Política 22/06/2021

Sánchez indulta els nou presos polítics: "És la millor decisió per a Catalunya i Espanya"

El govern espanyol calcula que els líders independentistes sortiran de presó dimecres

4 min
Pedro Sánchez durant el Consell de Ministres que ha aprovat l'indult als presos polítics.

MadridEls nou indults als presos polítics han arribat aquest dimarts, 22 de juny de 2021, 1.345 dies després que el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez entressin a Soto del Real. Era el 16 d'octubre de 2017. La magistrada instructora de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, va dictar presó preventiva sense fiança i la reclusió s'ha allargat fins ara, amb parèntesis per permisos i tercers graus revocats. El consell de ministres, que s'ha allargat més de quatre hores perquè han intervingut pràcticament tots els ministres, ha formalitzat la concessió de la mesura de gràcia que permetrà que, en les pròximes hores, els líders independentistes condemnats per sedició i malversació surtin al carrer amb la pena extingida. Els temps aniran lligats a la celeritat amb què Felip VI firmi els decrets i el Suprem dicti l'excarceració. El càlcul del govern espanyol és que sigui dimecres, un cop els decrets estiguin publicats al Butlletí Oficial de l'Estat.

"Després de valorar les raons a favor i en contra, el consell de ministres ha estimat que existeixen raons d'utilitat pública. Són indults parcials. Commutem la pena de presó, però es manté la de inhabilitació, de la mateixa manera que queden condicionats que no es cometi un delicte greu -que estigui castigat amb cinc anys o més de presó- durant un temps determinat. Hi ha condicionalitat", ha anunciat el president espanyol, Pedro Sánchez, des de l'escalinata de la Moncloa, on ha pronunciat una declaració institucional. Aquest termini és de sis anys per al president d'ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn; cinc per a Sànchez i Cuixart; quatre per a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exconseller Raül Romeva i tres per a l'exconsellera Dolors Bassa.

El cap de l'executiu ha assegurat que "és la millor decisió per a Catalunya i per a Espanya". "Espanya no seria Espanya sense Catalunya i Catalunya no seria Catalunya sense Espanya", ha afirmat. Sánchez també ha manifestat la voluntat d'obrir la porta al diàleg amb l'independentisme i ha asseverat que el seu govern "continuarà treballant per l'entesa i no l'enfrontament". "Val la pena intentar-ho", ha manifestat.

El govern espanyol creu que si l'1-O va ser un dia en què el sobiranisme es va carregar de raons, ara els indults resten arguments al moviment. Per a l'executiu es tracta d'un gest a iniciativa seva que obliga l'independentisme a correspondre en el marc de la taula de diàleg. En aquest sentit, Sánchez ha apuntat que defensa dotar de més autogovern a Catalunya i fonts de la Moncloa sostenen que és moment que la contrapart cedeixi i arraconi les exigències d'autodeterminació i amnistia. "No es poden quedar en la pantalla en què no escoltaven l'altra part", afegeixen. "Estem oberts a plantejaments que ens permetin avançar. Plantejaments que estiguin fora del marc constitucional són immobilistes i no ens permetran avançar", ha asseverat la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, en roda de premsa.

La imatge internacional d'Espanya

La Moncloa assumeix que el fet que hi hagi líders polítics condemnats a tantes penes de presó és quelcom "excepcional" i és difícil d'entendre a nivell europeu i mundial. Una circumstància que ajudava en el "victimisme de l'independentisme" i la "desafecció" de part de la societat catalana, afirmen fonts governamentals. Ha estat un motiu que ha contribuït a prendre la decisió. Precisament, aquest dilluns es va publicar un informe del Consell d'Europa que reclamava la mesura de gràcia, la reforma del delicte de sedició i la retirada de les euroordres i l'independentisme, que segueix reclamant l'amnistia, sosté que l'executiu s'ha acabat veient obligat a l'indult per la pressió internacional.

El líder socialista fa setmanes que va decidir afrontar aquest pas. El president espanyol va proclamar des de Brussel·les el 25 de maig que calia "mirar al futur i no quedar atrapats en la revenja" i, des de llavors, els membres de l'executiu han anat avalant la mesura però sense pronunciar literalment la frase que els indults s'atorgaran. Fins aquest dilluns que Sánchez va dir en la seva conferència al Liceu: "Pensant en l'esperit constitucional de concòrdia, proposaré al consell de ministres concedir l'indult als nou condemnats al judici del Procés que estan a la presó".

El debat polític les últimes setmanes ha estat marcat pels indults i la dreta ja ha anunciat que els recorrerà davant la sala tercera del Tribunal Suprem. La dreta els qualifica d'"il·legals" entenent, entre altres coses, que es tracta d'indults generals -la Constitució ho prohibeix-, però la Moncloa ha insistit que són individualitzats. Els nou expedients tenen fragments comuns amb els antecedents, la regulació de la mesura de gràcia i la jurisprudència del Suprem al respecte, i una segona part en la qual s'aborda la circumstància de cadascú. Es valora el camí que han seguit els condemnats: el termini de no tornar a delinquir és el menys extens per a Bassa perquè ha deixat la política -Forn també, però el seu és de sis anys-, mentre que en percentatge amb el que queda per complir la pena, el de Cuixart i Sànchez és la més elevada.

Els indults són necessàriament parcials perquè el Tribunal Suprem va oposar-s'hi en el seu informe. La clau està en l'argumentació d'aquesta mesura discrecional, que és potestat del govern espanyol però que el Suprem pot revisar si es presenta un recurs davant la sala del contenciós-administratiu. Sánchez ja ha esbossat la "utilitat pública" per a la "convivència" que representa l'indult, per bé que la Fiscalia i el tribunal sentenciador han subratllat tot el contrari. La manca de penediment i el compromís de "tornar-ho a fer" s'ha llegit com una voluntat de reincidir des dels organismes judicials. Al govern espanyol s'insisteix que el criteri del ministeri públic i el Suprem no és vinculant i es té "l'absolut convenciment" que la motivació està prou elaborada -els expedients tenen una trentena de pàgines- com perquè la sala tercera no tombi els indults.

stats