Que cal anar actualitzant el salari mínim per acostar-lo tant com sigui possible al cost real de la vida és de justícia social, i que els governs del PSOE i Sumar han fet més per les pujades de l'SMI que els del PP (que en set anys només el van apujar 94 euros) és una veritat objectiva fàcilment comprovable. Rajoy va plegar el 2018 amb un SMI de 735 euros, i aquesta setmana el govern de Sánchez l’ha deixat en 1.221.

L'últim cop que Pedro Sánchez va ratificar un increment del salari mínim interprofessional (SMI) va ser l'any 2020, des de la Moncloa, després d'un acord amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i les patronals espanyoles CEOE i Cepyme. Sis anys després, Sánchez ha tornat a presidir una nova pujada del sou mínim. Aquest cop ho ha fet des del ministeri de Treball, de bracet de la titular de la cartera, Yolanda Díaz (Sumar), i dels dos líders sindicals, Unai Sordo (CCOO) i Pepe Álvarez (UGT), però sense els empresaris, amb qui Sánchez no ha dubtat a marcar distàncies.

El Ministeri de Treball i els sindicats UGT i CCOO, però no les patronals, han acordat aquest dijous apujar el salari mínim interprofessional (SMI) a 1.221 euros bruts en 14 pagues, un 3,1% més que el 2025. És una alça de 37 euros mensuals, segons ha anunciat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey. Així, el Consell de Ministres aprovarà pròximament l'increment del salarial, que tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener d'aquest any.

El ministeri de Treball ha ofert als agents socials una compensació per a les empreses amb més afectació del salari mínim interprofessional (SMI), però condicionada a un increment de les retribucions més baixes i el manteniment de les plantilles. El ministeri dirigit per Yolanda Díaz proposa que el sou mínim s'incrementi aquest 2021 un 3,1%, fins als 1.221 euros mensuals per catorze pagues, sense tributació a l'IRPF.

El ministeri de Treball ha plantejat als agents socials una pujada del 3,1% del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2026, i mantenir aquest sou de referència exempt de tributació, cosa que suposaria elevar-lo de 1.184 a 1.221 euros bruts mensuals en 14 pagues (37 euros més). La patronal espanyola i els sindicats majoritaris CCOO i UGT s'han compromès a estudiar la proposta, segons ha explicat en roda de premsa aquest dimecres el secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, després de la reunió entre els agents socials per intentar arribar a un acord.

Per il·lustrar els entrebancs financers, Artur Feijóo desplega un full amb un gràfic. Hi mostra el calendari de cobrament de les subvencions que rep TEB –el grup cooperatiu que dirigeix– per pagar els salaris de les prop de 650 persones amb discapacitat ocupades als seus centres especials de treball i el personal de suport que els acompanyen. El 100% de les ajudes corresponents al 2024, diu, tot just l'han acabat de cobrar aquest mes de novembre, mentre que del 2025 només n'han ingressat un 15%, per ara. "Estem al límit", admet Feijóo. L'endarreriment a l'hora de rebre aquests diners per part de la Generalitat els ha obligat a endeutar-se per pagar sous i haver d'assumir els interessos –entre 60.000 i 70.000 euros– d'aquests préstecs. Si aquest any aconsegueixen tancar amb el compte de resultats a zero, serà perquè els socis de la cooperativa han fet aportacions per evitar pèrdues. "Portem molts anys instal·lats en la incertesa", lamenta Feijóo.

