“Soc precisament el tipus de noia blanca agradable de classe mitjana-alta de qui la relació amb les substàncies ha estat tractada com a benigna o llastimosa, un motiu de preocupació, o un encongiment d’espatlles, més que un càstig”. Li ho vaig llegir a Leslie Jamison fa un temps. Ho escrivia a The Recovering: Intoxication and Its Aftermath, una memoir sobre l’addicció a l’alcohol que ha estat traduïda al castellà (La huella de los días, Anagrama). M’hi vaig reconèixer, malgrat les diferències: mai m’han acusat de tenir una relació dolorosa, violenta, amb l’alcohol. Alguna cosa en mi m’ha salvat. Potser té a veure amb el gest, la postura. La família d’on es pensen que vinc. La pell tan blanca. La relativa exposició pública.

Barcelona vol canviar la manera com es percep i s'accedeix a l'alcohol a la ciutat per "desnormalitzar-ne" el consum i reduir les oportunitats d'accedir-hi. Aquesta és la principal línia d'actuació del nou Pla d'Acció sobre Drogues i Addiccions 2025-2028, un document que incorpora per primera vegada, des que el 1987 es va impulsar el primer programa, una mirada de gènere. "L'alcohol continua sent la substància psicoactiva més consumida a la capital catalana i és la causa principal dels inicis de tractament, tant en homes com en dones", ha assenyalat la regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva, durant la presentació del pla.

L'Eva Boiso fa un any que no beu alcohol, una cosa impensable quan va començar el tractament de desintoxicació l'agost passat. Recorda com va passar de ser una bevedora social a fer un consum compulsiu pràcticament sense adonar-se'n, empesa per molts problemes diferents que la van dur a refugiar-se en una addicció. Durant tres anys, diu, va estar dominada per l'alcohol, les discussions i les mentides. Va deixar la feina per no deixar de beure, cosa que feia sobretot d'amagat, a casa, només a la vista dels seus fills i la seva parella. No sabia com sortir d'aquesta situació. Estava deprimida i en una tarda es podia beure 16 cerveses, però per moltes llaunes que prengués no aconseguia calmar el seu malestar, que cada cop era més gran. Finalment, els fills li van fer un ultimàtum, havia de demanar ajuda perquè a casa ja no podien més.

Espanya és el país amb l'alcohol més barat de la zona euro i el cinquè amb els preus més baixos de tota la Unió Europea. Fer-ne un abús comporta el risc de desenvolupar un gran ventall de malalties, com càncer de faringe, de laringe, de fetge, d'esòfag, de la cavitat oral i sobretot de còlon i de recte en els homes, i de mama en les dones, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Per això, l'Associació Europea per a l'Estudi del Fetge (EASL) defensa que s'haurien d'endurir els impostos a les begudes alcohòliques per mitigar l'impacte que tenen sobre la salut i reduir també la despesa sanitària. Estima que, a Espanya, si s'apuja entre un 40% i un 130% el preu de les begudes més barates, com el vi i la cervesa, hi hauria "un efecte directe i significatiu" en la reducció de malalties hepàtiques.

Eva Tenorio Álvarez, de 47 anys, assegura que només bevia amb amics, en actes socials, quan sortia de festa… Ni de bon tros ho feia cada dia i tampoc tenia alcohol a casa. De fet, els seus coneguts no consideraven que fos una alcohòlica, sinó una tronera.

Aquest diumenge al dossier ens centrem en el que es coneix com a alcoholisme funcional, és a dir, el que afecta les persones que a simple vista tenen una vida normal però tenen una dependència de l'alcohol que afecta el seu funcionament diari, tot i que a vegades costa identificar l'origen dels símptomes. Hem parlat amb addictes i amb experts per posar cara i veu a un problema que afecta molta més gent de la que pensem. Potser ets alcohòlic i no ho saps, o potser ho és algú proper. Cal trencar el tabú i començar a parlar-ne obertament.

Prendre fàrmacs de semaglutida –un principi actiu que imita una hormona que regula els nivells de glucosa a la sang i que es fa servir per a la diabetis i, més recentment, contra l'obesitat– redueix el consum d'alcohol, segons una investigació de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) publicada aquest dimecres a JAMA Psychiatry. Es tracta d'un efecte secundari reportat per metges i pacients d'arreu del món els últims anys, a causa de la popularització de medicaments com Ozempic i Wegovy, però que fins ara no s'havia confirmat. Segons aquesta investigació, les persones que fan servir aquests fàrmacs tenen un menor desig de beure, per la qual cosa no només consumeixen menys quantitats d'alcohol, sinó que ho fan menys vegades.

