Fre de mà del Govern socialista a l'ambiciós pla per fer macropàrquings dissuasoris —o park and ride, en la seva denominació en anglès— que havia dissenyat l'anterior govern de Junts i ERC i que havia de servir per descongestionar Barcelona de cotxes. El fracàs evident del primer d'aquests macropàrquings, que es va inaugurar l'estiu passat a Martorell, ha portat l'executiu de Salvador Illa a paralitzar la trentena de projectes iniciats i repensar la necessitat d'aquestes grans infraestructures, que havien de ser un revulsiu per millorar la mobilitat i reduir la contaminació a l'àrea metropolitana.

La primera pedra es va posar al març i els veïns estan sorpresos de com de ràpid s'ha aixecat aquest gran aparcament. El de Martorell és un dels aparcaments dissuasoris, els anomenats park and ride (aparca i puja-hi, en anglès), més grans que hi ha projectat dins el pla que el Govern va engegar el desembre passat i el que de moment avança més de pressa. Aquest gran edifici és situat al costat de l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de Martorell Central i tindrà capacitat per a més de 300 vehicles, el triple dels que hi caben actualment.

“El cotxe no és una caixa forta. No hi deixis objectes de valor”. És una de les alertes que han compartit els Mossos d’Esquadra els últims dies. La policia, consultada per l’ARA, assegura que no han notat un repunt dels robatoris als pàrquings, però admet que el risc creix pel botí que es poden endur els lladres durant les festes de Nadal, perquè dins els cotxes hi pot haver els regals. Un fet que, segons els Mossos, motiva aquesta campanya preventiva per evitar que es dispari la presència dels lladres als aparcaments. Tanmateix, els pàrquings del centre de Barcelona, conscients que això es pot accentuar pel període de compres, han reforçat la seva seguretat.

És una de les grans assignatures pendents de la mobilitat amb transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona. Els aparcaments dissuasius al costat de les estacions ferroviàries o park and ride apareixen als grans plans d'infraestructures del país des de fa anys, però fins ara han avançat a un ritme molt lent. El Pla Director d'Infraestructures (PDI) 2011-20, per exemple, preveia construir-ne set i ampliar-ne vint més fins a arribar a 23.000 places, però l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha declinat concretar quantes d'aquestes s'han arribat a habilitar ara mateix. Però amb la posada en marxa de mesures com la zona de baixes emissions (ZBE), que impedeix l'entrada dels vehicles més contaminants a Barcelona, els diferents operadors han accelerat els plans per aconseguir places en aparcaments dissuasius.

Els últims serrells de l'operació no s'acaben de concretar. Criteria, braç inversor de La Caixa, porta mesos intentant tancar la venda de Saba, l'empresa catalana d'aparcaments de la qual controla el 99% del capital. Segons ha pogut saber l'ARA, el principal impediment per tancar l'operació està en les altes pretensions de Criteria pel que fa al preu.

Criteria, el hòlding d'inversions de La Caixa, ha rebut diverses ofertes no vinculants per la seva filial d'aparcaments Saba, de la qual controla un 99%, per part de diversos fons d'inversió.

El primer pas va ser el pagament amb Via T. Ara Saba vol fer un salt tecnològic amb la lectura de matrícules. Entrar i sortir de l’aparcament sense parar ni fer cues serà més fàcil, però al darrere hi ha un important desplegament tecnològic que l’empresa ha desenvolupat al laboratori que té a la seva seu de la Zona Franca. El sistema de lectura de matrícules entrarà en funcionament aquest mateix any, segons el conseller delegat de la companyia, Josep Martínez Vila.

La companyia d'aparcaments Saba, participada quasi totalment (99,5%) per CriteriaCaixa, viu "sense preocupació" la possible entrada de nous socis en el seu accionariat, segons ha afirmat aquest dimecres el seu president, Salvador Alemany, durant la junta general d'accionistes.

Quan després del referèndum de l’1-O La Caixa va traslladar la seva seu social fora de Catalunya també ho van fer la majoria de les seves participades, començant per CaixaBank. Però n’hi va haver una que es va mantenir a Barcelona: Saba. La societat d’aparcaments, al marge de la incertesa política, ha viscut el 2018 un any intens, marcat per un canvi radical en la seva estructura de capital i una expansió sense precedents que li ha fet doblar la dimensió, almenys en el nombre de places d’aparcament que gestiona, i que alhora l’ha portat a la conquesta de nous mercats.

