Ucraïna ha atacat el port de Feodòssia a la península de Crimea, sota control rus, i ha danyat un dels vaixells de la flota militar russa, el Novotxerkassk, segons han confirmat aquest dimarts al matí des del ministeri de Defensa rus. L'exèrcit ucraïnès assegurava poc abans haver destruït el vaixell de guerra amb els seus míssils de creuer. El governador rus de Crimea, Serguei Aksiónov, ha informat també que en l'atac ucraïnès al port ha mort una persona i dues més han resultat ferides. Segons el governador, sis edificis del port han estat danyats també en l'atac.

Tenim la sort de viure en una civilització que honora els difunts, encara que en alguns tanatoris del país situen el taüt arrambat a una paret, com si fos un escudeller, i no de cara a l’altar o l’equivalent, que és el més digne: ja ho corregiran. I no parlem dels recordatoris, que fan més pena de la que haurien de fer.

La contraofensiva ucraïnesa per recuperar territoris ocupats per les tropes de Vladímir Putin podria agafar embranzida els pròxims dies o setmanes, després que l'exèrcit de Kíiv hagi assegurat que ha superat la línia defensiva russa del front de Zaporíjia, al sud. La viceministra de Defensa d'Ucraïna, Hanna Maliar, ha anunciat oficialment aquest dilluns l'"alliberament" de Robotine, situada deu quilòmetres al sud de la línia de front, cosa que demostra que els soldats ucraïnesos han penetrat en zona ocupada i estan avançant.

Rússia ha acusat Ucraïna de perpetrar un atac amb dos drons aquest dilluns al matí sobre Moscou, que hauria malmès dos edificis, un d'ells prop del ministeri de Defensa. Tot i que no s'han registrats danys personals, l'atac a un edifici tan a prop del centre del poder militar rus té un cert valor simbòlic, mentre que l'altre dron ha fet esclatar les finestres dels dos pisos superiors d'un edifici d'oficines en un altre districte de Moscou, segons Reuters. Poc després, mitjans russos informaven de la caiguda d'un suposat tercer dron sobre un cementiri també a la regió de Moscou.

El ministeri d’Exteriors rus va acusar ahir els països occidentals de ser “responsables” de la mort d’un periodista rus, víctima d’un bombardeig a la regió de Zaporíjia, al sud d’Ucraïna, per haver proporcionat a Kíiv aquest armament polèmic, prohibit a la majoria de països del món per la seva crueltat contra la població civil. “Com a resultat d’un atac de l’exèrcit ucraïnès amb municions de fragmentació, quatre periodistes han resultat ferits en diversos nivells de gravetat”, deia l’exèrcit rus en un comunicat. El Kremlin va qualificar de “crim d’odi” la mort de Rostislav Jouravlev, reporter de l’agència de notícies russa Ria Novosti, i va prometre “una resposta” als responsables de l’agressió. “Tot indica que l’atac al grup de periodistes no es va dur a terme per casualitat”, assegurava el comunicat, segons el qual “els periodistes estaven reunint material per fer un reportatge” sobre bombardejos ucraïnesos amb “munició de dispersió” en assentaments de la regió de Zaporíjia.  

El territori de Crimea, ocupat per Rússia des del 2014, i la ciutat d'Odessa, port clau d'Ucraïna i fins ara sortida al mar de la majoria dels cereals que produeix el país, han concentrat en les últimes hores l'activitat militar en els diferents fronts oberts. De matinada, més de dues mil persones han hagut de ser evacuades de casa seva en quatre poblacions de la península sota dominació russa després que es produís un incendi que ha afectat el dipòsit de municions d'un camp d'entrenament de prop de Starí Krim, a 230 quilòmetres de la capital, Sebastòpol.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha anunciat aquest dilluns la finalització de l'acord per exportar cereals ucraïnesos a través del mar Negre. Ha afegit que Rússia tornarà a garantir el pacte quan es compleixin les demandes del seu país en relació amb la seguretat a la zona. De fet, l'anunci de Moscou ha arribat hores després que durant la matinada s'hagin registrat dues explosions al pont de Kertx, que uneix Rússia amb la Crimea ocupada des del 2014. Peskov, però, ha desvinculat l'atac de la decisió de tornar al bloqueig dels ports ucraïnesos. L'ONU ha advertit que "en pagaran el preu centenars de milions de persones amenaçades de fam i els consumidors que s'enfronten a una crisi mundial d'alça del cost de la vida".

