El percentatge de productes catalans comercialitzats a Mercabarna era del 53% l’any 1988, mentre que el 2023 va ser només del 15%. Aquesta xifra, que apareix en un estudi presentat aquest dijous per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, resumeix a la perfecció la dificultat que té la població metropolitana de Barcelona per trobar productes frescos i de qualitat a prop de casa. De fet, la gran majoria dels habitants d'aquesta gran conurbació urbana (88,65%) viuen en zones on l’oferta alimentària principal són productes ultraprocessats i amb escassa presència d’opcions fresques o saludables.

Joan Anton Solans, un cop redactat el Pla General de Barcelona (1976), avui encara vigent, va desplegar a l’Ajuntament una intensa acció de gestió urbanística que va incorporar tant sòl públic que el posterior ajuntament democràtic va rebre una herència fabulosa. I dos anys abans del pla, el 1974, s’havia creat la Corporació Metropolitana de Barcelona, antecedent de l’actual Àrea (AMB). Després va repetir la jugada com a director general d’Urbanisme de la Generalitat, amb la creació de l’Incasòl, que opera a tot Catalunya. Mai més hi ha hagut una acció similar en el front trinitari de planejament, gestió i institucionalitat. I d’això ja fa mitja centúria.

Els últims anys hem assistit a una allau de dades que pretenien subratllar la puixança del model Madrid i, de retruc, la decadència de Barcelona en un discurs alimentat des de la capital de l'Estat però que també ha estat assumit, en part per raons polítiques, per certs sectors catalans. Les comparatives entre les dues ciutats, però, parteixen sempre d'un problema, i és que habitualment les dades disponibles fan referència a la Comunitat de Madrid i a Catalunya. No són, però, coses comparables. La Comunitat de Madrid no deixa de ser una àrea metropolitana, el famós Madrid DF; per tant, la comparativa hauria de ser amb l'àrea metropolitana de Barcelona. Un estudi de la Cambra de Comerç, fet per encàrrec de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i titulat La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2024, ajusta les xifres i desmunta uns quants dels tòpics que han fet fortuna els últims anys interessadament. Per començar, el PIB per càpita ajustat per paritat de compra de l'àrea metropolitana de Barcelona és fins i tot superior al de Madrid –43.427 euros versus 41.400 euros–, i se situa en la franja mitjana-alta europea.

La legislatura actual al Parlament de Catalunya ha acabat i obre pas a un nou període d’incertesa política. Durant la campanya electoral va haver-hi molts temes absents. Un d’ells va ser el de la governança del territori català; una qüestió que s’arrossega des de fa anys, però que no troba un encaix en l’agenda política. 

Els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han rebut aquest dimarts una bona notícia per estrenar l'estiu. L'AMB ha presentat el pla d'inversions per al període 2024-2028, que suposarà l'arribada de la xifra rècord de 423 milions d'euros als municipis que formen part de l'ens. Aquests diners s'adreçaran a diversos programes destinats a millorar l'espai públic, reequilibrar la cohesió social i lluitar contra les desigualtats, segons informa l'ACN.

Fa 36 mesos que a la metròpolis de Barcelona hi plou molt menys del que caldria. A la resta del país, els registres pluviomètrics també són extremadament minsos. "Estem patint la pitjor sequera des de 1915", alerta Fernando Cabello, director de serveis del Cicle Integral de l'Aigua de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El setembre i l'octubre, dos dels mesos que acostumen a concentrar més precipitació, tampoc han regat el territori. El resultat és preocupant: els embassaments catalans freguen tan sols el 18% de la capacitat, segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Amb aquests registres, està previst que la metròpolis de Barcelona entri en fase d'emergència al desembre.

Jaume Collboni ha posat aquest dimarts sobre la taula un debat que fa temps que sobrevola la política metropolitana. La necessitat d'impulsar –ell ha dit abans del 2030– un nou organisme que agrupi els municipis de Barcelona i l'àrea metropolitana però també els de la segona corona. Una mena d'AMB ampliada que inclogui també el Maresme, el Vallès Occidental i Oriental i el Garraf. Un ens, ha explicat, que tindria la capacitat de coordinar les polítiques de la regió metropolitana. Aquesta proposta, tanmateix, ja l'havia intentat posar sobre la taula l'anterior alcaldessa, Ada Colau, fa tres anys, però aleshores va suscitar el rebuig de la gran majoria d'ajuntaments socialistes de l'àrea metropolitana.

Aquest dijous pren forma el nou govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), presidit per l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (que ha estat escollit amb 83 vots a favor, una abstenció, un vot en blanc i un de nul) i amb els 36 alcaldes metropolitans al consell. Un dels canvis de la nova etapa és, com ha pogut saber l'ARA, que l'Agència de Transparència, que es va posar en marxa el juliol del 2015 sota la presidència d'Ada Colau, deixarà d'existir com a tal. L'àrea era dirigida per l'advocada Gemma Calvet, que ja ha estat destituïda, i el seu objectiu era implementar polítiques de transparència i de govern obert en la línia del que també feien altres institucions. Allò de les parets de vidre.

