El jutjat penal de Madrid ha condemnat a quatre mesos de presó i inhabilitació l'exdiputat de la CUP al Parlament Antonio Baños per no respondre a Vox quan va declarar com a testimoni al judici del Procés. El tribunal adopta així el criteri de la Fiscalia i imposa una pena més greu que la que el Tribunal Suprem va imposar pels mateixos fets a la diputada anticapitalista Eulàlia Reguant, sobre la qual només ha recaigut una multa de 13.500 euros. La jutge Hortensia de Oro-Pulido Sanz no estalvia adjectius en la seva breu sentència contra Baños –vuit pàgines–, a qui acusa d'adoptar una actitud de "franca rebel·lia" per la "recalcitrant i obstinada decisió" de no respondre les preguntes de l'extrema dreta.

A diferència d'Eulàlia Reguant al Tribunal Suprem, Antonio Baños no ha pogut declarar en català al jutjat penal de Madrid, i el tribunal que el jutja per no haver respost a Vox durant el judici del Procés s'ha saltat el seu interrogatori. El seu advocat, Carles López, ha fet constar la seva protesta i considera que aquesta circumstància pot ser motiu de nul·litat del judici per vulneració de drets fonamentals. Si el cas acaba amb condemna, el lletrat es planteja al·legar-ho en apel·lació i, en segona instància, al Tribunal Constitucional.

"Assumir la presència d'aquells que neguen drets fonamentals en un judici era obrir la porta a l'absència de justícia. Aquells que no volen garantir els drets fonamentals, en el fons, és impossible que imparteixin justícia". Així és com Eulàlia Reguant, en català, ha defensat durant el seu breu interrogatori al Tribunal Suprem no haver respost a Vox durant el judici del Procés. Una decisió que hauria canviat si les preguntes de l'extrema dreta les hagués fet el president del tribunal, Manuel Marchena, tal com se li va oferir a l'exdiputat de la CUP Antonio Baños, que serà jutjat aquest dijous en un tribunal madrileny. Amb tot, Reguant afronta una acusació de quatre mesos de presó i inhabilitació per un presumpte delicte de desobediència greu a l'autoritat. Si acaba amb condemna, la cambra catalana haurà d'afrontar un nou cas de possible retirada de l'escó, tal com ja va passar amb Pau Juvillà.

“Del meu ambient, en la militància, ningú és independentista. Jo soc com el gai d’una família de legionaris”. El periodista Antonio Baños sempre ha anat a contra corrent. Potser per això no li va tremolar el pols quan va abandonar el grup parlamentari de la CUP en desacord amb el veto a Artur Mas, tot i ser el cap de llista a les eleccions del 2015. Al·lèrgic a l’ortodòxia, va justificar la seva sortida perquè no se sentia capaç de “defensar el posicionament adoptat majoritàriament” pel consell polític de la formació anticapitalista. Actualment membre de la nova direcció de l’ANC, aquesta setmana ha tornat a ser notícia al declarar com a investigat per un delicte de desobediència per no haver respost les preguntes de Vox quan va ser citat al judici del procés. Com ja va fer davant de Manuel Marchena, dimecres va deixar clar que “el feixisme no pot entrar en cap institució”. Tot i que el seu avi patern va ser alcalde falangista, qui el va marcar més va ser el matern, un anarquista de la CNT que li va posar Llibertat de nom a la seva filla i que li va traspassar l’orgull obrer. “La meva pàtria és la Meridiana”, acostuma a dir Baños, un independentista sui generis, que defensa una rebel·lió contra la burgesia de l’Estat però també contra la catalana. Després que el líder de Podem, Pablo Iglesias, apel·lés al vot dels catalans que tenen avis o pares d’altres comunitats, l’aleshores candidat de la CUP va fer servir el seu verb esmolat. “Menys Ana Rosa i més patejar-se l’àrea metropolitana. Que el paracaigudisme ètnic no mola. Baños. De barri, avis murcians i indepe”, va reblar el cupaire, que es descriu com un autèntic català dels que té els quatre avis de fora de Catalunya.

