Des que el Barça va aprovar la remodelació del Camp Nou i el seu entorn en referèndum l'any 2014, el projecte ha anat augmentant de cost. El que en un inici havia de costar 600 milions d'euros, la directiva de Josep Maria Bartomeu, un any abans de dimitir, ja va pressupostar a l'alça: 815 milions. Un cop Joan Laporta va heretar el projecte, la despesa total es va disparar un 250% respecte a la previsió inicial, fins als 1.500 milions. Es calculava que les obres del Camp Nou pujarien fins als 900 milions, mentre que les del Palau Blaugrana s'enfilarien fins als 420 milions.

Novetat important a l'Espai Barça. Segons ha pogut confirmar aquest diari, el club blaugrana començarà a construir aquest mes de novembre l'anomenat Memorial, un espai concebut per homenatjar socis i aficionats de diverses generacions. En paral·lel a les obres de reforma de l'estadi, que està previst que es reobri al públic durant el segon trimestre (novembre-gener) d'aquesta temporada 2025-26, la idea és que els treballs per aixecar el memorial durin aproximadament un any, fins a finals del 2026. Lidera el projecte l'empresa egarenca Eternal Sports Memorial, que també s'encarrega de gestionar l'espai memorial de l'Espanyol a Cornellà-El Prat.

Malgrat els 17 milions de pèrdues que ha tingut el Barça a l'exercici 2024-2025, que comporten un total de 230 milions de pèrdues acumulades en el mandat de Joan Laporta, l'assemblea de socis compromissaris telemàtica, com era d'esperar, ha estat un passeig per al president blaugrana. Els socis compromissaris (han votat només 553 dels 4.641 que estaven citats) han aprovat els comptes amb 412 vots a favor, 84 en contra i 31 en blanc. També han aprovat el pressupost de la temporada 2025-2026, amb 1.075 milions d'ingressos i 5 milions de beneficis previstos (han votat 506 socis), amb 418 vots a favor, 55 en contra i 21 en blanc.

En un descampat de Santa Fe del Penedès, entre vinyes solitàries i l'autovia C-15, alguns trossos del nou Camp Nou esperen pacients per iniciar una segona vida. De ser part d'una de les obres més importants que s'estan realitzant actualment al sud d'Europa a un futur incert que tant els pot portar a convertir-se en una porta senyorial d'un bloc de pisos de l'Eixample com en la tauleta de nit que et compraràs la setmana vinent a l'Ikea.

"Els fills de Laporta encara hauran de fer front al deute del Barça", comentava fa poc un especialista en l'economia blaugrana. Ho deia metafòricament, perquè cap d'ells ha manifestat mai públicament la seva intenció de ser president del Barça algun dia. L'autor de la frase el que volia dir és que el club català ha arribat a un nivell d'endeutament tan alt i a tan llarg termini que l'hauran d'assumir les següents generacions de culers. Actualment el deute del Barça és d'uns 1.300 milions, sense comptar els 1.450 milions del finançament de l'Espai Barça, els quals es preveuen retornar fins al 2050 amb els beneficis que doni el Camp Nou remodelat i a ple rendiment.

L'atzagaiada més contundent de Laporta en relació amb l'Espai Barça no va ser la seva aparició protagonista a l'anunci d'un retorn al Camp Nou pel Trofeu Joan Gamper que mai es va produir. L'atzagaiada més contundent de Laporta en relació amb l'Espai Barça va tenir lloc el 8 d'octubre del 2021, quan encara no havien començat les obres de remodelació del Camp Nou. El president blaugrana aleshores va informar als micròfons de RAC1 que el primer equip masculí del Barça se n'aniria "un any a jugar al Johan Cruyff, amb 40.000 o 50.000 espectadors".

El futur Camp Nou treu fum. Centenars d'operaris de diferents països del món treballen aquests dies de compte enrere a l'estadi del Barça. Els torns de feina s'encadenen les 24 hores amb l'objectiu de reobrir parcialment el recinte a mitjans de setembre, coincidint amb el partit de Lliga contra el València. Aquest és el pla que es manté als despatxos de l'entitat i de Limak des del desencís associat al trofeu Joan Gamper, que finalment es va haver de jugar a l'Estadi Johan Cruyff per l'endarreriment de les obres.

