Setanta-cinc anys després de la seva aprovació (4 de novembre del 1950), la Convenció Europea dels Drets Humans (ECHR, en les sigles en anglès) és al centre del debat polític del continent. La immigració no regulada, la seguretat i l’avenç accelerat de tecnologies com la intel·ligència artificial han reobert la discussió sobre fins on pot –o ha de– reinterpretar-se un conveni nascut de les cendres de la Segona Guerra Mundial. La pregunta de fons és més delicada, però: ¿fins a quin punt es pot flexibilitzar l'ECHR sense posar en risc les proteccions bàsiques que en teoria assegura?

La negociació de Pedro Sánchez amb els partits independentistes va portar els indults el 2021, va seguir amb l'eliminació de la sedició i la reforma de la malversació el 2022 i, finalment, ha conduït a l'amnistia aquest 2024. Aquesta tríada és precisament la que recullen les últimes al·legacions que ha presentat el govern espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), enfocades a evitar que l'Estat sigui condemnat per vulneració de drets fonamentals en la causa de l'1-O. És la primera vegada que l'advocat de l'Estat que representa Espanya davant del TEDH, Alfonso Brezmes, i la seva número dos, Heide Elena Nicolás, inclouen l'amnistia, un cop aprovada al mes de maig al Congrés dels Diputats. De fet, l'escrit d'al·legacions, al qual ha tingut accés l'ARA, la incorpora sencera per evidenciar que la motivació objectiva de la llei és extingir totes les responsabilitats penals dels encausats pel referèndum de l'1 d'Octubre, entre ells els nou presos polítics que van demandar l'Estat davant del Tribunal d'Estrasburg.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha desestimat aquest dijous el recurs que el raper Pablo Hasél va interposar per la seva condemna per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona, que el van portar a la presó el febrer del 2021. En la sentència, el tribunal amb seu a Estrasburg considera que la condemna dictada pels tribunals espanyols no va ser "desproporcionada" i que el recurs del raper "no té fonaments".

Fins i tot abans que el Tribunal Suprem (TS) comencés a jutjar l'1-O, els líders del Procés apuntaven al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L'expresident d'Òmnium, Jordi Cuixart, va ser el primer dels nou condemnats a dur la sentència a Estrasburg, seu del TEDH, un cop el Tribunal Constitucional (TC) va ratificar-la. Cuixart ja avançava dies abans del judici que seria a la ciutat francesa i no a la capital de l'estat espanyol on es resoldria la qüestió i vaticinava una condemna a la justícia espanyola.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha iniciat aquest dimecres el seu tercer judici climàtic, el més important de tots perquè implica 32 governs del món. Són els estats que seuran a la banqueta d'acusats per la demanda que han presentat un grup de joves de les zones devastades pels incendis forestals a Portugal. Acusen els 27 països de la Unió Europea i els de la Gran Bretanya, Suïssa, Noruega, Rússia i Turquia de no fer prou per combatre l'emergència climàtica i d'aquesta manera posar en risc els seus drets, inclosos els de benestar físic i mental.

S'enreda encara més el conflicte diplomàtic entre la Unió Europea i Rússia a causa de l'opositor Aleksei Navalni, que compleix condemna de 3,5 anys en una presó de Moscou. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha ordenat mesures provisionals en favor de Navalni i demana al govern de Rússia que l'alliberi de manera "immediata" perquè considera que la seva vida està en perill. Rússia és un dels països signants de la Convenció Europea de Drets Humans sobre la qual es basa el Tribunal d'Estrasburg, però fonts del Kremlin ja han avisat que no acatarien la decisió judicial perquè la consideren "il·legal".

La Sra. Lozano, una manifestant de l'Asociación Parad@s en Movimiento de Valladolid, acaba de regalar a la col·lectivitat un baló d'oxigen. La decisió d'Estrasburg del 6 d'octubre sobre el seu cas, sobre dret a la protesta i violència policial, arriba en ple pols de la societat civil organitzada contra una cultura policial que en plena crisi postcovid pretén seguir mantenint l'ordre social a base d'autoritarisme.

Cel·les infestades de rates i escarabats, matalassos per terra a tocar del vàter i la saturació de les presons que fan que els reclusos hagin de viure en un espai inferior als tres metres quadrats. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat França per les condicions de detenció degradants que hi ha en sis presons del país, com ara la de Nimes, Niça i Fresnes –aquesta última a tocar de París–, totes amb un problema de superpoblació.