Resulta frustrant que les fronteres municipals siguin tan poc adequades per resoldre els problemes d’una metròpoli com Barcelona. A Madrid això es va resoldre després de la guerra amb una radical ampliació del perímetre capitalí que males llengües, però ben informades, deien que es feia només perquè la principal ciutat de l’estat espanyol fos Madrid i no Barcelona. La dèria del règim de Franco segueix ben viva. Tanmateix, va permetre que Madrid, amb el pas dels anys, pogués pensar millor la integració de les seves xarxes de transport i la seva política d’habitatge a mesura que creixia la seva població per les diferents allaus immigratòries. Barcelona no ha canviat de perímetre en el darrer segle, des de 1921 amb l’absorció de Sarrià, però les seves fronteres municipals són impossibles de descobrir en una visió aèria atesa la continuïtat del seu teixit urbà. Com a conseqüència, molts dels grans temes de què es parla a la campanya electoral no poden tenir ni un bon plantejament ni una adequada solució a escala municipal. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB, amb 3,3 milions d’habitants) es va crear per resoldre aquesta limitació, però va quedar ràpidament superada per l’emergència del que s’anomena "regió metropolitana", que vindria a coincidir aproximadament amb la vegueria de l’Àmbit Metropolità (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Oriental i Maresme), de cinc milions d’habitants. Ni tan sols aquesta captura la centralitat diària de Barcelona per a tot Catalunya.

En plena onada ja de conferències i debats temàtics preelectorals, l'alcaldessa de Barcelona i candidata a la reelecció, Ada Colau, ha passat aquest vespre pel Cercle d'Economia per sotmetre's a les preguntes dels socis. No totes plàcides. I ho ha fet amb dos objectius clars: defensar que tots els mals presagis sobre la gestió del seu govern (sobretot, l'econòmica) han caigut en sac foradat i repetir-hi la idea que la Barcelona del futur no es pot pensar només en clau municipal, ni tampoc en clau metropolitana, sinó que cal mirar-la ja en termes de regió metropolitana. La ciutat dels cinc milions. Perquè els problemes i els reptes, assegura, són compartits. "No ha d'estar tot a Barcelona, s'han de redistribuir centralitats", ha defensat la candidata dels comuns, que ha assegurat més d'una vegada que la governança que ara representa l'Àrea Metropolitana (AMB), tot i que va néixer amb una "visió admirable", ja es queda "curta" i que cal portar-la més enllà. "No té cap sentit plantejar un model econòmic, si no es fa a escala de regió metropolitana", ha exemplificat.

El 2050 podria faltar aigua potable a la metròpoli de Barcelona. És l'escenari que dibuixa el Pla Estratègic del Cicle Integral de l'Aigua (PECIA), el full de ruta amb què l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) vol garantir l'accés a l'aigua potable al territori metropolità en temps d'emergència climàtica. "Tenim clar que calen mesures urgents, algunes de les quals ja estem aplicant, per evitar grans sequeres el 2050, amb un déficit hídric potencial de fins a 130 hm³", avisa Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'AMB. Actualment, l'àrea metropolitana disposa de 806 hm³/any d'aigua (no tota potabilitzable), mentre que la demanda anual s'acosta als 400 hm³. Ara bé, el canvi climàtic ho trastocarà. Per un cantó, cada cop hi haurà menys recursos hídrics superficials i subterranis. I, per l'altre, amb una situació de sequera i una població en creixement, cada vegada es necessitarà més aigua per a usos agrícoles i domèstics.

No és el primer gran pla que es fa per a la zona del Besòs, però l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que aquest dimecres ha presentat la seva estratègia per a la zona, confia que aquest cop hi hagi un punt d'inflexió per posar d'acord totes les administracions implicades i desencallar projectes llargament reivindicats. Per això, asseguren, es comença per aquells que es poden materialitzar més de pressa i que no impliquen els anys i la inversió de grans transformacions anhelades com la retirada cap a l'interior de la línia de tren de la costa. A la llista hi ha projectes com ara millorar els passos subterranis i l'aïllament acústic de la C-31 a l'altura de Badalona, la descontaminació de la franja de platges entre Sant Adrià i Badalona o el rellançament dels polígons industrials per captar activitats de més valor afegit que les actuals.