En l'últim consell de ministres de l'any, el govern espanyol ha aprovat la pròrroga d'un conjunt de mesures socials i econòmiques que continuaran en vigor el 2026. Totes es recolliran en dos reials decrets llei que ara fan el salt al Congrés dels Diputats, que els haurà de convalidar. En un reial decret llei hi va la continuïtat de les ajudes al transport públic i el nou abonament únic per viatjar per tot l'Estat, i en el segon text s'hi recollirà l'escut social, així com altres qüestions que calia prorrogar abans del 31 de desembre, moment en què decauen. Aquestes són les mesures més destacades:

El salari mínim interprofessional, els nous permisos per defunció i cures pal·liatives i el pols a Uber Eats. Són les tres qüestions que marcaran l'agenda de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, durant les primeres setmanes del 2026, com a mínim en matèria laboral. En un dels moments de més debilitat del govern espanyol pels presumptes casos de corrupció i assetjament sexual i laboral que acorralen l'entorn de Pedro Sánchez, Díaz veu en les mesures econòmiques i socials l'escletxa a través de la qual l'executiu pot trobar aire. També la via que li pot permetre marcar perfil, sobretot davant el cicle electoral autonòmic que s'obrirà –arrenca amb l'Aragó el 8 de febrer vinent.

El ministeri de Treball encarrila la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2026. En la primera reunió amb els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, i la patronal espanyola CEOE, celebrada aquest dimarts a la tarda, l'equip de Yolanda Díaz ha volgut temptejar els agents socials per veure si hi ha marge de negociació, sense plantejar una xifra concreta per l'increment per a l'any 2026.

La negociació per a una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI) arrencarà sense discrepàncies internes en el si del govern espanyol, sobretot pel que fa als ministeris afectats: Economia, Hisenda i Treball, carteres que en ocasions anteriors han protagonitzat més d'un xoc al voltant de la mesura.

El comitè d'experts que assessora el govern espanyol sobre el salari mínim interprofessional (SMI) ha plantejat elevar-lo de cara al 2026 en 37 euros al mes (1.221 euros mensuals en 14 pagues) si es decideix que continuï exempt de tributació, o en 56 euros al mes (fins als 1.240 euros) si s'opta per la seva tributació en l'IRPF, segons ha avançat aquest dijous El País i ha pogut confirmar l'ARA. Actualment, el sou mínim està fixat en 1.184 euros al mes en 14 pagues.

Les patronals CEOE i Cepyme han acordat aquest dimarts plantejar una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) de l'1,5% per al 2026, fet que suposa arribar als 1.202 euros bruts al mes en 14 mensualitats (16.824 euros bruts anuals). Les organitzacions han assegurat que aquesta pujada està en línia amb la prevista per als empleats públics per al pròxim any i que coincideix "amb els objectius de la directiva europea de salaris mínims". Fa unes setmanes els sindicats CCOO i UGT van proposar apujar un 7,5% l'SMI, fins als 1.273 euros bruts al mes, i incloure per primer cop la tributació per l'IRPF. Per la seva banda, el comitè d'experts convocat pel ministeri de Treball encara no ha fet la seva proposta.

Els dos sindicats majoritaris mouen fitxa de cara a una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) el 2026. CCOO i la UGT han posat negre sobre blanc la seva proposta de cara a una negociació amb el govern espanyol i la patronal: apujar un 7,5% l'SMI, fins als 1.273 euros bruts al mes, i incloure per primer cop la tributació per l'IRPF. L'increment suposa apujar 89 euros el salari mínim actual, situat en 1.184 euros bruts al mes en catorze pagues, tal com han detallat el secretari d'acció sindical de CCOO, Javier Pacheco, i el secretari general de política sindical de la UGT, Fernando Luján, en roda de premsa aquest dimarts. Els dos representants sindicals han defensat que la pujada de l'SMI per al 2026 ha de ser "contundent i important".

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), ha demanat a la comissió d'experts sobre el salari mínim interprofessional (SMI) que plantegin dos increments diferents per al 2026: una pujada que no incorpori l'IRPF, i una altra en què sí que es tingui en compte aquesta tributació. D'aquesta manera, Díaz esquiva el xoc que es va produir amb el ministeri d'Hisenda amb la pujada d'aquest 2025. La titular d'aquesta cartera, María Jesús Montero (PSOE), va plantejar que amb l'últim increment aprovat els receptors d'aquesta renda ja havien de tributar per aquest impost, cosa que l'equip de Díaz va rebutjar. Finalment, la batalla va acabar amb una deducció per als perceptors de l'SMI perquè no paguessin IRPF.

