Beth Noveck (Nova Jersey, EUA, 1971) deixa clar en cadascuna de les seves respostes que es nega a caure en el derrotisme. Ofereix solucions, posa exemples d'èxit i defensa que la IA pot ajudar a fer que el funcionament de les institucions millori. I sap de què parla, no només perquè és experta en com utilitzar la tecnologia per fer governs més oberts, sinó perquè coneix les institucions des de dins: va ser la primera directora de Tecnologia dels Estats Units durant el mandat de Barack Obama. Visita Barcelona per apadrinar la presentació de l'Estratègia 2026-2037 de la Universitat Pompeu Fabra.

En temps de desconfiança envers les institucions, parlar de participació ciutadana pot semblar una aposta arriscada. Però precisament per això cal més que mai disposar d’eines que enforteixin la democràcia i acostin la ciutadania a la presa de decisions. Catalunya, en aquest sentit, té una assignatura pendent: aprovar la seva llei de participació ciutadana. (En l’àmbit de la participació electoral també en té una altra: aprovar una llei electoral pròpia.)

Facilitar les consultes ciutadanes era una de les promeses de l'equip d'Ada Colau quan va fer el salt a l'alcaldia, però el reglament de participació que les havia de fer possibles va ser una de les primeres víctimes de l'ofensiva judicial contra les mesures de govern i va ser declarat nul el 2019 després que s'intentés tramitar una multiconsulta amb preguntes sobre la municipalització de l'aigua i sobre el canvi de nom de la plaça Antonio López. Sense reglament, ja no va ser possible. I ara el govern municipal intenta refer-se d'aquell cop amb un nou reglament de participació, més conservador, que rebrà la llum verda del ple aquest divendres. El principal pas enrere és que, com va avançar l'ARA, les signatures necessàries per impulsar una consulta es multipliquen per sis: si abans n'hi havia prou amb 15.000, ara en caldran  88.709, que són les que fixa la llei de consultes catalana.

Després de diferents revessos judicials i que s'acabés declarant nul el reglament de participació ciutadana que Barcelona va impulsar el mandat passat, el govern de Colau reprèn el repte de facilitar les consultes populars, que era un dels cavalls de batalla dels comuns quan van ascendir a l'alcaldia. Ho fa, però, amb unes capacitats molt més limitades del que voldria i del que va intentar en la fallida multiconsulta que havia de preguntar a la ciutadania sobre la municipalització de l'aigua i sobre el canvi de nom de la plaça Antonio López.

Els barcelonins ja han escollit una petita part dels pressupostos municipals i han decidit, entre altres projectes, destinar més espai per als vianants al carrer Balmes; construir carrils bici en llocs com la Via Augusta o la travessera de les Corts; crear un pulmó verd a l'escola Farigola del Clot o remodelar el parc de l'Espanya Industrial. En total, 39.433 barcelonins han participat en la votació, que es podia fer del 10 al 20 de juny entre els 200 projectes finalistes, 20 per cada districte. El regidor de Participació, Marc Serra, ha felicitat els ciutadans que havien presentat les seves propostes i també els que han acabat votant i els tècnics que ho han fet possible. "Aquesta era la primera edició i era un repte polític", ha dit. Els 76 projectes escollits costaran 29 milions d'euros, una mica per sota dels 30 milions que l'Ajuntament havia posat com a límit. El regidor de participació ha assegurat que "els pressupostos participatius han vingut per quedar-se" ja que "els ciutadans no es conformen en votar cada quatre anys i quan se'ls dona l’oportunitat responen de forma massiva".

Bolvir ja sap com serà la seva nova plaça del Poble. L'Ajuntament de la localitat cerdana havia organitzat una consulta per tal que els veïns i veïnes diguessin quina opció els agradava més. Finalment, hi han pres participat 51 persones, 28 de les quals han votat per "Catifes de trobada", mentre que les altres dues propostes han rebut 17 i 6 vots, respectivament.

El pressupost participatiu de l'Ajuntament de la Vall de Boí ha rebut 183 propostes de veïns i veïnes. Tal com han indicat des del consistori, "per primera vegada l'Ajuntament de la Vall de Boí ha engegat un procés participatiu, un procés d'aprofundiment democràtic" que ha de servir per decidir de manera directa el destí de 40.000 euros del pressupost municipal de 2022.