Després de diversos ajornaments, el Barça va anunciar que la tornada al renovat Camp Nou seria per al Trofeu Joan Gamper, el pròxim 10 d’agost, davant del Como de Cesc Fàbregas. Uns dies més tard, però, el club va comunicar que finalment no seria possible perquè no es van aconseguir els permisos necessaris. Ara, les obres continuen a contrarellotge, sempre amb l’objectiu de poder estrenar parcialment l’estadi en el primer partit de Lliga a casa, contra el València, a mitjans de setembre.

El Barça va anunciar a les xarxes socials, en un vídeo que tenia Joan Laporta com a protagonista, que el Camp Nou tornaria a obrir les portes per al Trofeu Joan Gamper el 10 d’agost. La idea del club és habilitar els dos primers anells i un aforament d’uns 60.000 espectadors. Tanmateix, a poc més d’un mes per al primer partit a l’estadi, no hi ha plena certesa que es pugui aconseguir.

El Barça ha anunciat aquest divendres que ha tancat una emissió de bons per un valor de 424 milions d’euros, fet que li permet refinançar un 40% del deute relacionat amb l’Espai Barça abans del retorn del primer equip masculí al Camp Nou el 10 d’agost per disputar-hi el Trofeu Joan Gamper. Amb la participació de Goldman Sachs, que vehicula l'operació des del punt de vista dels inversors, el Barça ha reconvertit a través de la mateixa estructura financera ja existent un total de 424 milions d’euros de deute utilitzat per a la construcció del nou estadi, els quals tenien un venciment inicial el 2028, cap a una nova estructura que es començarà a retornar l’any 2033 i s’acabarà de pagar el 2050.

La remodelació del Camp Nou i la generació d'interessos del finançament que està permetent tirar endavant les obres avancen en paral·lel. Aquesta és una de les maneres que tenen de fer negoci la vintena de fons d'inversió que han aportat crèdit perquè el Barça pugui afrontar el seu projecte més important del segle XXI. Segons la memòria del 2024 del fons de titulització de l'Espai Barça, publicada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aquesta primavera, el club blaugrana ja porta acumulats 132,4 milions d'euros d'interessos meritats (és a dir, encara no pagats) sense que encara s'hagi amortitzat res. Els primers 46,9 milions es van generar el 2023, i la resta, 85,5, el 2024.

Els moviments trepidants dels futbolistes del Barça en el terreny de joc han deixat pas a les corredisses als despatxos d'Aristides Maillol. Mentre es van tancant renovacions de jugadors, amb la de Lamine Yamal brillant a dalt de tot, al club no es perd de vista l'ombra de la gran espasa de Dàmocles que hi ha a l'horitzó en matèria financera: s'han de tornar uns 800 milions d'euros del finançament de les obres de l'Espai Barça abans del 2028. La xifra resulta dels bons (122,5 milions del primer venciment de l'operació), interessos i préstecs pont. Però aquesta previsió va pel camí de quedar desajustada perquè les obres de l'actiu que ha de permetre tornar els diners del finançament de l'Espai Barça, el Camp Nou remodelat, van amb un retard de gairebé un any.

Amb la gespa provisional instal·lada i les línies del camp pintades, tothom qui mira imatges de la remodelació del Camp Nou té la sensació que ja s'hi pot tornar a jugar a futbol. És just el que vol transmetre la junta directiva, que ha posat el compte enrere per al retorn a l'estadi i està donant tota la pressa del món a Limak perquè enllesteixi la feina aquest estiu. La intenció és tornar el cap de setmana del 9 i 10 d'agost per disputar-hi el Gamper, i convertir el torneig en una "prova pilot" –en paraules del president Joan Laporta. Ara bé, malgrat que les fonts oficials del Barça són molt optimistes amb la possibilitat de complir amb els terminis, la resta d'actors implicats són més escèptics.

L’elecció de Limak per a la remodelació del Camp Nou va generar sorpresa en el sector de la construcció. L’empresa turca es va diferenciar de les altres que optaven a la licitació perquè prometia escurçar terminis i executar l’obra a un preu molt assequible. Mentre les constructores espanyoles demanaven 1.300 milions d’euros, Limak es comprometia per escrit a fer-ho per menys de 1.000. Un caramel molt llaminer que el president Joan Laporta va acceptar de bon grat, i que, per a Limak, suposava la seva porta d’entrada a l'Europa occidental.

