La Nassima arriba a l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) de Girona amb la llengua fora. Tenia cita a les deu del matí i són passats un quart d'onze. "Aquest matí he anat a treballar i estava convençuda que la cita era per demà... Ja no sé ni quin dia visc de malament que ho estic passant per tot això de la preinscripció dels nens", exclama. És mare soltera, té tres fills, el del mig és autista i fa tres anys ja va ensumar-se la situació d'aquests dies. Va ser quan va batallar de valent amb el departament d'Educació perquè el gran, que ara té 14 anys, no comencés l'ESO al centre només per a nois de l'Opus Dei a Girona, el Col·legi Bell-lloc. "Jo volia anar a la pública –exclama–, però llavors no em van donar alternativa i ara ja et pots espavilar. Ja veig que el gran haurà d’anar a estudiar a l’altra punta de la ciutat, perquè no hi ha més opcions ni places".

Recordo l’angoixa de la primera vegada que vam prematricular el meu fill gran a l’escola. Com la majoria de pares volíem triar la millor opció, per això vam valorar la proximitat de casa i les instal·lacions, sense oblidar la importància del factor humà i l’acadèmic. D’escoles en vam mirar unes quantes, de públiques i de privades. La veritat és que em vaig sentir més còmode a les públiques. Sempre he volgut creure en la necessitat de disposar de bons centres públics, encara que en alguns instituts on he treballat mai hi hauria dut els fills. L’entorn, les famílies i els companys dels meus fills per a mi són elements clau. Vam tenir plaça a l’escola que volíem, però, ironies de la vida, al cap d’un mes vam haver de canviar perquè ens vam mudar i ens quedava massa lluny.

La consellera d'Educació, Esther Niubó, va anunciar dilluns que només des de l'inici del curs 2024-2025 fins a 74.328 alumnes nous han ingressat al sistema educatiu català fora del període ordinari de matriculació. És el que es coneix com a procés de matrícula viva i, bàsicament, és la via per escolaritzar alumnes que, pel motiu que sigui, han hagut de canviar d'escola o institut a mig curs o bé alumnes que arriben a Catalunya un cop el curs ja ha començat i ingressen per primera vegada al sistema. Sobretot per a les famílies que es troben en el segon cas, però també per a moltes de les primeres i per als alumnes que es preinscriuen en un centre escolar de manera ordinària, un dels recursos clau per orientar-se i conèixer quina oferta d'escoles i instituts tenen a prop són les oficines municipals d'escolarització (OME), però no totes les ciutats del país en disposen.

En els darrers anys, hi ha una pregunta habitual a cada principi de curs: "Quants grups –o línies– s'han hagut de tancar"? La preocupació té tot el sentit del món, ja que la caiguda en picat de la natalitat que viu Catalunya des de fa gairebé dues dècades té una conseqüència evident: cada cop hi ha menys alumnes que comencen l'escola a I3. Tot i que aquesta evolució demogràfica ha facilitat la millora d'alguns aspectes del sistema educatiu, com ara la reducció de ràtios a infantil i primària –no als instituts, on moltes aules tenen més de 25 alumnes–, la reducció d'alumnes també està provocant un tancament de grups a les escoles catalanes, sobretot entre les concertades.

El Govern es va comprometre a no repetir l'episodi de l'any passat, en què més de 30.000 alumnes van començar el curs sense plaça a formació professional, i aquest dimecres posarà en marxa una mesura essencial per aconseguir-ho. Segons ha pogut saber l'ARA, per primer cop Educació publicarà les notes de tall dels graus de formació professional (FP).

Entre la Grossa de Cap d’Any i la Grossa de Sant Jordi hi ha un sorteig que t’afecta segur si tens criatures: la Loto Preinscripció. Us donem 10 trucs:

Fa dues dècades l'aleshores conseller d'Educació, Josep Bargalló, va assegurar que l'escola catalana només havia de "tenir els mòduls prefabricats que fossin necessaris", però també va fer un advertiment molt clar: "Mai deixarem de tenir aules prefabricades". En aquell moment la xifra de barracons en escoles i instituts de Catalunya era de 643. Des de llavors, els nous consellers que han liderat la conselleria, de tres colors polítics diferents, han anat repetint aquest mateix missatge al principi de cada curs amb petites variacions.

