El 2011 el públic català va descobrir el cinema de Mia Hansen-Love en la primera edició del Festival D'A, que va presentar la segona pel·lícula de la directora francesa, Le père de mes enfants. Des d'aleshores, tant el festival com la cineasta han crescut en importància i són referents essencials per a qualsevol cinèfil. Per tant, el premi D'A que en aquesta 15a edició del festival ha rebut Hansen-Love té alguna cosa de reconeixement mutu i celebració compartida. El cinema necessita directores com Mia Hansen-Love, però també necessita festivals com el D'A.

Si la sang del cinema es renova i circula per les venes de les sales és gràcies a festivals com el D'A, que celebra la seva 16a edició des d'aquest dijous fins al 29 de març. Més de 120 pel·lícules es projectaran a les diverses seus del festival (CCCB, Mooby Aribau, Filmoteca de Catalunya, Zumzeig i Casa Montjuïc), que comptarà amb la presència estel·lar de Mia Hansen-Love, Premi D'A 2026 per la seva encara curta però extraordinària trajectòria.

La cinefília de Barcelona està d’enhorabona: aquest dijous torna el D’A, el festival de cinema d’autor que aposta més clarament pel risc i la descoberta de noves veus. Del 27 de març al 6 d’abril, el D’A projectarà 121 títols entre llargs i curts a les seves diferents seus: el CCCB, el Mooby Aribau, la Filmoteca de Catalunya, el Zumzeig i la Casa Montjuïc. També hi haurà visitants il·lustres: Bruno Dumont i Joanna Hogg rebran el Premi D'A, i el mestre hongarès Béla Tarr, el premi D'A honorífic.

Alice Rohrwacher (Fiesole, 1981), la gran cineasta italiana de l'última dècada, ha rebut aquest dimarts el Premi d'Honor del Festival D'A de mans de Sergi López, amb qui va coincidir a Lazzaro feliç. El seu nou treball, La quimera, és una poètica reflexió sobre el pes del passat que segueix un home turmentat per una pèrdua (Josh O'Connor) i la seva colla d'amics, amb qui saqueja relíquies arqueològiques com a modus vivendi. Hereva de la tradició neorealista italiana, el cinema d'aquesta dona destil·la intel·ligència, veritat, compromís i passió per la gent.

Segundo premio, que acaba d’inaugurar el Festival D’A i s’estrenarà el 24 de maig, és una de les millors pel·lícules d'Isaki Lacuesta (Banyoles, 1975). Mite i realitat s’entrelliguen en un relat fascinant sobre la gravació del disc Una semana en el motor de un autobús (1998), del grup granadí Los Planetas, que transcendeix les convencions del biopic i que parla sobre les factures vitals de la creació col·lectiva, l’amor, l’amistat i la música com a únic horitzó. Una pel·lícula plena de dolor, bellesa i veritat i dedicada a la seva filla Luna, que va morir fa uns mesos.

La festa grossa del cinema d'autor a Catalunya –el nostre Sant Jordi cinèfil– torna amb la collita més ben triada i remenada del circuit festivaler. La programació de 131 pel·lícules, 25 de les quals estrenes mundials, es projectarà del 4 a l'11 d'abril al CCCB, el Mooby Aribau, la Filmoteca de Catalunya, el Zumzeig, la Casa Montjuïc i la sala Paral·lel 62.

Els ulls de Céline Sciamma (Pontoise, França, 1980) espurnegen quan parla de les revoltes que s'estan produint aquests dies a França, on té ganes de tornar. La directora de Tomboy i Retrat d'una dona en flames ha sigut aquests dies la convidada estrella del Festival D'A, que li ha lliurat un premi honorífic per la seva "trajectòria com a cineasta compromesa amb l'autoria i el cinema independent".

La tretzena edició del Festival D'A arriba més aviat que altres anys (del 23 de març al 2 d'abril) però amb la mateixa exuberància inabastable de títols: 115 pel·lícules, entre llargs i curts, que es projectaran al CCCB, els Aribau Multicines, el Zumzeig i la Filmoteca. Les novetats d'enguany són el premi D'A concedit a la cineasta francesa Céline Sciamma, que oferirà una classe magistral al festival, i un cicle de concerts audiovisuals que inclou J de Los Planetas, que posa música a peces inèdites del director de la mítica Arrebato, Iván Zulueta. Una programació a l'altura del gran festival de cinema de Barcelona de la qual destaquem 10 cites recomanades.

Alcarràs s'estrenarà a Barcelona el 28 d'abril en el marc de la pròxima edició del Festival D'A, a la sala gran dels Aribau Multicines, el cinema amb més aforament de la ciutat. La pel·lícula de Carla Simón, que arribarà als cinemes comercials el 30 d'abril, serà l'encarregada d'inaugurar el festival. L'estrena a Catalunya, tanmateix, serà un parell de dies abans, el 26 d'abril, a la Llotja de Lleida. Les entrades per veure Alcarràs al D'A ja estan a la venda a la web del festival.

Primera revelació d'aquesta edició del D'A. Presentada divendres en Un Impulso Colectivo, la secció més inquieta del festival, Karen marca distàncies amb els temes habituals del cinema d'autor espanyol per acostar-se a la figura de l'escriptora danesa Karen Blixen, que publicaria les seves obres sota el pseudònim d'Isak Dinesen. La pel·lícula representa el retorn al cinema de la cantant Christina Rosenvinge, un retorn amb regust a debut, ja que ella mateixa reconeix que en els seus papers anteriors, secundaris i llunyans –Todo es mentira, del 1994, i La pistola de mi hermano, del 1997–, s'interpretava “bàsicament a ella mateixa”.