L’actual presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, i l’exdiputat de la CUP, Antonio Baños, han presentat candidatures al secretariat nacional per dirigir la primera l'entitat independentista a partir del 20 de juny, quan es constitueixi la nova direcció després de les eleccions que tindran lloc una setmana abans. Segons ha pogut saber l’ARA, aquests són els dos noms més destacats de les 126 candidatures de socis que es postulen per a la direcció i que ara hauran d’aconseguir l’aval de dues assemblees territorials.

Un espai moralment i sentimentalment inevitable si parlem d’estiu a Catalunya és el cercle. La rotllana, per ser més concrets. La sardana forma part de l’imaginari de les festes majors de molts de nosaltres. Per provar de viatjar encara que sigui fugisserament cap als estius més innocents del passat me’n vaig a una ballada. Aprofito les Festes de Gràcia a Barcelona. Toca la cobla Ciutat de Terrassa a la plaça del Diamant.

A l’agost, on són els que manen? Què s’hi fa als centres de poder? Ara ho esbrinarem, anem a Palau. Arribem a Sant Jaume. Allà on els romans tenien el fòrum, on acabaven les bullangues i on es van proclamar tres Repúbliques i restaurar una Generalitat. Pugem per l’escala encatifada que dona al Pati dels Tarongers i sentim crits de mainada. Unes criatures juguen contemplades per una colla de gàrgoles del segle XV. És la conciliació de qui ha de treballar a l’agost. En un racó del pati estan reparant un banc de fusta. I parlo amb el restaurador. “N’estem traient el vernís, que era molt agressiu”. Li pregunto si sap de quan és el banc. “El tema està en disputa”. Just en aquest moment el Molt Honorable President número 131 de la Generalitat de Catalunya s’incorpora a la conversa. “Deu ser de l’època de Prat de la Riba”, diu. “Sí, però hi ha qui diu que podria ser de la de Samaranch”, precisa el restaurador. Glups.

Arran de la decisió del tribunal del judici del Procés de confirmar la multa de 2.500 euros a Antonio Baños i Eulàlia Reguant per haver-se negat a respondre a les preguntes de Vox quan van comparèixer com a testimonis el 27 de febrer, i que reclama investigar si els exdiputats cupaires van incórrer en algun delicte penal –que podria ser el de desobediència greu, que comporta un any de presó–, l'encara regidora a l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat avui que presentarien recurs a la sala de govern del Suprem i que no pensaven pagar-la de moment.

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat per al pròxim 19 de març l'exdiputat de la CUP Antonio Baños i la regidora de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona Eulàlia Reguant. El lletrat de l'administració de justícia els notificarà la multa de 2.500 euros que el Tribunal Suprem els va imposar quan, com a testimonis, es van negar a respondre les preguntes de Vox en el judici al Procés.

Benet Salellas, advocat de la defensa de Jordi Cuixart, ha admès aquest dimecres a Catalunya Ràdio que el testimoni d'Eulàlia Reguant al judici "era imprescindible per explicar moltes coses del 20-S". Després que la regidora de la CUP i l'exdiputat de la formació Antonio Baños es neguessin aquest dimecres a respondre a les preguntes de Vox –malgrat estar-hi obligats com a testimonis– i fossin expulsats de la sala i multats amb 2.500 euros, Salellas ha deixat clar que el fet de no poder interrogar Reguant "limita" i "minora" el dret de defensa dels presos.

Al judici del Tribunal Suprem s’aprenen moltes coses. En una banda, polítics que mai s’imaginaven davant d’un tribunal coneixen el funcionament del dret penal. A l’altra, magistrats que potser somiaven estar jutjant polítics catalans descobreixen aquest realisme màgic tan nostrat, canviant, imprevisible, histriònic i històric que és el Procés.

