Es coneix com a happy slapping (bufetada feliç, en anglès) i consisteix a gravar agressions físiques entre menors d'edat i compartir-les a les xarxes socials. Un home amb residència a Girona havia fet d'aquesta pràctica violenta una afició: era l'administrador d'un grup de difusió en una aplicació de missatgeria instantània amb més de 164.000 seguidors i es permetia el luxe de triar quins usuaris podien formar-ne part. Sense la seva autorització, no es podia accedir al grup i, per tant, no es podia consumir aquest contingut que es considera ciberassetjament.

El cineasta Eduard Cortés va cometre ciberassetjament sexual i va fer xantatge sexual a diverses actrius i professionals del món de la cultura. Així ho ha determinat la comissió de l’Acadèmia del Cinema Català que ha investigat les denúncies contra el director de Merlí. Després que l’ARA reunís 25 testimonis de noies que denunciaven l’assetjament a través d’internet de Cortés, l’Acadèmia va obrir un procediment sancionador contra el director. Tanmateix, com que el cineasta es va donar de baixa de l’entitat no s’han pogut prendre accions contra ell.

Es diu Anne, és francesa i encara que resulti difícil de creure, durant més d'un any va pensar que tenia una relació amorosa a distància amb l'actor Brad Pitt. La dona, una decoradora d'interiors de 53 anys, va caure en l'engany fins al punt de transferir als estafadors més de 800.000 euros entre el febrer del 2023 i el juny del 2024. Els autors de l'estafa van contactar amb la víctima a través d'Instagram –primer fent-se passar per la mare de l'actor i després pel mateix Brad Pitt– i van aconseguir fer-li creure, sempre en una relació a distància, que l'actor s'havia enamorat d'ella. "Ni estic boja ni soc estúpida", es defensava aquest dijous en un vídeo difós a les xarxes.

Els Mossos d'Esquadra han fet pública aquest dimarts la detenció a Mollet del Vallès d'un home de 38 anys que presumptament gestionava diferents perfils falsos a les xarxes socials amb què va enganyar més de 150 menors perquè li enviessin gravacions sexuals. L'investigaven des d'aquest estiu arran de la denúncia d'una dona que va alertar que, entre juliol i agost, la seva filla de 13 anys havia contactat amb un suposat noi a través d’internet.

La plataforma 3Cat ha estrenat Nudes, una sèrie per a adolescents que és la mateixa que heu vist desenes de vegades amb altres títols i ubicades en altres contextos. Nudes va néixer a Noruega, on va ser premiada com a millor sèrie juvenil. La BBC també la va emetre. La Rai la va adaptar per a l’audiència italiana. I ara és TV3 qui la trasllada a un univers més autòcton. 

El dibuixant Ed Piskor, un dels autors més prestigiosos i representatius del nou còmic independent nord-americà, s'ha suïcidat aquest diumenge als 41 anys, segons informen diversos mitjans nord-americans i confirma la germana de l'autor: "Amb el cor trencat, he de compartir que el meu germà gran Ed ha mort avui". Piskor va ser acusat fa una setmana de ciberassetjament per Molly Dwyer, una dibuixant que en el moment dels fets tenia 17 anys.

"Els meus fills no em van parlar en una setmana quan els vaig dir que em tornava a presentar". D'aquesta gràfica manera, l'alcaldessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno, resumeix com s'han pres que torni a ser la cap de llista per ERC. Ho havia de ser la tinent d'alcalde, però deixa la política. "No pot més i no està disposada a aguantar el que jo aguanto", revela Moreno. Es refereix als insults i amenaces que rep dia sí, dia també, al carrer i a les xarxes socials, i que també han denunciat entre d'altres l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va deixar Twitter el 2021, o el de Terrassa, Jordi Ballart. És la cara més fosca de la política municipal.

Darrere un atac a les xarxes contra una periodista hi ha primer algú que l’assenyala: "Senyors que no s’embruten les mans", explicava l’advocada Laia Serra, però que posen el focus sobre la professional perquè li caiguin en tromba una munió de perfils, sigui de persones reals o comptes falsos, amb l’ànim de condicionar la periodista perquè s’autocensuri o minvi la seva confiança. "T’enfonses. No et sents digna. T’altera l'autoestima, que és el que volen. Jo anava tremolant a algunes tertúlies", resumia la periodista Gemma Herrero, una de les ponents de l’acte Ciberassetjament a les dones periodistes: una forma de violència creixent, que el col·lectiu Ciutadella i les periodistes parlamentàries han celebrat al Parlament, amb prop de 150 assistents.

Al principi era un més entre els centenars de comentaris i missatges d'usuaris que la insultaven pel contingut que feia, que deien que estava bona o que li insistien per quedar en persona. "El meu objectiu a la vida és ser amb tu", deia un dels primers correus electrònics que va arribar a rebre diàriament. En uns altres, el noi descrivia totes les pràctiques sexuals que li faria quan anés a Barcelona per conèixer-la: "M'ho agrairàs eternament; no em refereixo a les bones mamades que m'acabaràs fent".

