Em trobo en una situació que imagino comuna a tots els que escriuen articles d’opinió a data fixa: no tenir prou coneixement expert sobre un esdeveniment recent però, alhora, no poder pensar en altra cosa. Em passa amb la tragèdia de València. I d’aquí que aquest sigui el tema d’avui.

"Els signes vitals de la Terra han empitjorat molt més del que els humans hagin vist fins ara". És l'advertiment que ha llançat aquest dimarts en un informe una coalició de 15.000 científics de tot el món en el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. La vida a la Terra, indiquen, està amenaçada.

L'Ussama al-Husadi fa més de tres dies que busca la dona i els cinc fills. Aquest conductor de 52 anys treballava la nit que el cicló Daniel va arrasar la ciutat de Derna, a l'est de Líbia, i des de llavors el telèfon de la seva dona està desconnectat. "He anat a peu a buscar-los, he passat per tots els hospitals i les escoles, però no he tingut sort", explicava a Reuters. "Hem perdut almenys cinquanta membres de la família del meu pare, entre desapareguts i morts", afegeix. Per molt terrible que soni, la d'Al-Husadi és una història que es repeteix aquests dies en aquesta regió de Líbia, on la xifra oficial de desapareguts ja s'enfila als 10.000. El balanç oficial de morts, encara provisional, era de 6.872 dimecres a la tarda.

A Los Llanos, El Paso i Tazacorte han hagut d’improvisar notaries temporals exclusivament per als afectats per l’activitat del Cumbre Vieja que ho han perdut tot: la casa, la fàbrica, la plantació agrícola. Moltes famílies van haver de fugir de la colada volcànica i no van tenir temps d'agafar cap pertinença ni tampoc documents, com l’escriptura o factures que acreditin que són propietàries dels 1.179 habitatges, 149 casetes d’eines (cuartos de aperos), 67 edificacions d’ús industrial i 33 hotels o restaurants que han quedat engolits per la cendra i la lava després de 55 dies d’erupció.

Lenta però imparable, la lava del volcà que ha entrat en erupció a l'illa de La Palma avança cap a la costa. Tot i que en un primer moment s'havia dit que podia tocar el mar aquest dilluns, finalment els tècnics han comprovat que la lava més a poc a poc del que es preveia. "Encara queda la meitat del camí recorregut per arribar al mar", ha dit Miguel Ángel Morcuende, director tècnic de Pevolca (Pla d'emergències volcàniques de Canàries). Ara bé, això no significa que l'erupció hagi frenat la seva activitat, un extrem que s'haurà d'acabar de confirmar en les properes hores. Els tècnics també han dit que hi ha un centenar d'habitatges afectats per l'erupció, perquè al seu pas, el riu de lava, d'uns sis metres d'alçada, es "menja literalment" tot el que troba al seu pas, segons ha explicat el president del Cabildo Insular de La Palma, Mariano Hernández Zapata: un centenar de cases han quedat arrasades i l'escola dels Campitos, al municipi d'El Paso, ha quedat sepultada, així com infraestructures i cultius. El volcà està emetent entre 6.000 i 9.000 tones de diòxid de sofre al dia. Fins ara, unes 5.000 persones han hagut de ser evacuades a causa del fenomen natural, en una illa d’uns 80.000 habitants.

L’última vegada que a Espanya hi va haver un volcà en actiu va ser l’any 1971 a l’illa de la Palma. Fins que aquest diumenge a les 15.12 h, el terra de la mateixa illa ha tornat a tremolar, s'ha produït una gran explosió, s'ha aixecat una gran columna de fum i el volcà ha començat a escopir lava disparada a gran velocitat sobre un bosc de pins. L’erupció a la Cumbre Vieja arriba després d’una setmana en què s’han detectat 25.000 terratrèmols a la zona, que van començar a més de 20 quilòmetres de profunditat però que han anat ascendint progressivament fins a la superfície, fins al punt que han elevat l’illa uns 15 centímetres. Fins ara, unes 5.000 persones han hagut de ser evacuades a causa del fenomen natural, en una illa d’uns 80.000 habitants.

