Dissabte, 12 de febrer del 2005. La capital d’Espanya ja s’ha vestit de nit quan un dels seus gratacels més emblemàtics, la Torre Windsor, comença a estar envoltada de flames. Des del primer avís, poc després d’un quart de dotze de la nit, fins que la torre es converteixi en una torxa de grans dimensions passaran unes poques hores. Finalment, amb les primeres llums de diumenge, l’únic que quedarà serà una estructura nua de formigó calcinat. Només quedarà l’opció d’enderrocar-la.

Els Cinemes Comèdia, la històrica sala del passeig de Gràcia que va abaixar la persiana el 14 de gener després de més de 60 anys d'història, podria reobrir com a cinema de referència per als festivals de Barcelona. Aquesta és una de les propostes que té sobre la taula la propietat del local, i el seu promotor és precisament un festival barceloní, l'In-Edit, especialitzat en documental musical. La idea no és nova, i fa anys que els festivals de la ciutat reclamen una infraestructura que doni estabilitat a la programació de les moltes i diverses mostres de cinema de Barcelona. La centralitat del Comèdia és ideal en aquest sentit, i també les seves cinc sales de diversos aforaments: una sala gran de 506 localitats en platea i 162 a l'amfiteatre, i quatre sales mitjanes de 299, 226, 153 i 152 localitats.

Catalunya és la comunitat on menys es va recuperar l'assistència de públic al cinema durant el 2023. Per les sales catalanes van passar l'any passat 13,77 milions d'espectadors, un 21,1% més que el 2022. És l'increment més baix de tot l'Estat, on la recuperació respecte al 2022 va ser del 26% i la xifra total d'espectadors, de 77,8 milions. L'assistència a les sales continua encara lluny de les xifres prepandèmiques, i representa només un 76% de l'assistència mitjana del període 2015-2019. Les dades pertanyen a l'informe que ha presentat aquest dimecres la Federació de Cinemes d'Espanya (FECE), que destaca també els 504,5 milions d'euros recaptats el 2023 a l'Estat, un 31% més que el 2022. La pel·lícula més taquillera de l'any va ser Barbie (33,7 milions), seguida de Super Mario Bros (27,5 milions) i Avatar: el sentit de l'aigua (25,4 milions).

Els Cinemes Comèdia de Barcelona abaixen la persiana aquest diumenge, després de més de seixanta anys d’activitat. Se sumen, d’aquesta manera, al llarg llistat de sales que han desaparegut durant les darreres dècades: en alguns casos, les fileres de butaques s’han tret per deixar lloc a maniquins i aparadors de grans marques de moda; en d’altres, les cartelleres han quedat intactes, congelades en el temps, de tal manera que un vianant pot passar per davant de la sala tancada i fer una ullada a l’anunci d’estrenes obsoletes. Puc trobar un exemple de cada cas sense sortir de Palma: el cinema Born, actiu entre els anys 1931 i 1988, actualment és un Zara; el Metropolitan, batejat inicialment com Metropol i obert l’any 1944, va suspendre la seva activitat l’any 2011, però la seva mítica façana ha incorporat durant molts d’anys els pòsters de les pel·lícules que estaven en cartellera el dia del tancament. 

Al Carles Mir li agrada molt explicar que gairebé neix en un cinema. La seva mare va trencar aigües durant la projecció d’El solterón y la menor al cinema Astoria del carrer de París de Barcelona. Era l’any 1948 i aquella arribada al món accidentadament cinèfila seria profètica, havia de marcar tota la vida del Carles. Més de setanta anys després, és un goig tenir a les mans Els cinemes de la meva vida (Comanegra). Una vida es pot explicar a través de les pel·lícules que l’han marcada, que t’han fet com ets, que t’han influït i captivat, les que t’han ensenyat com és el món, com són els altres, com és la història. I també, i tant que sí, una vida es pot explicar a través de les sales de cinema que has trepitjat. Avui això és quasi com un rèquiem, un comiat, una llarga agonia.

Totes les estrenes per només 15,90 euros al mes. No és l’oferta d’un portal de streaming sinó de la cadena de cinemes Cinesa, que aquest dimecres ha posat en marxa Unlimited Card, la tarifa plana que dinamita el mercat de l’exhibició cinematogràfica a l’Estat. Pel preu de dues entrades (el preu mitjà a les sales Cinesa és de 8 euros) Unlimited Card permetrà veure totes les pel·lícules de la cartellera tantes vegades com es vulgui i sense restriccions horàries, tant si és en dia feiner, cap de setmana o festiu. Això sí, la subscripció és de caràcter personal i intransferible.