La baixada de la natalitat es continua fent notar dintre el sistema educatiu català. L'exemple més evident és que el curs vinent al conjunt de les escoles i instituts catalans hi haurà 30.956 alumnes menys, tal com ha explicat aquest divendres la consellera d'Educació, Esther Niubó. El descens d'alumnat, sumat a la necessitat de reduir la sobreoferta educativa per lluitar contra la segregació escolar, farà que el curs vinent Educació planifiqui tancar 83 grups d'I3 i de 1r d'ESO entre els centres públics i concertats. Tot i això, Niubó ha assegurat que es mantindran el 98% dels grups que estan oberts actualment en aquests dos cursos.

El departament d'Educació ha fet públic el número del sorteig de desempat de la preinscripció escolar, és a dir, el número que decideix si un infant podrà anar el curs 2025-26 a l'escola que la família ha sol·licitat. Es tracta del 76.261.

La història es repeteix. Un any més, quan queden quinze dies per començar el curs encara hi ha milers d'alumnes que han fet la preinscripció per estudiar formació professional (FP) i no saben si tindran plaça per fer-ho ni on. Concretament, quan a finals de juliol es va fer l'última assignació de places, fins a 31.404 alumnes es van quedar sense una plaça assignada tot i haver marcat una desena d'opcions a la preinscripció.

Creixen les sol·licituds per entrar a l'escola concertada a infantil 3 (I3) i a primer d'ESO i baixen a la pública. Això és el que revelen les dades definitives de sol·licituds de cara al curs 2024-2025, que aquest divendres ha fet públiques el departament d'Educació. Més concretament, a I3 s'han registrat 1.041 sol·licituds més a la concertada en comparació al curs passat, mentre que n'hi ha hagut 1.077 menys als centres públics. En el cas de primer d'ESO, 294 famílies més han sol·licitat la concertada com a primera opció, mentre que l'institut públic ha perdut 936 peticions. Així, entre primària i secundària, la concertada ha guanyat 1.335 sol·licituds, mentre que la pública n'ha perdut 2.014.

"Ja sabem que sempre passa i que fa 10 anys que és igual, però no pot ser que tot es basi en un número. L'escola on anirà el nostre fill no pot ser una qüestió de sort", lamenta Susanna Sánchez. Explica que viu al barri de l'Eixample de Barcelona i que, un cop publicades les llistes i el número de desempat per a la preinscripció escolar a la ciutat, ja veu com la seva filla no entrarà a cap de les set opcions d'escoles que van marcar a la preinscripció. La seva situació també la viuen 400 famílies barcelonines que s'han agrupat i que diuen que, fent càlculs, els seus fills no tindran plaça d'I3 en cap dels centres que han sol·licitat a les primeres opcions.

Al setembre, l’Abril Segura començarà l’escola bressol. Tindrà 20 mesos, cosa que ha estat possible gràcies al fet que els pares, la Laia i l’Adrián, han pogut dedicar-se a la criança de la petita al poder combinar els seus torns a l’hospital on treballen. Ella, a més, té reducció de jornada. Tot i sentir-se “afortunats" per haver ajornat al màxim aquesta nova etapa, la Laia s'enfronta a aquest moment amb "una mica d’angoixa" pel fet de deixar-la tantes hores amb gent desconeguda.

Les jornades de portes obertes posen a prova el compromís dels docents. A primària la majoria de mestres mostren amb il·lusió el que es fa a l’escola. Les bones vibracions que transmeten les mestres són l’element definitiu per guanyar-se el favor de les famílies. En canvi, com a professor de secundària, he vist que la majoria de col·legues, si poden, s’estalvien assistir a la jornada de portes obertes. Potser és que el personal està una mica cremat pel que exigeix el dia a dia d’un institut i d’il·lusió n’hi ha més aviat poca. Jo hi he anat unes quantes vegades, obligat i de gust. Tot depèn del clima que respira el centre i la direcció hi té molt a veure. Si no creus en el projecte, millor que t’ho estalviïs. Una sola vegada hi vaig anar “obligat” i no em vaig sentir gens còmode, perquè parlava meravelles del projecte de centre a les famílies, però sabia que tot allò no funcionava de cap de les maneres. De portes endins cada centre fa el que pot. N’hi ha que s’omplen de seguida i n’hi ha que no hi vol anar ningú. A vegades la fama és injusta, d’altres se l’han guanyada a pols, per a bé i per a mal. He treballat en els dos casos i la feina feta amb exigència i responsabilitat activa el boca-orella. Els pares anem preguntant quin centre és “el bo”, i quin no ho és, de la mateixa manera que ho fem els docents quan demanem destinació.

