Carmen Castillo fa més de quaranta anys que va al psiquiatre i, ara, a punt de fer 75 acostuma a passar per la consulta de primària o l'hospital més del que voldria. Aconsellada per la filla, està a l'espera de tenir el botó de la teleassistència i una valoració de grau de la dependència per aconseguir bonificació per adaptar el bany, un tràmit que diu que s'ha fet enrevessat perquè ha hagut d'anar a la doctora que la coneix de fa anys perquè li faci un informe sobre com l'artrosi l'ha reduït la mobilitat. “Et fan anar d'aquí cap allà buscant qui t'entengui i t'atengui”, es queixa. Aquesta duplicitat de tràmits és el que pretén acabar la futura Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAISS-Cat), que ha aprovat aquest dimecres el Parlament, tot i que, si tot va bé, no entrarà en funcionament fins d'aquí a un any, i encara caldrà esperar fins al novembre del 2027 perquè la integració dels dos serveis estigui plenament desplegada.

A la llibreria Dictum, que Shahzaib Khan (conegut per tothom com en Miquel) va obrir fa cinc anys on les grans naus del polígon industrial de Banyoles limiten amb el senyorial barri vell de la població, les prestatgeries plenes de llibres retornen el llibreter d’origen pakistanès a la seva infància al Caixmir, on va néixer. Fill d’una mestra i un cap de policia, en Shahzaib recorda que casa seva era plena de llibres i que el sorprenia que a les cases dels seus amics als prestatges només hi hagués objectes decoratius. "Que no llegeixen, en aquesta casa?", li preguntava a la seva mare, a qui deu la seva afició a la literatura. En lloc de dur-lo a ell i als seus germans al parc a jugar, la mare els portava a clubs de lectura, al cinema o a veure un espectacle.

La notícia política d’avui és a València, on el president Carlos Mazón compareix a les Corts per informar sobre la DANA. D’un tipus que va fer cas omís dels avisos amb un resultat catastròfic de morts i desastres materials, no s’espera que informi sinó que dimiteixi, però a Espanya això és impossible, perquè negociar o dimitir és senyal de feblesa.

La selecció catalana femenina de criquet està jugant el seu primer partit de la història i les seves integrants tenen entre 13 i 20 anys, però no hi ha cap familiar presenciant aquesta fita. Els pares d'aquestes jugadores, la majoria pertanyents a les comunitats índia, pakistanesa i bengalí, no acostumen a anar a veure els partits de les seves filles. Tampoc quan juguen amb els seus equips.

Fatou Kanteh recorda amb emoció el darrer partit de la passada temporada amb el seu equip, el Vila-real CF. Hi havia en joc la permanència a la Primera Divisió de la Lliga Femenina de futbol i, ja molt avançat el partit, va segellar la salvació gràcies a un gol providencial. "Portava tot el partit intentant marcar, però la pilota es resistia a entrar a la porteria. Quan per fi va arribar el gol es va produir una explosió d'alegria, l'equip va saltar de la banqueta per venir a abraçar-me. Tots sabíem què suposava aquell gol", recorda la Fatou. Però per a ella el significat d'aquell gol decisiu i de les efusives abraçades de les companyes d'equip anava molt més enllà del terreny de joc. Li confirmava que no s'havia equivocat quan, ja de ben petita, es va fixar l'objectiu d'arribar algun dia a protagonitzar grans gestes a la Primera Divisió de futbol i es va prometre a si mateixa que no permetria que ningú l'hi impedís.

El 29% de la gent que viu a Barcelona ha nascut fora del país. En concret, són persones procedents de 183 països diferents i que parlen 300 idiomes diferents. Però, en canvi, aquesta diversitat no es reflecteix dins de l'Ajuntament: només hi ha un 1,28% de treballadors nascuts fora de l'Estat, uns 200 en total. Per combatre aquesta situació i avançar cap a un ajuntament que representi la interculturalitat real de la ciutadania, el consistori ha creat un pla per incrementar la diversitat d'origen cultural i lingüístic en la seva plantilla.

“Tot el que he fet ha estat pels meus fills, així que rendir-se mai ha sigut una opció”, explica Rkia Essolaymani (el Marroc, 1979), la cuinera de la residència Les Hortes, l’espai on el Girona cuida el planter. Criada a prop de Rabat, la seva vida no ha estat fàcil. Però per a qui ho és, en el fons? “He buscat oportunitats on fos. Amb les mans, amb les dents... I no les trobava, perquè senzillament no n’hi havia. No hi havia res”. La mirada li brilla, envoltada d’un entorn que ara considera segur i estable, dues paraules que abans no existien en el seu diccionari. També es deixa veure algun plor que obre pas a un passat que continua ben present. “Hi ha coses que no s’obliden”, afegeix.

Salt només surt als diaris quan hi ha problemes, que són majúsculs, i no els vull minimitzar. Però és una mica el meu barri, perquè comença just a dues cantonades de casa, i de tant en tant m’hi perdo. Escric més des que he canviat de ciutat, perquè perdre’m per carrers que no conec em treu de la retòrica habitual i d’alguns debats que se m’han fet estèrils. Això, i llegir articles com el de Maria Garcia, del passat 25 de desembre, denunciant en aquest diari les barreres per accedir als serveis públics amb què topen tantes persones que el sistema no reconeix.  

Nascut en diferents barris de Girona, alguns dels quals en risc d’exclusió, el Festival FlamenGi celebrarà la seva tercera edició entre el 12 i el 25 d’octubre amb les actuacions d’Anna Colom, José de los Camarones i Lorena Oliva com a caps de cartell. La direcció del festival ha apostat per artistes locals i amb una mirada femenina: 31 dels 33 artistes programats són catalans i molts d’ells són dones. L’objectiu del festival és trencar alguns dels estereotips que hi ha amb el flamenc i acostar les novetats del gènere en combinació amb propostes més tradicionals.

