El G-7, el grup de les set principals economies del món –conformat per Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit, i amb representació permanent de la Unió Europea–, ha anunciat aquest dissabte un acord que eximeix les grans multinacionals dels Estats Units del pagament de l'impost mínim del 15% pactat amb l'OCDE als països en els quals operen.

La presència de Volodímir Zelenski al Japó va eclipsar un dels temes clau de la trobada: el front comú del G-7 davant la Xina. Però al govern xinès, precisament, el moviment no li va passar pas desapercebut. Aquest dilluns la Xina ha protestat formalment davant l'ambaixada del Japó a Pequín, acusant els amfitrions de la cimera del G-7 de "difamacions" i denunciant "atacs" de la reunió de les economies democràtiques industrialitzades d'aquest cap de setmana a Hiroshima. El comunicat final de la cimera era certament dur cap a la Xina, a qui acusava de "pràctiques malignes" i "coercions econòmiques" a més de destacar les seves intimidacions militars a l'Indopacífic i les vulneracions de drets humans al Tibet i a Xinjiang. Tot i que admetia la necessitat de mantenir-hi una cooperació en temes clau com la lluita climàtica, l'acord del G-7 introduïa oficialment la nova màxima de la diplomàcia occidental: "cal eliminar riscos sense desacoblar-se" de Pequín.

Si els diplomàtics estiguessin a TikTok, la reducció del risc seria tendència. La paraula s'ha popularitzat sobtadament entre els governs que intenten reduir el control de la Xina sobre les cadenes de subministrament mundials, però sense tallar els llaços del tot. El comunicat conjunt de la cimera del G-7 d'aquest cap de setmana deixa clar que les economies democràtiques més grans del món se centraran ara en "eliminar els riscos, no desacoblar-se" de la Xina [de-risking, not decoupling].

Des d'Hiroshima, on ha estat convidat a participar en persona a la cimera del G-7, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha assegurat que la ciutat de Bakhmut, al Donbass, encara no ha caigut. "Bakhmut no està ocupada per la Federació de Rússia ara com ara", ha afirmat en roda de premsa des del Japó. Poc abans, ja li havien preguntat el mateix i havia negat de nou la conquesta, però havia advertit que, sigui com sigui, "ja no queda res allà, només edificis destruïts". "Bakhmut està només als nostres cors ja, no hi ha res allà, només runes i russos morts", ha afirmat.

Les potències industrials del G-7 –els Estats Units d'Amèrica, el Canadà, França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i el Japó– han enviat, en l'arrencada de la seva reunió, un missatge diàfan de suport a la Ucraïna de Zelenski, en guerra amb la Rússia de Putin. De fet, el mateix president ucraïnès participarà d'alguna manera a la trobada –no està clar si presencialment o telemàticament–. Però abans de la seva intervenció, la cita d'Hiroshima, carregada de simbolisme antinuclear, ja ha arrencat amb els membres del G-7 conjurant-se per "desproveir Rússia de la tecnologia, l'equipament industrial i els serveis del G-7 que puguin donar suport a la seva maquinària de guerra" i per evitar que "s'eludeixin" aquestes mesures a través de països tercers. En aquesta reunió està en joc el front de guerra econòmic i diplomàtic global, que es juga molt més enllà d'Europa. El proveïment (o desproveïment) de matèries primeres per als exèrcits en lliça resulta clau i es decideix, també, a Àsia, Amèrica i Àfrica. El G-7 buscar curtcircuitar-hi la creixent influència xinesa i russa. Per això a la cimera també es parlarà d'aliments, salut, desenvolupament i inversions en infraestructures per als països del Sud Global.

A partir d'aquest divendres els líders del G-7 –els Estats Units, el Japó, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i el Canadà (als quals s'afegeix la representació de la UE)– es reuneixen a Hiroshima, al Japó, per la seva reunió anual. La seu de la cimera, exemple de l'horror de la guerra nuclear, és per si sola un missatge.

"Continuarem subministrant suport financer, humanitari, militar i diplomàtic i ens mantindrem al costat d'Ucraïna tant de temps com calgui". Amb aquesta declaració han refermat el "compromís ferm" de donar suport al govern de Kíiv els líders dels set països democràtics més industrialitzats (Alemanya, els Estats Units, França, el Canadà, Itàlia, el Japó i el Regne Unit) i de la Unió Europea, reunits des d'aquest diumenge a Alemanya per acordar una resposta unitària a l'agressió russa.

L’atac de Rússia a Ucraïna ha canviat, de forma fonamental, les perspectives de l’economia mundial i de l’ordre internacional. Aquesta guerra i les conseqüències que se’n deriven centren bona part de les converses multilaterals i supraregionals de la cimera del G-7, que ha començat aquest diumenge a Alemanya i que durarà fins dimarts. El canceller Olaf Scholz, en qualitat d’amfitrió de la cita, ha avançat que es donarà una resposta unitària i determinada a l’agressió russa, tant pel que fa a les sancions contra Moscou com pel que fa al suport a Kíiv. La crisi de seguretat alimentària mundial i de subministrament energètic fruit de la guerra, el canvi climàtic i la pandèmia, són altres temes a l’agenda de la reunió.

