Amb aquesta dramàtica petició –“Que no ens treguin les hores de sol!”– s’han expressat moltes persones a les xarxes socials després de saber que el president del Govern, Pedro Sánchez, ha proposat a la Unió Europea suprimir els canvis d’hora que es produeixen dos cops l’any (acabem de tenir el corresponent a la tardor) i deixar només un horari estable durant tot l’any.

La nit del 29 al 30 de març, a les 2.00 h, es donarà entrada a l'horari d'estiu; per tant, el rellotge s'haurà d'avançar una hora, fins a les 3.00. El nou horari farà que s'allargui més el dia i comenci a fer-se fosc més tard, uns canvis que, si poden afectar l'estat d'ànim dels adults, en el cas dels nens i nenes encara afecten més.

Aquest diumenge el rellotge ens robarà una hora de son: a les dues de la matinada seran les tres. El canvi d'hora arriba tot just una setmana després de l'entrada oficial a la primavera, quan augmenten (més encara) les temperatures i, també, les hores de sol. Tot i l'immens debat al voltant de la utilitat de la mesura –alguns defensen que permet aprofitar la llum del dia i de retruc estalviar energia, i uns altres critiquen l'impacte que té en la salut de les persones–, hi ha una cosa clara: la matinada del 30 al 31 de març tornarem a donar la benvinguda a l'horari d'estiu, que s'allargarà fins al mes d'octubre.

El cap de setmana vinent deixarem enrere l’horari d’estiu. Durant la matinada del diumenge 29 d’octubre farem el segon canvi d’hora de l’any i a les tres de la matinada seran les dues. D’aquesta manera, com també passarà a la resta de països de la Unió Europea, aquest diumenge haurem d’endarrerir una hora els rellotges. Però, per què continuem canviant d’horari si Brussel·les havia decidit deixar de fer-ho a partir del 2019?

Per saber quina hora és avui al Líban, el millor és portar un rellotge de polsera analògic, sense haver-li canviat l'hora, i el rellotge digital del telèfon mòbil amb horari d'estiu. D'aquesta manera es podrà saber a quina hora cal estar a la feina, a l'escola o en una reunió, ja que dependrà de si la institució pública, privada o el municipi ha adaptat l'horari d'estiu o segueix la mesura governamental de mantenir l'horari d'hivern.

La barcelonina Carla Estivill és la causa que el seu pare, el doctor Eduard Estivill, hagués de crear unes pautes conductuals perquè ella s’adormís d’una vegada. El famós mètode Estivill, aplicat arreu, va ser una necessitat d’uns pares desesperats perquè la nena no dormia. Allò era el 1976. Avui la Carla ja ha agafat les regnes del seu pare i dirigeix la Fundació Estivill del Son i és una de les expertes europees del consell regulador que decidirà si hem de canviar o no l’horari a la tardor i a la primavera. La Carla es va doctorar en química a la UAB, amb una tesi sobre els fàrmacs quirals. Del llibre Nen, a dormir, on es revela el mètode inspirat en les seves rebequeries, se n’han venut més de 6 milions de còpies. Des de la Fundació consideren que el mètode és eficaç en un 90% dels casos. En l’altre 10%, deu ser cosa dels pares, que no l’apliquen bé. 

D'aquí una setmana acabarà l'horari d'estiu i, com cada any, l'últim diumenge d'octubre caldrà endarrerir els rellotges una hora a les 3 de la matinada. El canvi d'horari cada cop està més qüestionat i, ara mateix, no és possible estimar quin estalvi energètic –i per tant també econòmic– representa per a una família.

La nit d'aquest dissabte a diumenge, a les 03.00 hores, acabarà l'horari d'estiu i de nou els rellotges tornaran a marcar les 02.00 hores. D'aquesta manera, es recuperarà un any més l'horari d'hivern, d'acord amb la Directiva Europea del Canvi d'Hora, que s'aplica en tots els estats de la Unió Europea. El canvi d'hora es fa sempre l'últim diumenge del mes d'octubre en el cas de l'horari d'hivern, quan el rellotge s'endarrereix una hora, i l'últim diumenge del mes de març, quan s'avança una hora el rellotge i comença l'horari d'estiu.

