Aquest mes d'abril ja seran aplicables les principals obligacions previstes a la Llei 1/2025 de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari. Una llei que obliga a tenir plans de prevenció per evitar el rebuig d'aliments, posant al centre de la mirada les donacions o redistribució dels excedents a qui els necessita. L'objectiu és tenir una indústria més responsable que no llenci uns aliments que poden ajudar moltes persones que tenen dificultats per alimentar-se. Entre la jerarquia de donacions que preveu la llei hi ha la donació dels aliments en bon estat, que anirien a les escombraries, a organitzacions socials que ajuden les persones amb menys recursos.

De primer, una amanida d’api amb formatge blau i nous, una sopa de pa amb tomàquet o una coca de seitons amb verdures. De segon, encenall de llom sobre crema de patates o cuinat de botifarra amb saltat de poma. I de postres, carpaccio de pinya amb coulis de mango i escuma de iogurt. Aquests van ser alguns dels plats que van poder triar els comensals del Semproniana el 16 de juny de 2015. Era un vespre especial al restaurant que Ada Parellada té a Barcelona. Tots els ingredients que havia utilitzat la xef per cuinar els plats anaven directes a les escombraries perquè eren lletjos, tenien una mida fora de l'estàndard o havien superat la data de consum preferent. Ara bé, per un preu simbòlic de 4 euros, desenes de persones van menjar de primera i sense cap mal de panxa.

Els avenços significatius en la producció mundial d'aliments que s'han experimentat en les darreres dècades no han aconseguit acabar amb la fam al món. Al mateix temps, el malbaratament alimentari encara és ingent. Els supermercats Caprabo estan compromesos a posar-hi remei i només en el primer semestre del 2025 han evitat el malbaratament de 1.106 tones d'aliments. A més, cadascú a casa seva també hi pot posar el seu gra de sorra per no llençar aliments que es fan malbé sense que arribin a ser consumits.

A Catalunya, cada família llença durant l'any a les escombraries 63 quilos d’aliments. Una quantitat ingent de menjar que, dia a dia, es va fent malbé a la nevera o el rebost de les llars catalanes, sense que hi prestem l'atenció que es mereix, fins que ja és massa tard i no és apte per al consum. I gran part de la solució per evitar tot aquest malbaratament injustificat passa per la cuina. En arremangar-nos i posar-nos el davantal per aprendre a donar sortida a totes aquelles verdures i fruites mig pansides o grillades, que a primera vista no ens entren pels ulls, però que, amb creativitat i un bon tracte, poden convertir-se en ingredients igualment vàlids per a un plat excel·lent.

La cuinera Ada Parellada va decidir fa deu anys fer un sopar a quatre euros al seu restaurant Semproniana per conscienciar sobre el malbaratament dels aliments. El 16 de juny del 2015 Parellada va crear un sopar amb aliments que no havien entrat als circuits de distribució alimentària o n'havien sortit, i demostrava que eren bons, molt bons. Aquest dimarts, el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació posa en marxa la quarta edició de la campanya Aprofitem els aliments, que compta, esclar, amb la cuinera del Semproniana com a impulsora i amb un total de setanta restaurants que s’han adherit a la campanya. Fins al 31 d’octubre, es podran menjar menús a molt bon preu (tres plats al voltant de vint euros) amb l’objectiu de crear consciència sobre la importància d’aprofitar els aliments.

Llegim a l’ARA una dada més, amb un tant per cent més, que ens permet dir un cop més que cada casa és un món, però que, tot i això, esfereeix. “Cada ciutadà de la Unió Europea genera 132 kg de residus alimentaris i llença 12 kg de roba i calçat cada any”. Europa “pretén” (quin verb tan poc compromès) que cada estat membre compleixi objectius. “Per llei, a tot estirar el 3 de desembre del 2030 les empreses productores hauran de reduir un 10% el malbaratament alimentari en el processament i la fabricació dels menjars, i el comerç detallista i els restaurants (així com les llars) l'hauran de disminuir un 30%".

