Lluís Solà ha fet de la poesia la seva raó de viure, sentir i comunicar-se amb el món, i per aquest motiu la concessió del premi Lletra d’Or aquest migdia li impedia deixar de somriure, fins i tot quan un dels periodistes que assistien al dinar en què es feia públic el guardó ha vessat sense voler una copa de vi al damunt del llibre de llibres pel qual ha estat recompensat, 'Poesia completa', publicat per Edicions de 1984.

L'Associació Espanyola de Crítics Literaris ha anunciat aquest dissabte en una roda de premsa a Sòria els guanyadors dels premis de la crítica en les quatre llengües oficials de l'estat espanyol, a les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant el 2016. Els premis de la crítica són atorgats des del 1956. La modalitat en llengua catalana, que coordina l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, es convoca anualment des del començament de la democràcia, i enguany ha distingit Sebastià Perelló, que ha estat guardonat amb la categoria de narrativa del premi de la crítica per 'Veus al ras' (Club Editor), i l'osonenc Lluís Solà, que ha rebut el de poesia per la seva 'Poesia completa' (Edicions de 1984).

Només podem titllar d’extraordinari el que goso anomenar, i se m’excusi la tautologia, fenomen Lluís Solà. Efectivament, Solà va sorprendre el món poètic català l’any passat amb un volum de mil pàgines de Poesia completa, que contenia 42 llibres inèdits, a part dels ja coneguts i celebrats. Una mina inexhaurible de “visions i cants” i encara de més coses. Quan encara no havíem tingut temps de pair l’esdeveniment editorial, ens ofereix ara una obra substanciosa i densa que Jaume Pòrtulas va situar, durant la presentació a la llibreria Laie, en l’àmbit del pensament concèntric, entre l’assaig, l’aforisme i el discurs filosòfic. Sí, és tot això i molt més.

El 2016 ha sigut un any en què han presentat llibre autors de novel·la històrica de gran popularitat, com ara Ildefonso Falcones, Carlos Ruiz Zafón, Julia Navarro i Víctor Amela. També han tornat Mario Vargas Llosa, John Irving, Eduardo Mendoza -que ha rebut el Cervantes- i Almudena Grandes, i diversos autors premiats han fet forat, com Empar Moliner, que amb Tot això ho faig perquè tinc molta por va guanyar el Mercè Rodoreda de contes; també Dolores Redondo, última guanyadora del Planeta amb Et donaré tot això.

Poeta. Professor. Traductor. Dramaturg. Fundador de la revista 'Reduccions' l’any 1977. L’aportació de Lluís Solà a la cultura catalana és tan sòlida com el volum de 1.000 pàgines que reuneix tota la seva producció en vers i que ara publica Edicions de 1984. L’autor parla amb calma i seguretat oracular, la mateixa que trobem als seus versos.

"Tinc una dèria per l'ordre. O més exactament per l'harmonia, que es manifesta d'una manera peculiar. M'explico. La petita habitació on passo cinc o sis hores cada dia durant els més de 300 dies a l'any en què no em moc de dins de casa, m'agrada que sigui molt ben endreçada. Amb els llibres arrenglerats, sense que un surti més que l'altre. Els calaixos de la taula minuciosament endreçats. Els mobles sempre al mateix lloc. Els llibres de damunt la taula, en una disposició gairebé mil·limètrica. Els pocs objectes que m'acompanyen, quasi inamobibles. Trobar l'habitació exactament com l'he deixada el dia abans em dóna pau i seguretat". Montserrat Sans, vídua de Miquel Martí i Pol, em llegeix per telèfon un manuscrit que ha descobert per casualitat dins d'aquests calaixos endreçats. El text defineix de meravella el rigor i meticulositat del poeta de Roda de Ter i alhora descriu les seves reduïdes fronteres físiques, que només travessaria a través de la seva obra.