El risc d’exclusió social afecta a un de cada tres menors a Espanya. És vital, doncs, trencar la línia de transmissió de la pobresa de pares i mares a fills, i fomentar la igualtat d'oportunitats. El millor camí és garantir la promoció educativa dels menors, entenent que d'aquesta formació integral en depèn, en gran part, el seu benestar futur. I és que en les nostres societats només és progrés si progressem tots. És un principi cabdal per a la Fundació "la Caixa" que, inspirada en el propòsit del fundador, Francesc Moragas i Barret, lluita perquè es pugui donar un progrés col·lectiu que abasti i impliqui totes les persones de la nostra societat.

El terreny dels circuits Pump Track, amb desnivells, salts i peralts, permet als ciclistes avançar-hi sense pedalar, aprofitant la inèrcia del cos bombejant amunt i avall. Des del passat cap de setmana, la població de Salt disposa del circuit Pump Tack més gran de Catalunya, però la seva finalitat no és només lúdica o esportiva, sinó que els seus impulsors, la Fundació Frodeno Fun(d) i l'Ajuntament de Salt, volen que sigui també una eina educativa i d'integració social, i hi organitzaran activitats amb aquest objectiu amb la complicitat de les escoles del municipi. L’accés al circuit serà gratuït per als menors d’edat excepte quan hi hagi activitats especials, com exhibicions o campionats amb esportistes professionals.

Integra Pirineus vol posar en marxa una campanya per arribar a grans empreses que, a través de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), els ajudin a gestionar el bosc pirinenc donant feina a persones amb discapacitat i en risc d'exclusió social. De fet, aquestes són dues de les grans potes en què treballa aquesta entitat alturgellenca, que es dedica a la gestió forestal sostenible i a la inserció laboral de persones en risc d'exclusió social. Per aconseguir diners per fer aquesta campanya, anomenada 'Donem vida als boscos', Integra Pirineus participa en el 'matchfunding' "Arrela't a l'Alt Pirineu i Aran.

El projecte AVENIR compleix aquest mes de febrer un any des que es va presentar com una iniciativa pionera per fomentar l'acollida i inclusió de joves emigrats sols al Pallars Jussà. Un total de deu joves viuen en tres pisos al centre de Tremp i compten amb un equip de tutors. Els primers resultats del projecte, que combina la part educativa i social amb la formativa i laboral, ja es comencen a visibilitzar i tres dels joves ja han aconseguit contracte laboral, dos estudien a l'institut de Tremp i cinc s'han format al programa Reintegra. Malgrat el covid-19, alguns d'ells ja han pogut començar les pràctiques a empreses de la zona. L'Ahmed Chabou ja fa pràctiques d'electricista i el Zaid Mellal confia poder-ho fer molt aviat.

“És desesperant. Truques a altres equips de futbol per jugar amistosos, dius que ets el Girona Est i et diuen que sí. Però quan s’adonen que som de Vila-roja, llavors mai et contesten o posen excuses”, lamenta Juan Olmo -més conegut com a Lele-, que fa de president, coordinador i entrenador del club de futbol Girona Est. És una entitat que va néixer fa un any a Font de la Pólvora, Vila-roja, Mas Ramada i Sant Daniel -que formen l’anomenat Sector Est-, una de les zones més pobres de Girona i que només sol aparèixer als mitjans per successos relacionats amb el tràfic de drogues i la delinqüència. Un estigma que, molt a desgrat seu, els acompanya sempre i contra el qual lluiten a través del futbol.

El format i el disseny dels contes infantils poden arribar a ser una important barrera perquè els nens i nenes amb discapacitat puguin gaudir-ne. Davant d’aquesta situació, i seguint la premissa que la literatura ha de ser una eina útil en la integració social dels infants amb discapacitat, la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral (FEPCCAT) ha editat 'La cursa de barques', un conte que narra l’aventura d’un grup de nens i nenes entorn de la cursa de barques que se celebra al seu poble. Gràcies al treball en grup i, sobre tot, gràcies a la col·laboració d’un company amb discapacitat, podran aconseguir la victòria final. El relat posa la discapacitat en el centre de la història, i emfatitza així la diferència com un valor, no pas com un problema.

“Si algú confia en tu, volaràs més lluny”. El lema del Projecte Rossinyol, que ja fa deu anys que va arribar a Catalunya de la mà de la Universitat de Girona (UdG), resumeix perfectament la filosofia d’aquest programa d’acompanyament d’estudiants universitaris a alumnes de primària i secundària. “Es tracta d’accelerar la inclusió dels menors provinents de famílies amb baix nivell social i econòmic, la majoria d’origen immigrant, i afavorir la seva integració social, cultural i lingüística”, destaca Òscar Prieto, un dels coordinadors del projecte a la UdG, que en aquesta edició reuneix 130 parelles gironines. Aquest curs 2016-2017 també prenen part en el programa, que des que va néixer ha aplegat més de 2.000 joves, 53 parelles de Barcelona -a través de la Fundació Servei Solidari- i 44 de Tarragona -gràcies a l’Associació Quilòmetre Zero-.

La rambla del Raval s'ha omplert de vida aquest dilluns a la tarda gràcies amb una jornada lúdica que, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut, clou les 'Jornades per a la salut mental del Raval. Treballem contra l'estigma'. Culmina així més d'un any i mig de feina entre diverses entitats, com la Fundació Tot Raval i Ràdio Nikosia.