"Voldria dir que no respondré les preguntes de Vox". L'exdiputat de la CUP Antonio Baños, citat com a testimoni al judici del Procés, ha puntualitzat abans de començar l'interrogatori que no volia contestar les preguntes de l'extrema dreta, fet que ha provocat un incident inesperat al Tribunal Suprem. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha suspès la declaració i li ha anunciat que s'emprendrien accions legals contra aquesta decisió. Poc després ha passat el mateix amb la regidora cupaire a l'Ajuntament de Barcelona Eulàlia Reguant. "Front un partit xenòfob i masclista no respondré", ha assenyalat la també exdiputada al Parlament. La sala ha decidit imposar-los una multa de 2.500 euros a tots dos –la poden recórrer– i els donen cinc dies perquè diguin si compareixeran. Si reiteressin en la seva negativa, es deduiria testimoni al jutjat de guàrdia i s'obriria un procediment judicial per presumpte delicte de desobediència greu, que pot comportar fins a un any de presó.

L'excandidata a presidir l'ANC Liz Castro ha demanat la impugnació i la repetició de les eleccions a l'entitat, celebrades aquest dissabte, arran de l'exclusió de les llistes d'Antonio Baños i altres candidats. "S'han de repetir perquè tothom pugui fer campanya i la gent pugui votar en consciència i a qui vulgui", ha afirmat en declaracions a RAC1 la candidata més votada als comicis de fa dos anys. Uns minuts més tard Castro ha fet una piulada a Twitter en la qual ha matisat que les declaracions radiofòniques es van produir divendres i que ara creu que "no és el dia de parlar d'impugnacions".

Antonio Baños queda definitivament exclòs de les eleccions al secretariat de l'ANC, segons ha confirmat aquest vespre la junta electoral de l'entitat. El recurs de l'exdiputat de la CUP, que va ser vetat per haver participat en una tertúlia política a RAC1, no ha prosperat, i el seu nom no està inclòs en la llista definitiva d'aspirants. L'Assemblea, en canvi, sí que ha readmès 13 dels candidats exclosos en un primer moment. Després de suspendre les votacions telemàtiques –que havien començat dimarts– durant tot el dia, a més, la junta electoral ha decidit reiniciar el procés electoral. Els vots que s’havien emès fins ara queden anul·lats.

La junta electoral de l'ANC ha decidit ajornar fins a les 14.00 h la votació electrònica després de l'exclusió d'alguns dels seus candidats, com Antonio Baños, que va desfermar polèmica entre els membres de l'entitat i en l'acte de presentació de tots els candidats aquest dimarts al vespre. Durant aquestes hores, els exclosos podran presentar les al·legacions que creguin oportunes, segons informa l'entitat. El mateix Baños ha anunciat en una entrevista a RAC1 que ha presentat un recurs perquè considera que va ser a la tertúlia d'aquesta mateixa emissora "com a periodista i no com a candidat". "Això forma part del meu 'modus vivendi', és la meva manera de guanyar-me el pa", ha defensat Baños per justificar la seva presència a la tertúlia de RAC1. Baños s'ha mostrat "sorprès" per la decisió de la junta electoral de l'entitat sobiranista.

L'exdiputat de la CUP Antonio Baños queda exclòs de la cursa per entrar al secretariat nacional de l'ANC. La comissió electoral de l'entitat ha fet públiques les candidatures definitives abans que els socis puguin començar a votar telemàticament. Des de dissabte passat -el dia que es van proclamar les candidatures- fins dissabte que ve els aspirants no poden fer campanya més enllà dels actes que organitza la mateixa ANC. Baños va participar en una tertúlia a RAC1 i va incomplir així el reglament electoral, fet pel qual els membres de la junta l'han expulsat.

L'exdiputat de la CUP al Parlament Antonio Baños és el nou portaveu de Súmate. L'entitat de castellanoparlants favorable a la independència de Catalunya ha emès un comunicat en què el mateix Baños subratlla que Súmate ha de fer un "esforç extraordinari" perquè el Procés arribi a "bon port".