Com ja va passar amb la interlocutòria de Pablo Llarena sobre les euroordres, el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha convertit la seva adaptació de la condemna als líders del Procés al nou Codi Penal en un al·legat polític i, a sobre, ignora la reforma. Però no per esperada és menys greu, aquesta manera de procedir de la judicatura espanyola, que en els últims anys s'ha convertit en un actor polític més i ha atacat, quan li ha convingut, el govern de Pedro Sánchez i l'independentisme. On és la separació de poders? On és el respecte a la voluntat popular expressada a les urnes?

L'any ha començat com tocava, amb una flaire electoral que ho envaeix tot. No hi ha un pam d'espai públic que no s'aprofiti per a les topades, en una contínua representació on per sort o per desgràcia tothom fa el seu paper seguint pautes previsibles. Inclòs, ben mirat, el cas de Castella i Lleó, on Vox ha explotat la falta d'autoritat del president del PP, Fernández Mañueco, fent víctimes de la seva estratègia les dones embarassades. El factor sorpresa haurà d'aparèixer en algun moment, però per ara es va seguint el guió com podia resultar imaginable. Això val tant pel que fa a l'evolució del diàleg institucional entre el govern espanyol i la Generalitat com per a la gestió general de l'executiu de Pedro Sánchez i les respostes que rep del PP d'Alberto Núñez Feijóo. A la Moncloa estan molt satisfets de la cimera hispano-francesa de Barcelona. L'expectativa ara és que s'acabin pactant els pressupostos de la Generalitat amb el PSC.

Seguir les propostes de reforma del Codi Penal recorda aquests dies el Carrusel Deportivo dels diumenges de la nostra infància. Cal estar atent al minut i resultat. I a vegades ni així n'estem assabentats. De cop, el govern vol eliminar el delicte de sedició, rebaixar parcialment les penes en el de malversació i arreglar el desgavell de la llei del només sí és sí. I cada dia ho fa de manera diferent.

La reforma del delicte de malversació és l'última mesura que Esquerra ha arrencat al PSOE en l'àmbit de la "desjudicialització", és a dir, en el camp de pal·liar les conseqüències penals del referèndum de l'1-O. Aquest és un dels objectius de la taula de diàleg –de l'autodeterminació el govern espanyol no en vol sentir ni a parlar– i el propòsit dels impulsors de la modificació del Codi Penal. Ara bé, ¿a qui beneficiarà aquest últim canvi, que se suma a la derogació de la sedició? ¿Evitarà que més càrrecs independentistes entrin a la presó per l'1-O? Els experts consultats per l'ARA s'imposen la prudència perquè adverteixen que tot dependrà de com interpretin els jutges el nou Codi Penal, però coincideixen que els encausats per l'1-O es podrien acabar beneficiant d'una rebaixa de penes. Si ara la pena per malversació és de fins a 12 anys de presó sense distinció si hi ha hagut o no lucre personal, amb el nou Codi Penal, que distingeix en els dos supòsits i introdueix el "desviament irregular" de fons públics quan es tracta d'una administració deslleial, es podrien enfrontar a un màxim de quatre anys de presó i sis d'inhabilitació. O fins i tot podrien aparcar les penes de presó si interpretessin que, tot i el "desviament irregular", no hi va haver un "dany" o un "entorpiment greu" del servei públic en l'1-O, ja que en aquest supòsit la nova llei preveu una multa i tres anys d'inhabilitació.

Pedro Sánchez té pressa per tancar la carpeta catalana i aquesta velocitat s’ha traslladat al Congrés de Diputats, on no s’havia vist mai una reforma exprés de tanta profunditat com la del Codi Penal. Aquest dimarts al matí, en plena cursa per aprovar el text en la ponència, la diputada de la CUP Mireia Vehí ha hagut de demanar temps mort perquè ja no sabia ni què estava votant. A la Moncloa també volen passar el tràngol com més aviat millor, aprofitant que la població està pensant més en els regals de Nadal que en la sedició: “No creiem que el que estem fent tingui cost, la gent ho entén com a part de la política de desinflamació de Catalunya que tants bons resultats està donant. La prova és que Catalunya ja no preocupa a ningú”.