Quan falta poc més d'un any perquè la restricció d'entrar a Barcelona per als cotxes més contaminants sigui permanent (ho serà a partir del gener del 2020), l'alternativa que ha de suposar la xarxa del transport públic topa amb un dèficit important: la falta d'aparcaments dissuasius suficients i amb prou infraestructura a prop de les estacions de tren dels municipis de la regió de Barcelona. Un estudi del RACC, que n'ha analitzat una desena de diferents ciutats, constata el suspens d'aquesta xarxa d'aparcaments, que és una peça fonamental per a la mobilitat.

La companyia d'aparcaments Saba ha viscut aquest estiu un important canvi en la seva estructura accionarial. Criteria Caixa, el hòlding inversor de La Caixa, s’ha convertit en l’accionista molt majoritari després de comprar les participacions que en tenien els altres socis institucionals. L’operació no va sortir barata, perquè Criteria va pagar-ne 438 milions d’euros, però ara el hòlding controlat per la fundació bancària recuperarà un terç d’aquests diners gràcies a un dividend extraordinari que repartirà Saba, de 130 milions d’euros.

Després de mesos d'incerteses la companyia d'aparcaments Saba ha resolt la seva composició accionarial. CriteriaCaixa, el hòlding inversor de La Caixa, que fins ara tenia el 50,1% de l'empresa d'aparcaments, passarà a tenir-ne el 98,7% després d'invertir 438 milions d'euros per comprar les participacions que fins ara tenien els fons d'inversió Torreal (Juan Abelló), KKR i Proa Capital.

En ple segle XXI, els pàrquings subterranis encara són un oasi en un entorn cada vegada més interconnectat. Els GPS no funcionen, cau la música de Spotify i no es refresca l’Instagram de l’acompanyant. L’operador d’aparcaments Saba ha decidit posar la primera pedra per dotar de cobertura 3G els espais que opera per evitar aquests inconvenients.

L'empresa d'aparcaments Saba no preveu sortir a la borsa, almenys de moment, i si s'arriba a una solució en les negociacions entre els socis hi haurà una oferta perquè els accionistes minoristes puguin vendre les seves accions, segons ha explicat aquest dimarts el president de la companyia, Salvador Alemany.

La companyia catalana d'aparcaments Saba ha destinat un total de 20 milions d'euros a adquirir dos nous aparcaments a Itàlia i a Xile, segons ha informat aquest dimarts la companyia que presideix Salvador Alemany. Així, Saba continua les seves inversions malgrat la situació d'impàs per resoldre la seva composició accionarial.

Criteria, el hòlding de participacions industrials de La Caixa, podria comprar la meitat que no té de la societat d'aparcaments Saba als seus socis en aquesta companyia, l'empresari Juan Abelló i els fons KKR i ProA Capital.

La companyia de gestió d'aparcaments Saba, participada per Criteria Caixa, Juan Abelló a través de la societat Torreal i Proa Capital han tancat un acord amb la socimi Merlin Properties per vendre-li la filial de parcs logístics en una operació que rondaria els 150 milions d'euros, segons fonts del sector immobiliari.

L’estratègia és créixer en el sector dels aparcaments i cal tenir capacitat inversora. Per això Saba s’ha venut la seva participació del 32% de Cilsa –l’empresa que explota la Zona d’Activitats Logístiques de Barcelona– a la socimi Merlín Properties. La immobiliària ha pagat 50 milions d’euros. Com a socis de Merlín a Cilsa queden l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), que en té el 63%, i la societat pública estatal Sepes, amb el 5%. L’operació s’adequa a les necessitats de comprador i venedor. Merlín vol créixer en logística a l’àrea de Barcelona, i a més de la participació de Cilsa aquesta setmana també ha comprat dues naus, a Sant Esteve Sesrovires i la Granada del Penedès, per 18,6 milions d’euros. I Saba aconsegueix fer caixa per concentrar-se en el segment dels aparcaments.

La forta tramuntanada que bufa a l'Alt Empordà i a la Catalunya del Nord ha obligat a prohibir el pas de tràilers, remolcs i vehicles articulats per la frontera. Els Mossos desvien cap a la Jonquera tots els que circulen per l'autopista AP-7 en sentit nord i els fan estacionar als aparcaments habilitats. La restricció de circulació, adoptada per les autoritats franceses, ha entrat en vigor a quarts d'onze del matí i durarà fins les sis de la tarda. La mesura abasta tots els quilòmetres de l'autopista A-9 que creuen el departament dels Pirineus Orientals i, de retruc, també el tram de l'AP-7 fins a la frontera. A l'Alt Empordà, la tramuntana ha deixat cops de fins a 173 km/h a Portbou.

L'Ajuntament de Barcelona decidirà en els pròxims 10 dies si SABA o Interparking Hispània és el seu soci a BAMSA, l'empresa mixta publicoprivada que concentrarà en un sol operador la gestió dels 26 aparcaments públics de l'àrea central de Barcelona a través d'una concessió de 25 anys.