1. La vida passa i ho anem normalitzant tot, amb una resignació entrenada. Les llistes d’espera, la dificultat per tenir un habitatge digne, la inflació que amenaça amb disparar-se o la resistència del català són els neguits d’un dia a dia que entomem de manera estoica i, potser, amb un excés de comprensió. Per a d’altres –més enllà de les caravanes a l’AP-7 per l’operació sortida o per l’operació tornada–, la gran preocupació sembla ser l’enèsima lesió muscular de Raphinha. A les ràdios se’n parla tant o més que de Trump i de l’Iran. Per fugir de les nostres misèries assumides, les guerres, la destrucció i la mort, a Ucraïna o a l’Àsia oriental, la gent té necessitat de riure. Ho noto al Teatre Condal. Hi representen Una idea genial, la comèdia més premiada a França. L’adaptació al català de Susanna Garachana és encertada, rigorosa i afinadíssima. El protagonista, Lluís Villanueva, ja pot anar fent espai per recollir tots els premis d’interpretació per un muntatge que l’obliga a un fregolisme extenuant. Una hora i mitja de riallades. La gent en surt millor de com hi havia entrat.

Les obres de la L8 de Ferrocarrils de la Generalitat es preparen per a una nova fase: l'arribada de la tuneladora que perforarà Barcelona des de plaça Espanya i fins al barri de Gràcia, l'any que ve. Per introduir aquesta gran màquina de tall sota terra cal, evidentment, fer un forat per on es baixaran les peces al subsol, es muntarà la màquina i es començarà a perforar. Aquest pou d'atac estarà situat a la Gran Via, al costat de plaça Espanya, entre els carrers Llança i Vilamarí. Passarà a 20 metres sota terra, però, tot i això, serà molt visible pels veïns perquè el forat no arriba sol.

Fa pocs dies la BBC va publicar un reportatge sobre les preocupants conseqüències que el soroll urbà pot tenir sobre la salut, i Barcelona hi tenia un lloc protagonista. Cal dir-ho: el concepte de contaminació acústica és massa rebuscat o sofisticat per referir-se o denunciar col·loquialment el soroll, la cridadissa d'alt voltatge, la bogeria acústica que brolla dels carrers, dels llocs públics, de les cases que donen a la via pública, el cruixit d'unes crispetes en l'instant més sublim d'una pel·lícula, en no pocs balcons on hi ha gent parlant a crits fins a altes hores de la matinada. Aquestes innecessàries estridències també es produeixen al transport públic: busos, metros i trens de Rodalies. Podria allargar la llista d'aquests sorolls fins a l'infinit a Barcelona (també hauria d'incloure-hi els sorolls estrepitosos dels avions que sobrevolen les poblacions properes a l'aeroport del Prat). Posats a fer, darrerament és molt difícil trobar un lloc públic on l'enrenou sonor no sigui la norma, fins i tot el que s'ha acceptat o gairebé benvingut, a jutjar per les cares extasiades que posen els ocasionals oients de l'últim reggaeton de moda, servit a tota pastilla, per uns voluntariosos cèntims, als metros o a la via pública. Als restaurants el murmuri ha deixat pas a la gatzara, també a l'inaguantable soroll que els cambrers permeten que facin les taules i cadires que desplacen d'un lloc a l'altre; al xiscle dels nens els progenitors dels quals no fan res perquè parlin en veu baixa, com sol passar a qualsevol restaurant de França, on els pares, amb envejable art persuasiu, transmeten als fills la seva obligació de no superar mai la barrera del so ideal (perquè aquest so existeix). També ja comencem a veure pels carrers de Barcelona persones, la majoria transportistes de menjar a domicili, que porten adherits a les seves bicicletes minúsculs equips de música amb feridors altaveus.