Durant anys, Colin Farrell va ser un dels "nois dolents" de Hollywood. Tota aquella etapa fa temps que va quedar enrere i un dels responsables de la millora vital de l'actor és el seu fill James, que pateix la síndrome d'Angelman, una malaltia d'origen genètic que afecta el sistema nerviós i provoca, entre moltes altres coses, discapacitat intel·lectual i problemes motrius. Segons ha explicat l'actor irlandès en una entrevista recent al Daily Mail, el diagnòstic del noi, que ara té 21 anys, va ser l'"impuls" que necessitava per deixar definitivament l'alcohol i les drogues.

Som a l'estiu, sinònim de vacances i festa. De celebrar la vida lluny de les obligacions. De deixar-se anar. La imatge de l'alegria estival molt sovint l'associem al consum d'alcohol: cerveses, unes copes de vi, cava, gintònics... Alegria! L'alcohol forma part del nostre lleure i la nostra sociabilitat. Som mediterranis. És la nostra cultura. Tant és així, que ni ens adonem de com tenim d'interioritzat el consum d'alcohol. Però què passa quan algú es passa? La frontera entre el consum moderat i l'excessiu, entre el que es pot entendre com a normal i no lesiu i l'addicció que esdevé letal és molt fina. En canvi, la tolerància respecte dels que n'abusen és encara habitual, fins que arriba un punt que tots hi sortim perdent. Per descomptat, el consumidor alcohòlic n'és la víctima principal i més directa. Li pot acabar costant la vida. Però també en resulten afectats el seu entorn immediat –família i amics– i, en tercer lloc, el servei públic de salut. Cada any a tots plegats ens costa molts diners salvar vides trencades per l'alcohol.

Emma Schmidt, una sexòloga clínica de Cincinnati, ha perdut el compte del nombre de clients que l'han visitat amb problemes de libido baixa i dificultats per arribar a l'orgasme després d'haver anat a algun altre metge que els havia aconsellat "simplement relaxar-se i prendre una copa de vi". Aquesta mena de suggeriment no només és una desconsideració, diu la doctora Schmidt, sinó que ressalta els tòpics de la nostra comprensió col·lectiva sobre la interacció entre l'alcohol i el sexe. Després d'anys de resultats contradictoris, investigacions recents han deixat clar que fins i tot el consum moderat d'alcohol presenta riscos per a la salut en general. Però la qüestió de com afecta l'alcohol a la salut sexual, específicament als orgasmes, pot ser una mica confusa.

Els Margaritas que et vas prendre el divendres a la nit et deixen tirat al llit tot el dissabte. El diumenge et despertes i continues mort de set i ansiós. El cap no t’ha deixat de fer mal. És possible que tinguis una ressaca de dos dies?

El Sense ficció d’aquest dimarts arrencava amb la Flora Saura fent la mateixa pregunta a tots els testimonis que participaven en el documental: "Quantes vegades t’has dit «No penso tornar a beure mai més»?" Tots admeten haver-s’ho repetit fins i tot cada dia. La virtut de No penso tornar a beure mai més és la gran diversitat de testimonis, tots boníssims, que expliquen la seva experiència personal. Hi participen famosos i anònims sense establir diferències narratives entre uns i altres, demostrant que les addiccions no fan distincions. L’important és que la diversitat de circumstàncies personals permeten defugir qualsevol estereotip i tòpic vinculat a l’alcoholisme. “L’alcohòlic no és només el borratxo. L’alcohòlic s’assembla més a tu del que et penses”, ens avisa Saura només començar. 

L'alcohol és la droga més acceptada socialment i té un espai central en moltes celebracions. Aquest dimarts el Sense ficció posa el focus en l'addicció a l'alcohol amb l'estrena del documental No penso tornar a beure mai més, un treball impulsat per Flora Saura (Cercs, 1975). La presentadora, que exerceix de conductora del documental i és corresponsable del guió, va decidir parlar d'aquesta addicció després de passar per un procés de desintoxicació. A No penso tornar a beure mai més participen molts testimonis anònims i també personatges coneguts com el comunicador Marc Giró, els escriptors Sebastià Alzamora i Daniel Vázquez Sallés, i el cantant David Carabén.

L’alcoholisme i la literatura han unit molt sovint els seus camins. La nòmina d’escriptors que han patit aquesta addicció és llarguíssima, molts dels quals han aprofitat la seva obra per explicar-la des de dins.

