L'Ajuntament de Barcelona busca una plantilla més multicultural
En una dècada els veïns nascuts a l'estranger han augmentat set punts i avui representen gairebé el 30%
Una societat multicultural governada per una administració de la comunitat homogènia dominant. És la fotografia de la diversitat de Barcelona, que en una dècada ha vist com creixien en set punts els seus residents nascuts a l'estranger. En xifres absolutes són 610.000 barcelonins, el 27,8% de la població, respecte al 21,1% del 2010. El col·lectiu prové de 183 països (quinze més que el 2015), parla més de 300 llengües i professa 25 religions. A més, un de cada tres menors d'edat té un o els dos progenitors nascuts a l'estranger. Trencant el tòpic, els estrangers procedents d'estats de la Unió Europea han augmentat en aquest període un 57% i els nascuts fora d'Espanya tenen més estudis superiors que els autòctons, concretament 10 punts més.
La diversitat més gran de tota mena referma Barcelona com una capital cosmopolita i multicultural, però encara és molt lluny que les administracions públiques siguin capaces de reflectir-la perquè –en part per les limitacions legals que restringeixen les places de funcionariat a persones amb passaport espanyol– només l'1,4% de la plantilla de l'Ajuntament és nascuda a fora, és a dir, fins a vint vegades menys diversa, ha indicat el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats, en la presentació del Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030 que renova el vigent i que s'ha d'aprovar definitivament al plenari de divendres.
Per aconseguir "l'equiparació del món exterior i l'administració", Subirats ha explicat la intenció d'impulsar programes per facilitar l'accés de treballadors d'origen divers com una eina per retallar les discriminacions i desigualtats existents a la ciutat, alhora que es pretén que la ciutadania també tingui un mirall del seu entorn pròxim a l'Ajuntament.
Els casos de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc són dos models a seguir, perquè ja hi ha en marxa dos programes interculturals per fer possibles canvis interns en l'estructura i el funcionament, és a dir, en la composició d'equips, en els criteris i en els processos de contractació o definició de serveis, entre altres. En aquest sentit, l'Ajuntament pretén que en un màxim de tres anys la resta de districtes vagin impulsant plans semblants per reconèixer la diversitat i afavorir la cohesió social.
Més camps de criquet
La diversitat no només està infrarepresentada a l'Ajuntament de Barcelona –i Subirats s'ha atrevit a estendre la mancança a totes les altres administracions–, sinó que també hi ha percentualment molts menys participants en l'esport federat, a causa dels tràmits feixucs requerits per les federacions, ha assenyalat el comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós, Khalid Ghali, que ha subratllat alhora la necessitat d'habilitar més equipaments esportius perquè es puguin practicar activitats com el criquet, molt popular entre la nombrosa comunitat pakistanesa.
Descartades les polítiques de reservar percentatges de quotes per a col·lectius estrangers, l'Ajuntament aposta per incloure en els contractes de serveis amb empreses terceres unes clàusules per anul·lar l'acord en cas que es detectin pràctiques discriminatòries amb els col·lectius estrangers. A més, també es vol que en cas d'optar a una plaça municipal la llengua materna tingui una puntuació extra i no es castigui la vestimenta tradicional. Ghali ha assegurat que els membres de la Guàrdia Urbana són uns dels primers a participar en sessions formatives de la diversitat.
Precisament, més de 700 entitats socials van alertar la setmana passada que la diversitat era un factor de desigualtat a Barcelona i, en aquest sentit, Ghali ha advertit que només amb polítiques actives i concretes es pot aconseguir reequilibrar la situació per avançar cap a una igualtat real. Així, el 40% de l'alumnat en situació de vulnerabilitat té nacionalitat estrangera i els infants d'origen forani tenen fins a un 25% menys de possibilitats de superar l'ESO, cosa que defineix un futur amb unes expectatives laborals més reduïdes.