Si no hi ha sorpreses d'última hora, la reforma del Codi Penal hauria de superar aquesta mateixa setmana la prova del cotó al Congrés de Diputats. El PSOE i Unides Podem, pel que fa als desordres públics, i els socialistes i els republicans, en referència a la malversació, han presentat aquest dilluns les esmenes que haurien de trobar els vots necessaris en la majoria de la investidura. La triple dreta, Junts i la CUP ja han comunicat que no s'hi sumaran, els primers per veure-les excessives i els independentistes perquè interpreten que són insuficients. Quins són definitivament els canvis?

A Pedro Sánchez i a Salvador Illa no els preocupa gens la reforma del Codi Penal. Aquests dies n’hem debatut molt, sobre la derogació/reforma del delicte de sedició, una qüestió en la qual insisteixo que caldria que els juristes fessin més cas del diccionari si realment es vol posar límits als jutges: si parlem d’”intimidació” en el sentit del diccionari, tots podem quedar empresonats tant si ens enfilem a un cotxe patrulla com si mirem malament un policia. Confio que puguin encara reparar un text que continua oferint totes les eines als jutges per imaginar “violències atmosfèriques” i castigar-les, però hi ha juristes que semblen haver-se abduït en el vocabulari de la professió i haver perdut de vista el món real. El món empíric, el de la ciència, el del sentit de les coses. Però dit això, i com deia al principi, crec que això no fa perdre la son al PSOE: ells estan per una altra cosa. Ells estan per preservar un mecanisme que sempre ha planat sobre tot el sistema: el delicte de decisió.

Començaré pel més evident. Abolir –no reformar– delictes anacrònics com la sedició és un acte degut en un estat democràtic que aspira a respectar els drets humans, especialment els drets de les minories i els grups dissidents. Les lleis que criminalitzen la sedició es remunten a règims polítics predemocràtics i van ser concebudes originalment per protegir monarques i governs autoritaris de qualsevol crítica o aixecament potencial del poble. Típicament, l'objectiu era condemnar qualsevol acte, publicació o opinió que es fes amb "intenció sediciosa" o "difamatòria". La tipificació legal incorporava elements subjectius de gran vaguetat, i això facilitava una aplicació arbitrària per part de jutges o altres operadors jurídics amb l'objectiu de silenciar o eliminar la crítica o l'oposició política, restringir la llibertat de premsa o limitar la llibertat d'expressió quan el seu objectiu era criticar els poders establers. La sedició, per exemple, va ser utilitzada pels britànics per suprimir la dissidència contra l'administració colonial a l'Índia i empresonar lluitadors per la independència com Mohandas K. Gandhi. Malauradament, a l’Índia independent, el delicte al qual Gandhi es va referir com "el príncep entre les seccions polítiques del Codi Penal Indi dissenyades per suprimir la llibertat dels ciutadans" no es va derogar i avui és el centre de les crítiques de defensors de drets humans. La raó? En ple retrocés democràtic i de gir cap a l'autoritarisme instigat pel primer ministre Narendra Modi, les imputacions per aquest delicte no han fet més que augmentar. Ara mateix hi ha més de deu mil persones acusades de sedició, entre les quals líders opositors, estudiants, periodistes, i acadèmics.

Resulta innegable que el procés sobiranista català s'ha convertit en una palanca de canvis a gran escala. Alguns d'aquests canvis són positius, d'altres no tant; però s'han remogut mentalitats i s'han alterat conceptes que semblaven inamovibles.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, tenia aquest dimarts una oportunitat d'or per rematar un Pedró Sánchez que acudia especialment afeblit després del fiasco de la llei del només sí és sí i en plena polèmica per la derogació del delicte de sedició, un autèntic casus belli per a la dreta política i judicial. Feijóo ha sortit en tromba sense estalviar qualificatius: "El seu és un govern en flames", "Mai Espanya ha tingut un govern com el seu", etc. Però com sempre li sol passar al polític gallec, un lapsus en el pitjor moment li ha esguerrat la posada en escena. "Tothom es vol escapar del seu govern, avui no han vingut ni els diputats de Podem!", ha dit sense adonar-se que allò no era el Congrés ni Podem té senadors. La bancada socialista i el mateix Pedro Sánchez han esclatat a riure i Feijóo ha hagut de matisar que es referia "als diputats que són ministres".