Durant deu anys, al recinte de la Fabra i Coats hi ha hagut una escola bressol, dues escoles i un institut, en total uns 1.300 alumnes que han conviscut amb el soroll d’unes obres que encara duren. Jo hi vaig treballar quatre anys. També vaig viure de petita davant d’una escola-institut i sé que pot posar dels nervis. Però res comparable amb el pis on soc ara: tres gossos, una tele a tot drap fins ben entrada la nit, un nen acabat de néixer i uns aficionats a la música experimental. Alguna nit d’estiu he estat temptada d’anar a suplicar que abaixessin la música. I ho podria fer. El que no puc demanar-los és que canviïn de disc. La convivència va d’això, de franges horàries. No de gustos. Perquè qui diu que el que escolten és soroll?

El carrer Urgell de Barcelona, una de les principals artèries de la capital catalana, estarà tallat al trànsit en dos trams diferents durant, com a mínim, tot un any sencer. El motiu? La nova fase d’obres de la L8 de FGC, que perforarà el subsol de la ciutat des de plaça Espanya fins a Gràcia, passant per sota de l’Hospital Clínic i de Francesc Macià, on s’han de fer les dues noves estacions. Per construir-les, la maquinària ha d’ocupar el carrer Urgell i perforar fins a 82 metres cap avall, i això fa inviable el trànsit. Per això la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han explicat aquest dimecres tant les afectacions com les alternatives que han preparat per als gairebé 50.000 vehicles que circulen cada dia pel carrer Urgell.

Aquesta setmana hem sabut que algunes escoles de Barcelona han hagut de precintar patis i pistes esportives, o reduir-ne l’ús, per les queixes pel soroll d’alguns veïns del voltant. Els representants d’aquestes escoles remarquen que són queixes de veïns acabats d’arribar, ja que algunes fa més de cent anys que són al barri i no s’havien trobat mai en aquesta situació. A banda de la incoherència i la barra de llogar o comprar un immoble al costat d’una escola i queixar-se llavors del soroll de la canalla, aquestes demandes vulneren diversos drets dels infants reconeguts en la Convenció sobre els Drets de l'Infant de les Nacions Unides: el dret al joc i al lleure i a participar en activitats recreatives pròpies de l’edat en entorns segurs i adequats, recollit en l’article 31; el dret a l’educació, a l’article 28, ja que els patis són espais educatius on es desenvolupen activitats que complementen l'aprenentatge a l'aula i fomenten habilitats socials, físiques i emocionals; i el dret a la salut i al benestar que recull l’article 24, ja que l'activitat física i el joc a l'aire lliure són essencials per al desenvolupament físic i mental d’un infant.

París s'ha preparat durant setmanes per acollir els 15 milions de visitants que a partir d'aquest dimecres trepitjaran la ciutat pels Jocs Olímpics. Per aquest esdeveniment mundial, l'Ajuntament ha flexibilitzat normatives municipals del sector de l'oci per convertir la capital francesa “en una festa”. Però no tots els canvis són benvinguts pels parisencs. El consistori que dirigeix Hidalgo ha decidit allargar l'horari d'obertura de les terrasses de bars i restaurants fins a la mitjanit –habitualment és fins a les 22 h– fins al 8 de setembre. També permetrà que els bars estiguin oberts durant tota la nit els dies d'inauguració i clausura dels Jocs Olímpics i Paralímpics, una mesura que la ciutat subratlla que és “excepcional”.

A la ciutat de Barcelona hi ha cada vegada més soroll i els veïns i veïnes ja n’estan farts. Aquest dimecres s'ha presentat oficialment l'associació Xavecs, la Xarxa Veïnal Contra el Soroll, que agrupa plataformes, associacions i ciutadans per lluitar contra la contaminació acústica de la ciutat. Els representants de la plataforma insisteixen que, tal com alerta l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll ambiental té relació directa amb la hipertensió, els atacs de cor, la depressió i la fatiga. “Si no enteneu que el soroll és un problema de salut, no heu entès res”, ha dit Enrique Navarro, portaveu de la plataforma Stop Concerts i un dels fundadors de Xavecs.