El futur del sector agroalimentari a Catalunya està més a prop que mai gràcies a iniciatives innovadores com la d'Ametller Origen, que combina sensors, IA i agricultura regenerativa per produir de forma més sostenible i estalviar energia i matèries primeres. De fet, la innovació i les noves tecnologies han d'ajudar les persones a prendre millors decisions, però en cap cas substituir-les, i és que el personal agrícola i tècnic continuarà sent clau durant tot el procediment.

Cada família catalana va llençar, de mitjana, 63 quilograms de menjar aprofitable a les escombraries l’any passat. I aquest aliment malbaratat el podrien haver aprofitat 300.000 persones. O, dit d’una altra manera, cobriria les necessitats del 14% de la població en risc de pobresa. Són els càlculs fets aquest dilluns pel departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que fins ara no excloïa els aliments llençats als domicilis, sinó que els acumulava en un còmput que incloïa el malbaratament de restaurants i comerços.

Cada dia es tiren a les escombraries milers de quilos de menjar en bon estat. Aliments amb la data de caducitat curta, amb alguna petita tara o amb un mínim defecte d'embalatge però que són perfectament aptes per al consum humà. Proveint-se de tot aquest carregament de productes bons i nutritius a punt de ser llençats, el restaurant Normal de Girona, dels germans Roca, ha preparat un menú especial de molta categoria per a una trentena de comensals. L'àpat forma part de la iniciativa Gastrorecup: impulsada per la xef Ada Parellada, té com a objectiu conscienciar la ciutadania de les nefastes conseqüències que el malbaratament alimentari té sobre el planeta. La campanya, iniciada fa deu anys, no ha parat de créixer, compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i, aquest any, s'hi han sumat fins a 51 restaurants d'arreu del territori, més del doble que l'any passat.

La Fundació Banc dels Aliments de Barcelona ha posat en marxa una nova campanya adreçada a les empreses per lluitar contra el malbaratament alimentari. Es tracta de la campanya Recuperem i Transformem Aliments en Àpats, que posa en valor la tasca que fa el Banc dels Aliments com a agent actiu en la lluita contra el malbaratament alimentari des de fa més de 35 anys. En aquest sentit, de les 18.300 tones d’aliments que va distribuir el 2023, el 60% van ser aliments recuperats. Cal destacar que aquests aliments es van distribuir, a través de la xarxa d’entitats socials amb les quals col·labora, a 130.000 persones en situació de vulnerabilitat del nostre entorn.

Una cadena d'hotels va instal·lar una càmera als contenidors d'escombraries per espiar i saber què llencen els hostes. Van descobrir que els croissants que donen amb l'esmorzar són massa grossos, perquè molts acaben a les escombraries… i amb ells part dels seus guanys.

La consciència creixent de les pèrdues alimentàries ha fet sorgir iniciatives de tota mena destinades a evitar-les. Des d’entitats que es dediquen a espigolar el que queda als camps fins a aplicacions de mòbil que permeten adquirir per sota del preu de cost aliments a les botigues i als supermercats abans que caduquin. A les comarques gironines, administracions i entitats impulsen accions per evitar el malbaratament alimentari. És una prioritat en moltes agendes polítiques.

El malbaratament alimentari està a l’ordre del dia arreu del món. Només a casa nostra, cada any es generen 262.000 tones de restes alimentàries en bon estat, segons l’Agència de Residus de Catalunya. Això equival a uns 35 quilos per persona generats a casa, als comerços i a la restauració. I si ens fixem en dades europees, cada any es malbaraten 88 milions de tones d’aliments, amb un cost associat de 143 bilions d’euros, segons l’estudi fet per FUSIONS. D’aquestes tones d’aliments descartats, el 30% es generen durant els processos de producció i processat, el 5% en la comercialització i –alerta a la dada– el 65% es generen a casa.