Un centenar de ciutadans han presentat una demanda davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg per reclamar els diners de la República decomissats per Franco després de la Guerra Civil. Moltes famílies van perdre-hi tots els estalvis. Els franquistes van decretar el 27 d’agost del 1938 la prohibició de conservar els bitllets del Banc d’Espanya que havia posat en circulació el govern de la República després del cop d’estat del 18 de juliol del 1936, els certificats dels anomenats Talons Especials i el Paper Moneda del Tresor. Tot s’havia de portar al Banc d’Espanya sense rebre’n res a canvi. Hi va haver un empresari de Santa Coloma de Farners que va entregar 400.000 pessetes i mai més les va tornar a veure.

La Unió Europea ha demanat aquest dijous a Turquia que apliqui la sentència en què el Tribunal Europeu de Drets Humans ordena la llibertat per a Selahattin Demirtas, l'exlíder del partit pro kurd HDP que fa dos anys que està en presó provisional esperant judici.

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya per violar el dret a la lliure expressió d'un activista que va acusar dos policies de tortures. El tribunal amb seu a Estrasburg ha constatat que hi va haver "una violació de l'article 10" de la Convenció de Drets Humans en la condemna dels tribunals espanyols a Agustín Toranzo per descriure una acció policial en un desallotjament d'un centre social a Sevilla el 2007 com a tortures. Amb aquesta sentència l'alt tribunal europeu obliga l'estat espanyol a compensar Toranzo amb més de 8.000 euros pels danys i perjudicis causats.

El setembre del 2011 l'Audiència Nacional va condemnar Arnaldo Otegi i quatre membres més de la plataforma política Bateragune, hereva de l'antiga Batasuna, a 10 anys de presó –reduïts a sis després en el recurs al Suprem– perquè els considerava "membres d'organització terrorista". Otegi va sortir el 2016 de la presó després de complir tota la condemna i ara, finalment, el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg ha sentenciat que el judici del cas Bateragune no va ser imparcial, és a dir, no va ser just. El tribunal europeu veu clar que la presidenta de la sala, Ángela Murillo, a qui la defensa dels acusats havia intentat recusar infructuosament, tenia prejudicis clars contra les persones jutjades. En un judici anterior a Otegi, Murillo li havia fet una pregunta –sobre si condemnava la violència d'ETA– que ella mateixa va dir públicament que "ja sabia" que ell no contestaria. Era una prova d'un prejudici previ i va ser suficient perquè en la revisió posterior el Suprem anul·lés aquell judici i, en tornar-se a fer, l'acusat quedés absolt.

La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que dictamina que l'Audiència Nacional va violar el dret d'un judici just a Arnaldo Otegi i quatre dirigents de l'esquerra abertzale més (Jacinto García, Rafa Díez Usabiaga, Miren Zabaleta Tellería i Arkaitz Rodríguez Torres) en el cas Bateragune, arriba tres anys que el recurs dels condemnats arribés a Estrasburg. Repassem les claus de l'escrit de l'alt tribunal.

L'Audiència Nacional ha arxivat la denúncia contra una activista que el 13 de març va participar en la crema massiva de fotos del rei a Banyoles per celebrar la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que resolia que calar foc a imatges del monarca està emparat per la llibertat d'expressió. El pronunciament d'Estrasburg tombava una sentència de la mateixa Audiència Nacional que condemnava dos activistes per cremar imatges del rei durant una protesta a Girona l'any 2007. Ara el jutjat central d'instrucció 5 amb seu a l'Audiència Nacional subscriu els arguments del TEDH i conclou que els fets denunciats pels Mossos d'Esquadra –que en un atestat identificaven una de les activistes de Banyoles– van ser una "expressió simbòlica per mostrar satisfacció per la sentència" i estava emmarcada dins una protesta que "no va incitar a l'odi".

Nou revés del Tribunal Europeu de Drets Humans a Espanya. El càstig d'aquest dilluns per haver multat dos joves que van cremar fotos del rei a Girona se suma a una llarga llista de condemnes a un Estat avesat a perseguir la llibertat d'expressió o a no investigar maltractaments i tortures.