Teatre del Liceu
Barcelona“Tot això ho ha fet Déu, jo només l’he enredat, com a bon gitano que soc”, diu el rumber Joan Ximénez Valentí, conegut per a l’art com a Petitet. Tot això és Petitet i la seva rumba simfònica, un espectacle que s’estrenarà oficialment el 17 d’octubre i que portarà la rumba al Liceu. El compartiran els músics que conformen la seva Orquestra Simfònica de Rumba del Raval i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. “Serà un xoc de forces entre l’excel·lència dels músics del Liceu i la combustió espontània dels rumbers”, explica Nacho López, coordinador d’aquesta “odissea”.
Petitet, amb la veu trencada i un mocador a la mà, recorda com va començar tot, cinc anys enrere. “Feia temps que tenia al cap barrejar la rumba i la simfònica -explica-. Un dia vaig anar amb ma mare al Liceu i va embogir en veure’l”. Per això el dia que va morir li va prometre que portaria “la seva rumba” al gran teatre de Barcelona.
ADN rumber
Petitet, nascut al carrer de la Cera, és fill de Ramón El Huesos, palmero de Peret i pioner a incorporar els bongos a la rumba. Fa uns anys va crear l’Orquestra Simfònica de Rumba del Raval. Abans, però, havia fundat el grup Rumbeat, on versionava en clau de rumba des de Bob Marley fins a Michael Jackson. Petitet, que ha compartit escenari amb músics com Peret, Rosario, Gato Pérez i Serrat, es considera un fervent “creient” i assegura que tot el que li passa “és obra de Déu”. Toni Pallès, director del departament musical del Liceu, recorda el moment precís en què el rumber va accedir a la platea i es va posar “a plorar”. Aquella va ser la reafirmació del somni de Petitet, que ha acabat per engrescar “a tothom”.
Pallès remarca el caràcter transversal d’aquest projecte, més enllà de ser un simple concert. Petitet i la seva rumba simfònica suposa la reivindicació del “patrimoni musical de la ciutat”. Es completa així una triangulació geogràfica integrada pel Liceu, la rumba i Petitet, veí del Raval, que culminarà el dia 17 d’octubre. “Heu de venir”, insisteix Petitet, perquè no hi ha res més català que “la rumba, l’escudella, la sardana i el Barça”.
Nacho López assegura que ha sigut tot un repte fer que els 44 músics del Liceu, acostumats a “estudiar” partitures per arribar a “l’excel·lència”, es comuniquin amb els rumbers que no són professionals. Petitet volia capturar “l’energia del barri”, sacrificant ofici per “cor”.
El repertori inclou clàssics com Una lágrima, La noche del hawaiano, Sarandonga i El muerto vivo, amb arranjaments de Petitet, Jack Tarradelles i Raúl Pérez. I comptarà amb convidats com Chicuelo, el Granaíno i Lucrecia. Abans del concert, que apareixerà a la pel·lícula Petitet. Rumba pa’ti,de Carles Bosch, hi haurà una trobada al Foyer del Liceu per parlar sobre la miastènia, una malaltia minoritària que provoca debilitat muscular i que Petitet pateix des de fa anys.
Més que un concert de rumba
Un repte sobre l’escenari
Un total de 71 músics de disciplines molt diferents interpretaran clàssics de la rumba.
Un altaveu per a la miastènia Abans del concert hi haurà una xerrada en què participaran metges i pacients per parlar de la malaltia autoimmune.
Una rumba de pel·lícula
Carles Bosch acompanya Petitet i els seus músics des dels inicis fins a la presentació al Liceu.