Se’ns diu que aquesta pandèmia ha d’acabar amb determinats vicis econòmics. S’esperen les ajudes de la Unió Europea com la panacea, el mannà, que farà que, de cop i volta, esdevinguem diferents. Certament, si aquests diners s’empren adequadament, pot ser que fem un salt qualitatiu important. Però disculpin-me si desconfio d’aquells que no havent fet el que podien fer, sense mai practicar el petit esforç de cada dia, ho refien tot a un gran salt que esperen que arribi i que se suposa que els canviarà la vida. Mai he cregut en les loteries. I em veig a venir que totes les autojustificacions seran bones per no fer res mentre no arriben els esmentats ajuts. Aquest és un país que sovint recorda aquell individu que ha perdut els diners en un indret distant i no s’esforça en buscar-los on convé sinó que espera trobar l’oportunitat sota el fanal. D’esperit innovador i punter que ens hagi d’arrossegar cap al canvi més val que no n’esperem gaire.

Aquest 28 d’octubre podria ser l’últim cop que canviem d’horari a Europa. Un 84% dels prop de cinc milions de persones que van participar en l’enquesta feta a l’estiu per la UE s’oposen a mantenir els canvis d’horari d’estiu i d’hivern. Tot i que no era vinculant, ha sigut la consulta amb més votants fins ara –amb una àmplia participació d’alemanys i una més que discreta d’espanyols–, i això ha motivat una resposta ràpida de la Comissió, que ja ha avisat que posarà en marxa els mecanismes per fer viable el que volen els europeus consultats. L’excusa que hi havia fins ara per aplicar aquests canvis, vigents a tota la Unió Europea des del 2001, era l’estalvi energètic, però ja fa temps que se sap que no és gaire significatiu i, en canvi, s’està analitzant si els canvis afecten la salut, tal com remarcaven alguns dels enquestats. Tanmateix, el canvi no serà immediat perquè quan es decideixi tirar endavant la proposta encara haurà de passar pel Parlament Europeu i rebre després el vistiplau dels estats, que hauran de dir-hi la seva.

Cada sis mesos, a Europa s'avancen o s'endarrereixen els rellotges una hora. La mesura, pensada per estalviar energia, provoca molèsties a gran part de la població i, en alguns casos, pot produir problemes de salut. És realment necessari, el canvi horari? L'Eurocambra ha obert el debat aquest dijous amb l'aprovació d'un text -no vinculant- que demana a la Comissió Europea que estudiï la possibilitat de posar fi al sistema.

Les Corts Valencianes han acordat aquest dijous instar al govern espanyo a obrir el debat social sobre el manteniment de l'horari d'estiu al país davant els beneficis socials i econòmics que comportaria, sumant-se així a la proposta llançada pel ple del Parlament balear.

Aquesta matinada de dissabte a diumenge ha estat un d'aquells dos cops a l'any en què canviem l'hora, un hàbit que tenim integrat i acceptat com a norma però que en realitat té poc més de 40 anys.

El ritual està a punt de repetir-se: aquesta matinada cal endarrerir els rellotges una hora (a les tres tornaran a ser les dues). L'horari d'estiu s'acaba i això vol dir que, a partir de demà mateix, es farà de dia i de nit una hora abans que avui. Un canvi, endavant i endarrere, al qual estem acostumats però que està envoltat d'una polèmica creixent.

La matinada del proper diumenge finalitzarà l'horari d'estiu i els rellotges es retardaran una hora, de manera que a les 3 hores tornaran a ser les 2 hores i, per tant, hi haurà una hora més. Davant aquesta situació, Renfe aturarà a les 3 hores els trens nocturns que circulin la nit de dissabte a diumenge per "arribar a destí a l'hora programada". Així ho ha comunicat aquest divendres l'operadora ferroviària en un missatge a Twitter: