Sánchez aplana el camí dels indults: "Cal mirar al futur i no quedar atrapats en la revenja"

Els socis de Sánchez avalen la mesura de gràcia com a punt de partida del diàleg

4 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

MadridEl govern de Pedro Sánchez té intenció d'indultar els presos polítics. I 'objectiu és fer-ho com a molt tard aquest estiu. El president espanyol ha volgut deixar clar aquest dimarts des de Brussel·les, l'endemà de la presa de possessió del nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, el "canvi de cicle" en relació a Catalunya sent claríssim sobre la concessió de la mesura de gràcia. "És important mirar al futur, aprendre dels errors i ser conscients que entre els valors primordials de la Constitució no hi ha ni la revenja ni la venjança, sinó el diàleg i el respecte a la Constitució", ha dit Sánchez en relació a la campanya que ja ha avançat la dreta espanyola que iniciarà en contra dels indults.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La Moncloa té el suport de tots els socis de la investidura en el que ja s'ha convertit en el principal tema del debat polític a Madrid. L'informe del Tribunal Suprem està previst que estigui enllestit aquesta mateixa setmana i algunes informacions ja apunten que el govern espanyol no debat si concedeix o rebutja l'indult, sinó amb quines condicions redueix les penes dels líders independentistes -Sánchez ha insistit que es tracta d'"onze expedients diferents"-. Els socis parlamentaris de Pedro Sánchez advoquen sense matisos per atorgar els indults. Consideren que és el punt de partida del diàleg amb Catalunya.

Després que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, demanés dilluns veure amb "naturalitat" la mesura, aquest dimarts la ministra portaveu, María Jesús Montero, ha assenyalat que faran "sempre" el que considerin "millor per a l'interès general d'Espanya", però ha tornat a desvincular una nova reunió de la taula de diàleg amb els indults. Més clar encara ha estat Sánchez, que ha assenyalat que la decisió que es prengui "tindrà presents valors com el diàleg, la concòrdia, l'enteniment i la superació d'una crisi que va estripar no només la societat catalana, sinó també l'espanyola".

Conscient que el cost polític dels indults cal assumir-lo com més aviat millor perquè la sortida de la crisi impulsi la segona part d'una legislatura que vol mantenir fins a finals del 2023 o fins i tot principis del 2024, Sánchez ha premut l'accelerador amb la formació del nou Govern a Catalunya. El PSOE necessita ERC per garantir-se l'estabilitat i, després que el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, saludés dilluns tant el líder republicà, Oriol Junqueras, com el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, Sánchez té previst reunir-se com més aviat millor amb Aragonès a la Moncloa. Ha insistit que els indults no tenen res a veure amb la recuperació del diàleg, però després d'emmarcar la decisió sobre la mesura de gràcia en la necessitat de tenir en compte justament "valors com el diàleg".

"La reunió es d'obligat compliment i respecte institucional com ens devem entre presidents, per cortesia institucional", ha assenyalat Sánchez, i ha recordat que l'última reunió de la taula de diàleg va ser ja fa 15 mesos i que no s'ha tornat a reunir primer a causa de la pandèmia i després per la inestabilitat de la legislatura a Catalunya.

De fet, la Moncloa no té gaire clar que Junts per Catalunya permeti aquest cop una nova reunió de la taula i, de moment, Sánchez ha defensat que primer es trobin els dos presidents i després s'intenti trobar una data, ara sí, per a la taula. Montero ha subratllat que ha de ser la Generalitat qui faci el primer pas per proposar un dia. Fonts de la Moncloa assenyalen que "confien" en Esquerra, però apunten que ara mateix no estan en condicions de "comprometre's més enllà de voluntats genèriques de diàleg" i subratllen que en cap cas vinculen el diàleg als indults. Un escenari diametralment diferent del dels socis de Sánchez.

L'independentisme no renega de les solucions individuals per als presos, però subratlla que no posa fi al conflicte polític i és per això que insisteix en l'amnistia. Aquesta via s'ha vist obstruïda al Congrés a través de la mesa –que ha tombat fins a dues vegades la tramitació de la proposició de llei que van presentar ERC, Junts, el PDECat i la CUP– i aquest dimarts a la tarda aflorarà en el ple de la cambra baixa arran d'una moció de la formació anticapitalista que el PSOE ha volgut mutilar. Amb la reforma de la sedició estancada, l'indult es presenta com l'únic camí transitable per al govern espanyol i tots els seus socis parlamentaris l'avalen.

"Si es vol donar una via de solució a la qüestió catalana, el primer pas és que els presos polítics surtin de la presó", ha subratllat aquest dimarts en roda de premsa el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban. La falta de penediment –els implicats van rebutjar posicionar-se sobre l'indult quan el Suprem els hi va preguntar– és un dels factors que els contraris a l'indult branden per justificar la seva posició, però Esteban nega la major. Segons el seu criteri, l'1-O no va ser cap cop d'estat ni cap "atemptat" contra l'Estat, i ha remarcat que potser es pot tornar a intentar votar "a partir d'un acord". "Si han de renunciar a l'aspiració que la ciutadania voti i a la independència, si han de fer un acte de constricció, a Espanya li falta caràcter democràtic", ha afirmat el portaveu dels nacionalistes bascos.

En la mateixa línia, el portaveu d'Unides Podem –soci de govern del PSOE–, Pablo Echenique, ha coincidit que no es pot exigir a ningú "que renunciï a les seves idees" i ha repetit que el seu espai polític creu que els líders independentistes mai haurien d'haver entrat a la presó. "Tant de bo puguem veure com es reprèn el diàleg ara que hi ha Govern i com es desinflama el conflicte territorial, que suposa tantes energies perdudes al nostre país, quan convindria posar-les en la reactivació econòmica i la lluita contra la pandèmia".

El líder de Més País, Íñigo Errejón, s'ha pronunciat en el mateix sentit: "Si representessin un 3% de la població, podríem parlar d'un problema d'ordre públic, però si hi ha una crisi política és perquè representen la meitat de la societat catalana. Cal restablir el diàleg amb aquesta meitat i fer-ho és una finalitat política més important que el càstig". Aquest dimarts també s'hi ha referit la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, que ha demanat a Sánchez anar "més enllà dels indults" i afrontar un diàleg real amb l'independentisme per arribar a una "solució política".

stats