El malbaratament alimentari dels restaurants serà motiu de sanció a partir del 2024. "Els restaurants hauran de quantificar quina quantitat d’aliments han malbaratat, l’hauran de mesurar i després ho hauran de notificar a l’administració", segons ha avançat aquest matí al Gastronòmic Fòrum Barcelona el director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia de la Generalitat de Catalunya, Joan Gòdia. En una primera fase, però, que s’allargarà durant el primer semestre de l’any vinent, es farà la tasca de sensibilitzar els restaurants sobre les bones pràctiques. I entre les eines per fer-ho la Generalitat ha publicat la Guia per a la prevenció del malbaratament alimentari, que ha presentat aquest matí al saló professional de gastronomia. 

Aturar el malbaratament alimentari és urgent. I és possible. Per descomptat, és molt més fàcil que aturar el canvi climàtic i pot influir, a més, en aquesta lluita global per salvar el planeta: el 8% de les emissions anuals de gasos d'efecte hivernacle són fruit del malbaratament alimentari, que també suposa un cost invisible en aigua i terres, i una despesa energètica que avui, en plena crisi energètica, és del tot insostenible. No pot ser que tones i més tones de fruita i verdura siguin descartades pel seu aspecte, que no se'ls doni cap ús més enllà del consum directe. Les dades fan basarda: el 2020, en plena pandèmia, es van malgastar 57 milions de tones d'aliments a Europa. Aquell any, a Espanya van anar a parar a les escombraries per culpa de les empreses i les explotacions agrícoles 55 quilos per persona. A més, també a l'Estat, de mitjana cada persona va llençar-ne a casa uns 30 quilos.

Gran part del menjar que es malbarata es llença ja abans que arribi a les cases dels consumidors. L'any 2020 a Espanya els agricultors i ramaders van llançar a les escombraries unes 845.000 tones d'aliments, i les indústries i les distribuïdores més d'1,6 milions de tones, l'equivalent a uns 55 quilos per cada ciutadà. I, al global d'Europa, es van malbaratar més de 20 milions de tones. Així ho indica el primer informe sobre malbaratament alimentari que ha publicat l'institut d'estadística de la Comissió Europea, l'Eurostat. "Són dades que sovint costen d'aconseguir, perquè no se'n té gaire informació i el sector és bastant poc transparent amb aquesta qüestió. Però confirmen el que denunciem des de fa temps", assegura a l'ARA la directora adjunta de Rezero, Laia Carulla.

Sabies que un terç dels aliments que es produeixen al món s’acaben malbaratant? I que aquest malbaratament i les pèrdues en recursos que implica són responsables del 8% de les emissions de CO2 a escala global? O bé que al món es calcula que hi ha 830 milions de persones que pateixen fam crònica? És a dir, una de cada vuit persones al món no té accés als aliments suficients per mantenir una vida activa. I que a Europa tenim dues vegades més menjar del que necessitem?

A ser sostenible se n’aprèn, ningú neix ensenyat. Tot el contrari, perquè hi ha molts motius que menen cap al camí oposat. Els horaris de feina extensos, el presentisme laboral (que en moltes oficines ha tornat) i, sobretot, una indústria alimentària que malda per donar-ho tot bo i cuinat poden fer que els aliments es malbaratin. Per això, a ser sostenible se n’aprèn, perquè cal tenir la consciència ètica que ens diu que el menjar no es llença, que tot s’aprofita, que les restes o puntes de la nevera són oportunitats per crear plats nous i, el més important, que cuinar és una activitat essencial, a la qual s'ha de destinar temps. Dir el contrari és falsejar la veritat.

L’estiu trenca els hàbits quotidians, també a la cuina. És probable que durant l'any ens hàgim esforçat de valent per ser sostenibles, tenint cura de comprar allò que és imprescindible en funció de la planificació setmanal, d'aprofitar el menjar sobrant del sopar per no acabar-lo llençant, de congelar receptes cuinades a casa també amb la idea que les sobres serveixin per a un altre àpat i de reciclar degudament. Ara bé, els dies calorosos d'estiu ens conviden a relaxar-nos i és probable que durant les vacances hàgim descuidat algunes d'aquestes pràctiques, però és convenient no perdre els bons costums.