El PSC passa per un bon moment, el millor des dels tripartits, després d’haver superat la travessa del desert que li va suposar el Procés, amb totes les escissions i fugues que el van deixar amb la pell i l'os. Ara és la primera força al Parlament (i amb perspectives de participar d’alguna manera en la governabilitat), ocupa llocs molt rellevants a l’executiu de Sánchez (ministeris de Transport i Cultura, secretaria d’estat de comunicació), a l’aparell de l’Estat (Renfe, Aena, Indra...) i al PSOE (portaveu al Senat), i té bones expectatives de cara a les eleccions municipals, amb Barcelona entre cella i cella. 

Tornem als temps del bon esclau, de l’Oncle Tom agraït amb la condescendència de l’amo. Tornem als temps de les anades a Madrid on ens passen el raspall per l’espatlla, i d’on tornem eufòrics per les engrunes aconseguides, per la bijuteria de coloraines que ens han penjat al coll. Tornem al peix al cove, que ja se sap que quan fa mal temps no es pot menystenir ni un grapat de morralla.

Contradient els seus adversaris, el PSOE assegura que el president espanyol, Pedro Sánchez, actua no només sense parar atenció a les enquestes sinó assumint que algunes de les seves decisions sobre Catalunya el poden perjudicar. Per això el portaveu del partit al Congrés, Patxi López, va mostrar-se convençut que calia eliminar la sedició del Codi Penal "encara que costi vots". Però quants? Les enquestes apunten que l'independentisme no està entre els problemes que més inquieten els espanyols, molt més preocupats per l'economia o la sanitat. Això va donar espai als socialistes per concedir els indults als presos polítics el 2021 mitjançant una explosió controlada que va consistir en un acte solemne previ a les vacances estivals. L'impacte als sondejos de la decisió va ser aparentment escàs: no s'aprecien grans diferències en les preferències de vot dels ciutadans abans i després de prendre la decisió. ¿Passarà el mateix amb la reforma del Codi Penal?

La relació entre Esquerra i Junts per Catalunya després de la sortida del Govern ja era complicada, però arran de la reforma del Codi Penal pactada entre els republicans i el PSOE va pel camí d'enrarir-se encara una mica més. Sobretot pel que ha expressat el PSOE els últims dies: que es deroga la sedició i es crea el nou tipus penal de desordres públics agreujats per poder extradir l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Una possibilitat que Esquerra nega. Les diferents interpretacions del canvi legal han sigut la qüestió central del discurs del secretari general de Junts, Jordi Turull, davant del consell nacional del partit, reunit aquest dissabte al Prat del Llobregat. "Volem que Puigdemont torni en llibertat", s'ha reafirmat, i ha criticat els republicans per haver-los demanat que donin suport a la reforma després de les declaracions del govern espanyol: "Ens deixa perplexos [...]. Es pensen que ens hem begut l'enteniment?", ha insistit.

Sí, trobo que fa un novembre estrany. Massa calor. Però diuen que ens hi hem de començar a acostumar. Aquells estiuets de Sant Martí, dies de plàcid sol solet, que eren una treva de la fred i les boires, ara només existeixen en el record. Tot és sempre igual: hivern i estiu. Vivim en la monotonia i en la mediocritat. L’estiuet de Sant Martí no té cap sentit com a alleujament. Només és una cosa antiga que el canvi climàtic ens fa enyorar. Tot ha canviat. Hem entrat en una nova dimensió de gairebé tot. De la naturalesa, de la vida urbana, de les relacions interpersonals, de la política. Ara, per exemple, hi ha a Catalunya una gran excitació per aquest canvi jurídic que s’anuncia. La supressió de l’anomenat delicte de sedició. Tothom està molt content. Quina gran notícia! El senyor Sánchez i el senyor Aragonès exulten. La faula de diàleg ha donat el primer fruit. No sé si el president gran és un cínic i el president petit un il·lús. Però m’ho temo. No hi haurà cap derogació, serà només allò que els espanyols en diuen “los mismos perros con distintos collares”. Canvi de nom, però molt més ambigu que l’altre; reducció de pena, però pena, al cap i a la fi. I sobretot una adequació als codis europeus que es pensen que facilitarà l’extradició d’aquells que la justícia europea protegeix. El que volen els espanyols és l’empresonament de Puigdemont. Del fugado. Que pagui per l’horror que ha comès, per ser el capdavanter de la nefasta segregación d’un territori de la pàtria. Només de pensar que això és possible ja és un delicte. Encara que desactivés la independència proclamada és reu del crim més gran que es pot cometre a Espanya. S’ha d’empresonar com sigui. Que exultin doncs el cel i la terra, l’empresonament s’acosta. De fet, encara que el PP ho dissimuli, tots estan contents. Però si Sánchez està content, el PP ha de treure foc pels queixals. És el teatre de la política.