La inflació dels anys immediatament posteriors a la pandèmia va erosionar la capacitat adquisitiva de les famílies, i en la majoria d'economies avançades els sous encara no s'han recuperat. Segons un informe de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE, l'organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món), el tercer trimestre de l'any passat, els sous havien recuperat la capacitat de compra que tenien el 2020 en només 12 dels 33 països més avançats.

Junts i el PSOE registraven a principis de març la llei que ha de permetre que l'Estat delegui a Catalunya les competències en immigració. Els dos grups van recórrer a l'article 150.2 de la Constitució per materialitzar una de les exigències del partit de Carles Puigdemont per continuar apuntalant la governabilitat de l'Estat. Ara és ERC qui també vol acollir-se a aquest precepte constitucional, però en el seu cas perquè Catalunya pugui regular el seu propi salari mínim interprofessional. Els republicans, de fet, ja hi han posat una xifra: volen que s'elevi fins als 1.420 euros –a tot l'Estat ara és de 1.184 euros–. La via que proposen hauria d'anar acompanyada, defensa Esquerra, d'un canvi també a l'Estatut dels Treballadors, en concret de l'article 27 que detalla que és el govern estatal qui té la potestat per fixar-ne la xifra.

Fumata blanca. La ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), i la ministra d'Hisenda (PSOE), María Jesús Montero, han arribat a un acord per adaptar l'IRPF dels treballadors que cobren el salari mínim interprofessional (SMI) aquest 2025, tal com han anunciat des del ministeri de Treball i confirmen des d'Hisenda. Finalment, els perceptors del salari mínim que es veien afectats per aquest impost (un 20% del total) es podran beneficiar d'una "deducció específica" que evitarà que hagin de pagar per l'IRPF. Segons Hisenda, això tindrà un impacte d'uns 200 milions d'euros.

Els dos socis del govern espanyol, PSOE i Sumar, busquen la fórmula per evitar que aquells treballadors que cobren el salari mínim interprofessional (SMI) hagin de tributar per l'IRPF. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), i la de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), continuen negociat per arribar a una entesa sobre una qüestió que ha suposat un dels xocs més tensos de l'any, tal com va quedar evidenciat en una roda de premsa posterior a un consell de ministres. "Confia arribar a un acord els pròxims dies", ha confirmat Montero en roda de premsa aquest dijous.

Assisteixo estupefacta al debat aquest entre el PSOE, que ha apujat un 61% el salari mínim interprofessional, i els seus socis de Sumar, que estan en contra que aquesta pujada tingui la retenció d’IRPF. Pel que sembla —ens ho explicaven els brillants Ot Serra i Andrea Zamorano, a l’ARA–, es veu que cada any, quan es proposa quin serà aquest mínim salari, hi ha un “acord polític” perquè no assoleixi el nou llindar i no tributi, però aquesta vegada “Hisenda ha tirat pel dret”. El líder del PP ha dit: “Quedar-se amb la meitat de la pujada de l’SMI ni és progressista ni és justícia social".

La decisió de fer tributar per l'IRPF el salari mínim interprofessional (SMI) ha portat a un xoc polític entre el PSOE i Sumar. Però, ben bé, de què discuteixen? A finals de gener la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va anunciar un augment de 50 euros al mes del salari mínim. D'aquesta manera, es passava dels 1.134 euros mensuals del 2024 als 1.184 d'enguany –sobre 14 pagues– després d'arribar a un pacte amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, que no tenia el vistiplau de la patronal CEOE. Aquesta pujada, però, no ha estat el punt de tensió. La discussió arriba per la negativa de María Jesús Montero, ministra de Treball, de no apujar el mínim exempt d'IRPF perquè els que cobrin el salari mínim en quedin exempts.