Alberto Núñez Feijóo continua alertant d'un panorama apocalíptic a Espanya per la nova legislatura comandada de nou per Pedro Sánchez. Després d'haver afirmat dimarts des de la tribuna del Congrés que el debat de l'amnistia era "la sessió més trista i decadent des del 23-F", aquest dijous ha continuat la seva campanya a Brussel·les en contra del govern de coalició. No només pels acords amb Junts i Esquerra sinó també per l'aliança amb EH Bildu a Pamplona per desbancar UPN de l'alcaldia i pel discurs d'ahir de Pedro Sánchez a Estrasburg. "Estem avergonyits", ha afirmat. Per a Feijóo, tot plegat "inaugura el pitjor moment de la democràcia espanyola": ho és per "l'amnistia, les comissions per investigar els jutges i aquest acord miserable amb un partit hereu d'una banda terrorista". Això és el que ha traslladat el líder del PP als seus col·legues conservadors en una reunió a Brussel·les, mentre que a la tarda també es trobarà amb la comissària encarregada de l'estat de dret a la Unió, Věra Jourová, per parlar de l'amnistia.

Encara falta un any per a les eleccions europees, però ja hi ha acostaments polítics en marxa i possibles aliances en construcció pensant en el futur repartiment de poder a les institucions comunitàries. L’actual Parlament Europeu “és molt més ideològic que els anteriors”, reconeix un alt funcionari de l’Eurocambra, i aquesta politització s’ha traduït en un afebliment de la tradicional gran coalició que durant dècades va garantir el repartiment de poder entre democratacristians i socialdemòcrates a Brussel·les.

Els Vint-i-vuit es reuneixen aquest diumenge a Brussel·les en una cimera en què ha de quedar tancat el nou organigrama de la Unió Europea per als pròxims cinc anys, però, malgrat que les famílies polítiques amb representació a la cambra d'Estrasburg i els líders de cada país negocien des de fa dos mesos, arriben a la trobada sense consens. La reunió ha començat amb retard perquè les consultes continuen.

Les diferències entre el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, i el Partit Popular Europeu (família a la qual encara pertany el seu partit) semblen cada vegada més insalvables. Aquest dilluns Orbán ha assegurat que ja no dona suport al candidat a presidir la Comissió Europea dels conservadors europeus, l'alemany Manfred Weber, del partit de la cancellera alemanya Angela Merkel. Ho ha explicat a més en una roda de premsa al costat de l'ultranacionalista austríac Heinz-Christian Strache, vicecanceller d'Àustria, on el 2017 es va formar el primer govern de coalició entre conservadors i ultres d'Europa.

El gir autoritari del primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, i el seu partit Fidesz, van acabar de posar entre les cordes la seva família política, el Partit Popular Europeu, fa unes setmanes quan va atacar frontalment el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker (també del PPE), amb una campanya emesa des del mateix govern hongarès. Aquest va ser el detonant que ha portat el PPE a decidir aquest dimecres la suspensió de les capacitats del Fidesz com a membre d'aquesta família política conservadora. Així ho ha anunciat el líder del grup parlamentari al Parlament Europeu, Manfred Weber, en una roda de premsa posterior a una llarga assemblea del partit convocada per debatre sobre l'expulsió del partit d'Orbán.

La deriva autoritària del primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, ja fa temps que genera malestar al Partit Popular Europeu. A finals de l'any passat, el mateix president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, anticipava que el Fidesz (partit d'Orbán) "ja no té un lloc al PPE". Però havia resistit fins ara, fins i tot després de veure com l'Eurocambra votava a favor de castigar-lo per la deriva antidemocràtica. Però Orbán ha traspassat la línia vermella, com ha dit en una entrevista aquest dimarts al 'Die Welt' el president del PPE, Joseph Daul. A més, el mateix Daul va avançar que ja són una dotzena de partits de nou països diferents els que han sol·licitat formalment que es debati l'expulsió del Fidesz el 20 de març.

El Fidesz, la formació del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, seguirà formant part del Partit Popular Europeu. “En una família es pot discrepar, però sempre ens fem costat”, va dir ahir Orbán davant el ple del PPE reunit a Hèlsinki per triar el seu futur candidat a president de la Comissió Europea. Una vegada més, Orbán se surt amb la seva. Setmanes de debat sobre el futur del Fidesz, i la humiliació política de veure com l’Eurocambra votava a favor d’aplicar-li l’article 7 del Tractat per sancionar la seva deriva antidemocràtica, van quedar ahir silenciades. Com també hi van quedar les declaracions de fa quinze dies de l’actual cap de l’executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, en què advertia que Orbán “ja no té un lloc” al PPE.

El Partit Popular Europeu ha expressat el seu suport a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya per part del govern de Mariano Rajoy i ha condemnat l'intent de "secessió il·legal" a Catalunya, segons ha informat Efe. La família conservadora ha reunit uns 700 delegats aquest dimecres a Hèlsinki i ha aprovat un text impulsat pel PP de Pablo Casado, en el qual es posa de manifest que els "intents catalans de secessió són contraris a la llei i la democràcia", i subratlla: "Condemnem tota secessió il·legal com a alteració política de la realitat, contrària a la llei i la democràcia en si mateixa".

