Quan fa pocs mesos es va publicar per primera vegada en català el llibre La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500 (Veles i Vents), l'historiador britànic David Abulafia explicava que estava escrivint moltíssim. Volia publicar un nou llibre i aprofundir més en la història del regne de Mallorca. Era un apassionat de la història de la Mediterrània medieval. En una entrevista a l'ARA, recordava que l'interès havia començat a l'escola primària. "Em captivaven les Croades, però el meu professor es negava a parlar-ne. A Cambridge hi vaig poder aprofundir i em vaig adonar que el que m'atreia era el Mediterrani. Vaig passar una llarga temporada a Itàlia. La historiografia no posava gaire atenció al sud i a Sicília, però jo vaig voler estudiar des del sud cap al nord, i no a l'inrevés, i això, inevitablement, em va portar al món català, per la conquesta catalanoaragonesa de Sicília i Sardenya", explicava l'historiador, que va morir ahir, diumenge, sobtadament a casa seva, a Oxford, als 76 anys.

La Mediterrània és un racó del món travessat per moltes crisis simultànies: el genocidi a Gaza, el canvi climàtic, les migracions i les desigualtats, i la deriva autoritària. Les ciutats són el camp de batalla on conflueixen totes aquestes crisis. I també espais on, davant la incapacitat dels estats, es busquen solucions. En parlem amb quatre alcaldes de ciutats de la regió que participen a Barcelona en l'assemblea anual de la xarxa MedCities. Fins a 91 representants de les ciutats han segellat la voluntat de cooperar en una declaració en què es comprometen a actuar des de l'àmbit municipal en qüestions com la pau, el clima, el desenvolupament econòmic i els drets humans.

Oscar Camps (Barcelona, 1963) va quedar impactat el setembre de 2015 quan va veure la imatge d'Aylan Kurdi, el nen refugiat sirià ofegat en una platja de Turquia quan els seus pares intentaven portar-lo a Europa. Ell tenia una empresa de socorrisme i va decidir anar a l'illa grega de Lesbos a fer el que sabia fer: salvar vides en perill al mar. Deu anys més tard l'ONG Open Arms és una de les principals organitzacions de rescat humanitari a Europa, amb més de 72.000 vides salvades. En aquests temps les han viscut de tots colors i han contribuït a posar llum al Mediterrani Central, embarcant periodistes d'arreu del món, inclosos els de l'ARA. Repassa aquesta dècada en una entrevista a bord del vaixell Astral, al port de Barcelona.

De les àmfores gregues als contenidors industrials, de Zheng He a James Cook, de les sirenes al kraken... Tot el que vulgueu saber sobre el mar, les faules i les veritats del que n’ha pogut saber la humanitat, ho ha intentat explicar de manera entretinguda i divulgativa l’historiador i escriptor italià Alessandro Vanoli a la seva enciclopèdica Historia del mar. Mito, cultura y ciencia (Ático de los Libros, 2024). Tot i que té 665 pàgines, és un llibre addictiu, que es pot llegir en l'ordre cronològic –des dels primers organismes unicel·lulars que sembla que aconseguien viure al primer oceà sulfurós de fa 4.000 milions d'anys fins als aneguets de goma grocs que van acabar al gran "continent" de plàstic que hi ha avui enmig del Pacífic– o bé espigolant els capítols en funció de l’interès del lector pels pirates, els exploradors, la relació entre la caça de les morses i el descobriment de Groenlàndia o, per exemple, les grans batalles navals de la història.

"Els sons verbals que fan servir els pastors per fer-se entendre amb les seves ovelles són els mateixos d’una punta a l’altra del Mediterrani: a Síria, al Kurdistan, a Turquia, a la península Ibèrica i al Marroc", em diu el musicòleg Jaume Ayats. "Es pot canviar un pastor de la vall de Núria per un de les muntanyes de Creta i tots dos s’entendrien amb el ramat de l’altre. Probablement, això és resultat de la relació que tenien arreu de la Mediterrània els pastors del neolític", diu Ayats. També m’explica una interessant recerca que va dirigir fa uns anys entre els pagesos del Baix Ter: feien servir petits instruments, reclams per a la caça o per jugar, inventats per ells. Com en molts llocs de la Mediterrània, coneixen els procediments per fer molts tipus de sons. Per això, fins i tot havent oblidat com es feia un instrument, sabien "inventar-lo" de nou", explica Jaume Ayats, que va ser director del Museu de la Música de Barcelona.

