És l'epidèmia subestimada, la que es qualifica de refredat fort, però el comportament de la grip és imprevisible. Cada any aquest virus causa centenars d'hospitalitzacions i defuncions de persones grans i vulnerables. Molts acaben patint malalties derivades de pneumònies, insuficiències respiratòries o descompensació de condicions cròniques com la diabetis. Unes patologies que podrien haver-se evitat o minimitzat seguint les mesures de prevenció. Aquest dimarts Catalunya ha entrat oficialment en el període d'acceleració de contagis de la grip: s'ha doblat el nombre de casos, hi ha 35 hospitalitzats i cinc d'ells estan greus. Què cal fer ara?

Aquest diumenge ha arrencat la campanya de la vacunació de la pòlio a la franja de Gaza per a uns 640.000 nens menors de 10 anys que viuen a la regió. Per portar-ho a terme, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha habilitat un total de 700 instal·lacions mèdiques, clíniques mòbils i refugis per vacunar els infants. La vacunació està dividida en tres etapes, i es durà a terme en tres zones diferents de Gaza: al centre de la Franja, fins al 4 de setembre; al sud, del 5 al 8; i al nord, del 9 a l'11. Després s'aplicarà una segona dosi de la vacuna quatre setmanes després. Una missió que, a priori, serà difícil –per no dir gairebé impossible–, no només pel risc que les forces israelianes acabin violant les "pauses humanitàries" que han acordat per aquests dies des de les vuit del matí fins a les dues del migdia, sinó per la dificultat dels desplaçats –gairebé el 90% de la població de Gaza– de poder anar fins als punts destinats a la immunització. També s'enfronten a diversos riscos les 2.100 persones capacitades per dur a terme la campanya de vacunació, a causa de l'historial d'atacs israelians contra treballadors humanitaris: ja n'han matat 250 a Gaza.

Rentar-nos la cara, les mans i les dents, dutxar-nos o fer servir desodorant són accions que formen part del nostre dia a dia, tot i que no sempre ha estat així. La higiene tal com l'entenem avui dia és un concepte relativament modern que ha anat evolucionant al llarg de la història. De fet, el terme com a tal no va aparèixer fins al segle XIX. Curiosament, l'origen de la paraula ve d'Higiea, nom la deessa grega de la salut.

[...] De la pandèmia de covid-19, potser la primera amb caràcter mundial i simultani a tota la humanitat, no n’aprendrem res ni canviarà res de forma immediata; encara ens falta perspectiva i molta anàlisi. Però sí que és una d’aquelles experiències traumàtiques que, a la llarga, fan fer un petit salt a la humanitat. En els darrers dos-cents anys, hem progressat més que mai abans: en el respecte pels drets humans, en la longevitat, en el fet que ara hi ha menys infants que moren, menys desigualtat i la violència ha disminuït. Però aquest progrés, de sobte, pateix col·lapses descivilitzadors, tragèdies que no estàvem preparats per afrontar.

“Amb quinze anys em vaig trencar el genoll per una caiguda, i se’m va acumular tant de líquid dins de l’articulació que patia un dolor molt intens. Per primera vegada vaig entrar a un hospital, perquè em fessin una punció per evacuar el líquid i alleujar la tensió i el dolor. En aquell moment vaig saber que volia aprendre aquella professió i tenir el coneixement per guarir persones”, explica l’epidemiòleg Oriol Mitjà al llibre A cor obert, que s’ha enfilat durant unes quantes setmanes al pòdium dels llibres més venuts.

Les unitats de cures intensives (UCI) ja tenen 621 malalts crítics de covid, el 60% dels llits destinats a atendre exclusivament la pandèmia. La pressió assistencial als hospitals s'acosta perillosament a la viscuda durant els mesos de març i abril, quan l'ocupació va arribar a ser del 75% només en l'àrea de crítics. La previsió és que l'impacte del virus sobre les UCI augmenti en les pròximes setmanes i les autoritats sanitàries avisen que, amb els contagis actuals, segurament s'arribarà als 900 pacients crítics només de covid i als 1.300 si s'inclouen altres malalties urgents. Si es compleix aquest escenari, que Salut ja dona per fet, un 80% dels llits d'intensius es destinarien al virus.

