El 1998, Anthony Giddens va publicar La tercera via: la renovació de la socialdemocràcia (la traducció catalana és del 1999). Tony Blair, llavors primer ministre britànic, semblava decidit a fer-la efectiva. També s'hi referia Schröder a Alemanya. Fins i tot Clinton o Jospin apel·laven de tant en tant al concepte. El 8 de juny de 1999 Blair i Schröder van fer públic a Londres el manifest Europa, la Tercera Via i el Nou Centre. La cosa anava d'un aggiornamento de l'esquerra, òbviament. Consideraven que aquesta ideologia era inviable perquè estava ancorada en vells dogmes que havien fracassat sempre, fossin quines fossin les circumstàncies en què s'havien posat a prova. Feia 10 anys de la caiguda del Mur de Berlín, Al-Qaeda encara era només una amenaça inconcreta i les expectatives del canvi de segle i de mil·lenni semblaven raonablement bones. A Europa tot estava preparat per a la implantació de la moneda única l'u de gener de 2002. Rússia no donava problemes, la presència neocolonial de la Xina a l'Àfrica encara era testimonial i el subministrament de gas i petroli funcionava amb normalitat. Semblava un moment idoni per revernissar la socialdemocràcia. La necessària revisió crítica dels desgastats conceptes de dreta, esquerra i centre, s’havia convertit, però, en un exercici intel·lectual d'alt risc que implicava desqualificacions severes. La més banal i primària deia que negar la distinció entre dretes i esquerres era de dretes. 

Tot semblava bastant clar. Els posicionaments de Pedro Sánchez en els últims temps, gairebé insultants contra Podem i l’independentisme, semblaven dissenyats per acostar-se al PP. Més d’un empresari català partidari de la tercera via en el conflicte entre Catalunya i Espanya començava a sospitar -o potser a desitjar- que, per més manual de supervivència que estigui acostumat a emprar, aquest cop Sánchez estava teixint una estratègia.

“Abans Ciutadans era útil, ara ja no”. Un important directiu català resumeix amb aquesta frase el que considera que és un sentir generalitzat entre el gran empresariat partidari de la tercera via. “Ciutadans ha espantat. Arrimadas ha espantat. Proposen un 155 per sempre”, afegeix aquesta persona, per a la qual “la manifestació de la Plaza Colón no és la centralitat”. Ciutadans, conclou, no és una solució per trobar una solució en el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

El reconeixement del fracàs va ser clar al PSC l’endemà del 21-D. “Volíem canviar el rumb, però els ciutadans han decidit una altra cosa”, va admetre Miquel Iceta. Els socialistes van aconseguir un diputat i gairebé 83.376 vots més, però van veure frustrades les seves expectatives de creixement. “La tercera via no és vista encara com una solució capaç de superar una situació tan polaritzada”, va diagnosticar Iceta, que admetia així l’enèsim fracàs del PSC per convèncer els electors amb la seva solució al conflicte amb Espanya. I, tot i això, continuarà insistint en la mateixa direcció: “No renunciarem al catalanisme ni al federalisme per un grapat de vots”, va afirmar dijous passat. Les propostes del partit, sempre pendents del beneplàcit del PSOE, han sigut diverses, però tenen un denominador comú: fan necessari el pacte amb l’Estat i requereixen o culminen en una reforma federal de la Constitució.

El PSOE ha concretat aquest dilluns la seva proposta davant del referèndum de l'1 d'octubre i el "desafiament independentista": la creació al Congrés d'una "comissió per al diàleg sobre l'avaluació i modernització del model territorial" espanyol. Així ho ha anunciat en roda de premsa el secretari general del partit, Pedro Sánchez, després que ho acordés l'executiva del partit, i ha explicat que aquest mateix dijous registraran la petició al Parlament espanyol.

Miquel Iceta no es mou de la neutralitat. Encara que Pedro Sánchez es fes seva la proposta del PSC –i afirmés que Catalunya és una nació–, el primer secretari dels socialistes catalans segueix sense voler mullar-se sobre quin candidat a la secretaria general del PSOE pot abordar més bé el conflicte territorial entre Catalunya i l'Estat. "Tots la poden fer possible [la tercera via], no és cosa d'una sola persona, ni un sol partit, ni un sol govern", ha manifestat durant la diada.