Fa trenta anys Barcelona comptava amb més de 50 cinemes. Avui, la majoria s’han transformat en botigues, pàrquings o supermercats. Fem un recorregut cinèfil, nostàlgic i poètic pels rastres arquitectònics, visuals i estètics d’alguns d’aquests cinemes, ja inexistents, que s’han mantingut integrats dins del paisatge urbà de la ciutat. Objectes, cartells i butaques que donen fe d’una Barcelona desapareguda (o quasi) en què la pèrdua de sales de cinema és inexorable.

Com construïm la memòria? Com ens fabriquem la identitat personal? Al present moltes vegades li costa existir: som sobretot el que hem sigut i el que volem ser, passat i futur. I el que ens acabem creient pot ser més potent que la realitat. ¿O potser és que sense ficció i sense passat el present no té sentit? Això és amb el que es troba el periodista Martín Genovés, el narrador de la novel·la Els tres cognoms de Lucía van Haart (Columna), del també periodista Quim Aranda (Barcelona, 1963). La Lucía, una antiga nòvia que s’havia esfumat de la nit al dia, reapareix per demanar al Martín que investigui si un oncle d’ella, Zacarías Gil, exiliat de segona que va acabar treballant d’acomodador al cine Spring de Barcelona, va tenir un afer amb l’actriu de Hollywood Eva Maire Saint al Festival de Sant Sebastià l’any 1959. A partir d’una foto comença la recerca... Ficció o realitat?

S'acaba un any que marcarà un punt d'inflexió en la manera com veiem les pel·lícules i fins i tot en el tipus de pel·lícules que veiem. Cinemes que no havien tancat ni durant la Guerra Civil van haver d'abaixar la persiana durant mesos sense saber quan podrien reobrir. La pandèmia ens va obligar a imaginar un món sense cinemes ni rodatges però també a reconèixer la capacitat del sector per resistir-s'hi i reinventar-se.

Regal, la segona cadena de cinemes més gran dels Estats Units, tornarà a tancar les sales davant la incertesa que ha provocat la pandèmia. El diari 'The Sunday Times' va avançar que Cineworld, la propietària de Regal i també de la cadena de cinemes més gran de les illes britàniques, abaixarà una altra vegada la persiana després que saltés la notícia que la nova pel·lícula de James Bond, 'No Time to Die', no s’estrenarà fins al 2021. Els cinemes de Los Angeles i Nova York, però, no havien arribat a obrir les portes i estan tancats des de l’inici de la pandèmia. La revista 'Variety' va publicar que Regal podria tancar aquesta setmana i que calcula que no reobrirà fins a l'any vinent. Ara per ara tan sols s’espera l’estrena de dues grans produccions: 'Soul', la cinta de Pixar que s’hauria d’estrenar al novembre, i 'Wonder Woman 1984', que ja acumula tres retards (de juliol a agost, d’agost a octubre i d’octubre a desembre).

Com altres sectors productius, l'exhibició de cinema ha vist caure la facturació a mínims històrics amb la crisi del covid i ha hagut de conviure amb els protocols de la nova normalitat i la incertesa dels rebrots. A més, les preguntes que hi ha sobre la taula no es limiten a quantes empreses farà caure la crisi o quan acabarà, sinó també si tot això canviarà el negoci del cinema per sempre. La fugida dels blockbusters que ha buidat el calendari d'estrenes de juliol i agost ha sigut un cop fort per a les sales però, a llarg termini, potser el pitjor per a la indústria serà una decisió anunciada aquesta setmana per Disney: estrenar Mulan el 4 de setembre al seu servei de streaming per un preu de 25,25 eurosstreaming per un preu de 25,25 euros. Si l'experiment és un èxit, pot ser un punt d'inflexió que canviï la forma en què consumim cinema.