La vida d'una colla d'amics de Granollers es va capgirar com un mitjó l'estiu del 2018. Algunes de les adolescents van patir una persecució sistemàtica a Instagram d'un ciberassetjador sexual que, sota un perfil anònim, les amenaçava de mort si no accedien a fer videotrucades sexuals amb ell. El depredador tenia informació personal de les noies i la utilitzava per acovardir-les i pressionar-les. Elles aleshores no ho sabien, però en realitat el coneixien. Es tractava del nòvio de la germana d'un dels nois del grup, que sovint s'apuntava a les seves trobades. L'Audiència de Barcelona l'ha condemnat a 58 anys de presó per les agressions comeses.

Amb motiu del Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar i el Ciberassetjament, que se celebra avui, 4 de novembre, l’Obra Social de SJD posa en marxa la campanya #NOalCiberbullying, que neix de la necessitat de fer visible un problema que pateixen cada cop més infants, joves i adolescents i que afecta la comunitat educativa i tota la societat en general. 

Els centres educatius de secundària de la Seu d'Urgell, amb els agents del Pla Estratègic Comarcal de l'Alt Urgell contra l'assetjament escolar, l'Equip d'Assessorament psicopedagògic i els Mossos d'Esquadra, reunits recentment, han acordat abordar de forma conjunta una problemàtica que s'està donant a tots els centres educatius. Recentment s'han trobat per les xarxes socials, comptes d'Instagram on es parla obertament amb noms i cognoms de les relacions afectivo-sexuals que tenen els joves de la comarca de 12 a 18 anys, amb faltes de respecte, injuries i amenaces entre els joves. També s'ha detectat grups de Whatsapp on es decideix amenaçar directament un jove en concret.

Primer van ser els insults, després el menyspreu dels companys, que no volien fer treballs amb ella a l'escola; després els missatges amenaçadors a Instagram. Va deixar d'anar a classe, les notes van caure en picat i, en una espiral de tristesa inacabable, va intentar tirar-se per la finestra de casa. Té tretze anys i està repetint 2n d'ESO, ara lluny dels assetjadors. La història d'aquesta alumna del Baix Llobregat -la seva mare, N., no vol donar noms ni localitzacions- exemplifica el sofriment diari de les víctimes de bullying i de les famílies. "Aquest dolor el patim tots", afirma la mare a l'ARA. Una plaga que afirmen haver patit el 40% dels alumnes catalans, segons l'estudi publicat avui per Amalgama 7, una entitat que es dedica a l'atenció d'adolescents i les seves famílies, i la Fundació Portal.

La Fiscalia demana dos anys i mig de presó per a un home de Barcelona acusat de difondre dades personals i fotografies de la víctima de la Manada, i imatges de la violació a un fòrum d'internet. En l'escrit de la Fiscalia, el ministeri públic acusa l'investigat, de 40 anys, d'un delicte contra la integritat moral i d'un altre de revelació de secrets, i demana que se'l condemni a pagar una multa de 3.600 euros i una indemnització de 5.000 euros a la víctima.

Un de cada cinc alumnes afirma que ha patit assetjament escolar en algun moment de la seva etapa educativa. Segons les dades del primer baròmetre B-Resol, a partir de 2.224 enquestes en 16 centres educatius, un 17% afirmen que han patit 'bullying' i un 2,4% 'ciberbullying'. Les dades també són força alarmants quan es pregunta sobre l'últim curs escolar: un 6,1% dels alumnes d'ESO i batxillerat han sigut víctimes d'assetjament a l'escola. Les xifres són molt semblants a les que fa només uns mesos va donar la Fundació Barça.

Comissions Obreres (CCOO) denunciarà Iveco a la Inspecció de Treball per la mort d'una treballadora que dissabte es va suïcidar després que un vídeo seu de contingut sexual es difongués entre els treballadors de la seva planta a Madrid. El sindicat sosté que la dona "estava sent assetjada per un company" i que l'empresa coneixia la situació des de dijous, però no va fer res per aturar-la al creure que es tractava d'un assumpte privat. CCOO defensa en un comunicat que l'episodi és un "accident laboral".

Una cerca ràpida a YouTube amb les paraules 'espiar' i 'mòbil' ofereix un llarg llistat de videotutorials que ensenyen els usuaris a 'hackejar' els mòbils aliens de manera gratuïta i en pocs passos. Només en els primers 100 resultats, la meitat d'aquests continguts proporcionen eines per cibercontrolar la dona en l'àmbit de la parella. Alguns, de manera explícita, amb títols com "Aprèn a espiar el WhatsApp de la teva xicota"; altres, fent servir descripcions que prometen que, si se segueixen les instruccions al peu de la lletra, "podràs saber si la teva xicota t'és infidel i posar fi a una relació infructuosa".

Imaginem que se’ns acosta el nano i ens confessa: faig cyberbullying. De fet, tampoc ens hauria de sorprendre, perquè ja haurem rebut comentaris de l’escola i d’altres famílies, però segurament haurem respost allò d’“El meu fill no pot ser que faci això, segur que els altres provoquen”. Mentre seguim amb la negació, la pilota ens ve parar als peus... i què en fem? La xutem fora, la tornem, la llancem? Aquesta qüestió és important perquè mostra una actitud davant la vida: evitar les situacions conflictives, culpar els altres o acceptar-ho amb responsabilitat.