Un home recolzat a la paret d’un edifici. Li passa per davant un oficial nazi i crida: “Nazi!” L’oficial s’atura, es gira i va cap a ell: “Perdona, m’has dit nazi?” L’home li respon: “Bé, n’ets un”. “Quina impertinència! –diu l’oficial– Que estigui al partit nacionalsocialista i a les SS no em converteix en un nazi. També deus pensar que soc d’extrema dreta, oi?” L’home recolzat a la paret comença a no entendre res. “Sí, què podries ser, si no?”, li respon amb una pregunta. L’oficial, ben segur de si mateix, diu: “Potser soc un ciutadà preocupat, espantat per la dominació estrangera, però no soc de dretes i no soc un nazi”. Al costat d’ells dos hi ha un altre home, vestit de soldat nazi, que està penjant esvàstiques. “Ei, tu, semblo un nazi, jo?”, li pregunta l’oficial. El soldat li respon: “No, no m'ho sembla”. L’oficial retreu a l’home recolzat a la paret que veu nazis per tot arreu. “Quan et quedes sense arguments, és fàcil jugar la carta nazi”, li diu el nazi. I, finalment, quan l’home recolzat a la paret afirma que el Führer també és nazi, l’oficial nazi el deté per haver insultat el Führer.

Aquest 27 de gener, com cada any, tornem a commemorar el Dia de les Víctimes de l’Holocaust. I tornarem a preguntar-nos, com cada any també, si es vol retòricament, quin sentit té perpetuar la memòria de l’Holocaust del poble jueu, d’allò que van anomenar eufemísticament "la solució final", i per extensió dels crims nazis, de tot el món concentracionari on van exterminar milions i milions de persones, entre elles també tants exiliats republicans. I ens respondrem que tenim el deure moral de recordar aquells crims per respecte a les víctimes, perquè el seu patiment exigeix ser reconegut. La memòria a favor de les víctimes. Però també la memòria en contra dels botxins. Recordar les víctimes del nazisme per respecte a les víctimes i per rebuig del nazisme que les va provocar. 

Al barri de Sarrià hi ha una escola (Barcelona Montessori School) que ha penjat al mur que dona al carrer un cartell (en anglès i castellà) en què es llegeix aquest ignominiós text que tradueixo, malgrat que em fa fàstic fer-ho: “Algunes de les persones més exitoses del nostre segle van estudiar amb aquesta metodologia, inclosos els fundadors d’Amazon, Wikipedia i Google, George Clooney, Anne Frank i Beyoncé!”

Recentment ha saltat la polèmica per una desconcertant (i ràpidament cancel·lada) campanya publicitària de Cuétara: en associació amb la web de contingut en xarxes Cabroworld - Cabronazi, l’empresa posava a la capsa d’uns cereals un ninot amb uniforme nazi de color rosa. ¿El nacionalsocialisme pot servir per vendre cereals? Algunes vegades la història real es converteix en un reclam provocador. O en un contenidor de motius estètics i narratius que poden ser emprats i deformats per part de la cultura popular. En els últims anys s’han publicat còmics de vampirs en la Segona Guerra Mundial ( Yo soy Legión ) o hem pogut veure films sobre zombis nacionalsocialistes o enclavaments nazis a la Lluna. Fins i tot hem pogut llegir sobre un Hitler reaparegut a l’Alemanya contemporània a la novel·la (i pel·lícula) Ha tornat.

Té 88 anys, és alemanya i va estar casada amb un funcionari nazi. Ursula Haverbeck, coneguda com 'l'àvia nazi' ha tornat a ser condemnada per haver negat l'Holocaust i l'existència de les cambres de gas al camp d'extermini nazi d'Auschwitz. La dona ja compta amb altres sentències inculpatòries per delictes similars que no s'han executat, a l'espera que es resolguin els recursos plantejats per la seva defensa.

Luis Garicano assegura que no era la seva "intenció comparar l'independentisme amb el nacionalsocialisme", el règim d'Adolf Hitler durant l'Alemanya nazi. El responsable de l'àrea econòmica de C's demana "disculpes" per la "mala interpretació" que es va fer d'un tuit piulat ahir, on suggeria que a Artur Mas "segur que li encanta" veure el "sí" al referèndum d'annexió d'Àustria a l'Alemanya nazi.

La Fundació Catalunya Fons, l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), la Comissió de la Dignitat i una vintena d'entitats socials més han presentat aquesta tarda en roda de premsa un manifest "per la dignitat democràtica contra la banalització del nazisme".