'COLOR OUT OF SPACE'

Nicolas Cage contra el color que va venir de l'espai exterior

Contemplant el paisatge que envolta la seva granja, la Theresa comenta al marit: “Estem vivint un somni”. S’equivoca: el que ve a continuació –l’arribada d’un meteorit que irradia un color que provoca terribles mutacions– serà un malson de naturalesa extracòsmica. Color out of space adapta el relat homònim de H.P. Lovecraft, autor emblemàtic del fantàstic i creador d’un univers difícil de traduir en imatges. L’imaginari lovecraftià està fet de la matèria intangible dels malsons; la seva prosa solemne sembla canalitzar les visions delirants d’algú que ha entrevist mons paral·lels poblats per horrors impossibles de descriure amb el llenguatge humà. Segueix llegint. Estrena als cinemes el 7 d'agost

]]>

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat la reobertura dels cinemes, els gimnasos i els espais esportius. L'alt tribunal ha estudiat els recursos que havien presentat alguns gremis afectats per les restriccions de la Generalitat per frenar el covid-19. Van recórrer la resolució que decretava el seu tancament i que només els deixava obrir si el Procicat –un òrgan del Govern– els autoritzava, cosa que no havia passat en els seus àmbits. Ara el TSJC ha permès la reobertura dels espais esmentats sempre que compleixin les mesures de seguretat i els plans de desconfinament que el mateix Procicat va impulsar per a cada sector quan es va acabar l'estat d'alarma. D'aquesta manera, deixa sense efecte una part de les prohibicions que s'aplicaven des de feia una setmana i mitja a Barcelona i tretze municipis més de l'àrea metropolitana, a Figueres i Vilafant i en uns quants municipis del Segrià i la Noguera. En canvi, l'alt tribunal ha rebutjat que puguin reobrir els locals d'oci nocturn.

]]>

La mesura que ha decretat la Generalitat aquest divendres de tancar els cinemes per combatre l'augment de casos de covid-19 preocupa, i molt, el sector dels exhibidors, que a través del seu president, Camilo Tarrazón, assegura que és "un error". "El Procicat s'equivoca identificant els cinemes i els teatres com a possibles focus de contagi –assegura el representant dels exhibidors–. Nosaltres hem fet els deures. Hem fet un esforç enorme per garantir un entorn segur i si ara ens tanquen, tota aquesta feina no haurà servit de res. I ens hi juguem el futur".

]]>

La baixada de l'IVA del cinema del 21% al 10% que va aprovar el govern espanyol al juny està provocant un ball de xifres entre l'associació de consumidors Facua i la federació que agrupa els exhibidors de cinema espanyols, FECE. En un comunicat, Facua ha reclamat "transparència" i ha acusat els exhibidors de "manipular" les dades sobre la baixada del preu de les entrades.

]]>

Diumenge el Twitter de l’Aribau Club va compartir sense cap explicació una cançó dels Doors, The end. Un dia abans havien publicat un gif del comiat dels Looney Toones, el famós “That’s all, folks ” (Això és tot, amics). Ningú se’n va adonar, però eren pistes -prou evidents- del que estava a punt de passar: el tancament de l’Aribau Club, un dels cinemes històrics de Barcelona. Mary Shelley i Lola Pater van ser les últimes pel·lícules projectades en les seves dues sales situades a la Gran Via, 567.

]]>

Un cartell a les portes informa els espectadors: el cinema Cinesa Maremagnum L'empresa no ho ha anunciat ni a la seva pàgina web ni als canals de compra d'entrades, tampoc al servei d'atenció al client del centre comercial, però el missatge a taquilles no deixa lloc a dubte.

]]>

'El virus de la por', la nova pel·lícula del cineasta català Ventura Pons, arribarà a la gran pantalla el pròxim 18 de setembre. Tot i això, l'estrena del llargmetratge serà el 4 de setembre a la secció 'World greats' del Festival de Cinema de Montreal.

]]>

Tres dits alçats: rebuig al cop d'estat, defensa de la llibertat i reivindicació de la democràcia. Aquests són els tres punts de la protesta tailandesa que simbolitzen els tres dits que s'alcen en saludar a la manera de Katniss Everdeen, la protagonista de les sagues 'Els jocs de la fam' interpretada per Jennifer Lawrence, a l'última pel·lícula 'L'ocell de la revolta Part 1'. El grup Apex, propietari dels cinemes tailandesos Scala i Lido, ha decidit treure de la cartellera 'Els jocs de la fam'.

]]>