Manifestants a Seül demanen no només la dimissió del president Yoon Suk-yeol, sinó també la seva detenció per decretar la llei marcial i coquetejar amb els temps de la dictadura. Les manifestacions s'han succeït a ciutats d'arreu del país en forma de protesta, però també per celebrar que Corea del Sud continua sent una democràcia prou consolidada per no mirar el passat. Aquest dijous, s'ha fet públic que la policia ha obert una investigació per "insurrecció" contra el president Yoon per haver decretat la llei marcial i haver tret l'exèrcit al carrer, uns càrrecs que en aquest país es poden castigar fins i tot amb la pena de mort.

Demolicions de carreteres, llançament de globus amb escombraries, drons amb propaganda, i escalada d'amenaces verbals estan deteriorant les relacions entre les dues Corees fins a extrems desconeguts en la història recent. Pyongyang manté un joc de tensió amb els veïns del sud, als quals dijous passat va declarar formalment “estat hostil” en la Constitució nord-coreana. La mateixa setmana, l'enderrocament de les línies de carretera i ferrocarril que connecten amb el sud ha estat tota una demostració simbòlica que Kim Jong-un no contempla cap retrobament entre les dues Corees.

Alguns veïns de Corea del Sud han estat rebent aquesta setmana "regals" dels seus veïns del nord. En concret, Corea del Nord ha enviat cap aquest país més de 260 globus amb bosses de deixalles. És la resposta de Pyongyang a diferents campanyes d'organitzacions sud-coreanes que envien cap a Corea del Nord globus i ampolles amb propaganda contra el règim de Kim Jong-un, menjar, diners, medicines i discs durs amb música K-pop.

L'ONG Keun Saem ha anunciat a través de la seva pàgina de Facebook que reprèn públicament una activitat que feia més de deu anys que realitzava: llançar al mar ampolles de plàstic omplertes amb arròs perquè la marea les transporti des de les costes de Corea del Sud fins a les platges de Corea del Nord.

Kim Jong-un ha intensificat la retòrica de guerra en un moment en què ha fet més estreta la seva col·laboració amb Rússia. Experts dels Estats Units adverteixen que la situació a la península coreana és la més perillosa des del 1950. Cal veure si som només davant d'una nova provocació verbal del líder nord-coreà o si realment prepara el país per a una guerra.

El Park deu tenir uns 60 anys. No parla gaire, però li agrada sorprendre la gent amb el seu ocell. Una mena de periquito molt bonic que deixa a l’espatlla dels turistes. Aquests, despistats, se sorprenen quan noten un copet a l’esquena. Quan giren el cap troben un ocell de colors als morros. Molts creuen que el Park ho fa per guanyar diners. No és així. Simplement deixa l’ocell una estona, marxa a donar un volta i torna a buscar el seu amic alat. Sembla una escena còmica a la porta d’un preciós cafè hipster. Un petit edifici amb parets de vidre que permet veure el disseny minimalista de l’interior. A dins, una jove amb un pentinat modern prepara tota mena de cafès. Dutch black, flat white, affogatos... amb un bagel a la mà i un cafè amb dibuixos divertits, molts joves seuen als bancs i juguen amb l’ocell del Park, fent-se fotos per pujar a Instagram. Ningú diria que som en un lloc que Bill Clinton va definir com "la zona més terrorífica del món" el 1993. Som a la zona desmilitaritzada que separa les dues Corees, coneguda com la DMZ. Amb vistes a Corea del Nord, hi ha un cafè hipster.

La Gwija carrega el nadó mentre fuig de la guerra enmig d'una llarga corrua de refugiats. Al costat, el seu marit porta el fill gran a l'esquena. Ella s'aparta per donar el pit a la nena i ell li diu que l'espera amb el nen, que no trigui. Es miren, se somriuen i s'allunyen: ja no es tornaran a veure mai més. La guerra de Corea, que va tenir lloc entre el 1950 i el 1953, va deixar més de 130.000 persones separades de les seves famílies. Algunes van quedar atrapades a Corea del Nord, d'altres van aconseguir arribar fins a Corea del Sud. El tancament del país nord-coreà, que encara continua, impedeix des de fa dècades el retrobament de germans, pares, fills i amics. Molts han mort sense tornar a veure la seva família, i els que encara viuen tenen més de 70 anys.