Que el Barça hagi demanat ampliar l'estada a Montjuïc fins a finals de maig no vol dir necessàriament que s'hagi d'acabar el curs a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Joan Laporta manté la promesa de tornar com més aviat millor i vol que el nou Camp Nou es reinauguri amb el clàssic del cap de setmana de l'11 de maig. El president executiu blaugrana prepara un cop d'efecte. De fet, en l'última reunió de junta va dir als directius que Limak havia donat garanties que això era possible. Les empreses que treballen en la reforma de l'Espai Barça han corroborat a l'ARA que es pot arribar a temps. L'exemple és que s'està retirant el material del terreny de joc i acabant d'instal·lar el drenatge, pas previ a plantar la gespa. Ningú ho pot garantir al 100%, tot i que segons els seus càlculs a l'abril poden donar per acabades les tasques a la primera i segona graderies. "Una altra cosa és que realment surti a compte...", afegeixen els operaris.

És divendres a la tarda, el sol es va ponent i un dels pisos situats a la dotzena planta d'un edifici del carrer Felipe de Paz, al barri barceloní de les Corts, encadena visites. Quan l'ARA arriba a la porta de l'habitatge, en surten dos joves que saluden tímidament. Èric Cerveto els acompanya al replà i quan ja no el poden sentir, diu: "Necessiten imatges per crear els seus continguts i jo de tant en tant els obro casa meva". Tenir les obres del Camp Nou a la vista des del balcó del pis que lloga amb la seva parella i un amic li ha canviat la vida. No fins al punt de deixar una feina que l'apassiona –business developer de maquinària industrial–, però sí per organitzar-se els dies a partir d'una iniciativa que l'ha dut a acumular milers de seguidors a diverses plataformes. El producte estrella, a causa del qual s'ha hagut de fer autònom per cobrar factures, no és gaire elaborat, però funciona com un tro: un streaming estàtic de l'evolució dels treballs per convertir l'estadi del Barça en una joia arquitectònica del segle XXI.

Joan Laporta va anunciar a principis de mes que el Barça tancarà l'exercici 2023-2024 –encara obert malgrat que formalment va finalitzar el 30 de juny– amb resultats ordinaris positius. Fonts oficials del club blaugrana han explicat posteriorment a l'ARA que "ara mateix s'està tancant l'exercici i s'auditarà sense més moviments amb la previsió de donar resultats ordinaris positius". És a dir, des de la cúpula del Barça es descarta que durant aquest mes de setembre es pugui tancar una renovació del contracte amb Nike o captar un nou inversor per a Barça Vision que l'auditor i la Lliga donin permís per encabir en els números 23-24. Tot està dat i beneït. A falta de l'aprovació dels comptes per part de l'auditor.

El Barça ha volgut fer un acte de transparència amb la reforma del Camp Nou. Amb 342 milions d'euros ja gastats –el 32% del total pressupostat– en les obres, el club ha mostrat una fotografia del que s'ha fet fins ara i del que s'espera fer els pròxims mesos. Amb tot, tal com ha informat l'ARA aquest dimarts, els responsables del projecte no han pogut respondre amb exactitud a la pregunta clau, que no és sinó saber la data en què l'estadi podrà tornar a acollir partits de futbol, encara que sigui amb l'aforament limitat. La posició oficial que es repeteix des de fa temps s'ha mantingut en la compareixença d'aquest dimecres.

El Barça ha comunicat aquest dimecres al matí pels seus canals de comunicació oficials que Iluminación Disano, empresa italiana especialitzada en la fabricació i disseny de solucions d’il·luminació, es converteix en proveïdor exclusiu en termes d'il·luminació de l’Espai Barça. L'acord serà per a sis temporades, i passarà a ser efectiu des de l’1 de juliol del 2025 fins al 30 de juny del 2031.

Quan es va dissenyar l'Espai Barça i es va començar a projectar un nou Palau Blaugrana, no es pensava tant en una pista de bàsquet com en un pavelló multiús. La idea era que pogués acollir grans espectacles que donessin un rendiment econòmic per a l'entitat, més enllà de la competició esportiva. El disseny ho evidencia: una de les graderies, la que està situada darrere la cistella, és considerablement més gran que les altres. Si quan es mira aquell esborrany, en comptes de pensar en un partit es pensa en un concert, la maqueta té tot el sentit del món. Laporta va heretar el projecte de la junta directiva de Bartomeu i va donar per bona la idea de fer un recinte híbrid per a esports i espectacles. De fet, quan Spotify va convertir-se en patrocinador blaugrana, fonts de les negociacions explicaven que la multinacional tenia molt interès en fer un pas més i donar nom al futur Palau un cop estigués acabat.