Ucraïna ha atacat aquesta matinada amb drons marins el pont de l'estret de Kertx, que uneix la península ocupada de Crimea amb la regió russa de Krasnodar, i ha provocat almenys dues morts, segons el balanç de Rússia. El governador de la regió de Bélgorod, Viatxeslav Gladkov, ha detallat que les víctimes mortals són una parella i que la seva filla de 14 anys ha quedat ferida, tot i que la seva vida no està en perill. Tots tres estaven travessant el pont per anar cap a Crimea a passar les vacances, segons mitjans russos.

Comencem pel referent més vell dels tres que evocarem aquí. Molt abans que es parlés d'Euràsia, molt abans de l'ideòleg de l'actual imperialisme rus, Aleksandr Duguin, líder del partit neofeixista que porta justament aquest nom (Евразия; per cert, la semblança del seu logo amb el de Falange Española crida l'atenció), l'Imperi Otomà ja representava a la perfecció aquest concepte borrós. De fet, encara avui, Turquia té una part del seu territori a Europa i una altra a la península d'Anatòlia. Segons Marx, hi ha una manera asiàtica d'entendre les coses: quan parlava del "mode de producció asiàtic" i el distingia del romà i del germànic, es referia a aquesta especificitat, inseparable del que anomenava "despotisme asiàtic". Aquesta denominació més o menys racista fou substituïda després per l'escolàstica marxista per la més neutra "despotisme comunal". Els turcs, amb aquell imperi seu que anava des de Bòsnia fins al Caspi, tenien un costum denominat devşirme, clau per entendre una de les pitjors atrocitats que ha fet Putin, com veurem ara. L'Imperi Otomà reclutava a la força nens petits, en general d'entre sis a vuit anys, provinents dels territoris cristians de l'oest. La majoria acabaven pertanyent al cos militar dels geníssers. Molts provenien de famílies nobles europees. Algunes es convertien a l'islam per evitar, sovint infructuosament, aquest segrest. Estem parlant del segle XVI o XVII, posem per cas. Vladímir Putin, però, ha fet això en ple segle XXI. La xifra oficial és de 16.200 infants segrestats.

El president rus, Vladímir Putin, ha fet una visita sorpresa aquest dissabte a Crimea, coincidint amb el novè aniversari de l'annexió il·legal de la península ucraïnesa, segons han informat mitjans estatals. Ha fet el viatge l'endemà que el Tribunal Penal Internacional emetés una ordre d'arrest contra ell acusant-lo de ser responsable de crims de guerra comesos a Ucraïna.

Aquest any 2022 hem commemorat el 30è aniversari de l'inici de la Guerra de Bòsnia. Aquella guerra no va acabar arran d'una negociació bilateral entre els bel·ligerants sinó com a conseqüència d'un dictat de la comunitat internacional i dels Estats Units en particular; no és estrany que els acords de pau no es cuinessin a Sarajevo ni a Belgrad sinó a Ohio i se signessin posteriorment a París.

El pont de l'estret de Kertx, que uneix la península ucraïnesa de Crimea (annexionada per Rússia el 2014) i la regió russa de Krasnodar, ha quedat parcialment destruït aquest dissabte. Les autoritats antiterroristes russes han atribuït el col·lapse del pont a l'explosió d'un camió, mentre que Ucraïna ho ha celebrat sense fer referència a la causa. Aquesta explosió suposa un contratemps molt significatiu per a Moscou, ja que talla una de les principals rutes de subministrament per a l'exèrcit rus, especialment al front sud, on les tropes ucraïneses estan duent a terme una contraofensiva per recuperar el terreny ocupat a la regió de Kherson durant les primeres setmanes de la invasió. A més, el pont es va convertir en un dels símbols de poder de Vladímir Putin després d'annexionar-se Crimea.

Un dron ha atacat aquest dissabte la seu de l'estat major de la flota russa del mar Negre al port de Sebastòpol, a l'annexionada península de Crimea. L'atac no ha causat víctimes, segons ha informat el governador de la ciutat, Mikhaïl Razvozhaev. L'aparell ha estat abatut per la defensa antiaèria russa. En els darrers dies, Crimea ha estat l'objectiu de diversos atacs contra instal·lacions militars, que Rússia ha atribuït a un grup ucraïnès de sabotejadors.