De thrillers sobre la Guerra Freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica ja n’hem vist molts. Aquest monopoli dels relats d’espionatge (operat sobretot des de Hollywood) ens pot fer oblidar que, mentre Occident jugava al gat i gos amb el Teló d’Acer, a Corea la tensió s’esmolava entre la dictadura comunista del nord i els règims autoritaris, però més ben vistos per les potències capitalistes, que governaven al sud. Aquest és el context convuls que Lee Jung-jae, protagonista d'El juego del calamar, ha escollit per al seu debut en la direcció, Hunt. Caza al espía, en què també es reserva el rol central d’un responsable de les forces de seguretat sud-coreanes que competeix amb un company (que, per acabar-ho d’adobar, va ser el seu torturador) per localitzar un agent infiltrat del nord.

Nou àpex d'esperança de cara a la fi de la guerra entre Corea del Nord i Corea del Sud. Un anunci discret del president sud-coreà, Moon Jae-in, ha fet sortir a la llum que les dues Corees, la Xina i els Estats Units podrien haver pactat un principi d'acord per començar a negociar el punt final definitiu a un conflicte que ja fa més de setanta anys que dura. I és que les dues Corees segueixen tècnicament en guerra, perquè el conflicte armat que les va enfrontar entre el 1950 i el 1953 mai va ser substituït per un tractat de pau.

Corea del Nord assegura que aquest cap de setmana ha provat un nou míssil de creuer de llarg abast, un altre assaig armamentístic en ple estancament de les negociacions sobre desnuclearització amb els Estats Units. L'agència oficial KNCA, que parla de diversos projectils, assegura que les proves han sigut un "èxit", després que els míssils volessin durant més de dues hores sobre territori nord-coreà fins tocar els seus objectius, a uns 1.500 kilòmetres de distància.

La tensió entre Corea del Nord i Corea del Sud ja feia dies que augmentava, però aquest dimarts s'ha traspassat una línia vermella. El règim de Pyongyang ha fet volar pels aires l'oficina de relacions amb el Sud, a la ciutat fronterera de Kaesong. L'edifici, clau en el procés de distensió entre les dues Corees, ha quedat destruït. "Corea del Nord ha fet explotar l'oficina de Kaesong a les 14.49 [hora local, les 7.49 a Catalunya]", assegurava en un comunicat el ministeri que s'encarrega de les relacions intercoreanes.

El govern de Pyongyang va decidir ahir interrompre les comunicacions amb Corea del Sud, a qui ha titllat d'"enemic". El motiu implícit d'aquesta decisió és l'enviament de mig milió de pamflets que activistes contraris al règim de Kim Jong-un van fer al nord utilitzant globus.

Amb la treva signada amb la Xina per aturar la guerra comercial, Donald Trump se n'ha anat de la cimera del G-20 fent escala a Seül, on ha arribat aquest dissabte amb les expectatives de reunir-se amb el líder nord-coreà, Kim Jong-un, a la zona desmilitaritzada de la frontera (DMZ). El president nord-americà ha fet la proposta via Twitter: "Si el líder de Corea del Nord veu això, m'agradaria trobar-me a la frontera només per encaixar-nos les mans i saludar-nos", ha escrit a la seva xarxa social preferida i on acostuma a fer grans anuncis o a criticar rivals.