El dret no és una ciència exacta. Si les lleis es poguessin aplicar de forma automàtica, sense necessitat d’interpretar-les tenint en compte els fets concrets i el context normatiu, no ens caldrien els juristes ni els tribunals. Malgrat això, amb motiu de la proposta de modificació del Codi Penal per derogar el delicte de sedició, igual com passa amb el futbol, han sortit analistes de tota mena i condició que, sense ruboritzar-se i sense haver llegit cap text, han pontificat sobre les virtuts i els defectes d’aquesta mesura i ja saben, per a cada cas, quina és la resposta que donaran els tribunals.

Després de commemorar amb una nena filipina que érem 7.000 milions d’habitants al planeta l’any 2011, ara, al 2022, la criatura que representa que hem arribat als 8.000 milions és un nen de la República Dominicana. No sabia que s’escollissin nadons per marcar simbòlicament fites demogràfiques com la que diuen que acabem d’assolir, però al nen li han posat una minisamarreta espantosa. Amb els anys que han tingut no els costava res treballar una estona més en el disseny. Espero que quan sigui gran faci la queixa pertinent, que aquesta foto ha corregut per tot el món. Estètica a part, ja som 8.000 milions de persones. Sorprèn la sonoritat d’un número tan rodó. Naturalment que no som 8.000 milions de persones al planeta. Devem ser 7.678.974.986 o 8.000.124.345 o jo què sé. Les Nacions Unides tracten amb números rodons les grans xifres de la humanitat i això ens facilita la feina a les que tenim problemes numèrics. Però això, a part de ser imprecís, ens confirma més la idea que només som un número entre molts. Una matrícula. Això és bo per a la humilitat —els fums de segons qui contaminen més que un cotxe— i és dolent pel que fa als drets humans: si som números, no som tan humans. No és una bona notícia que el món estigui superpoblat, però sobretot no és una bona notícia que mentre augmenta la població també augmentin les desigualtats d’un sistema que està cremant els seus darrers cartutxos en la seva versió més salvatge.

La reforma del Codi Penal que impulsen el PSOE, Unides Podem i ERC té en la derogació de la sedició la seva mesura estrella, per bé que en vint-i-dues pàgines també reforma els desordres públics, introdueix el delicte d'ocultació del cadàver, toca el contraban d'armes i introdueix mesures contra la falsificació de l'euro. De moment no hi ha novetats pel que fa a la malversació, tot i que Esquerra i els comuns ja es preparen per esmenar-ho. Pretenen revertir el que el 2015 va introduir-hi el PP, en una reforma que avui torna a agafar protagonisme, malgrat que aleshores els canvis en la malversació passessin pràcticament desapercebuts. La presó permanent revisable es va emportar la gran majoria dels titulars i, si no, hi havia l'enduriment a l'enaltiment del terrorisme –pel qual s'ha condemnat, entre d'altres, els rapers Valtònyc i Pablo Hasél–, o l'edat de consentiment sexual, que passava dels tretze als setze anys.

Tres dies després que el PSOE i Unides Podem registressin al Congrés la proposta per derogar la sedició, la següent negociació que està en marxa és la de la reforma de la malversació, un delicte que també afecta condemnats, exiliats i processats en causes vinculades al Procés. Fins ara s'havia portat amb discreció, però aquest dilluns tots els actors implicats ho han reconegut obertament. El primer, el president de la Generalitat, Pere Aragonès: "Ara toca obrir aquesta batalla". El govern espanyol per ara s'hi posa bé, però no garanteix els vots del PSOE a l'espera de tancar un acord amb tota la seva lletra petita. La idea és que, mentre es tramiti al Congrés i al Senat la derogació de la sedició i els canvis en el delicte dels desordres públics agreujats, s'introdueixin esmenes per canviar també la malversació.