El Partit Popular ha decidit obrir un expedient informatiu al senador popular Pedro Agramunt, després que l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (APCE) el convidés ahir a deixar el seu lloc en aquest òrgan davant un informe que constatava sospites de corrupció en les seves activitats.

“Tant de bo pogués fer aquestes coses, però jo ja no estic per això”. En to de broma Pedro Agramunt, expresident de l’assemblea del Consell d’Europa i actual senador del Partit Popular, negava ahir que hagués estat subornat amb prostitutes a canvi d’amagar la brutalitat del règim de l’Azerbaidjan. Una ironia que explica el tarannà d’un perenne dirigent que l’any 1990 va arribar a ser candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana i que 38 anys després continua ostentant càrrecs polítics.

L'expresident de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa (APCE) i senador del Partit Popular, el valencià Pedro Agramunt, ha assegurat que l'informe que l'involucra en activitats corruptes per haver amagat presumptament la brutalitat del règim de l'Azerbaidjan es basa en "falsedats", i que està estudiant la possibilitat d'emprendre accions legals per protegir el seu honor. En un comunicat, Agramunt ha negat les informacions del text difós ahir en què s'assegura que hi ha "fortes sospites" que el polític valencià "va formar part d'una activitat corrupta", tot i que el document admet no disposar "d'evidències clares".

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assegurat que "en el moment de la crisi catalana [en referència a la celebració del referèndum de l'1-O], Espanya va patir "una operació híbrida" destinada no tant a "afavorir l'independentisme a dins de l'Estat, sinó a influir en una opinió global". L'objectiu, segons la dirigent del Partit Popular, va ser difondre "la imatge d'una Espanya i d'una Europa internament fracturades i amb poca capacitat de resposta".

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha subratllat la importància de defensar "la unitat de la pàtria" tant l'europea com la d'Espanya i la d'Itàlia. En aquest sentit, ha subratllat: "No hi ha moltes petites pàtries, n'hi ha una que es diu el meu país, Itàlia, i per a vosaltres la que es diu Espanya". Així s'ha pronunciat Tajani durant la seva intervenció en les jornades que el grup popular europeu celebra avui i demà a València.

La vicepresidenta del govern espanyol i ministra de la Presidència, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assenyalat aquest dijous sobre la candidatura de Jordi Sànchez a presidir la Generalitat que el diputat "és a la presó" i que Catalunya "mereix un governant que es pugui dedicar íntegrament a fer que aquesta comunitat recuperi el lloc que sempre ha tingut i no hauria d'haver perdut per la irresponsabilitat dels independentistes". En aquest sentit, Sáenz de Santamaría ha remarcat que una persona a la presó "no és la més indicada".

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest migdia que el futur i el benestar d'Europa passen per superar els "fantasmes del passat" que representen "el nacionalisme excloent" i que per al cap de l'executiu són una "nova versió del populisme". Rajoy ha fet aquestes declaracions en la trobada que el grup popular Europeu celebra avui i demà a València.

La ministra de Defensa i secretària general del Partit Popular espanyol, María Dolores de Cospedal, ha inaugurat aquest matí la trobada que el Grup Popular Europeu celebrarà avui i demà a València. Amb un llaç lila a la solapa, Cospedal ha iniciat el seu parlament llegint un manifest consensuat pels conservadors europeus amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona. El text reclama la "necessària" millora dels sous de les dones i un accés més fàcil a les guarderies escolars, així com la garantia dels drets reproductius. "És del tot increïble que les dones ben formades guanyin menys que els homes", ha subratllat de Cospedal, que també ha afegit que aquesta situació provoca "pensions un 40% més baixes”. La dirigent popular ha tancat la seva intervenció reclamant la fi de “la violència física, domèstica i sexual”.

Maïté Sanchez-Schmid, eurodiputada nord-catalana per la UMP, assegura que Europa "mai ha tancat les portes" a una eventual Catalunya independent. Recorda que si els actuals tractats no contemplen l'adhesió de nous països que abans formaven part d'un estat membre és perquè fins ara no s'ha donat el cas, però que arribat el moment l'organisme s'adaptarà al nou escenari "com ha fet des de la seva fundació".

El president espanyol, Mariano Rajoy, no té sort en els esdeveniments internacionals. Després que el juny de 2012 fos presentat per error com a president de les illes Salomó en una assemblea de l'ONU, aquest divendres l'organització del congrés del Partit Popular Europeu que se celebra a Dublín s'ha equivocat a l'hora de projectar el seu nom en una pantalla, on ha aparegut com a Mariano Rayor. Com passa en aquestes ocasions, l'error ha estat molt comentat a les xarxes socials i a Twitter, on s'ha creat el 'hashtag' #MarianoRayor.