La llegenda negra de Kim Jong-un té un nou capítol que, com gairebé tot el que passa a Corea del Nord, és impossible de verificar. Els serveis d’espionatge de la veïna Corea del Sud han assegurat que el règim ha executat el responsable de l’organització de la segona cimera entre Donald Trump i el líder nord-coreà, que va acabar amb el refredament de les incipients relacions bilaterals entre els dos països. El diari sud-coreà Chosum va identificar ahir la nova víctima dels capricis de Kim com a Kim Hyok-chol, que va ser l’ambaixador nord-coreà a Espanya, i que hauria estat, suposadament, executat pel fracàs de la trobada a la ciutat vietnamita de Hanoi. El règim no li hauria perdonat que no sabés captar els missatges de la delegació nord-americana durant les trobades prèvies i que, per tant, Pyongyang tingués una estratègia errònia per encarar la cimera.

Kim Jong-un acaba el 2018 tal com el va començar: demanant més diàleg als fins fa menys de 12 mesos enemics acèrrims del règim. El líder nord-coreà ha enviat aquest diumenge una carta al president de Corea del Sud, Moon Jae-in, per demanar-li mantenir els esforços iniciats per superar la tensió entre els dos països i alliberar els seus pobles "de la por de la guerra". A la carta, Kim s'ofereix a mantenir "freqüentment" cimeres com les que han fet aquest any, en què s'han establert les bases per desnuclearitzar la Península, on encara és patent l'última frontera física de la Guerra Freda.

La informació personal d'un miler de nord-coreans que van desertar a Corea del Sud s'han filtrat després que un grup de 'hackers' anònims tinguessin accés a una base de dades de Hana, una agència oficial sud-coreana, segons ha informat el ministeri d'Unificació de Corea del Sud. De moment, cap grup s'ha atribuït el robatori de les dades, però els pirates sud-coreans han estat acusats amb anterioritat de saltar-se la seguretat d'institucions i empreses, com en el cas que va afectar l'estrena d'una pel·lícula de Sony.

Corea del Nord i del Sud han fet aquest dimecres un primer pas per a la reconnexió ferroviària: han celebrat una cerimònia simbòlica per inaugurar el projecte que ha de servir perquè els dos països tornin a estar connectats per tren i també per carretera. En l'acte també hi han participat representants de les Nacions Unides i de països veïns com Rússia, la Xina i Mongòlia, ja que la connexió ferroviària de les dues Corees podria servir per dur a terme un projecte molt més ambiciós que permetés connectar el ferrocarril intercoreà amb el transiberià, i crear així una ruta entre Corea i Europa.

Kim Jong-un ofereix desmantellar immediatament i amb supervisió internacional la base de llançament de míssils i es compromet a negociar la inutilització del complex nuclear de Yongbyon si Washington ofereix contrapartides. Satisfets i sense abandonar els somriures, el líder nord-coreà, Kim Jong-un, i el president de Corea del Sud, Moon Jae-in, s'han presentat aquest dimecres davant la premsa per anunciar un acord que, segons ells, conduirà a una península de Corea sense armes nuclears i eliminarà tota amenaça de guerra entre els dos països.

Corea del Nord i Corea del Sud han anunciat aquest dijous que els seus líders, Kim Jong-un i Moon Jae-in, es reuniran del 18 al 20 de setembre a Pyongyang per aprofundir en el desgel entre els dos països i desencallar el diàleg sobre desarmament nuclear amb els Estats Units, segons ha informat Chung Eui-yong, director de l'Oficina de Seguretat Nacional de Seül, que ha encapçalat la delegació a la capital nord-coreana, on ha preparat amb Kim els detalls de la cimera.

Tal com va prometre, Kim Jong-un ha destruït aquest dijous l'únic centre de proves nuclears de Corea del Nord, a Punggye-ri, al nord del país. Diversos mitjans internacionals, convidats pel règim a presenciar les detonacions, han informat al llarg de la jornada d'aquest esdeveniment històric, que, suposadament, significa un pas més en el procés de reconciliació entre les dues Corees i, en conseqüència, entre el règim nord-coreà i els Estats Units.