La mala qualitat de l’aire causa més de 3.000 morts cada any a la metròpolis de Barcelona. De fet, l’evidència científica que vincula contaminació i salut és àmpliament coneguda. “Concretament, els vehicles són els causants del 80% de les emissions que respirem en l’entorn metropolità”, afegeix Marc Iglesias, cap de servei de mobilitat sostenible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Els edificis també envelleixen. L’acumulació d'anys i ús, i sobretot, la manca de conservació fa que presentin sovint certs nivells d’obsolescència. A la metròpoli de Barcelona, per exemple, hi ha més de 400.000 edificis construïts fa més de 40 anys. Això és, set de cada deu del parc d’habitatge. I a l’envelliment s’hi afegeix que es van construir sense cap obligació d’implementar mesures d’eficiència energètica, cosa que significa que ara, entre altres possibles problemàtiques, la majoria tenen aïllaments pobres i ventilacions deficients.

Amb el compromís d’ajudar a promoure hàbits de mobilitat més sostenible entre la ciutadania, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), juntament amb l’ATM, va crear el 2017 la T-verda metropolitana, la targeta que ofereix tres anys de transport públic gratuït a les persones que desballestin vehicles –cotxes o motos– contaminants. És a dir, aquells vehicles que no compten amb distintiu ambiental de la DGT. Des de llavors, l’AMB ha concedit més de 14.000 targetes verdes metropolitanes, xifra que es tradueix en el fet que, en aquest temps, s’han desballestat i han deixat de circular més de 14.000 vehicles contaminants per la metròpolis de Barcelona.

Als 35 municipis metropolitans que envolten Barcelona hi ha 424.147 habitatges construïts abans de l’any 1981. Aquesta xifra suposa el 70% del total del parc d’habitatge existent, que supera els 607.000. La majoria d’aquests habitatges construïts fa més de quaranta anys tenen certa obsolescència física per antiguitat i per manca de conservació. A més, en el seu moment es van construir sense cap obligació d’implementar mesures d’eficiència energètica, cosa que significa que ara, entre altres possibles problemàtiques, la majoria tenen aïllaments pobres i ventilacions deficients. Per pal·liar aquestes contingències, el Consorci Metropolità de l’Habitatge ha obert una convocatòria d’ajuts per a la rehabilitació d’habitatges. Aquesta iniciativa suposa una inversió de 100 milions d’euros, provinents dels fons Next Generation de la Unió Europea, entre els anys 2022 i 2026. Els ajuts públics d’engany, per al primer exercici d’aquest període, estan dotats amb 37.796.684 euros. Qualsevol comunitat de veïns pot beneficiar-se d’aquesta convocatòria, tot i que el Consorci Metropolità de l’Habitatge posa especial èmfasi en els edificis construïts abans del 1981 per les característiques que presenten.

La figura del concurs públic és per naturalesa controvertida. L'administració ha de contractar un privat per a la prestació d'un servei i el sol fet d'elegir-ne un entre molts a partir d'unes condicions que, en principi, tots compleixen, no sempre és fàcil. Per tant, que els concursos públics acabin en denúncia no és desitjable però és habitual. Ara bé, quan al llarg dels anys tots els grans contractes d'una administració en una tipologia de servei concreta han estat denunciats o fins i tot han rebut alguna mena de requeriment d'un organisme de control, la sospita de mala praxi apareix en escena. I si el conflicte, la denúncia o el requeriment es refereixen repetidament a una falta de concurrència, a uns obstacles a la lliure competència, la sospita agafa consistència. És el que ha passat amb els contractes de transport en autobús de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), tal com explicàvem en una àmplia informació en l'edició en paper d'aquest diumenge.

El procés Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030 es va posar en marxa el juny de 2020 recollint l’herència de més de 30 anys de plans estratègics a Barcelona. Avui es treballa ja en un pla per a la regió metropolitana, que és el territori on es desenvolupa de manera quotidiana la vida del gruix dels més de cinc milions de persones que l’habiten.

Per augmentar la generació d’energies renovables que contribueixin a avançar cap a un model energètic basat en la sostenibilitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) aposta per la instal·lació de plaques fotovoltaiques arreu del territori metropolità que ubica en espais com cobertes d’edificis municipals o d’instal·lacions de potabilització i sanejament d’aigües. En aquest darrer cas, espera arribar a cobrir en breu el 90% del seu potencial disponible. 

La digitalització de les administracions és, avui dia, una realitat palpable que es troba en clar creixement. Des de l’any 2014 i amb aquest objectiu, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballa de manera progressiva per convertir-se en una ciutat de ciutats smart. Per aquest motiu, incideix en la necessitat de prestar serveis digitalitzats als 36 municipis que formen part de la metròpoli barcelonina. Per fer-ho, compta des del setembre del mateix 2014 amb la plataforma Smart AMB, una eina digital que permet a tècnics municipals, entitats i empreses vinculades a l’ens metropolità accedir a dades de gestió metropolitana a través de la interconnexió de sistemes. Aquesta eina afavoreix el treball en xarxa i agilitza les gestions per facilitar i millorar la vida de la ciutadania.