Falten cinc dies per Nadal i en el grup matinal de Sants d'Alcohòlics Anònims la majoria de les intervencions dels participants giren al voltant de les festes o, més ben dit, dels riscos que tenen aquests dies de trobades, menjar i beure. "Que passin de pressa!" Si hi ha un moment de l'any de perill de recaiguda –"el primer glop", en diuen– són aquestes celebracions, sinònim de brindis per la bona sort, per l'amor, per l'any nou, perquè sí. "Són moments complicats perquè hi ha sopars d'empresa, de famílies que potser no respecten la decisió de no prendre alcohol i una cultura popular que si brindes sense alcohol porta mala sort", confirma la psiquiatra Francina Fonseca, directora del Procés d'Addiccions del Servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar de Barcelona. Per al Projecte Home, la temporada nadalenca és "crítica" pels abusos d'alcohol, la droga amb més demanda de desintoxicació en totes les edats, i tant en homes com en dones, cosa que dona una idea de la seva popularitat i normalització.

El cantant nord-americà Nick Carter, un dels membres més coneguts del grup musical Backstreet Boys, s'ha mostrat "trencat pel dolor" després de la mort del seu germà petit, Aaron, que va ser trobat mort dissabte passat a casa seva a Lancaster, a Califòrnia, amb només 34 anys. "El meu cor està trencat. Encara que el meu germà i jo teníem una relació complicada, el meu amor per ell mai no s'havia esvaït", ha expressat el líder de la famosa boyband nord-americana en un emotiu missatge publicat al seu compte d'Instagram.

Un correu electrònic del 2021 en què Angelina Jolie va explicar a Brad Pitt que venia la seva part del celler francès que compartien per oblidar la seva relació i l'addicció de l'actor amb l'alcohol s'ha filtrat a través de la plataforma TikTok, i després la premsa nord-americana ha confirmat la seva veracitat. Al correu electrònic, que segons el mitjà ET apareix en uns documents judicials, l'actriu va assegurar que preferia desfer-se de la seva meitat del Chateau Miraval perquè el lloc marcava "el principi del final" de la seva família i es tractava d'un negoci "centrat en l'alcohol". D'aquesta manera, Jolie va fer referència als problemes de Pitt amb l'alcoholisme, reconeguts públicament per l'actor, que van ser una de les causes del divorci. En aquest sentit, en el missatge argumentava que no podia continuar en un negoci relacionat amb l'alcohol quan "els comportaments alcohòlics han ferit profundament la família".

Angelina Jolie ha acusat Brad Pitt d'haver escanyat un dels seus fills i colpejar-ne un altre, a més de vessar-los cervesa a sobre, durant una discussió en un vol privat de França a Califòrnia el 2016. L'acusació figura als documents oficials de la contrademanda que l'actriu ha presentat aquest dimarts –coincidint amb la nostra matinada– en un tribunal de Los Angeles (Califòrnia) contra el seu exmarit dins de la batalla legal que mantenen per la venda del seu antic celler francès, anomenat Château Miraval, segons avança The New York Times, que ha tingut accés a la documentació.

El boom de fama mundial i de reconeixement professional ha arribat a l'actor Jamie Campbell Bower massivament després de donar vida a Vecna, el terrible dolent de la sèrie Stranger things. Tot i això, la seva carrera en el món de la interpretació ve de lluny, ja que havia actuat en cintes com Caçadors d'ombres o a l'exitosa saga de Crepuscle. Ara, en ple auge de la seva fama, ha explicat que la potent pressió mediàtica que està vivint no l'afectarà tant com ho hauria fet abans perquè ja va patir una greu addicció a l'alcohol i, derivat d'allò, va acabar en un centre de salut mental, on el van ajudar a curar-se i a identificar els seus punts febles en relació a aquesta qüestió.

Mitja tarda al barri de la Mina. Uns nens juguen a futbol al voltant del bust de Camarón de la Isla i d’una parada de menjar arriba l’olor d’entrepans acabats de fer. Gervasio Deferr (Premià de Mar, 1980) hi demana un cafè abans d’entrar al Pavelló d’on han sortit més de 35 campions d’Espanya de lluita. Des de fa 12 anys, aquí també hi treballa el club de gimnàstica que s’ha convertit en la nova llar del dos cops campió olímpic en salt de poltre, els anys 2000 i 2004. Mentre Deferr parla amb l’ARA, nenes de diferents edats van entrant al gimnàs. Algunes amb dessuadores d’Open Arms. D’altres, amb samarretes de grups de música. Abans de l’entrevista, Deferr vol que toquem els aparells de gimnàstica, si cal pujant-hi a sobre, perquè entenguem com arriba a ser de complicada la gimnàstica. Un peu mal col·locat i pots acabar amb un os trencat. No és un esport fàcil, com no ha estat fàcil la vida de Deferr, que acaba de publicar El gran salto (Península), on explica el seu descens als inferns un cop va retirar-se de l’esport. Després de passar per un centre de desintoxicació, veu les coses d’una manera diferent. “He madurat tard”, diu somrient.