Moscou ho ha admès: està patint actes hostils rere les línies russes, dins la fortificada península de Crimea. El ministeri de Defensa rus ha reconegut en un comunicat aquest dimarts al migdia que un dipòsit de municions provisional a prop de la localitat de Djankoi, al nord de Crimea, ha patit un "sabotatge" que també ha afectat una línia de tren, una estació elèctrica i edificis d'habitatges. Al matí les autoritats locals de la península, annexionada il·legalment per Rússia el 2014, havien anunciat una gran explosió en un magatzem d'armes, situat a uns 200 kilòmetres del front, que hauria deixat dos civils ferits i hauria obligat a evacuar 3.000 persones en un radi de diversos quilòmetres. L'acció és un nou cop contra l'exèrcit rus, justament una setmana després que un bombardeig en una base aèria de Crimea destruís diversos avions de guerra russos, tot i que aleshores Moscou va parlar d'una negligència d'un soldat que manipulava explosius.

Bany de masses de Vladímir Putin per commemorar el vuitè aniversari de l'annexió a Crimea per part de la seva Rússia. També per defensar la guerra a Ucraïna. Prop de 80.000 persones han rebut el president, erigit en gran estrella de l'esdeveniment, a l'estadi de futbol Lujnikí, que va acollir la final de la copa del món el 2018. Sota el lema "Per Rússia, per un món sense nazisme", s'ha organitzat un concert seguit per 200.000 persones més a l'exterior del recinte. Les graderies i el voltant de l'estadi, pleníssimes de banderes russes. Aclamat constantment per un públic gairebé embogit, Putin ha subratllat que la invasió contra els veïns ucraïnesos és una missió "alliberadora". També ha fet referència a la Bíblia per justificar l’ofensiva. "Alliberar la gent del patiment, del genocidi, és la principal motivació de l'operació militar que ha començat al Donbass i a Ucraïna. Aquest és l'objectiu. Sabeu? Recordo aquestes paraules de la Bíblia: «No hi ha més amor que algú que dona la seva ànima pels seus amics», ha assegurat. A més del líder rus, també hi han assistit altres grans veus de l’oficialisme putinià, com Serguei Lavrov, ministre d’Assumptes Exteriors; Margarita Simonian, directora del canal estatal RT, i Dmitri Peskov, el portaveu del Kremlin.

“Crimea és Ucraïna”, ha afirmat aquest dilluns al matí el president del Consell Europeu, Charles Michel, durant la cimera inaugural de la Plataforma de Crimea. “Soc aquí per reafirmar la postura indestructible de la UE: no reconeixem i no reconeixerem l’annexió il·legal de Crimea i Sebastopol per part de Rússia”, ha remarcat.

Confús episodi en aigües del mar Negre prop de la península de Crimea. Mentre que les autoritats militars russes han informat aquest migdia de dimecres que un vaixell i un avió de combat de la Federació han disparat foc real d'advertiment a prop d’un destructor britànic que solcava el mar Negre, el ministeri de Defensa britànic ho ha negat.

Almenys deu persones han mort aquest dilluns en l'incendi de dos vaixells amb bandera tanzana que ha tingut lloc a l'estret de Kerch, que uneix els mars Negre i Azov i que separa Crimea de Rússia. "En aquests moments sabem que han mort deu persones i catorze més han estat rescatades. Desconeixem la sort de set mariners", diu el comunicat de l'Agència Federal de Transport Marítim i Fluvial russa, que patrulla la zona.

Almenys 18 persones han mort i prop de 50 han quedat ferides en l'explosió d'una bomba en un institut de Crimea, segons ha informat el govern rus.

El president rus, Vladímir Putin, s'ha posat aquest dimarts al volant d'un camió d'alt tonatge per inaugurar la nova carretera que connecta Rússia i Crimea: un pont de 19 quilòmetres, amb carretera i via fèrria, que unirà la península annexionada a Rússia l'any 2014 amb la xarxa de transport continental russa. Un nou desafiament a Ucraïna que ja va advertir que la construcció és una falta de respecte a la legalitat internacional, que encara considera Crimea ucraïnesa.