La primera vegada que van saber de l'explosió d'un caixer amb un artefacte casolà ja hi havia diverses coses que als Mossos no els quadraven. La instal·lació d'una entitat bancària a Barcelona va saltar pels aires, una tècnica habitual en moltes bandes de robatoris, però els agents van detectar que després de la detonació ningú va tornar-hi per agafar els diners. En les revisions posteriors, la unitat Tedax dels Mossos va continuar veient-hi coses estranyes. Primer de tot, l'explosió havia sigut exageradament potent si només buscaven obrir el caixer. A més, pel carrer van anar trobant trossos de l'artefacte casolà amb inscripcions. Les peces s'havien esmicolat i el contingut era pràcticament il·legible, però ja s'intuïa algun "A.C.A.B." (All cops are bastards).

La vaga de fam protagonitzada pel pres anarquista Alfredo Cospito, que compleix una condemna de 20 anys per haver perpetrat diversos atemptats sense víctimes mortals ni ferits, ha provocat un enfrontament entre l'oposició i el govern italià presidit per Giorgia Meloni, que rebutja la reforma de l'estricte règim carcerari conegut com a 41 bis. A Itàlia s'aplica a casos excepcionals, la majoria relacionats amb la màfia o el terrorisme. És sota aquest règim que es troba el líder anarquista.

El magistrat de l'Audiència Nacional espanyola Santiago Pedraz ha arxivat la causa contra cinc anarquistes detinguts pels Mossos d'Esquadra el maig del 2013 per apologia del terrorisme i tràfic de drogues. En aquella operació es van escorcollar un pis d'Avinyonet del Penedès i l'Ateneu Llibertari de Sabadell i els detinguts es van arribar a passar mesos en presó provisional. Segons la interlocutòria, entre els objectius del grup –anomenat Bandera Negra– hi havia la monarquia, la policia, polítics i entitats financeres.

El jutge de l'Audiència Nacional Juan Pablo González ha deixat en llibertat vuit dels nou detinguts aquest dimecres a Barcelona per la seva pertinença als Grups Anarquistes Coordinats (GAC). El novè sí que ha entrat a la presó incondicional. A tots nou, però, els imputa un delicte d'integració a organització terrorista i se'ls considera responsables d'accions de terrorisme de tipus "anarquista insurreccionista".

El passat 16 de desembre, a primer hora del matí, els Mossos d'Esquadra van realitzar catorze registres a edificis i ateneus de Barcelona, Sabadell i Manresa en el marc d'una suposada operació contra "terrorisme anarquista" dirigida per l'Audiència Nacional i que es va desenvolupar simultàniament a la Comunitat de Madrid. Dels 11 detinguts amb què es va saldar l'anomenada Operació Pandora, set d'ells van ingressar a presó sense fiança dos dies després, acusats pel jutge Javier Gómez Bermúdez de pertànyer a una "organització terrorista" i haver fet "diversos atemptats amb artefactes explosius de fabricació artesanal" en diferents punts de l'Estat.

Més d'un miler de persones es manifesten aquest dissabte a la tarda pel centre de Barcelona en contra de l'operació Pandora i per l'alliberament dels anarquistes empresonats darrerament. Els manifestants, una vintena dels quals van encaputxats, criden consignes com "llibertat anarquistes", "anticapitalistes o "Barcelona neta, polítics a la merda".

"És fàcil interpretar l'Operació Pandora com un mitjà de criminalització dels moviments socials". Així s'ha expressat aquest dimecres en en una entrevista a 'Rac 1' Jaume Asens, l'advocat del bomber en la macrobatuda policial contra grups anarquistes que va tenir lloc dimarts. Un tipus d'operació policial operació, intueix Asens, d'aquelles que són "desproporcionades i espectaculars" però que s'acaben "desinflant" o que fins i tot "es queden en res". Amb tot, l'advocat creu que l'objectiu de l'anomenada Operació Pandora no era un altre que el de recavar informació sobre el funcionament d'ateneus com la Kasa de la Muntanya.