Una dona de l'alta burgesia suïssa amb una vida interior fascinant. L'esposa d'un aviador ferit en un accident. L'àvia de la cineasta Núria Giménez. Però qui és Vivian Barrett? Sens dubte, un dels personatges cinematogràfics de l'any i la protagonista de My mexican bretzel, la pel·lícula que de manera inesperada es va convertir en la revelació de l'últim festival D'A: va arribar com un més de la cinquantena de títols penjats a Filmin i, al final del festival, liderava el rànquing dels títols més vistos i va acabar guanyant el premi del públic. Divendres va arribar als cinemes encara envoltada d'un vel de misteri que, si el lector vol mantenir intacte, faria bé de reservar la lectura d'aquest article a després del visionat.

Hi ha coses que només poden passar a França. A Un hombre fiel, la segona pel·lícula com a director de l’actor Louis Garrel, la Marianne (Laetitia Casta) anuncia un bon dia al seu nòvio, l’Abel (Garrel), que està embarassada. Però immediatament afegeix que el pare és un altre home, el millor amic de l’Abel i que fa mesos que s’entenen. De fet, ja han fixat la data del casament. Ell s’ho pren amb aparent estoïcisme, perquè així són els francesos, gent civilitzada. Però vuit anys després, quan l’amic mor i la Marianne queda víuda, l’Abel decideix passar a l’acció i tornar amb el seu vell amor. Al cap i a la fi, continuen sent bons amics. “Inconscientment, treballo per al ministeri de Turisme de França”, bromejava Louis Garrel durant l’últim Festival de Sant Sebastià. “A Toronto, on es va estrenar la pel·lícula, una dona va venir a veure’m després de la projecció amb els ulls oberts com taronges i em va preguntar: «Realment passen coses així a França?» Qui sap. Potser sí”.

100 pel·lícules, entre llargs i curtmetratges, donaran forma a la programació del Festival D'A, la cita més cinèfila del calendari de festivals barcelonins. Del 26 d'abril al 6 de maig, el D'A projectarà alguns dels títols més aclamats al circuit internacional de festivals i també noves promeses del cinema d'autor. La inauguració serà 'Chesil Beach', adaptació de la novel·la homònima d'Ian McEwan, i la cloenda, 'Ana de día', la producció catalana protagonitzada per Ingrid García-Jonsson amb què debuta Andrea Jaurrieta, sorgida del planter de l'Escac.

Amb només quatre films, Amat Escalante s’ha convertit en un retratista implacable de la cara més fosca de Mèxic. Les seves pel·lícules no s’han d’entendre estrictament com a documents de la realitat, sinó reflexions sobre l’impacte del clima de violència física i moral que conforma la vida d’una joventut anestesiada. El Festival D’A li dedica aquests dies una retrospectiva que va començar ahir amb la seva última pel·lícula, l’encara inèdita La región salvaje, una història sorprenent que barreja les preocupacions socials habituals del cineasta amb un element fantàstic i pertorbador: un monstre tentacular que proporciona a les seves víctimes -entre les quals hi ha la mare de família protagonista- uns orgasmes de plaer estratosfèric. “Els personatges del film estan perduts i amb les persones equivocades -explicava Escalante ahir a la Filmoteca de Catalunya, seu de la retrospectiva-. Per a ells, la sexualitat és com la criatura: atractiva, misteriosa i alhora grotesca. Funciona com una representació visual i metafòrica del que tenen a dins”.

La nova pel·lícula del director d''El desconegut del llac' o la incursió europea del mestre del terror japonès són dues dels asos que encara amagaven a la màniga els programadors del D'A. El Festival ha completat aquest dimecres el cartell de la seva nova edició, que tindrà lloc a Barcelona del 27 d'abril al 7 de maig, en la qual es projectaran 75 llargmetratges i 13 curts, amb més de 50 estrenes a Catalunya i tres estrenes absolutes.

Després del primer avançament del mes de març, el D'A ha confirmat aquest divendres la totalitat del seu programa. Una vella coneguda del Festival de Cinema d'Autor de Barcelona, Mia Hansen-Love, serà l'encarregada de tancar el festival el 3 de maig amb 'Eden', un recorregut emocional per l'escena electrònica francesa dels anys 90 a través de la figura d'un DJ sense estabilitat afectiva. La inauguració, ja anunciada, arribarà el 24 d'abril amb el 'biopic' 'Saint Laurent' dirigit per Bertrand Bonello, protagonista també d'una de les retrospectives del festival. L'altre retrospectiva d'autor, coproduïda amb la Filmoteca, estarà dedicada a Alain Resnais.

La 4a edició del Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona, el D'A, ha presentat aquest dimarts la programació completa de la seva quarta edició. A les ja anunciades presències dels últims films de Tsai Ming-Liang ('Stray Dogs'), Philippe Garrel ('La jalousie') i Corneliu Porumboiu ('When evening falls on Bucarest or Metabolism'), el D'A suma el migmetratge 'Redemption' del director de 'Tabú', el portuguès Miguel Gomes, o la monumental 'Norte', el film de més de quatre hores del filipí Lav Diaz.