Tornen els missatges contradictoris en la gestió de la pandèmia. Si aquest dimarts la portaveu del Govern, Meritxell Budó, avisava que hi havia el risc que Catalunya no avanci la setmana que ve a la segona etapa de la desescalada –autoritzant la mobilitat dins la comarca els caps de setmana– si els indicadors epidemiològics continuaven augmentant fins dijous, hores després la consellera de Salut, Alba Vergés, refredava aquesta interpretació. "Estem [epidemiològicament] segons el previst per a aquest primer tram de la reobertura d'activitats: continuem amb una baixada, que pot ser menys intensa, però ja prevèiem que pogués augmentar o alentir-se [la progressió] els propers dies o la setmana que ve", ha assegurat la republicana.

Recentment s’han recuperat diversos textos literaris que contenen la descripció d’una epidèmia. S’han citat, per exemple, el Diari de l’any de la pesta de Daniel Defoe, situat a Londres, o el final de De rerum natura, amb el relat esborronador de la pesta d’Atenes realitzat per Lucreci. Naturalment s’ha revisat La pesta d’Albert Camus i s’ha al·ludit a les circumstàncies florentines en les quals va ser escrit el Decameró de Boccaccio. També ha estat recordada la novel·la d’Alessandro Manzoni Els nuvis, amb la seva incursió en la pesta bubònica que va assolar Milà entre el 1629 i el 1631.

Finalment el brot d'Ebola declarat l'1 d'agost del 2018 al nord-est de la República Democràtica de Congo és història i el govern de Kinshasa l'ha donat aquest dijous per erradicat, quan es compleixen 42 dies –el doble del període d'incubació del virus– sense cap contagi nou. El balanç de víctimes és de 3.463 persones encomanades, de les quals 2.280 han mort, cosa que fa que sigui el segon brot més letal després del que hi va haver entre el 2014 i el 2016, en què es van registrar més d'11.000 decessos en tres països de l'Àfrica occidental (Libèria, Guinea i Sierra Leone).

La pandèmia de Covid-19 impacta no només sobre la salut física de la població, sinó també sobre la salut mental, segons ha alertat aquest dijous la branca europea de l'Organització Mundial de la Salut.

El règim iranià imposarà més mesures de distanciament social, però es resisteix a decretar confinaments quan el país ja ha registrat gairebé 25.000 contagis i dos mil morts, i és el més afectat del Pròxim Orient. Ho ha anunciat el president Hassan Rouhani aquest dimecres, tot i que les mesures, que entraran en vigor en un termini de 24 hores, no s'han detallat. Segons les primers informacions recollides a la premsa local, es prohibiran els desplaçaments des de Teheran.

El govern francès ha publicat un nou certificat de circulació perquè els ciutadans puguin acreditar davant la policia que han sortit de casa per un dels motius permesos durant el confinament. El document es pot descarregar de la web del ministeri de l'Interior i hi ha diferents formats en funció del motiu del desplaçament. El document s'assembla al que la Generalitat recomana als ciutadans de Catalunya que presentin als Mossos d'Esquadra si han de sortir de casa.

El que passi a partir d’ara deixarà empremta en tots nosaltres

Estic confinada amb més llibres dels que podria llegir durant quatre pandèmies, però em costa concentrar-me en la lectura. I cada llibre que agafo (dels que tinc encara per ordenar, no em cal ni anar als prestatges) em parla del mateix. No podem fugir enlloc quan no hi ha sortida.

]]>

Cristina Gómez i Pedro Moreno van aterrar a les Filipines el 10 de març amb la idea de passar tres setmanes de viatge de noces. La il·lusió i el plaer van durar exactament tres dies, el temps en què el coronavirus es va convertir de sobte en pandèmia i les vacances en una barreja de "calvari, nervis i preocupació". Està sent una odissea trobar un vol de tornada a casa.

]]>

Itàlia és el model a seguir, el país que marca la pauta de com es pot frenar el brot del coronavirus. Són paraules del director general de l'Organització Mundial de la Salut per a Europa, Hans Kluge, que en una roda de premsa ha assenyalat que avui la regió està "vivint temps sense precedents" al convertir-se en "l'epicentre de la pandèmia" del Covid-19.

]]>