El nombre de catàstrofes naturals ha anat ‘in crescendo’ des del començament del segle XX, a causa de l’increment dels esdeveniments climàtics extrems, tot i que la major part de morts les causen terratrèmols i tsunamis

L'any passat vam veure incendis al cercle polar àrtic, temperatures rècord a Lapònia, erupcions volcàniques històriques a Guatemala i Hawaii i focs mortífers a la costa de Grècia. Els desastres naturals han seguit una tendència creixent al món, esperonats principalment per un increment dels esdeveniments climàtics extrems: inundacions i grans tempestes van suposar el 68% dels 281 desastres naturals registrats el 2018. També van ser els esdeveniments que van afectar més gent: just la meitat dels 61,7 milions de persones al món que l’any passat van veure trastocades les seves vides per un desastre natural, tot i que el nombre més alt de víctimes mortals va ser causat pels terratrèmols i tsunamis. “Cap part del planeta s'ha salvat de l’impacte dels esdeveniments climàtics extrems aquest últim any. Inundacions, sequeres, grans tempestes i incendis van afectar un total de 57,3 milions de persones”, afirmava el representant especial de l’oficina de l’ONU per a la reducció del risc de desastres, Mami Mizutori, en la presentació de l’informe d’enguany. “Se’ns acaba el temps per limitar l’escalfament global a 1,5 ºC o 2 ºC. Hem de ser molt actius en l’adaptació als efectes de l’emergència climàtica, la qual cosa vol dir reduir el risc de desastre a les ciutats i evitar crear riscos nous fent un ús millor de la Terra”, afegia.

]]>

Devastació i mort. És el que ha deixat el pas del cicló Idai pel sud de la costa africana de l’Índic, on els últims dies ha colpejat de ple Zimbàbue, Moçambic i Malawi. Qui n’ha sortit més malparat ha sigut Moçambic, on ja es parla de la pitjor tragèdia natural que ha patit el país, ja que, segons el president Filipe Nyusi, s’ha cobrat la vida d’un miler de persones. No obstant, la xifra confirmada de morts no arriba a 300 entre els tres països: 98 a Moçambic i 89 a Zimbàbue, i la resta pertanyen al tercer país afectat. A més, hi ha centenars de desapareguts i milers de persones que han hagut de buscar refugi fora de casa seva en llocs elevats per mantenir-se lluny de l’aigua.

]]>

L'huracà 'Michael' està guanyant força mentre avança cap a Florida, on ha de tocar terra aquest dimecres al migdia. Les autoritats han ordenat l'evacuació de mig milió de persones que viuen a les zones costaneres. El Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units ha elevat a la categoria 4 –d'un màxim de 5– la tempesta, amb vents de fins a 210 kilòmetres per hora i que poden provocar onades de fins a quatre metres. Al seu últim butlletí el centre adverteix que suposa una "situació de perill mortal".

]]>

El volcà Sotupan, situat al nord de l'illa de Cèlebes, a Indonèsia, ha entrat en erupció aquest dimecres, cosa que ha obligat les autoritats del país asiàtic a elevar el nivell d'alerta a la zona a 3, en una escala de 4. El volcà és a uns 600 quilòmetres de la mateixa illa afectada divendres passat per un terratrèmol de magnitud 7,5 seguit d'un tsunami que ha causat més de 1.400 morts.

]]>

La xifra real de víctimes mortals del tifó 'Hagupit' a les Filipines seria d'una vintena de persones, segons dades facilitades per la Creu Roja aquest matí.

]]>

Almenys tres persones han mort a les Filipines i més de 890.000 han estat evacuades pel tifó Hagupit, que travessa l'arxipèlag amb vents sostinguts de 140 quilòmetres per hora i ràfegues de fins a 170, segons els mitjans locals.

]]>

Amb motiu del Dia Internacional de la Infància recordem tots aquells nens afectats pels conflictes i desastres naturals. Els infants són el segment de població més vulnerable en totes aquestes catàstrofes. L’any passat l'Unicef va atendre necessitats humanitàries infantils a 79 països on els infants requerien ajuda d’emergència. Actualment a les Filipines hi ha més de 5 milions de nens afectats pel tifó i a Síria la guerra ja a provocat que més d’un milió de nens es desplacessin a camps de refugiats. Segons dades de l'Unicef cada dia moren 18.000 infants per causes que es podrien evitar, com per exemple la pneumònia, les diarrees o el xarampió. Tot i aquestes dades dramàtiques encara hi ha lloc per a l’esperança: en 22 anys la mortalitat infantil s’ha reduït un 47%.

]]>