Membres del PSC i d'Unió i persones sense afiliació política han presentat aquest dilluns en societat el moviment cívic 'Portes obertes del catalanisme', que aspira a defensar un catalanisme pactista i "integrador" amb diàleg amb la resta d'Espanya i allunyat de les posicions sobiranistes.

Regeneració o simple relleu generacional? Va ser la primera incògnita de l'anunci de l'abdicació del rei Joan Carles en favor del seu fill. Si Felip de Borbó tindria la voluntat de convertir-se en el rei que necessitava una Espanya en transició. La proclamació de Felip VI va ser vista pels partidaris de la tercera via com una estratègia reial per temperar Catalunya. Perquè un nou rei afrontés un dels principals reptes de l'Estat i fos capaç d'erigir-se en un àrbitre capaç de forçar el diàleg per evitar el xoc de trens.

El 'Financial Times' defensa que l'independentisme només podrà cantar victòria si obté més del 50% dels vots a les eleccions del 27-S.

El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha considerat que el president de la Generalitat i número quatre de Junts pel Sí, Artur Mas, ha deixat de ser un interlocutor vàlid perquè "ha renunciat expressament al diàleg". Duran ha equiparat la incapacitat per dialogar de Rajoy amb la de Mas. En declaracions a la Cope, Duran ha advertit que a Mas el procés "se li ha escapat de les mans", i no tindrà el control per administrar el resultat del 27-S. Per a ell, Convergència "canviant un soci lleial per ERC hi ha perdut molt".

El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha afirmat aquest dimecres que els dubtes sobre si l'expresident espanyol, Felipe González, estava disposat o no a reconèixer Catalunya com una nació "demostren el moment en què vivim". "Aquesta esmena permanent i constant demostra que no hi ha oferta ni proposta des de l'Estat", ha afegit, i ha asseverat que "hi ha dues maneres d'afrontar-ho: l'insult i l'amenaça o la proposta de diàleg i de tones de democràcia, la nostra". "Constatem que hi ha dues opcions, malauradament no en veig cap altra", ha conclòs, tancant així la porta a una possible tercera via davant la negativa a considerar Catalunya com una nació.

El president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), Joan Rosell, ha afirmat aquest dimecres que la proposta de l'anomenada tercera via per a Catalunya "potser arriba tard" però creu que "sempre hi ha temps per negociar-lo tot" i espera que després de les eleccions del 27-S "immediatament s'obri un diàleg".

L'associació catalana La Tercera Via prepara la seva expansió a la resta d'Espanya després de les municipals amb l'objectiu de sumar suports a favor d'un "acord dialogat" i davant el risc de "fractura interna i social" a Catalunya, una estratègia que inclou una reunió amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

L'associació Tercera Via ha demanat aquest dijous per carta reunir-se amb el president de la Generalitat, Artur Mas, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i els líders parlamentaris Jordi Turull (CiU), Oriol Junqueras (ERC), Miquel Iceta (PSC), Alícia Sánchez-Camacho (PP), Joan Herrera (ICV-EUiA), Albert Rivera (C's) i David Fernàndez (CUP).

Com si el temps no hagués passat aquest divendres nombrosos dirigents del PSC s'han deixat veure el Saló del Tinell de Barcelona. No per escenificar, com el 2003, un pacte a tres bandes amb ERC i ICV-EUiA (llavor dels tripartits), sinó per mostrar el seu suport a l'encaix amb Espanya en la presentació pública de l'associació “Tercera Via”. També s'hi han trobat amb destacats militants d'Unió propers a Josep Antoni Duran i Lleida: l'exdelegat del govern a Madrid Jordi Casas (aplaudit per la seva presència) i l'ex conseller de Treball Ignasi Farreres. A les primeres files hi han assistit l'expresident de la Generalitat, Jose Montilla; l'exprimer secretari del PSC, Pere Navarro; el portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena; l'alcaldable pels socialistes a Barcelona, Jaume Collboni; la regidora socialista Assumpta Escarp i també el vicepresident primer de l'entitat unionista Societat Civil Catalana, Joaquim Coll.