Les obres per desmantellar el magatzem Castor, que és davant la costa de Vinaròs, ja han superat les dues primeres fases i aquest mes de gener han encarat la seva recta final, segons ha pogut saber l'ARA. Els treballs per segellar els pous i retirar les canonades es van iniciar l'abril del 2025 i acabaran durant el primer semestre d'aquest any, segons les previsions d'Enegás, l'empresa que se n'encarrega.

Els treballs per segellar i retirar el Castor, el dipòsit submarí de gas natural que va impulsar l’any 2012 l'empresa Escal UGS davant la costa de Vinaròs, començaran en els pròxims tres mesos, segons han explicat al diari ARA fonts d'Enagás, l’empresa encarregada d'executar aquesta tasca. El primer pas per desencallar aquesta operació que porta anys de retard, serà l'arribada a l'abril del jack-up, que és la plataforma autoelevable que s'instal·larà al costat del Castor i des d'on es faran els treballs per segellar els pous. Aquesta tasca durarà vuit mesos, segons les previsions i si res no falla, i tindrà un cost de 76 milions d'euros.

Revés judicial per a Florentino Pérez, president de la constructora ACS i també del Reial Madrid. L'Audiència Nacional ha desestimat un recurs presentat per Escal UGS, l'empresa que va desenvolupar el projecte Castor i sobre la qual ACS té una participació del 67% (el 33% restant està en mans de la canadenca Dundee Energy), i l'obliga a reintegrar al sistema gasístic un total de 209,7 milions d'euros, segons ha informat Eldiario.es.

El cas Castor no té culpables. L'Audiència de Castelló ha absolt Recaredo del Potro, l'expresident d'Escal UGS, i José Luis Martínez Dalmau, l'exconseller delegat de la companyia, del delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, del qual també està acusada la mateixa empresa, pels 519 sismes provocats per la plataforma de gas el setembre del 2013. Els tres magistrats de la secció primera que encapçala el togat Esteban Solaz han dictat la sentència que considera que "no existeix constància probatòria" sobre en quina mesura "les injeccions van afectar el medi ambient produint els sismes de més magnitud" i que tampoc "hi ha constància que causessin danys personals ni materials en els ciutadans de les poblacions pròximes al magatzem de gas Castor".

Vist per a sentència el judici del cas Castor. En l'última sessió de la vista per l'actuació del magatzem de gas submarí, la fiscal de Medi Ambient, Dolores Ofrecio, ha assegurat que els responsables de l'empresa van "menystenir" el risc sísmic de la plataforma i van "minimitzar" l'abast dels terratrèmols. Així, la representant del ministeri fiscal s'ha refermat en la petició d'una pena de sis anys de presó per a Recaredo del Potro, l'expresident d'Escal UGS, i José Luis Martínez Dalmau, l'ex conseller delegat de la companyia, per un delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, del qual també està acusada la mateixa companyia, propietat en un 66,67% d'ACS, l'empresa que encapçala el magnat Florentino Pérez.

Els gestors de la plataforma Castor sabien que a la zona hi havia una falla activa. Així ho han assegurat en seu judicial Rubén Juanes i Bradford H. Hagen, dos dels responsables de l'informe de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i de la Universitat de Harvard encarregat pel govern espanyol i que va servir per anunciar el tancament de la plataforma Castor l'any 2017. Segons la seva declaració, des del 2005, tres anys abans d'obtenir la concessió i vuit abans de l'inici de la injecció de gas en període de proves, l'empresa impulsora del magatzem submarí, ESCAL UGS, disposava dels resultats d'una anàlisi sísmica que ja constatava la presència de falles actives a la zona.

Esquerdes als habitatges que es reparen però que tornen a aparèixer, mobles caiguts i miralls i plats de dutxa trencats. Són alguns dels desperfectes que han relatat una desena de veïns del Baix Maestrat i del Montsià durant la tercera sessió del judici pel cas Castor, que se celebra a l'Audiència Provincial de Castelló des de dilluns. Es tractaria de danys causats pels 519 moviments sísmics –el més elevat va ser un de magnitud 4,2 en l'escala de Richter– que es van registrar a la zona entre el 5 setembre i el 4 d'octubre del 2013. L'origen d'aquests terratrèmols hauria estat un moviment de la falla d'Amposta, ocasionat per la injecció de gas duta a terme al magatzem submarí d'Escal UGS, segons va revelar un estudi de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (Idaea) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM).

Instal·lar un sismògraf submarí per vigilar l'evolució del magatzem de gas i, així, complementar els dos que ja hi havia a la costa. Va ser la recomanació de l'Observatori de l'Ebre, entitat contractada per vigilar l'impacte de les operacions del magatzem Castor, però la companyia Escal UGS no la va incorporar. Ho ha explicat aquest dimarts l'exdirector de l'organisme Joan Miquel Torta, durant la segona sessió del judici que pretén aclarir si l'empresa i els seus dos màxims exalts càrrecs, Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, van tenir alguna responsabilitat en els terratrèmols que va patir la costa del Montsià i del Baix Maestrat el 2013. També han declarat funcionaris del ministeri d'Indústria i treballadors de la plataforma logística.