Un ajuntament no té prou autonomia per convocar una consulta ciutadana sense demanar permís a l'Estat i, a més, necessitaria el suport de la majoria del ple per tirar-la endavant. Per això el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar el novembre del 2019 el reglament que havia aprovat l'Ajuntament de Barcelona a finals del 2017 per fer multiconsultes. El polèmic reglament s'havia aprovat amb els vots de Barcelona en Comú, el PSC, ERC, dues regidores de la CUP i el del regidor no adscrit de Demòcrates, però de moment no ha permès cap consulta ciutadana i el futur no és gaire esperançador. L'Ajuntament de Barcelona va presentar un recurs al Tribunal Suprem contra la sentència del TSJC però no ha estat ni admès a tràmit.

Aguest dimars s'an reprenut es amassades deth Conselh dera Vila, que s'auien arturat pera aparicion dera pandémia deth covid-19. En aguesta reünion qu'a agut lòc ena Sala de Plens der Ajuntament de Vielha e Mijaran e qu'a estat presidida peth president deth Conselh dera Vila e baile municipau, Juan Antonio Serrano, s'a constituït era comission dera nhèu. Er objectiu d'aguesta comission, que hè part d'aguest organ de participacion ciutadana, ei poder debàter mesures des der airau civic entà confeccionar un seguit de prepauses qu'an de servir entà melhorar eth servici de neteja e mantenement des accèssi, des carrèrs principaus e des trepadèrs de toti es pòbles deth municipi en iuèrn.

Barcelona ja ha engegat el procés per escollir el nou síndic o síndica de la ciutat. L'actual defensora dels barcelonins, Maria Assumpció Vilà, completa al juliol el seu segon mandat al capdavant de la institució, que es va crear el 2005 i que estipula en el seu reglament que no es poden encadenar més de dos mandats. Com ja va fer ara fa cinc anys, quan Vilà va acabar sent reelegida, l'Ajuntament ha obert un procés participatiu perquè tots els aspirants a defensor dels barcelonins puguin presentar-se i recollir suports en una votació popular. La decisió final, però, la tindrà el ple del consistori. La crida ha tingut aquest cop més acollida que el 2016, quan s'hi van presentar cinc candidats: ara hi ha cinc homes i tres dones que han presentat la seva candidatura a síndic.

El Museu Hidroelèctric de Capdella ha iniciat un procés de participació per presentar als veïns de la Torre de Capdella, al Pallars Jussà, l'equipament de l'antic hospital de cartró, construït ara fa 107 anys a base de cartró i fusta. L'objectiu és que tothom en conegui l'arquitectura i les seves singularitats i que més endavant els veïns puguin decidir quin ús volen que tingui. L'edifici, de caràcter efímer, va servir d'hospital de campanya per atendre els ferits de la primera central hidroelèctrica de Catalunya, ubicada a la Vall Fosca. El fet d'haver suportat més d'un segle a la intempèrie l'ha convertit en una icona de l'arquitectura industrial prefabricada i segons investigacions recents podria tractar-se d'un cas únic al món. L'hospital de cartró es va construir íntegrament a la fàbrica de l'empresa alemanya Christoph&Unmack i es va traslladar en paquets fins a la colònia industrial de la Central de Capdella, on l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya construïa la central elèctrica.

La conservació del Parc Agrari del Llobregat per avançar cap a la sobirania alimentària, un parc d’habitatge públic de lloguer, mobilitat en xarxa i no radial, i comerç de proximitat van ser algunes de les aportacions que més d’una seixantena de persones van fer l’octubre passat al Prat de Llobregat. S’emmarquen en el procés de participació ciutadana de l’Avanç del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU) que s’està duent a terme en els darrers mesos i que recull els suggeriments dels habitants de la metròpolis barcelonina per establir els eixos estratègics en el futur urbanisme al territori. Les contribucions es recullen en les sessions ciutadanes realitzades en diferents municipis metropolitans agrupats en àmbits territorials: Vall Baixa i Ordal -celebrada a Sant Feliu de Llobregat-, Delta del Llobregat i Continu urbà -el Prat de Llobregat-, Vallès -Cerdanyola del Vallès (foto)- i Barcelonès nord -Badalona-. Les últimes sessions seran a Barcelona el 9 de desembre i el 22 de gener a la Nau Bostik.