La posidònia de la costa balear, tot i la seva fortalesa i, encara, bon grau de conservació, segueix rebent agressions. La protecció solar que fan servir milions de persones durant l’estiu a les illes Balears conté substàncies que malmeten aquesta planta marina. Un estudi de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) constata que redueixen fins a la meitat les seves propietats i, per tant, minven el que és la seva gran contribució: la captura del CO₂. L’estudi, fet per la biòloga marina Manuela García, posa el focus especialment sobre un dels components de les cremes solars, l’oxibenzona, que actua com a filtre per protegir la pell, però que s’ha comprovat que afecta negativament la posidònia.

Les excursions en plena natura són una de les activitats més agraïdes que es poden fer a l'estiu. El gaudi dels espais naturals té moltes possibilitats, i una d'elles és l'observació de l'entorn per conèixer-lo i sentir que també en formem part. Els paisatges mediterranis ens són del tot familiars, però la flora que ens envolta amaga molts secrets i, massa sovint, no sabem reconèixer-la malgrat tenir-la ben a prop. Quina és la planta més comuna a les nostres latituds? Com es diu l'arbust més present en els nostres matollars? Quines característiques ha desplegat la flora per adaptar-se a un clima sec i amb alt risc d'incendi com el nostre? Tot això es pot descobrir amb senzilles sortides a qualsevol espai natural al nostre abast, en escapades en família, amb amics o en parella.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, s'ha reunit avui amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, a Alacant per fer oficial la seu de la pròxima trobada del 5+5, una agrupació dels països que comparteixen les riberes de la mar mediterrània. El pròxim 7 d'octubre tindrà lloc aquesta cimera entre els ministres de Treball dels països europeus i africans a la Casa de la Mediterrània d'Alacant. Segons ha explicat Yolanda Díaz, aquesta trobada és "fonamental" per tirar endavant després d'una crisi que està afectant molt a tots els nivells el món laboral.

La Mediterrània és una prioritat per a l’acció exterior catalana. L’Estratègia mediterrània de Catalunya, MedCat 2030, dota el Govern de Catalunya d’un full de ruta al servei del desplegament de l’acció exterior catalana a la Mediterrània i inclou un Pla d’acció 2019-2022 que s’impulsarà en els propers quatre anys. Es tracta d’una eina a mitjà i llarg termini: estableix una visió, uns eixos i uns objectius estratègics. El seu horitzó 2030 s’alinea amb els reptes globals en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

L’ampliació del Parc Nacional de Cabrera fa que ja sigui l'àrea marina protegida més gran del Mediterrani occidental. La mesura, que afecta el voltant de l'arxipèlag de Cabrera, situat a tretze quilòmetres i mig al sud de Mallorca, s'ha aprovat aquest divendres al consell de ministres i suposa augmentar-ne la protecció de 10.021 hectàrees a 90.800. O sigui: multiplica per deu l'extensió marítima protegida. La proposta d'ampliació parteix d'una iniciativa de l'entitat conservacionista Oceana, però també d'un procés de participació ciutadana dels governs balear i espanyol.

El servei de guardacostes d'Itàlia ha recuperat els cadàvers de deu persones indocumentades en aigües del Canal de Sicília després de rescatar 121 immigrants que van naufragar quan viatjaven en una nau amb direcció a les costes italianes.

Un vaixell de càrrega abandonat per la seva tripulació amb 450 immigrants a bord es dirigeix a la deriva cap a la costa italiana, ha informat la guàrdia costanera, que està coordinant el rescat. Aquesta és la segona nau plena presumptament de sensepapers que és interceptada per les forces de seguretat italianes en tan sols quatre dies.

L'ONU ha assegurat avui que 348.000 persones han intentat travessar diferents mars per demanar asil o per raons d'immigració, i que 207.000 d'elles ho van fer a la Mediterrània, des que va començar l'any. Aquesta última xifra representa el triple del rècord assolit el 2011, quan 70.000 persones van partir de les costes del nord d'Àfrica -coincidint amb el caos provocat per l'esclat de la guerra civil a Líbia- cap a Europa.

El passat dijous 21 de novembre es va inaugurar a la Casa Llotja de Mar de Barcelona l'Assemblea General de MedCités, una xarxa formada per 27 ciutats de la Mediterrània que treballa per al desenvolupament sostenible urbà des del 1991.