La cimera de ministres d’Exteriors i d’Agricultura del G-7 que ha tingut lloc aquest divendres a Alemanya ha posat èmfasi en contenir la crisi alimentària que està provocant la guerra a Ucraïna. La cap de la diplomàcia alemanya, Annalena Baerbock, ha acusat el president rus, Vladímir Putin, de “voler dividir la comunitat mundial” i d’incitar a “una guerra d’alimentació” que es veu agreujada pels impactes climàtics globals. Rússia està bloquejant els ports ucraïnesos i hi ha 25 milions de tones de cereals que no poden ser exportades a altres països. La necessitat d’aquest tipus de producte és especialment extrema a l’Àfrica i al Pròxim Orient.

Primer va ser el grup de les economies més desenvolupades del món, el G-7; després, l’OCDE anunciant un acord mundial entre 130 països i, aquest dissabte, el G-20 el que avalava la reforma fiscal internacional que inclou un mínim del 15% per a l’impost de societats a escala global. L’encarregat de fer l’anunci del G-20 ha sigut el ministre alemany de Finances, Olaf Scholz, a Venècia. “Els països del G-20 s’han posat aquí d’acord que volen abordar un nou ordre tributari internacional”, ha dit Scholz. Els ministres de Finances i governadors dels bancs centrals del G-20 porten dos dies reunits a la ciutat italiana on han arribat a un acord polític que han qualificat "d'històric" per secundar aquest sistema, que tractarà d’evitar que les multinacionals evadeixin impostos o desviïn els seus beneficis a paradisos fiscals. "L'acord farà més just i estable el marc impositiu internacional de les empreses", ha apuntat la Comissió Europea a través d'un comunicat.

Superada la sorpresa inicial de sentir Boris Johnson en tasques d'estadista global que va portar divendres l'obertura de la cimera del G-7 a Cornualla (sud-oest d'Anglaterra), les poc més de sis hores de reunió d’aquest dissabte han posat pràcticament punt final a la trobada, que diumenge es limitarà, en principi, a la difusió del comunicat final, amb dues sessions prèvies més en què es farà una crida a les societats democràtiques a oposar-se des dels seus valors als règims autoritaris i a la reiteració del compromís amb la sostenibilitat i les estratègies per combatre el canvi climàtic. En aquest punt no hi faltarà un missatge de David Attenborough als homes més poderosos del món.

L'ordre internacional liberal continua atrapat en el segle vint. Mentre autocràcies com la Xina i Rússia amplien les seves esferes de cooperació, els Estats Units responen enfortint agrupaments regionals propis, com l'OTAN i el Quad (el quadrilàter de l'Indo-Pacífic format pels Estats Units, el Japó, Austràlia i l'Índia). En comptes d'això, els Estats Units necessiten una mirada global centrada en valors i idees, no en països.

Fa temps que els escèptics sostenen que el Regne Unit ja ha deixat enrere el seu millor moment i que avui només li queden les glòries passades. Assenyalen les qualificacions mediocres que el país obté en les proves educatives PISA, el fet que hi hagi una sola empresa britànica (HSBC) entre les 50 corporacions més grans de món (Alemanya n'hi té quatre) i la probabilitat que el Brexit acabi debilitant la posició internacional del país en comptes d'enfortir-la.

No és tan beneficiós com semblava. Almenys per al Regne Unit i probablement per a més països, amb l'excepció dels Estats Units. El molt publicitat principi d'acord a què els estats membres del G-7 han arribat aquest cap de setmana per promoure un impost mundial de societats d'un mínim del 15% afavorirà més Washington que no pas Londres o altres capitals. Al Regne Unit, per exemple, la previsió és que el que paguen les grans tecnològiques en impostos fins i tot baixi amb el nou sistema.

Els líders de les institucions europees han fet una crida al multilateralisme per combatre la pandèmia i la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha defensat el paper de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) durant la videoconferència celebrada aquest dijous pels líders del G-7 (els Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya, el Japó, Itàlia, el Canadà i també la Unió Europea), una trobada marcada per la decisió recent del president dels EUA, Donald Trump, de congelar l'aportació del seu país a l'OMS, l'organització de l'ONU que gestiona la resposta al covid-19.

Els presidents, normalment, utilitzen les cimeres internacionals per avançar la seva agenda política internacional. Però el president dels Estats Units, Donald Trump, és d’una altra pasta. El mandatari nord-americà ha aprofitat la cimera del G-7 que s’ha celebrat aquests dies a la ciutat de Biarritz, al País Basc francès, per promocionar el complex de golf i luxosos apartaments turístics que té en propietat a Doral, a l’oest de Miami, al sud de Florida. Com ho ha fet? Trump ha proposat que la cimera del G-7 de l’any que ve se celebri en aquest complex de luxe. Una mostra més -segurament, la més descarada- de la seva voluntat, intencionada o no, d’ignorar els límits ètics que històricament han separat les activitats amb ànim de lucre de la presidència. I, en aquest sentit, aquest complex, el Trump National Doral Miami Golf Club, és una de les principals fonts de riquesa de la família Trump.

Macron, empereur global. Eren tan poques les expectatives generades abans de la cimera del G-7, celebrada aquests últims tres dies a la ciutat de Biarritz (País Basc francès), que els resultats -o les esperances que s’albiren per als pròxims mesos perquè els acords es transformin en polítiques concretes- semblen satisfer els participants, els líders dels set països industrialment més poderosos del món (Estats Units, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Japó, Canadà i l’amfitrió, França), a més del president del Consell Europeu, Donald Tusk.