Dilluns arrencava el judici pels més de 500 sismes provocats per la injecció de gas a la plataforma Castor l’any 2013. El Telenotícies migdia de TV3 va obrir amb aquesta notícia i hi va dedicar vuit minuts d’atenció. Xavi Coral va resumir el cas ajudat d’uns gràfics que recollien la imatge i el nom dels dos únics acusats, i en un croquis es representava l’afectació d’aquests sismes. També van connectar en directe amb la corresponsal al País Valencià, Pepa Ferrer, i vam veure la crònica de la periodista Marta Planellas per abordar els detalls de la primera sessió del judici. Un reportatge explicava la dimensió econòmica del projecte Castor, i aclaria el periple judicial al voltant de la milionària indemnització que l’Estat hauria de pagar als propietaris de l’empresa. TV3, per cert, citava el nom del principal inversor, Florentino Pérez. 

No es tractava de terratrèmols sinó de “microsismes” i una injecció de gas és incapaç de fracturar una falla per si sola. Aquests són els dos principals arguments que han adduït en la seva defensa els dos acusats del cas Castor, l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i l'ex conseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, a l’Audiència de Castelló en l'inici del judici pels 519 sismes provocats per la plataforma de gas el setembre del 2013.

El Tribunal Suprem ha decidit que l'Estat ha de pagar 1.350 milions d'euros al Santander, CaixaBank i Bankia pel cas del magatzem de gas Castor, davant el litoral de Vinaròs, que mai va entrar en funcionament. Els bancs havien avançat a Escal –l'empresa controlada per Florentino Pérez– la indemnització establerta per la no entrada en funcionament del magatzem, que després el Tribunal Constitucional va declarar nul·la.

El manteniment inactiu i sense desmantellar del magatzem de gas Castor va costar 42 milions d’euros entre els anys 2014 i 2017. És el que ha denunciat aquest divendres el senador de Compromís, Carles Mulet, després de tenir accés a l’auditoria realitzada per l’empresa Deloitte.

La fiscalia s'ha oposat als recursos presentats per l'empresa Escal UGS SL, de la qual és propietària en un 66,67% ACS, la companyia que presideix Florentino Pérez, i pels directius Recaredo del Potro, expresident d'Escal UGS i José Luis Martínez Dalmau, exconseller delegat, per evitar ser jutjats per un presumpte delicte ambiental per seguir amb la injecció de gas en el magatzem Castor malgrat ser advertits d'un augment de la sismicitat en la zona. En l'escrit de resposta als acusats, al qual ha tingut accés l'agència ACN, el ministeri públic reitera que l'actuació dels principals directius de l'empresa i de la companyia durant les injeccions de gas al magatzem submarí en la primera meitat de setembre del 2013 no va ser "ràpida, eficaç i transparent".

Desmantellar les instal·lacions del projecte Castor tindria un cost superior als 260 milions d'euros i els treballs s'allargarien durant cinc anys. Així consta en el pla previ que la companyia Enagás va elaborar el mes de febrer del passat i que està sobre la taula del govern espanyol. El document no preveu retirar la totalitat dels gasoductes terrestres i submarins, sinó que aposta per abandonar-los.

La Fiscalia del Tribunal de Comptes ha desestimat investigar si la indemnització del govern espanyol del PP als antics gestors del projecte Castor (Escal UGS) va suposar irregularitats comptables. El grup format per X-Net, l'Observatori del Deute en la Globalització i l'Institut de Drets Humans de Catalunya havia demanat a l'organisme que investigués els acords del consell de ministres del 3 d'octubre del 2013 que van permetre aquest pagament exprés de 1.351 milions d'euros a l'empresa controlada pel grup ACS de Florentino Pérez per renunciar a la concessió.

El jutjat de primera instància número 4 de Vinaròs (Baix Maestrat) ha decidit processar l'empresa Escal UGS SL, de la qual és propietària en un 66,67% ACS, la companyia que presideix Florentino Pérez, per un presumpte delicte ambiental per seguir amb la injecció de gas en el magatzem Castor malgrat ser advertits d'un augment de la sismicitat en la zona. A més de l'empresa, també han sigut processats dos directius de la companyia, Recaredo del Potro, expresident d'Escal UGS i José Luis Martínez Dalmau, exconseller delegat.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha acordat exigir a Escal, Enagás, Bankia, Caixabank i Banco Santander els pagaments rebuts per l'emmagatzematge subterrani Castor. Concretament, l'organisme espanyol de la competència considera que 368 milions d'euros de compensacions liquidats a les cinc companyies des de 2014 han de ser retornats.

El doctor en geologia i professor de la Universitat de Barcelona (UB) Josep Giner ha afirmat aquest dilluns que Escal UGS "podia i tenia l'obligació de saber el 1995, abans de començar el projecte", que el magatzem Castor no seria viable, entre altres motius, perquè l'últim pou citat en els seus informes havia estat perforat el 1988. Així ho ha explicat en la compareixença a la Comissió d'Investigació sobre el projecte Castor al Parlament.

El Parlament ha aprovat aquest dilluns citar el president d'ACS, Florentino Pérez, perquè comparegui a la comissió d'investigació de la cambra que abordarà si hi va haver irregularitats en la concessió, execució i desmantellament del magatzem de gas Castor. La comissió també ha aprovat citar els exministres José Manuel Soria, Josep Piqué, Rodrigo Rato, Álvaro Nadal, Miguel Sebastián, Elena Espinosa i Magdalena Álvarez, així com l'expresident de la Generalitat José Montilla, l'exministre i exalcalde de Barcelona Joan Clos i l'actual ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Fonts parlamentàries consultades per Europa Press han explicat que es començarà a citar els compareixents d'aquí dues setmanes i que, per tant, encara no hi ha ordre ni calendari establert.