Aquests dies moltes famílies han començat a visitar escoles i instituts per veure quina és el centre que millor encaixa amb el seu fill o filla. L'objectiu és decidir quin ordre de preferència posaran en la preinscripció que s'obre el 12 de març. Però en què es fixen les famílies a l'hora de triar centre? Quins són els dubtes que més es repeteixen? Què expliquen escoles i instituts en les jornades de portes obertes? Hem assistit a cinc: dues d'escoles situades a Girona i tres instituts de Barcelona.

Trobar l’escola ideal per al teu fill de tres anys pot ser més estressant que operar a cor obert. Has d’anar a mil jornades de portes obertes on un equip directiu et fot un speech d'una hora i mitja que es podria resoldre en un reel de trenta segons sobre el calendari de festes, el projecte educatiu, el tema de portar el control d’esfínters actualitzat de casa i les rondes de preguntes on surten coses com “Quin és el protocol a seguir si al meu fill no li agraden les mandarines”.

Si és febrer, és mes de portes obertes. Durant aquest mes haurem de prendre una de les decisions clau com a pares i mares: triar el centre educatiu on els nostres fills i filles passaran, almenys, nou anys, si debuten a I3 i l’escola és pública. Si comencen primer de secundària o batxillerat a l'institut, l’estada no serà tan llarga, però sí igualment significativa. Durant la infància i l’adolescència, els nens i les nenes no només adquireixen coneixements i habilitats, sinó també valors i ensenyaments que els faran valdre’s per si mateixos en un futur no gaire llunyà. Fer-ho en un centre en el qual hi hagi un projecte educatiu cohesionat i un equip directiu i docent compromès amb la seva tasca i amb la qualitat educativa és fonamental per assegurar un pas satisfactori de la infantesa a l’edat adulta en tots els sentits.

És una situació que es viu cada any en moltes famílies quan arriba el moment de preinscriure el fill o filla a una nova etapa educativa. L'infant acaba la llar d'infants i ha de passar a l'escola o bé fa sisè de primària i ha de començar l'institut. Els pares fan la preinscripció als centres del barri que queden més a prop o que els recomanen des de la llar d'infants i, un cop fets tots els tràmits, aquest infant passa a ser un número en una llista llarguíssima. Encara no s'han donat els resultats definitius, però fent comptes i preguntant a les escoles, els pares ja veuen que les probabilitats que el seu fill tingui plaça als centres on han fet la preinscripció són gairebé nul·les. La mateixa situació es viu quan el canvi d'etapa és entre l'escola de primària i l'institut. El problema és que, tot i aquesta percepció dels pares, fins que no es publiqui l’oferta definitiva de places de cada centre no hi ha res concret a reclamar.

El 66.646 és el número de desempat per a les famílies que han fet la preinscripció escolar per al curs 2023-2024 i que decideix si un infant ha entrat a l'escola que la família ha sol·licitat. El número l'ha donat a conèixer aquest dimarts el departament d'Educació. La xifra es troba en el llistat de sol·licituds un cop resoltes les reclamacions.

"Tanquem tota l'escola, des de P1 fins a 6è". Aquesta frase la sentiran aquest curs les famílies de només un centre educatiu a Catalunya, l'Escola Nostra Senyora del Carme de Barcelona, un centre centenari que avui té 186 alumnes. Tot i ser una situació singular, la davallada de la natalitat fa témer que aquest tipus d'anuncis no seran tan poc habituals en els anys vinents arreu del país. El curs passat, només 8 de cada 10 places d'Infantil 3 de les que s'oferien inicialment es van omplir, segons dades del Síndic de Greuges. El percentatge de sol·licituds en relació amb aquesta oferta ha anat baixant: del 89% que es van cobrir el 2018/2019 a un 82%, tres cursos més tard.