L'alta abstenció al referèndum celebrat a Itàlia entre ahir i avui dilluns ha impedit l'aprovació d'una proposta de l'oposició que pretenia reduir de deu a cinc anys el període de residència legal al país per aconseguir la nacionalitat italiana. A la consulta popular també es votaven diverses mesures laborals, que tampoc no han tirat endavant. Perquè el resultat del referèndum fos vinculant, calia que almenys un 50% dels electors hi participessin. En el moment de tancar els col·legis electorals aquest dilluns a les tres de la tarda, només un 30% de l'electorat havien votat, segons dades preliminars de participació.

Això és el que li ha vingut a dir la justícia espanyola a una veïna de Santa Margalida (vila mallorquina, bressol de l'orientalista Joan Mascaró i del banquer Joan March) a qui se li ha denegat la nacionalitat espanyola, per bé que fa vint-i-set anys que viu a Mallorca i domina el català, però no el castellà. O no prou, a parer dels jutges. El jutge encarregat del Registre Civil va tombar la petició d'aquesta ciutadana amb l'argument que “no parla ni entén el castellà”. La dona va recórrer a l'Audiència Nacional, on se li ha contestat, via sentència, que “no ha justificat un grau suficient d'adaptació a la societat espanyola”.

Llegeixo a l’Ara Balears que han denegat “la nacionalitat espanyola a una veïna de Santa Margalida que és catalanoparlant però que no domina suficientment el castellà”. Es veu que l'Audiència Nacional “ha tombat el recurs presentat per la dona d'origen africà contra la denegació de la nacionalitat tot i que fa vint anys que viu a Mallorca”. La sentència diu que la dona "no ha justificat un grau suficient d'integració a la societat espanyola".

Si vius a Espanya i només parles el català no tens dret a la nacionalitat espanyola. Li ha passat a una dona d’origen africà que fa gairebé trenta anys que viu a Sant Margalida, a Mallorca, que s’entén amb els veïns en català i no ha sortit mai de les Balears.

L'Anna té set anys i en fa quatre que viu a Sant Sebastià amb la seva mare, però a ulls del sistema és com si acabés de néixer ara. Malgrat que la seva mare, d'origen camerunès, té els papers en regla per residir a l'Estat, no havia pogut inscriure la seva filla al registre civil, no tenia targeta sanitària ni passaport, no estava empadronada i, tot i que anava a l'escola, no podia canviar de centre ni cursar activitats extraescolars. El motiu és que ningú li donava la nacionalitat perquè havia nascut durant el periple migratori de la seva mare entre el Camerun, el Marroc i Espanya. Ara un tribunal ha ordenat que l'Anna deixi de ser apàtrida i obtingui la nacionalitat espanyola, en contra de l'opinió de la Fiscalia i els advocats de l'Estat.

Ciutadans ha anunciat aquest dilluns que presentarà al Congrés una iniciativa per modificar l’article 2 de la Constitució i eliminar la distinció entre nacionalitats i regions. Així doncs, un dels partits que s'autoanomenen constitucionalistes defensa carregar-se un dels consensos més difícils de la Transició, just el que va permetre incorporar a la democràcia el catalanisme i el basquisme, tot i que el PNB finalment es va abstenir.

Solem apreciar poc allò que se’ns ofereix en abundància i ens delim pels béns escassos. Deu ser la il·lusió de l’exclusivitat. El caviar, per exemple, ha esdevingut una icona del luxe a l’abast de comptades butxaques, a més d’una exquisidesa per a paladars exigents. La litúrgia de la degustació —en bols de cristall, sobre gel picat, i coberts de nacre o banya— afegeix sofisticació al seu mític poder afrodisíac. En temps dels tsars, els humils pescadors del Caspi sobrevivien amb la venda de la carn d’esturió i en consumien el rebuig. Les untuoses i fonedisses esferes es converteixen en símbol d’ostentació a causa de la producció restringida. Les femelles només fan ous a partir dels dotze anys (set en captivitat). Prohibit el comerç internacional, l’or negre salvatge ve de l’estraperlo. Resulta curiós que la producció russa hagi davallat més que la inclinació al consum, amb una caterva de nou-rics amb memòria gustativa. Ara són els xinesos els que exporten massivament el fruit de l’engreix ràpid en piscifactories gegants.

El president de la República francesa, Emmanuel Macron, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, han signat formalment aquest dilluns el conveni per la doble nacionalitat francesa i espanyola, al qual es podran acollir uns 150.000 francesos que viuen a Espanya i uns 190.000 espanyols que viuen a França, segons dades del mateix Macron. En roda de premsa dels dos mandataris, Macron ha remarcat que aquest "conveni històric" donarà lloc a "una generació de ciutadans plenament francoespanyols" que podran "viure plenament la seva permanència als dos països".

Un dels arguments més repetits del PP en contra de la independència és que els ciutadans catalans perdrien la nacionalitat espanyola en cas de constitució d'un nou estat a Catalunya. Mariano Rajoy ja va tenir un embolic en campanya sobre aquesta qüestió, i aquest divendres el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha desmentit –sense referir-se explícitament al procés sobiranista– el mateix argument.

El ministre d'Afers Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo, ha insistit aquest dimecres, malgrat el fiasco de Mariano Rajoy, que els catalans no podrien conservar "en absolut" la nacionalitat espanyola i la ciutadania europea en cas d'independència. En unes declaracions als mitjans, Margallo ha assegurat que "quan un surt d'un país abandona tots els atributs que li dóna la pertinença a aquest país". Per al ministre, que els catalans podrien mantenir la nacionalitat espanyola i europea "és un acudit" que no sap "qui ha dit". Ho ha comparat amb les colònies llatinoamericanes, tot i que llavors, ha admès, "regia la Constitució de Cadis de 1812", ha recordat. De fet, també el govern espanyol ha comparat el cas amb Algèria, una altra colònia.

El candidat del PSC a les eleccions del 27-S, Miquel Iceta, ha deplorat aquest dimecres el paper del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que aquest dimarts quedava en evidència en destapar-se que desconeix que la llei espanyola impedeix a l'Estat retirar la nacionalitat espanyola i, de retruc, la ciutadania europea als catalans fins i tot en cas d'independència unilateral no pactada. "Si no se sap la qüestió de la nacionalitat espanyola, què sap?", ha dit a Catalunya Ràdio.

La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, ha considerat que el president espanyol, Mariano Rajoy, "ha fet un paperot" quan no ha sabut respondre com pensa retirar la nacionalitat espanyola als catalans si la llei l'hi impedeix al marge del país on resideixin els catalans. Per a Munté, Rajoy ha posat en evidència que "no coneixen la Constitució que esmenten i exhibeixen per tot arreu". Perquè és precisament la Constitució que impedeix retirar la nacionalitat als espanyols d'origen.

El president del País Valencià, Ximo Puig, ha qualificat d'"insensates, inoportunes i molt irresponsables" les declaracions del conseller de Justícia, Germà Gordó, que va assegurar que els ciutadans de València i les Balears podrien ser ciutadans catalans.