Elisenda Paluzie arrasa en les eleccions al secretariat de l’ANC

BarcelonaS’obre una setmana de moltes converses a l’ANC. Elisenda Paluzie ha guanyat per golejada les eleccions al secretariat nacional de l’entitat independentista, per sobre dels tres aspirants que ja han expressat la seva intenció de postular-se a la presidència. Tal com es preveia, les majories que han quedat són complicades. La professora titular d’economia de la Universitat de Barcelona es va endur una sorpresa ahir en conèixer que, d’entre els 54 candidats a entrar al secretariat per representació nacional, va sortir la més votada i amb gairebé 2.000 vots més que el segon, el cofundador del Cercle Català de Negocis (CCN) Joan Canadell. En principi Paluzie no vol ser presidenta, però algunes veus la veuen com una figura de consens que pot cosir les diferències entre els dos bàndols que han polaritzat la campanya electoral.

L’acadèmica va obtenir 5.062 suports, per sobre dels 3.152 vots de Canadell i els 3.026 del president del CIEMEN, David Minoves. El quart lloc és per al portaveu de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, i en cinquena i sisena posició, i amb només vuit vots de diferència entre ells, hi ha dos dels aspirants a la presidència: el vicepresident del CCN, David Fernàndez, i el fins ara cap de premsa de l’ANC, Adrià Alsina. En total, 13dones i 12 homes completen la llista dels 25 secretaris de representació nacional. Els 77 membres totals s’assoleixen amb les dues persones de l’exterior, Eva Riera i Jaume Bardolet, i amb les 50 de les assemblees territorials. Dels més de 30.000 socis censats van participar a les eleccions un 19,51%, 7.155 votants.

Resultats endimoniats

Tal com van coincidir diversos escollits en saber els resultats, l’àmplia victòria de Paluzie li atorga la iniciativa a l’hora d’optar a la presidència. Dissabte que ve a l’Hospitalet de Llobregat el nou secretariat nacional es constituirà i decidirà els quatre càrrecs orgànics: la presidència, la vicepresidència, la tresoreria i la secretaria. “Cal esperar a saber què vol fer l’Elisenda”, resumien els principals aspirants a liderar l’entitat. Minoves, Fernàndez i Alsina ja s’han postulat, per bé que els dos principals escollits han sigut uns altres. Fonts pròximes a Canadell asseguraven ahir a l’ARA que de moment no tenia previst aspirar al màxim càrrec de l’entitat.

La decisió queda en mans de Paluzie, que ha optat per fer una campanya discreta, en consonància amb la seva voluntat de mantenir-se en segona fila. Consultada per aquest diari, afirmava ahir que la “dedicació exclusiva” que requereix el càrrec de presidenta li complicaria continuar amb la docència, però no va descartar escenaris en funció de quins fossin els resultats.

El següent més ben posicionat en cas que Paluzie i Canadell no vulguin ser presidents és Minoves, que ahir no amagava que estava “molt content”. A l’espera d’iniciar converses durant la setmana amb tots els escollits, alguns dels aspirants ja començaven a fer números per saber cap a quin costat es pot decantar la balança quan es triï el president, que ha de sortir escollit per una majoria de dos terços. “Caldrà arribar a acords”, subratllaven a la seu de l’entitat amb els resultats en mà.

Els últims dies han estat marcats per la publicació de dues llistes que suposadament reflectien dos blocs enfrontats en el si de l’ANC. Una d’elles elaborada pel cofundador de l’ANC Pere Pugès seguint el paràmetre d’independència respecte als partits, i de la qual excloïa Minoves pel seu passat destacat a ERC, Cruanyes i la mateixa Paluzie. D’entre els noms preferits de Pugès destacaven el d’Alsina i el de Fernàndez. L’altra, atribuïda al sector liderat per Minoves, ha obtingut més suports, tot i que per poc, que la de Pugès.

Alsina, que confiava que tindria el suport de l’aparell de l’entitat, és dels candidats que queda més afeblit, i, tenint en compte el context de polarització que ha caracteritzat la campanya, difícilment pot aconseguir prou suports per ser el successor de Jordi Sànchez a la presidència. Ahir els escollits s’emplaçaven a la reunió de dissabte que ve, però els dies previs s’esperen carregats de debat i negociacions.