L'Ajuntament de Barcelona fa marxa enrere a Ciutat Vella. El consistori ha anunciat aquest dijous que deixa sense efecte els dos decrets de restricció horària de terrasses, activitats d'establiments de venda d'aliments i restaurants i bars musicals a l’entorn de la plaça George Orwell i el carrer Joaquim Costa per defectes de forma. En paral·lel, el districte ha començat a treballar en un nou pla contra el soroll que s'incorporarà al nou Pla d'Actuació del Districte per al 2023-2027.

En el meu darrer article parlava dels efectes de la contaminació lumínica en els ecosistemes i en la nostra salut. Ara a l’estiu, però, el protagonista absolut de la contaminació energètica és el soroll antropogènic (és a dir, el soroll generat pels éssers humans). L’estiu –l’època de les finestres obertes, la vida fora, les nits llargues i els festivals– és el moment de l’any en què es fan més evidents els nostres excessos acústics. A Sounds Wild and Broken (2022), el biòleg David Haskell estudia exhaustivament els sons naturals i la seva evolució creativa. Segons Haskell i altres ecologistes acústics, el progrés de l’ésser humà, lligat a l’estridència, està erradicant la diversitat sònica. 

El departament de Territori de la Generalitat no ha autoritzat el festival ARTS d'Estiu a l'emplaçament habitual, a la platja dels Pins de Pineda de Mar, a causa de l'impacte sonor després de les denúncies dels veïns el 2022 que han obert una investigació de la Fiscalia, i de 52 queixes formals pel mateix motiu durant la informació pública de la sol·licitud d'enguany.

L'Ajuntament de Barcelona està tramitant un pla per intentar reduir el soroll al conegut com a Triangle Golfo, al voltant del carrer Pere IV, a la zona del Poblenou. L'equip de l'alcalde Jaume Collboni confia que el pla, que inclou una nova restricció horària de les terrasses, s'aprovi definitivament al setembre. El pla es va signar al maig, i actualment es troba en el tràmit de resolució de la dotzena d'al·legacions presentades per entitats del sector de l'oci nocturn, la restauració i el moviment veïnal.

Hi ha consens generalitzat entre els ciutadans que transiten pel nou carrer Consell de Cent de Barcelona que el carrer "és ple de vida" des que s'ha pacificat el trànsit a la via amb les obres de la superilla. Durant el dia, pares llegeixen amb el nadó a l'ombra, joves prenen un cafè als bars dels xamfrans, i gent gran xerra asseguda als bancs. L'amabilitat de Consell de Cent s'estén també a altres carrers del barri. El que només els veïns aprecien és que, quan cau la nit, la vida no s'atura. Aquest dilluns l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Esquerra de l'Eixample (AVVEE) ha reclamat que l'Ajuntament de Barcelona ofereixi "una bateria de solucions" contra "el soroll crònic, la brutícia i la invasió descontrolada de l’espai públic" a la zona.

No hi ha gaire moviment el matí d’un dia laborable a la plaça Molina. Tan sols la munió de cotxes que transiten Balmes i Via Augusta pertorben la tranquil·litat de la plaça. Al mig, s’hi ha instal·lat temporalment la típica paradeta de petards que prolifera pels volts de Sant Joan. Aquesta, però es ven com la primera a Barcelona on només hi ha pirotècnia de baixa sonoritat: petards que esclaten a no més de 97 decibels si es respecta la distància de seguretat.