Cada vegada més, la ciutadania vol tenir una participació més activa en la vida pública, i que aquesta no estigui limitada únicament als processos electorals. Per tal de donar resposta a una societat que vol ser més partícip i col·laborativa, un dels mecanismes que està impulsant la Generalitat són els processos participatius. Mitjançant aquest instrument s’incorpora la ciutadania en el disseny, execució i avaluació de polítiques públiques, de manera que es prenen millors decisions en incloure múltiples mirades.

Catalunya destaca, des de sempre, per la seva creativitat i emprenedoria. Els seus moments més àlgids en la història han correspost a moments en què el talent i l’enginy s’han unit per superar etapes de profunds canvis socials i econòmics. Així, a finals del primer terç del segle XIX Catalunya va ser l’únic país del sud d’Europa que es va incorporar de ple a la Revolució Industrial sense tenir recursos naturals. Però ho va fer possible gràcies al seu tarannà innovador i al seu capital humà.

BOLONYA, ITÀLIA

Veïns que es mullen per millorar la seva ciutat

Fa uns anys un grup de dones de Bolonya es van afartar que els bancs de la plaça Carducci del barri de Santo Stefano estiguessin cada vegada més bruts i atrotinats. Sense pensar-s’ho dues vegades, van anar a l’ajuntament de la ciutat per comunicar als responsables que elles mateixes s’encarregarien de pintar-los perquè tinguessin més bon aspecte. No obstant això, l’enrevessada burocràcia italiana impedia que els veïns interessats a millorar la seva ciutat posessin efectivament fil a l’agulla. Però la proposta d’aquest grup de dones va donar a les autoritats municipals una idea completament revolucionària fins llavors a Itàlia, i el 2014 l’Ajuntament va aprovar una política municipal que obria les portes a la col·laboració activa entre els ciutadans i l’administració pública per “la cura i la regeneració dels béns comuns urbans”.

]]>

La Via Laietana se sotmetrà a un procés de participació ciutadana per decidir el seu futur i aquest dimarts ha començat el debat per començar a dibuixar-lo. El debat amb tots els actors implicats buscarà, després de realitzar una diagnosi, escoltar les propostes del veïnat, els comerciants i les entitats per decidir les reformes del carrer barceloní de cara al proper mandat.

]]>

La multiconsulta que vol celebrar el govern d’Ada Colau durant el mes de maig ha tocat os. Els ciutadans han recollit més de 23.000 signatures per demanar que es pregunti sobre la municipalització de l’aigua. El canvi té defensors (entre ells el govern de Colau) però també detractors. L’empresa Agbar ha presentat directament o indirectament una bateria de recursos per impedir la consulta popular. La pregunta es debatrà avui al ple municipal i la regidora de Participació, Gala Pin, va demanar ahir a la resta de partits que “no li facin el joc” a aquesta empresa i “donin suport” a les consultes. Per tirar endavant les preguntes proposades pels ciutadans cal només una majoria simple. En total hi ha dues preguntes proposades per la ciutadania (necessitaven l’aval d’almenys 15.000 signatures) i dues més proposades pel govern. ERC ja ha dit que votarà a favor de les dues presentades per la ciutadania, entre elles, la de municipalitzar l’aigua. El vot de la resta de partits encara no se sap, però les formacions ja han expresat la seva precoupació per aquesta judicialització.

]]>

L'escola La Pau, al districte de Sant Martí, ha estat la guanyadora del XIII premi Barcelona Associacions d'aquest 2014, que reconeix iniciatives de les associacions de la ciutat que fomenten la participació ciutadana. En aquest cas, el guardó ha premiat el projecte 'Fem comunitat transformant el pati de l'escola', que des de fa tres anys ha portat a professors, mares, pares i alumnes del centre educatiu a construir jocs al pati, pintar murals i fer nombroses activitats que reforcen els vincles de tots els membres de la comunitat educativa.

]]>