"Una ciutat on els nivells de soroll no pugen mai és una ciutat avorrida, perquè està bé que la cosa s'animi els dies que hi ha festes, però el que no pot ser és una ciutat que visqui sempre per sobre dels llindars de soroll recomanats, com passa a Barcelona. La ciutat viu taquicàrdica pel soroll i això ens afecta a la salut". El diagnòstic el fa l'arquitecta Olga Subirós, que ha guiat estudiants del Master in Data Design d'Elisava per posar dades al problema del soroll a la ciutat i plasmar-les de forma gràfica en l'exposició Shhh, en col·laboració amb l'agència d'urbanisme 300.000km/s. I les xifres, obtingudes a través d'una petició a Transparència de l'Ajuntament, demostren que el 90% dels sonòmetres que hi ha repartits per Barcelona detecten nivells acústics superiors als recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). I que això, com va reflectir l'ARA en un interactiu, té dues fonts principals: el trànsit, que és la gran font de soroll, i també l'oci nocturn, que és el que genera més malestar veïnal, perquè el que ve dels cotxes s'acaba assimilant com un soroll de fons habitual.

Durant quatre anys un obrador de pa va fer la vida impossible als veïns d'una finca de Barcelona, especialment als dels pisos que se situaven just a sobre de les instal·lacions. A les nits el soroll de la maquinària no els deixava dormir i durant el dia s'hi afegia la càrrega i descàrrega de productes i el tràfec de treballadors i clients. Les vibracions s'escampaven per tot arreu: des del rebedor fins al menjador i el dormitori principal. Les queixes eren contínues, però, malgrat les diverses inspeccions i avisos de l'Ajuntament, el propietari va seguir com si res, segons la Fiscalia, que s'ha querellat contra aquest home per un delicte contra el medi ambient –per contaminació acústica– i dos de lesions, ja que dos dels afectats van necessitar tractament mèdic per conviure amb els sorolls.

Des de mitjans de febrer que els veïns del carrer Ca l'Alegre de Dalt, al barri de Gràcia de Barcelona, estan en alerta i expectants al que vindrà. Després d'uns mesos de treva, el local del número 55, que fa gairebé quatre dècades que funciona com a discoteca, va reobrir sota el nom, ara, de Draco i amb el compromís de reenfocar la seva oferta i centrar-se més en la música urbana. Però els veïns dels blocs més pròxims asseguren que ja han constatat que ha canviat poca cosa respecte a l'etapa anterior del local, en què rebia el nom de Canela i se centrava en l'oferta llatina. I afirmen que els problemes de convivència amb la sala s'arrosseguen des de molt abans, quan era la coneguda discoteca KGB. "Sigui KGB, Canela o Draco... fa quasi 40 anys que els veïns no tenim pau nocturna i n'estem farts", es queixa Oriol Hosta, portaveu de la plataforma de veïns afectats. Ell en fa 35 que viu a la zona i pateix pel soroll, les pixades a les parets o les baralles. Els problemes de convivència amb aquesta discoteca han tornat ara al focus mediàtic després que els veïns enregistressin i fessin córrer per les xarxes les imatges d'una baralla multitudinària a les portes de la discoteca. "La pintura del cartell encara està humida i ja han tornat les dinàmiques i els problemes d'èpoques anteriors", lamenten els veïns.

Cinc mesos després que l'Ajuntament de Barcelona comencés a desplegar les mesures antisoroll, anunciades en el pic de l'estiu, per millorar el descans dels veïns en zones amb molta activitat nocturna, arriba el moment de valorar els primers resultats. ¿Ha sigut eficient retallar l'horari de les terrasses o dels súpers que funcionen durant les 24 hores del dia? Segons el primer balanç del consistori, els resultats més notables s'han obtingut allà on els sorolls es poden atribuir de forma més clara a l'acumulació de terrasses. És el cas d'Enric Granados, a l'Eixample, amb 82 locals que poden posar taules i cadires a la calçada. En aquest carrer s'ha aconseguit una reducció del soroll nocturn que va des dels 2 decibels al tram alt de la via fins als 5 a la part baixa, que és la que acumula més locals. I, en canvi, en zones com les places de Gràcia, on el soroll té orígens més variats, els resultats han sigut més modestos: s'estima una reducció d'entre 1 i 2,5 decibels.